dijous, 29 d’abril de 2010

Privatitzacions a l'Ajuntament de Barcelona.


Manifest del sindicat CGT sobre l'increment de privatitzacions.

S'intensifica el procés privatitzador dels serveis municipals: OMAC, CIRD, Centres Cívics, Centres de Serveis Socials...

Companys i companyes,

Fa anys i panys que el govern municipal s'ha estat aplicant en una dinàmica desintegradora de l'organització de la seva administració per interessos no sempre confessables (organismes autònoms, empreses municipals, epes, empreses mixtes, consorcis, patronats, fundacions,...) i també ens resulta evident als que encara treballem dins la plantilla "oficial" que no passa dia que tal o qual tasca pròpia de la feina d'un company o companya passa a fer-la algun contractista a través gairebé sempre de personal contractat en precari. El cas és que ara, tenint ja a la vista la finalització del mandat, estem sent testimonis d'una ofensiva molt dura de privatització d'oficines i serveis sencers que no sembla que tingui aturador:

OMAC: S'ha tancat l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de la Plaça Sant Miquel i s'ha obert en el seu lloc una Oficina gestionada per Qualytel, S.A. que per la seva dotació de mitjans i carta de serveis aspira a substituir a molts més companys i companyes que no pas els que estaven destinats fins ara a l'anterior oficina.

CIRD: El Centre d'Informació i Recursos per a les Dones també es tancarà en breu per ser substituit per un altre gestionat per una empresa privada (està ja obert el procés de licitació).

Centres Cívics: Els Centres Cívics que encara no s'havien cedit a la gestió privada estan sortint a licitació en cascada.

Centres de Serveis Socials: Tot indica que aquesta serà la fita immediata de privatització. Ara ja el personal de Qualytel que treballa a l'OMAC s'ofereix a fer els tràmits reservats fins ara i amb bon criteri, als Centres de Serveis Socials, i s'estan obrint dinàmiques que ja hem vist en les fases prèvies dels casos anteriors.

L'estratègia del procés de privatització és molt característica:

1. Es limita la dotació de personal del centre, deteriorant la prestació del servei (no es cobreixen baixes de personal, temporals o definitives, es triga molt en convocar concursos per cobrir les vacants o es redueix obertament la plantilla).
2. S'introdueixen "reforços" en situació de precarietat (interins, becaris, treballadors cedits il·legalment per contractistes).
3. Quan els treballadors i treballadores afectats es queixen es fan oferiments diversos, entre els quals acaba apareixent la reducció d'horari d'atenció al públic o alguna promesa de requalificació.
4. Es privatitzen els centres d'un en un assegurant la "feliç recol·locació" dels funcionaris afectats (la situació del personal precari previ no resulta gens feliç).

En aquests moments ja ens han fet empassar una reducció de l'horari d'atenció al públic (a canvi de la convenient pau sindical) per a les OACs i ja es comença a parlar del mateix als Centres de Serveis Socials, mentre als Centres Cívics es parla absurdament de requalificacions dels directors quan aviat no tindran res a dirigir.

SE'NS ESTAN PIJANT A SOBRE I DIUEN QUE PLOU

El govern municipal no trobarà cap complicitat en la CGT per tirar endavant aquests plans i els semblants que ja està preparant.

Ens oposem i ens oposarem a la privatització dels llocs de treball dels serveis públics municipals amb tots els mitjans al nostre abast, conjuntament amb la resta de sindicats o en solitari si cal.

Cridem a la resistència als treballadors i treballadores municipals contra aquesta política pròpia de la dreta més reaccionària i no d'un govern d'esquerres. Esteu amatents als nostres propers comunicats i convocatòries.

NO A LA PRIVATITZACIÓ.

PER UN SERVEI PÚBLIC DE QUALITAT ATÈS PER PERSONAL PÚBLIC.

NO MÉS PRECARIETAT A COSTA DELS CONTRIBUENTS I EN BENEFICI D'INTERESSOS BEN FOSCOS.

diumenge, 25 d’abril de 2010

La motivació dels treballadors és alguna cosa més que diners.


Article d' "elblogsalmon" sobre temes laborals.

En aquests temps complicats i d'incertesa, tots estem buscant ingressar el màxim possible i desenvolupar més matalàs financer per cobrir imprevistos. D'altra banda, en aquests mateixos temps, les empreses estan buscant formes de reduir les seves despeses, incloent les despeses de personal, per a moltes empreses les seves despeses més importants.

D'altra banda, s'està criticant molt els alts sous i els incentius addicionals, els bonus, que poden causar que els treballadors segueixin camins a més curt termini, pensant més en el que guanyaran en el curt termini que en el futur de l'empresa.

No obstant això, no només els diners incentiven als treballadors i l'enquesta esmentada a l'article ens dóna els elements no financers que destaquen com els grans motivadors per als treballadors. Aquests elements són els següents:

Elogis dels seus caps directes.
Accés als alts directius de l'empresa.
L'oportunitat de liderar projectes.

Com veiem en el gràfic, el que més crida l'atenció de l'enquesta és que, en l'efectivitat dels elements esmentats, els no financers superen els financers. D'altra banda, veiem que, del bonus, que és molt difícil de fixar correctament, els treballadors valoren més els pagats en efectiu i molt menys els pagats en forma d'accions de l'empresa que ara estan prenent cada vegada més protagonisme.

Els pagaments d'incentius, de la forma que sigui, estan sent bastant més criticats en aquests moments per moltes raons, la crisi, la reducció dels negocis, la inestabilitat de les borses i d'accionistes més crítics i les crítiques dels polítics i del públic en general. A més, com que no tenen tant impacte com es pensava, les empreses haurien de considerar altres formes d'incentivar als seus treballadors i, pels resultats d'aquesta enquesta, potser tinguin més impacte que el que es perdrà amb les limitacions financeres que s'estan experimentant.

A l'enquesta no parlen de la formació, i ho haurien de fer, ja que és una forma important de millorar la qualitat laboral del treballador que el beneficia en el seu lloc de treball i impacta directament en la productivitat. A més, si arriba el moment d'haver de sortir de l'empresa, també ajudarà al treballador en el seu futur laboral. Un motivador important.
.

dissabte, 17 d’abril de 2010

Sinistralitat laboral


Reflexions d'un sindicat sobre la sinistralitat laboral davant la celebració el proper 28 d'abril del Dia Internacional de la Salut i Seguretat en el Treball. Des de la gaseta sindical de CCOO fan una crida a les empreses i administracions públiques per a què la protecció de la salut i seguretat dels treballadors no passi a un segon pla amb l'excusa de la crisi.

La sinistralitat laboral continua sent un dels pitjors indicadors del nostre país. La manca d'implicació dels empresaris en la prevenció de riscos laborals, l'insuficient compromís de les administracions, la precarietat del mercat laboral i l'elevada temporalitat fan que mantinguem les taxes de sinistralitat més altes de la Unió Europea.
A més, la crisi econòmica està augmentant la passivitat i temptació d'alguns empresaris per estalviar costos en matèria de prevenció.

Segons dades oficials, quinze anys després de l'aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, una de cada quatre empreses a Espanya segueix aliena a les seves obligacions preventives bàsiques, i en el 80% de les PIMES no existeix representació sindical ni delegat de prevenció . Així mateix, en el 36% dels accidents laborals succeïts en aquest tipus d'empresa durant el 2008 es va detectar que no s'havia realitzat avaluació de riscos laborals.

Per combatre aquesta situació, CCOO recorda que és important el desenvolupament de l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball, pel que fa a l'activitat dels agents sectorials i territorials, perquè els centres de treball que no tenen representació puguin assegurar-se la implantació de la prevenció de riscos laborals.

No es pot abaixar la guàrdia
Tot i el descens de la sinistralitat laboral durant 2009 (any en què es van produir 605.073 accidents amb baixa, en què van perdre la vida 826 treballadors), CCOO adverteix que no pot baixar la guàrdia, ja que aquesta reducció es deu, en gran mesura, a la caiguda de l'activitat productivitat i de l'ocupació, sobretot en sectors com la construcció, que registrava els grans índexs de mortalitat i on la paralització de l'activitat és molt més acusada que en altres sectors de l'economia.
Així mateix, els accidents laborals "in itinere", especialment entre els conductors professionals, baixen molt menys del que apunten les estadístiques oficials, ja que no es computen com a sinistre laboral, sinó com a accident de trànsit. Raó que porta a CCOO a exigir plans de mobilitat sostenibles en les empreses que abordin la seguretat dels treballadors en els seus desplaçaments al centre de treball, i potenciïn el transport col.lectiu sobre l'individual; implicant amb això als governs i Administracions Públiques.

Malalties infravalorades
Un any més, CCOO denuncia que augmenta la infradeclaració de les malalties professionals. Durant 2009 s'han declarat 1.850 malalties professionals menys que l'any anterior; aquestes xifres suposen un descens del 23% respecte al 2006, any en què es va aprovar el nou sistema de notificació i registre de les malalties professionals i el nou quadre de les mateixes.
Una situació que fa pensar que s'estan derivant al Sistema Nacional de Salut patologies que es produeixen dins l'àmbit laboral, i que s'estan tractant com a malalties comunes, amb el conegut perjudici que això suposa per a una prevenció eficaç i per a tots els treballadors i treballadores.
Davant l'inacceptable d'aquesta situació, CCOO emplaça al Govern, empresaris, administracions, mútues i serveis de prevenció per a què abordin aquest problema de manera immediata i rigorosa, ja que està en joc la salut de milions de persones.
Finalment, CCOO recorda que el 28 d'abril és un dia per al record de totes aquelles persones que han perdut la vida en el seu treball, i dels que han patit greus danys i seqüeles en accidents laborals. Però també és un dia per la reivindicació d'allò públic, del nostre, del que és de tots, i per a la defensa d’unes condicions de treball segures i saludables.
Perquè la vida i la salut són el més preuat que tenim i no ho podem perdre en el treball.
.

divendres, 9 d’abril de 2010

Excés de contractes eventuals.


Fa dos anys la Generalitat aconsellava a l'empresa privada no abusar de la contractació temporal (adjuntem notícia de l'agència EFE). Ara, segons el diari 20 minutos son les administracions públiques les que s'excedeixen en aquestes contractacions.

Notícia del 6 d'abril del 2010:

Ajuntaments i Govern donen ales als contractes eventuals
La crisi redueix la temporalitat al 16% a l’empresa, però l’eleva al 24% entre les administracions. A la Generalitat, policies i bombers tenen la millor situació.

Si l’administració pública ha de donar exemple amb el seu comportament, aquest no és el mirall. La taxa de temporalitat al sector públic és gairebé un 50% superior al privat.
El darrer quadrimestre del 2009,el 23,6% dels contractats de la Generalitat, ajuntaments i Estat a Catalunya eren temporals, davant el 16,1% de les empreses privades, segons el mateix Departament de Treball.
Aquesta diferència s’ha duplicat en només un any i ja arriba als 7,5 punts: la temporalitat ha pujat en el sector públic un punt, al mateix temps que ha caigut 2,8 en el privat.
«Existeixen problemes de gestió i una voluntat política per controlar treballadors. Si són temporals, és més fàcil moure places o amortir-les», va raonar Xavi Navarro (CCOO),que va lamentar que no s’hagi complert l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic,que preveu consolidar les places. A la privada, s’ha arribat a una major proporció de fixes perquè els primers a anar a l’atur han estat els temporals.

I la pujada a les administracions?
«Els governs, sobretot els ajuntaments, han de cobrir les noves necessitats derivades de la crisi. Ho fan en precari. És plantilla conjuntural », va destacar Carles Villalante (UGT). Un exemple en són els contractes de sis mesos que farà al maig l’Ajuntament a 2.018 aturats des de fa mig any.

L’Estat, el millor
Segons UGT, els consistoris (a prop del 30%) són les administracions amb més temporalitat. Els segueix la Generalitat (el 23,5%, amb dades del desembre passat). L’Estat (10-11%) és qui millor compleix.
El Departament de Governació justifica la diferència per tres motius: els llocs de treball dels dos sectors tenen una naturalesa diferent, la pública suma com a temporals els interins («treballs estables fins que es convoqui la plaça») i el comportament regular de l’administració davant el més erràtic de la privada («que redueix l’ocupació per la crisi»).

Dels Mossos als metges
Administració i serveis (39,2%) és el col•lectiu amb major proporció de temporalitat (n’hi ha 12.400 d’entre interins i laborals temporals), amb dades del Departament de Governació. Hi segueixen l’administració de Justícia (34,6%, amb 2.382 persones) i Salut (34,3% de la plantilla no és fixa, és a dir, 12.476 empleats; s’hi inclou l’Institut Català de la Salut). En docència (10.898 professors no tenen encara plaça indefinida) la taxa se situa en e l16,2% i en els serveis
penitenciaris, en el 12,2%. Molt diferent és la situació d’agents rurals (6,1% de temporalitat), bombers (1,2%) i Mossos, el grup amb millors dades (0,3% i 56 interins). La Generalitat té 164.705 empleats.


Noticia de febrer de 2008 on l'administració deia que les empreses privades abusaven dels contractes temporals (EFE. 15.02.2008):

El departament de Treball de la Generalitat enviarà la propera setmana una carta a 14.000 empreses catalanes per alertar que tenen una taxa de temporalitat entre els seus treballadors superior a la mitjana catalana que se situa en el 23,4%.

Gairebé la meitat dels empleats d'aquestes empreses tenen contractes de treball temporals.
Un 46,4% dels empleats d'aquestes empreses, uns 100.000 d'un total de 214.000, treballen actualment amb un contracte temporal, segons les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa.
Una de cada tres empreses a les que la Generalitat enviarà la missiva pertanyen al sector de l'hostaleria i el comerç minorista. Li seguirien els comerços, les empreses relacionades amb activitats recreatives, culturals i esportives i les que es dediquen a la venda i reparació de vehicles. Aquests són els sectors on més es abusen dels contractes temporals.

Contractes beneficiosos
La Generalitat recorda a les empreses que la contractació estable comporta beneficis tant per als treballadors com per a les empreses, així com a l'economia de Catalunya en general.
L'any passat la Inspecció de Treball va fer 774 requeriments, va aixecar 222 actes d'infracció i va proposar multes per valor de 207.000 euros.
La proporció de contractes convertits del total de revisats va pujar només un 5% passant del 12% de 2006 al 17% l'any passat.
.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Guies de la Generalitat.


Derivat del protocol de la Generalitat per evitar la discriminació laboral en forma d'assetjaments s'ha publicat una Guia per a l'eradicació de l'assetjament sexual, per raó de sexe i/o orientació sexual, i una Guia per al tractament i la prevenció de l'assetjament psicològic les quals podeu veure en els enllaços. Manifesten que promouen l’eradicació d’aquestes conductes en el seu àmbit d’actuació intern i incideixen en la prevenció dels riscos laborals per garantir els drets de les persones que hi treballen.