Acudits laborals.

.
Adjuntem una sèrie d'acudits sobre temes laborals. De tan en tan també és bó desconectar.

Riure.

Un cap de personal està explicant acudits i tots els empleats riuen, menys un.
Així doncs, el cap pregunta al que no riu:
- Per què no rius? és que no et fan gràcia els meus acudits?
I l'empleat contesta:
- És que jo ja tinc contracte fix.

Pensament filosòfic argentí.

"Quan els treballadors s'ajunten juguen a futbol."
"Quan els gerents s'ajunten juguen al tenis."
"Quan els directors s'ajunten juguen al golf."

Conclusió: Quan més càrrec tens més petites son les teves pilotes.


Increment de sou.

Un empleat es presenta al despatx del cap de personal per demanar un augment de sou i diu:

- He de dir-li que m'haurà d'apujar el sou, ja que tinc tres companyies molt importants que van darrera meu.
- Ah, si?...quines?
- La del telèfon, la de l'aigua i la de la llum.



Increment de sou 2.

Un empleat entra al despatx del cap per demanar-li un augment de sou:
- Sap que porto més de 15 anys a l’empresa i mai m’han augmentat el sou, crec que és hora que m’augmenti els 300 euros mensuals que guanyo des que em va contractar.
- Bé i quant vols guanyar?
- Doncs vaig fer alguns càlculs pel temps passat i la feina que faig i crec que em correspondria guanyar uns 1500 euros como a mínim.
- Mira, et pagaré 5.000 euros mensuals, un vehicle al teu càrrec, vacances pagades on vulguis i t’assignaré una secretària.
- Està fent broma?
- Sí, però tu has començat!



Extensions.

Un empleat d'una empresa agafa el telèfon i diu:

- Nena! mou el cul i puja'm un cafè amb dues pastes, però ja!
A l'altre cantó del telèfon una veu diu:
- Inútil! T'has equivocat d'extensió, estàs parlant amb el director general!
I l'altre contesta:
- I tu què, explotador de merda! tens idea de amb qui estàs parlant?
- No...
- Uf..., bé doncs deixem-ho així- i penja.


La carta de recomanació.


Un director ha de fer una carta de recomanació per a un alt càrrec més aviat inútil i poc pencaire. No vol mentir però tampoc dir la veritat, finalment escriu:

"Vostè serà afortunat si aconsegueix que aquesta persona treballi per a vos."


Guanyar diners.

Entre comerciants:

- Sols hi ha una manera de guanyar diners honradament.
- Ah, sí?, quina ?
- Ja suposava que no la coneixies.


Fas falta a on treballes?

Una gran empresa contracta a un grup de caníbals. Això sí, el cap de personal els demana que no es mengin a la resta dels empleats.
Quatre setmanes més tard, el gerent general truca a tots els caníbals:

- Vostès estan treballant molt dur i estic molt satisfet, però la senyora que serveix el cafè, va desaparèixer, algú sap el que pot haver passat?
Tots els caníbals van negar amb el cap. Quan el gerent va marxar, el cap dels caníbals els reuneix a tots i pregunta:
- Qui va ser l'idiota que es va dinar a la senyora del cafè?
Un dels caníbals aixeca tímidament la mà i el cap caníbal li diu:
-Ets una bèstia!. En quatre setmanes ens hem menjat tres directors, dos gerents d'operacions, tres consultors, tres gerents de vendes i un gerent de recursos humans i ningú se'n va adonar ... Podríem haver seguit així per un bon temps, però no!, havies d'espatllar-ho tot menjant-te una persona necessària....
.

Conveni o Barcelona 2.0?

.
Seguidament transcrivim un comunicat dels sindicats fent la convocatòria d'una assemblea pel dia 4 de novembre. El conveni totalment parat, etc. i ara surten amb la Barcelona 2.0.
Per tenir una Barcelona 2.0 primer caldria arreglar la Barcelona 1.0



NO TENIM CONVENI
NO VOLEM “PLA PRIMAVERA”
(“pauta de districtes” o “Barcelona 2.0”).....
....SENSE NEGOCIACIÓ


La negociació del conveni no avança positivament en cap tema clau :
- IPC + clàusula de revisió
- 35 hores
- Relació de llocs de treball

Denunciem que l’Ajuntament està aplicant plans de reestructuració organitzativa sota noms com:
nova pauta de districtes, pla primavera o Barcelona 2.0 dels quals s’està informant indegudament a treballadors i a la premsa en general dient que els sindicats estan d’acord amb aquesta reforma. Quan la realitat és que aquests canvis s’impulsen sense l’acord, informació ni
comunicació als representants dels treballadors, mentre s’endarrereix sistemàticament la realització de la relació de llocs de treball.

S’estan escatimant els increments salarials per sota de l’IPC, al mateix temps que ja es determinen llocs de treball altament remunerats, via“escapisme” administratiu (eufemísticament anomenats lliures designacions)
.

NO a “BARCELONA 2.0” sense negociació

ASSEMBLEA GENERAL
dimarts 4 de novembre de 2008
12,30 HORES
Via laietana 16 (locals CCOO)


PER : - IPC + CLÀUSULA DE REVISIÓ
- 35 h.
- RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL

NO HI FALTEU
PER UN CONVENI DIGNE


CCOO UGT CGT ASI AI SAPOL

Llibre sobre el mobbing a les administracions públiques.

Adjuntem l’enllaç a un llibre sobre l’assetjament a les administracions públiques i el seu resum editorial.


El mobbing en la Administración es una tragedia humana que se permite y se consiente como un medio de neutralizar a empleados que resulten incómodos para el directivo de turno, por diversas razones, unas más confesables que otras. Hablar de mobbing administrativo es hablar de mobbing laboral. Ambos persiguen idénticas finalidades: la destrucción del hombre en su dimensión laboral-intelectual primero y la expulsión, después, del centro de trabajo. Pero las consecuencias no se limitan a la simple relación jurídica que vincula al funcionario con su Administración. Sus efectos tóxicos se trasladan a su ámbito social y sobretodo, al familiar, provocando daño moral y en el mayor número de ocasiones, daño psiquiátrico. Porque en suma se le hipoteca un futuro sin mayor motivo y razón, destruyendo un presente por una persecución extrema, silenciosa.La burocracia mal empleada como sistema de organización, tiende a extremar estas conductas reprobables porque se construye sobre la autoridad y jerarquía, creando situaciones asimétricas de poder: dominación del funcionario directivo sobre el funcionario dominado, a voluntad propia o a golpe de expediente disciplinario.La falta de Códigos Éticos en nuestras Administraciones Públicas, sea porque no existen, sea porque son testimoniales, no impiden estas actuaciones. Las inercias de poder siempre tienden a proteger al funcionario directivo prescindiendo del subordinado. Junto al miedo, como estrategia gestora, dibujan una Administración insolidaria con los perseguidos...el instinto de conservación impide complicidades que puedan resultar perjudiciales. El aislamiento se erige en compañero diario en esa dura tempestad.En plena efervescencia de los Derechos humanos, de la Ética de Tercera generación, de la Responsabilidad Social Corporativa, el mobbing es un anacronismo que surge de voluntades anquilosadas, impenetrables por las nuevas formas de gestión construidas sobre el capital humano en la organización, fuerza motriz de todo el Sistema.

.

Línies estratègiques de la Gerència de Recursos Humans.

.
Segons el número 106 de la revista La municipal estan il•lusionats en la posada en marxa d’unes noves polítiques de recursos humans i volen cuidar i enfortir els pilars de la nostra organització: les persones. Volen oferir un servei de qualitat que ajudi a tots els treballadors a créixer com a professionals de l’Ajuntament de Barcelona.

Així marquen una sèrie de línies estratègiques:

1- Planificar les necessitats de recursos humans amb l’objectiu de rejovenir i tecnificar la plantilla.
Dubte: rejovenir vol dir precaritzar amb contractes temporals i externalitzacions? I com es tecnifica si s’escatima la formació?

2 - Modernitzar els instruments de gestió de persones.
Ja ens ho explicareu com i que enteneu per això.

3 -Millorar els sistemes de selecció, provisió i promoció per atreure i retenir bons professionals i disposar-ne en el moment i forma que la corporació precisa.
Ens emociona aquesta declaració d’intencions: s’han acabat els concursos a mida, els amiguismes, l’assetjament per fer fora a personal competent quan a algun càrrec se li creuen els cables. A partir d’ara seran objectius en la valoració dels treballadors.

4-Desenvolupar les competències de les persones, especialment les del personal directiu i de comandament.
Mira, si és per fer formació a alts càrrecs això si que ho compleixen.

5- Implantar la cultura d’atenció al client.
Per tractar bé al client comença tractant bé al treballador.

6- Impulsar el desenvolupament organitzatiu i adaptar les formes de gestió a les necessitats de l’Ajuntament.

7- Afavorir que l’Ajuntament de Barcelona esdevingui referent públic en polítiques de responsabilitat social corporativa i implicar els agents socials en el procés de canvi i modernització de l’Ajuntament.

Bonica declaració d’intencions però molt han de canviar les coses per poder ser referent de res positiu.
.

Indesinenter (poema)

Retornem a la sèrie de cançons i poemes amb missatge. Aquí teniu un poema de Salvador Espriu musicat per Raimon.

Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.

Desaparicions a l'Ajuntament. A voltes no hi ha caps.

.
On es fiquen els comandaments intermedis, caps i amiguets quan hi ha una assemblea o manifestació?
Una cosa que ha sorprès sempre és el canvi de xip d'algunes persones pel que fa a les reivindicacions laborals quan els col•loquen o guanyen algun concurs (o sense concurs). Hi ha nombroses i dignes excepcions naturalment però molts caps, sense necessitat de fer serveis mínims, desapareixen de les manifestacions i assembleas un cop s'han col•locat, Si no és que ja no hi han anat mai.
L'única explicació lògica que se'ns acut és que ja han millorat tant que no necessiten per exemple mantenir el poder adquisitiu o conciliar la vida familiar i laboral. Per què no podem creure que siguin tan egoistes com per quedar-se fent el paperet a la feina mentre els altres lluiten per a ells.
Un paperet que ens sembla molt lleig: quin mèrit té ser covard i no ajudar a que el seu món sigui més just?, davant de qui pensa guanyar mèrits? i això són mèrits?.

Això recorda la visió que és té aquí sobre la feina: el quedar-se fent hores extres no remunerades està ben vist com si la persona en qüestió fos molt treballadora. Als països nòrdics, on tant ens emmirallem en altres coses, està molt mal vist: si algú es queda fora de l'horari laboral vol dir que no és prou competent per fer tota la seva feina dins l'horari.

Per tant si resulta que ja estan bé i la resta de treballadors són els que necessiten millores, si resulta que sempre hi ha l'excusa del cost que suposa donar millores a tanta gent, la solució és molt fàcil: als comandaments intermedis i companyia (excepte als que sí lluiten) no cal apujar-los el sou ni millorar-los res. Amb els diners estalviats n'hi hauria prou per a fer millores a la resta.
.

Manifestació treballadors Ajuntament pel conveni.

.
Aquest matí els treballadors de l’Ajuntament s’han manifestat per reclamar que el conveni reculli una sèrie de millores , les principals serien:

• IPC més clàusula de revisió
• jornada de 35 setmanals
• tots els drets en la conciliació familiar
• relació de llocs de treball i carrera professional

Adjuntem la notícia segons la redacció del Periòdic:

Guàrdies, bombers i funcionaris reclamen un conveni "digne" a l'Ajuntament de Barcelona.

Uns 800 guàrdia urbans, bombers, membres de la Banda Municipal de Música i funcionaris, segons fonts municipals, han reclamat avui un conveni col•lectiu amb un increment salarial "digne", en una manifestació que ha finalitzat sense incidents remarcables a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Els Bombers de Barcelona i agents de la Guàrdia Urbana han fet dues manifestacions diferents, totes dues amb assemblees prèvies per informar sobre la negociació del conveni, que han confluït a la plaça de Sant Jaume, on s'han trobat amb funcionaris del consistori.

Entre altres, també han protestat membres de la Banda Municipal de Música, amb els seus instruments, i assistents socials, que reclamen més personal per poder atendre els ciutadans sense llargues esperes.

Els agents que han participat en la protesta han sortit en manifestació des de l'estació del Nord de Barcelona cap a la ronda de Sant Pere i Via Laietana, mentre que els bombers han arribat a la plaça de Sant Jaume per plaça de Catalunya i Portal de l'Àngel, on han llançat pintura vermella a la façana de la seu de l'Àrea de Mobilitat del consistori.

Fonts de la UGT i CCOO en el comitè d'empresa de l'Ajuntament de Barcelona han explicat que les negociacions estan "enquistades" en un augment salarial del 3% per a un conveni a quatre anys, proposta del consistori que els sindicats rebutgen.

"Plantarem cara", ha indicat el representant sindical de CCOO, Pepe García, mentre que un membre de la UGT ha opinat que els responsables municipals que negocien el conveni "s'aprofiten una mica" del tema de la crisi per insistir en un augment salarial del 3% sense clàusula de revisió salarial.

Els bombers, que portaven una pancarta en què es llegia "Bombers de Barcelona, a la cua d'Espanya", han creat per a aquesta protesta un giny amb rodes que semblava un gran casc de bomber amb el 080 d'emergències pintat i alguns adhesius al•lusius al conflicte de l'empresa automobilística Nissan.

En aquesta protesta, a més dels grans petards i els pots de fum taronja que ja han llançat en anteriors protestes, també han omplert part de la plaça de Sant Jaume d'espuma, que han llançat amb un llarg tub de gran diàmetre que han transportat durant tota la manifestació amb un carret de comprar i embolicat amb un llençol de l'Hospital Clínic.

.

Nous continguts del bloc.

Al lateral esquerra podeu trobar enllaços amb el conveni actualment vigent (2004-2007) tant pel que fa als laborals com l'acord pels funcionaris.

Per altra banda hem afegit l'enllaç a una guia per afrontar l'assetjament psicològic a la feina (mobbing). Té definicions i consells d'interès. Cal tenir la precaució que al ser del 2003 no recull tota la normativa, com seria el cas de la prevenció de riscos laborals o l'estatut bàsic de l'empleat públic.

Tot i estar ubicada a L'Hospitalet per proximitat geogràfica hem afegit l'enllaç a una altra associació contra el mobbing: AVALC(associació de víctimes d'assetjament laboral de Catalunya)

Com que rebem bastantes visites de l'estranger i de zones de l'estat espanyol on no es parla català els hem afegit l'enllaç a un traductor de texts i webs per a que no tinguin problemes per entendre'ns.

Enllaços i consells d'actuació.

.
Recentment hem introduït nous enllaços al bloc i us volíem fer algun comentari sobre el seu per què.

Teníem ja els cercadors de blocs (entre blocs ens hem d’ajudar a donar-nos a conèixer) i els sindicats que d’alguna manera ens han animat o recolzat. Tot i algunes veus crítiques pel fet de posar sindicats creiem que poden i han de fer molta feina en les nostres lluites i els donem cert marge de confiança.

CLAM és una associació d’afectats per assetjament laboral. N’hi ha més, algunes de les quals hem citat en entrades al bloc. El criteri per posar aquesta és pel fet que està ubicada a Barcelona ciutat i que sembla independent. Algunes estan fóra o semblen més despatxos de psicòlegs que tot i fer una feina molt lloable no semblen d’autoajuda d’afectats. Estem oberts a introduir les noves que ens podeu suggerir.

Inspecció de treball. Tot i que en alguns casos no tenen competències sí que actuen en molts altres. Poden entrar a valorar i sancionar actuacions discriminatòries, males gestions, assetjaments, etc.

Si aneu perduts amb els temes legals, no voleu parlar amb un advocat dels sindicats i no us voleu llençar encara a les mans d’advocats laboralistes (per cert els laborals han d’anar pel jutjat social i els funcionaris pel contenciòs-administratiu) penseu que existeix un servei d’orientació jurídica gratuït. Cal anar-hi en persona, no informen telefònicament i està atès per advocats del Col•legi de Barcelona. Us donaran informació bàsica que servirà per orientar-vos.

Si acabeu decidint anar als jutjats us hem introduït una guia i un cercador. Us caldrà advocat. Hi ha qui confia en els dels sindicats altres prefereixen un extern. El col•lectiu Ronda, que de tant en tant apareix en noticies de premsa té bona fama, però segur que n’hi ha molts més.

L’Oficina per la no discriminació tot i ser de l’Ajuntament sembla que actuï amb certa independència. No ho confongueu amb el Protocol per la no discriminació que té un nom semblant i que en teoria vol impedir assetjaments i discriminacions a l’Ajuntament, però que a l’hora de la veritat en casos flagrants i vergonyosos d’assetjament et fa perdre el temps per dir que no passa res i tot son manies del pobre assetjat.
Ens han arribat casos que l’oficina per la no discriminació ha intentat fer de mediadora entre assetjat i assetjador en temes de mobbing. Un altre cosa és que l’assetjador, dins la prepotència que moltes vegades els caracteritza, no hagi volgut baixar del burro.

I per ara és tot, estem oberts als suggeriments de nous enllaços.

Negociació del conveni. Rebaixes de sou.

.
En la negociació del conveni l'Ajuntament segueix amb tàctiques de negociació tercermundistes i indignes (ara que està de moda parlar del treball digne), no oferint res de valor o intentant fer perdre el temps i retallar els drets laborals per avorrir als sindicats. Per després, ja ho veureu, oferir depressa i corrents quatre caramels per tenir-nos quatre anys callats.

Ara l'Ajuntament, segons informen els sindicats, proposa seguir rebaixant el sou. Tot el que no sigui augmentar l'IPC real, que l'any passat va ser del 4,2% és abaixar el sou, que per altra banda ja ens van reduint per altres cantons com no deflactant (actualització de les tarifes amb l'augment del cost de la vida) l'IRPF. I per garantir el poder adquisitiu cal fixar clàusules de revisió salarial.

Pel 2008 proposen l'augment del 2% ja aplicat des de gener regulat a la llei General Pressupostaria , més un 1% per a tots els treballadors/es repartit de manera proporcional, creació d’un fons del 0,5% per a plans de millora i un increment de 30.000 euros addicional pel Fons de pensions.

L’Ajuntament vol un acord per quatre anys i aquesta proposta (increment de la LGP, 1% addicional, etc.) seria la mateixa pels propers anys. Entenent que el 2% de l'any 2008 es substituiria per l'increment que marqui la llei General Pressupostaria cada any (pel concepte que tenen la ironia de dir que és la inflacció prevista i que fa anys que és del 2%).


Es preveu una propera mobilització sindical: assemblea-concentració el dijous 16 d'octubre a les 12,30h a la plaça del Rei
.

Retorn a la jungla laboral.

Interessant article de la psicòloga Clara Esquena i Freixas publicat al diari El Punt del 4 d'octubre.:

Moltes persones no volen tornar a la feina després de vacances perquè als seus llocs de treball estan sotmeses a situacions d'assetjament psicològic o «mobbing» i no tenen ningú que les defensi o els doni suport.

El món laboral, perdonin la comparació suada, és com una jungla. Fa uns dies, llegia que augmenten els casos d'assetjament en el sector públic i que encara hi ha un buit legal important per fer-los front. Hi ha ajuntaments, per exemple, que són autèntics vivers de mobbing. Si hagués de fer algun estudi sobre maltractament psicològic no dubtaria ni un moment d'anar-hi a buscar la meva mostra.

Aquest setembre hem sentit a parlar molt de l'arxiconeguda síndrome postvacacional. Fóra bo preguntar-se per què hi ha tantes persones a les quals els resulta traumàtic reincorporar-se a la feina. No es tracta tant d'una dificultat adaptativa individual com d'unes condicions de feina precàries a les quals es reacciona, lògicament, amb estrès i depressió.

Un entorn laboral intoxicat per l'hostilitat psicològica és una mena de nínxol ecològic on tothom mira de sobreviure com pot. El qui exerceix el maltractament pateix un tipus de trastorn de personalitat que alguns especialistes anomenen «perversió narcisista». És un individu frustrat que necessita subestimar els altres per reeixir del sentiment d'inferioritat. D'altra banda, si exerceix el control del terror, impedeix que es posi en evidència la seva mediocritat. És possible que en una sola empresa (pública o privada) n'hi hagi uns quants, d'aquests individus. Per mantenir el seu estatus es protegeixen entre si a través de xarxes de pseudoamistat, governades principalment pels interessos comuns, l'enveja i la falsedat.

Com és ben sabut, allà on hi ha un botxí, també hi ha una víctima. El perfil habitual és el d'una persona transparent, una mica ingènua i altament competent. Les agressions psicològiques de què és objecte poden desembocar en depressió, trastorns d'ansietat i patologies somàtiques importants. D'aquí que el mobbing hagi esdevingut un problema greu de salut pública. En general, la víctima és percebuda com una amenaça perquè la seva intel·ligència i noblesa podrien posar al descobert les irregularitats dels qui remenen les cireres. Si estirem el fil del mobbing és probable que ens topem amb una empresa que no prospera, és corrupta o està estancada de fa temps. Així doncs, no es tracta només d'una qüestió de salut sinó també d'un problema econòmic i de funcionament empresarial.

Al voltant del maltractador s'hi mou un espècimen interessant: el llepaculs o palmero. L'home o la dona que riu totes les gràcies al qui mou els fils del poder. És un personatge que s'adona de les flaqueses del superior però se les empassa com un llimac. També és conscient de les injustícies i del patiment de la víctima, als quals tanca els ulls sistemàticament. Nega allò que el sentit comú més fonamental donaria per fet. És còmplice i culpable com el propi maltractador.

A les víctimes els és impossible fer el mateix joc que l'adulador perquè els seus principis i valors els ho impedeixen. L'única alternativa que els queda és enfonsar-se ja que l'entorn se'ls gira en contra i els fa creure que són culpables de tot el que passa. És molt difícil trencar aquest silenci, acompanyat de sentiments crònics d'inutilitat i buidor.

Malgrat que encara hi ha molta feina pendent, existeixen associacions i recursos legals per sobreviure a la ferocitat d'algunes empreses. És de cabdal importància buscar l'ajuda que permeti a la víctima treure l'entrellat de la confusió mental en la qual està immersa. És una persona oprimida que es pregunta si el que li passa és real o fruit de la seva imaginació. No comprèn com és que no hi ha cap company que tingui els mateixos dubtes o que senti una indignació semblant a la seva. En aquests casos, crec que s'escau el popular conte de Hans Christian Andersen El vestit nou de l'emperador, que narra la supèrbia d'un monarca al qual tothom ensabona, encara que surti a passejar sense roba. És una metàfora excel·lent sobre la necessitat que la veritat vegi la llum. Quan algú diu en veu alta allò que sent, fa el primer pas per superar un maltractament. Cal buscar un petit oasi on expressar-se i cridar: l'emperador va despullat!

Un entorn laboral intoxicat per l'hostilitat psicològica és una mena de nínxol ecològic on tothom mira de sobreviure

Més sobre la Jornada Mundial pel Treball Digne.

.
Adjuntem una circular enviada pel sindicat CCOO convocant a la manifestació del dia 7 i l'enllaç a un manifest conjunt de diversos sindicats:


La Jornada Mundial té com a objectius la universalització dels principis i drets fonamentals del treball, el treball digne i el compliment dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides com a mitjà per a combatre la pobresa i la desigualtat i per fomentar la solidaritat internacional.


En el cas d'Europa la lluita és també contra la Directiva del Temps de Treball (o de les 65 hores) i d'altres que restringeixen drets com el cas de la Directiva de la Vergonya.


En el cas del nostre país, es concreta en la lluita contra el treball submergit, la precarietat laboral i salarial i la sinistralitat.

Vine a la manifestació! Participem-hi tots i totes!

Enllaç al manifest conjunt de CCOO, UGT i USOC


.

Jornada Mundial pel Treball Digne .

.
El proper dia 7 d'octubre, la Confederació Sindical Internacional (CSI)
ha convocat una jornada mundial pel treball digne, terme recollit des
de l'any 1999 per l'Organització Internacional del Treball (OIT).
Els sindicats convoquen els treballadors a una manifestació
que sortirà a les 18.30 de Via Laietana cantonada amb el carrer
Jonqueres en defensa d’un treball digne i contra la directiva europea
que amplia el temps de treball setmanal a 65 hores.


S’han convocat aturades de 5 a 15 minuts en algunes empreses amb
lectura del manifest a favor del treball digne. El dia abans, 6
d’octubre, a les 11.30 s’inaugurarà el canvi de nom del carrer Pont
del treball digne (abans carrer del Pont del treball) amb Jordi Hereu,
alcalde de Barcelona i Guy Ryder, secretari general de la CSI.

Recordar que per treball digne s'enten també el no precari, que per certs ambients
es promou mentre que per altra banda van manifestant-se per la dignitat
en el treball.


Teniu més informació a:
http://www.wddw.org/