La baixa moral dels empleats.

Article del diari el Pais

La moral (baixa) de l’empleat.

El treballador espanyol mitjà és ara mateix un empleat desmotivat i fins a cert punt dòcil, tan preocupat per la seguretat en el seu lloc de treball que compleix més hores de les necessàries a la seva empresa i s'absté de queixes. Així ho representen les estadístiques i les enquestes realitzades per firmes de consultoria. No és una bona notícia per als sindicats, però tampoc per als empresaris: el treballador dòcil no és precisament el més compromès ni el més productiu.
Aquest retrat robot pot entendre’s com un efecte secundari d'una crisi econòmica que ha destruït gairebé dos milions de llocs de treball en una mica més de dos anys i ha sembrat el pànic entre els treballadors supervivents. En el seu entorn, algunes coses estan canviant: quan fa no gaire temps es citava l'absentisme com una de les grans xacres del mercat laboral espanyol, ara els experts fixen l'atenció en el presentisme, un fenomen contradictori i indesitjable.

A primers d'enguany, Octavio Granado, secretari d'Estat de la Seguretat Social, va anunciar que l'absentisme a Espanya es situava per primera vegada per sota de la mitjana europea. Era una de les escasses bones notícies que podien difondre en temps revolts en matèria laboral. Efectivament, Espanya s'havia unit al grup de 12 països europeus que participaven en un estudi d'incapacitat laboral temporal, i com a resultat d'aquesta estadística, l'índex espanyol se situava en el 2,1%, quan la mitjana europea marcava un 2,2 %. 2009 havia estat un bon any en aquesta matèria, millora que ja apuntaven altres estudis realitzats per consultores privades, algunes de les quals assenyalaven dràstiques caigudes en les xifres d'absentisme. En un informe de la consultora Randstad, de desembre de 2009, es concloïa que el "absentisme no justificat" s'havia reduït fins a un 90% en un any. Portaveus dels sindicats CCOO i UGT confirmen aquesta tendència a la baixa encara que amb altres xifres i altres indicadors. En la majoria dels estudis s'atribueix a "causes motivacionals" l'explicació d'aquest descens, un eufemisme que amaga la veritable raó del canvi: la por a perdre la feina.

Així que la bona estadística té efectes perversos: l'empleat espanyol treballa més, però no necessàriament treballa millor. I aquí entra en acció, entre d'altres factors, el presentisme, un terme que comença a cobrar força, "una amenaça encara més perillosa per la seva difícil detecció i per la minva de la productivitat", adverteix Alicia Jiménez, directora de la consultora Evolució 21 , que defineix aquest fenomen com el moment a partir del qual "l'empleat és present en el seu lloc de treball, però absent en les seves funcions". Jiménez descriu tres diferents comportaments del "presentista": "Un és allargar la jornada laboral innecessàriament pel sol fet d'aparentar, un altre és el que practica aquell treballador que per exalçar les seves funcions triga més temps a resoldre els problemes, afegeix un component de dificultat i esforç que en realitat no existeix i, un tercer, és el de l'empleat que es queixa constantment del volum de treball que té quan, en realitat, la seva productivitat és molt baixa ". Jiménez apunta com antídots per detectar el problema, "gestionar la motivació dels empleats".

No obstant això, la motivació del treballador espanyol no és precisament bona. Carlos Carpiso, expert de l'empresa Randstad, especialitzada en recursos humans, assenyala com les enquestes de caràcter internacional (el Randstad Work Monitor realitzat en 24 països europeus) confirmen que l'empleat espanyol no està precisament amb la moral alta: "Un 38% els espanyols creuen que podrien perdre la feina en els propers sis mesos, quan la mitjana europea està en el 29%, xifra que augmenta fins el 45,8% en el cas dels menors de 25 anys ". Per rematar el perfil, Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, tampoc ha el compromís del treball espanyol en un lloc molt destacat: "El 80% no està compromès amb la seva empresa".

Mesonero al•ludeix a un estudi realitzat per la consultora Towers Perrin, enquesta que, efectivament, conclou que "només un 19% dels empleats a Espanya diu que està realment compromès amb la seva empresa" i "només un 28% dels enquestats tenen una opinió favorable de la direcció ". En una part de l'informe s'assoleixen conclusions dramàtiques: "Hi ha un gran risc que el 31% dels empleats que es declaren desmotivats passi a integrar la categoria de desconnectats (15%)". La consultora conclou que una companyia amb un alt percentatge d'empleats motivats augmenta un 19% els ingressos operatius, mentre aquest paràmetre baixa un 33% en el cas d'empreses amb baix percentatge.

No acaben en aquest punt els canvis del treballador espanyol: un empleat poc motivat i amb por de perdre la feina s'està convertint també en una persona poc conflictiva. Experts de les centrals sindicals reconeixen que els índexs de conflictivitat estan baixant aclaparadorament. "Les queixes que arriben a la nostra assessoria jurídica han caigut en picat", assenyala Luis Tejedor, de la UGT a Aragó, una regió que ha patit en les seves carns la crisi del sector de l'automòbil. "Jo no diria que el treballador espanyol s'hagi tornat dòcil", explica "però sí que està en una situació de debilitat i que la seva única preocupació actual és mantenir a tota costa el lloc de treball". Les queixes per reconeixement de categoria, per faltes i sancions, per canvis d'horaris "han disminuït enormement". Pedro Linares, de CC OO, assenyala com les negociacions col•lectives estan encallades en molts sectors i s'han paralitzat els convenis: "Molts estan sense vigència", apunta. És evident, també, que, malgrat l'atur i les reestructuracions, a penes es registren vagues.

Els sindicats parlen d'un fenomen temporal, que pot conduir a un esclat social quan el treballador ara desmotivat i dòcil decideixi un dia passar a l'acció i transformi la por a desesperació. Les consultores no arriben a aquesta conclusió ("no parlaria d'un treballador dòcil però sí prudent", assenyala Alicia Jiménez), però recomanen que les empreses treballin la motivació de l'empleat i prometin estímuls a la sortida de la crisi.

I aquesta teràpia no sembla estar en l'horitzó de les empreses. Així que, de moment, no s'aprecia la llum que anuncia el final del túnel: al voltant del treballador espanyol només hi ha por.
.

Sobre la vaga general.

Convocatòria de vaga general per part del sindicat CGT:

Contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social. Contra la reforma laboral. Contra la retallada de drets socials, laborals, mediambientals. Contra el pla d’ajustament per a reduir el dèficit públic. Per un nou model social i productiu no capitalista. Per la llibertat, la igualtat, l’autogestió i la justícia social.

La Confederació General del Treball (CGT) convoca Vaga General el 29 de setembre de 2010 per defensar les llibertats i drets laborals, socials, econòmics, i mediambientals de tots els treballadors i treballadores i de totes les classes populars, davant les agressions i retallades que estem sofrint per les polítiques antisocials del govern que només responen als interessos de la banca, a l’especulació financera i immobiliària, als mercats, al capital, a la patronal, a la Unió Europea, al Fons Monetari Internacional, a les institucionals polítiques internacionals.
Vaga General contra la nova reforma laboral, el pla d’ajust per reduir el dèficit, la propera reforma del sistema de pensions… perquè la crisi econòmica la paguin els que l’han provocat, és a dir, els rics, els banquers i els polítics.
Vaga General contra el sistema capitalista que únicament pensa a obtenir beneficis passant per sobre de la qualitat de vida de les persones i de la pròpia continuïtat de la vida al planeta. Els empresaris financers, del maó, de l’energia, de les telecomunicacions, de la indústria, dels aliments… s’han enriquit extraordinàriament, ens han "obligat" a endeutar-nos, hipotecar-nos, consumir sense límits i avui, ni tenim casa, ni feina ni futur.
CGT fa una crida generalitzada a tota la classe treballadora, del sector públic i del sector privat, a les persones aturades, joves, pensionistes, homes i dones, autòctones o migrants, a les persones excloses, precàries, desnonades, a les classes populars, als moviments socials, a les organitzacions veïnals, estudiantils, culturals… a tota la societat en el seu conjunt per participar en la Vaga General del 29 de setembre.
Per a CGT aquell dia és només l’inici d’un procés de mobilització laboral i social continuada fins a establir les bases d’un nou model de societat, un nou model productiu basat en la satisfacció de les necessitats de les persones, en la solidaritat, en la igualtat, en la llibertat, en la justícia social, un nou model que contempli l’harmonia de la nostra vida amb el planeta, que no busqui l’explotació de les persones i dels recursos naturals, un model plantejat amb una dimensió global, internacionalista, que inclogui a tota la humanitat, a tots els treballadors i treballadores del món.

RAONS PER ANAR A LA VAGA GENERAL el 29 de setembre

Contra l'atur:
• 5 milions de treballadors i treballadores estem a l’atur i les persones joves suportem taxes d’atur del 40%. Des de 2008, més de 2,5 milions de persones hem perdut la feina.
• 1,2 milions de persones aturades no percebem cap prestació i prop de 554.000 malvivim amb 426€.
• Més de 4 milions de persones treballadores tenim contractes temporals.
• 11 milions de treballadores i treballadors, dels 18,7 milions d’ocupats, tenim rendes anuals inferiors a 9.000 €.
• Amb les mesures del pla d’ajust del govern, 2,6 milions de treballadors públics en totes les Administracions, sofreixen una reducció dels seus salaris en una mitjana del 5% i no es cobreixen les vacants necessàries per tenir uns serveis públics de qualitat.
• Les rendes salarials van caure el triple que les empresarials en el 2009.
• Els 7 grans Bancs i Caixes van obtenir 17.000 Millones de Euros de beneficis nets en el 2009 i les retribucions dels consellers i directius de les grans empreses van créixer el 19,1%.

Contra la Reforma Laboral:
• La Nova Reforma Laboral aprovada pel govern suposa que els empresaris ens puguin acomiadar lliurement i impunement sense causa o causa falsa i la "justícia" i les "lleis" els avalen.
• Amb el "Decretazo" de la Reforma Laboral de Juny de 2010 l’acomiadament serà més lliure i més barat. Tots els treballadors i treballadores, amb independència del contracte que tinguem, podem ser acomiadats encara més fàcilment i les indemnitzacions es queden en 20 dies, dels quals 8 dies seran pagats amb diners públics.
• El "Decretazo" de la Reforma Laboral nega a treballadors i treballadores el dret fonamental a la tutela judicial, és a dir, a una mínima justícia social i vulnera el dret fonamental a la negociació col•lectiva en permetre que l’empresari, a la seva voluntat, pot deixar de complir els acords salarials, els acords sobre jornada, torns, mobilitat funcional i geogràfica.

Pel dret a una pensió digna:
• Amb les mesures del pla d’ajust per reduir el dèficit, se li congela la pensió per a 2011 a més de 6 Milions de pensionistes.
• El 68% dels 8,2 milions de pensionistes té una pensió anual que no arriba al salari mínim interprofessional.
• No està garantit el dret a la prestació per jubilació i volen que ens endeutem amb fons privats de pensions. Pretenen que ens jubilem als 67 anys i reduir encara més la quantitat a percebre augmentant el període de còmput, mentre continuen augmentant els beneficis dels empresaris i les pensions multimilionàries de directius, executius i consellers.

PROPOSTES de la CGT
El que volem aconseguir amb la Vaga General és derogar el “decretazo” de la reforma laboral, el pla d’ajust i la reforma del sistema de pensions.

Repartir el treball:
• Recuperar l’ocupació, treballar tothom, reduir la jornada laboral, reduir l’edat de jubilació.
• Impedir els EROs, els acomiadaments, els acomiadaments improcedents, les contrates, subcontrates, ETTs, les hores extraordinàries, els preufets, el dúmping.
• Defensar els drets socials i serveis públics gratuïts, rebutjar les privatitzacions.
• Eliminar els contractes temporals i precaris. Consolidar l’ocupació fixa.

Repartir la riquesa:
• Garantir les prestacions socials i salarials a totes les aturades i aturats.
• Garantiar el dret a un salari mínim i a una pensió suficient per a tots i totes, i mai per sota dels 1.200 €.
• Distribuir els recursos i la riquesa solidàriament.
• Major pressió fiscal als rics, empresaris, directius, executius, polítics, jutges, càrrecs públics, banquers, perquè contribueixin amb impostos progressius, perquè pagui més qui més té.

Nou model social i productiu:
• El model econòmic i social capitalista està basat en el productivisme, el creixement, el desenvolupisme, el consumisme i, per tant, en la injustícia, la irracionalitat i l’atemptat contra la vida del planeta.
• Per un nou model social solidari i sostenible no basat en el creixement per viure millor.
• Un nou model de producció, de distribució i de consum creant ocupacions on es troba el verdader valor: en l’educació, en escoles bressol, en escoles infantils, en el camp, en el benestar social, en les cures, en les tecnologies no agressives ni contaminants, en xarxes de transport públic sostenibles

VAGA GENERAL el 29 de setembre de 2010
Contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social
Contra la reforma laboral
Contra la retallada de drets socials, laborals, mediambientals
Contra el pla d’ajust per reduir el dèficit públic
Per un nou model social i productiu no capitalista
Per la llibertat, la igualtat, l’autogestió i la justícia social
.

L'Audiència Nacional admet el recurs contra la retallada de sous públics.

Notícia i imatge del setmanari l'Econòmic.

CCOO i la UGT van recórrer la rebaixa salarial del 5%.
Els sindicats reclamen anul•lar les reduccions.

Les rebaixes salarials als funcionaris podrien quedar en no res si l'Audiència Nacional pren una decisió a favor de CCOO i la UGT. Els sindicats va presentar un recurs contenciós administratiu contra la mesura que l'alt tribunal va admetre el 9 de juliol passat.
CCOO va reclamar que “es restableixin els drets retributius dels empleats públics a la situació anterior a aquesta decisió governativa de confiscació dels seus salaris”, segons va informar ahir. La retallada, d'un 5% de mitjana, ja va ser aplicada l'1 de juny passat.
El sindicat considera “inconstitucional” la mesura i fonamenta el seu recurs en el fet que trenca l'acord de negociació col•lectiva del sector públic firmat per la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega i els sindicats l'any passat i que ja pactava una moderació salarial. Els sindicats s'agafen també al fet que les alces salarials acordades estaven previstes als pressupostos generals de l'estat i “això no es pot tirar enrere així com així”, van explicar fonts del sindicat. A més, la tisorada trenca els convenis d'empreses que estan afectades, com les escoles i els hospitals concertats.
La retallada dels sous públics d'entre un 0,6% i un 7% va ser aprovada pel govern central el 25 de maig passat i va suscitar el rebuig frontal dels sindicats, que van fer una vaga de la funció pública el 8 de juny. Ara CCOO espera que l'Audiència Nacional tiri enrere la mesura i és optimista perquè creu que el recurs “està fonamentat”, van explicar ahir.
.

Accions reivindicatives.

El sindicat CGT està realitzant diverses accions reivindicatives a diferents seus municipals per demanar:

• La retirada del decret-llei de retallada de salaris al Sector Públic, de congelació de les pensions, de cancel•lació de drets socials i d'ajornament indefinit d'inversions públiques.
• La retirada del nou decret que intensificarà la situació precària dels treballadors, afeblirà la negociació col•lectiva, posarà en perill el finançament de la Seguretat Social i afavorirà en definitiva el contrari del que diu perseguir (l'augment de l'atur) per la via de l'abaratiment de l'acomiadament.
• L'abandó de les pretensions del govern de revisar a la baixa els drets dels treballadors i treballadores en matèria de pensions i seguretat social, cosa que ja ha anunciat que farà aquest mateix estiu.

I també demanen:
• Que l'Ajuntament respecti els seus compromisos amb els treballadors i treballadores municipals.
• Que si s'ha d'aprimar, que s'aprimi l'Administració Municipal per la via de suprimir la sobreabundància de càrrecs directius i de confiança, que es recentralitzin les empreses i organismes autònoms que en comptes de sumar eficiència sumen gerents i directors i enfosqueixen la gestió dels diners públics.
• Que s'acabi amb l'arbitrarietat en la definició i provisió de llocs de treball, ja n'hi ha prou de lliures designacions.
• Que s'aprovi i executi tota l'Oferta Pública d'Ocupació necessària per acabar amb la situació d'incertesa dels molts interins i per garantir una prestació digna i directa dels serveis municipals. Per crear ocupació, s'ha de començar per oferir ocupació quan cal personal per prestar els serveis als quals l'Administració està compromesa.
.

Contractacions a l'Ajuntament.

Informació facilitada pel sindicat UGT:

Tots som conscients del moment tan delicat que estem passant els treballadors/es, com a conseqüència de la crisi, tan els treballadors públics (ens han retallat un 5% el sou ) com els treballadors/es del sector privat, pels quals el Govern ha decretat una reforma laboral injusta i discriminatòria que precaritza el treball, a més d’abaratir l’acomiadament.

Però s’hi ha un col•lectiu que ho està passant encara pitjor son els aturats. Tothom coneix alguna situació familiar, o d’altres que porten molt de temps sense trobar feina.

En relació aquestes persones us comuniquem que el Departament de treball de la Generalitat i els sindicats majoritàris han signat un acord pel qual es crea un Pla, anomenat d’Ocupació Local, per promoure treballs temporals als Ajuntaments de tot Catalunya.

Fa uns dies, l’Administració ens va convocar a una reunió, per tal de fer-nos saber la incidència d’aquest Pla al nostre Ajuntament. Està previst que més de 900 persones treballin als diferents districtes o sectors municipals per un període de sis mesos.

Cada municipi adaptarà aquest Pla a les seves necessitats específiques. Referent a la ciutat de Barcelona, la selecció l’està fent Barcelona Activa, que ha arribat a un acord de col•laboració amb l’ OTG – DANTE al carrer Argimón 10-12 , al districte d’Horta- Guinardó

Si esteu interessats, o teniu algun familiar, amic o veí a l’atur i vol apuntar-s’hi a aquest Pla, ha d' adreçar-se a l’ esmentada OTG sol•licitant la seva inclusió. De moment a Barcelona, s’han seleccionat gairebé 400 persones. Encara falten per triar mes de la meitat de les persones previstes. La duració dels contractes és de sis mesos sense renovació, amb un horari aproximat entre 25 i 30 hores setmanals i 60 hores de formació, amb un salari entre el 700 i els 1000 € mensuals.
.