Somnieu.

SOMNIEU. Lletra i música de Lluís Llach.

És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
.

A vegades cal lluitar.

Video titulat "Enfrentando seus lobos" que està penjat al youtube.

Paraules per a Júlia.

Sèrie de cançons i poemes amb missatge.
Poema de José Agustín Goytisolo , que dediquem a les víctimes dels assetjaments. Existeix una versió musicada per Paco Ibañez.

PALABRAS PARA JULIA


Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.


Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.


Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.


Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.


Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.


La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.


Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.


Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.


Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.


Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.


Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.


Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.


La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.


Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.


Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.


Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Tinc un somni.

TINC UN SOMNI


La nostra vida encara està tristament impedida per les cadenes de la discriminació.
Avui hem vingut a cobrar un xec. Un pagaré que era garantia dels drets inalienables de la vida, llibertat i recerca de la felicitat però malauradament ens han donat un xec fals retornat amb la inscripció "sense fons". Però nosaltres ens neguem a creure que el banc de la justícia hagi fet fallida. Ens neguem a creure que no hi hagi fons en les grans caixes fortes de les oportunitats d'aquesta nació.
Ara és l'hora d'obrir les portes de les oportunitats a tots. Hem de conduir sempre més la nostra lluita pel nivell elevat de la dignitat i la disciplina.
I mentre caminem hem de prendre el compromís d'anar al capdavant. No podem retrocedir. N'hi ha que pregunten als defensors dels drets civils "Quan estareu satisfets?". No podrem estar mai satisfets fins que la justícia no baixi rodant com les aigües i l'equanimitat com un corrent poderós.
A vosaltres us dic, amics meus, que malgrat les dificultats i frustracions d'aquest moment, jo encara tinc un somni.
Tinc el somni que un dia, fins i tot l'estat de Mississipí, un estat desert, recremat per l'escalfor de la injustícia i l'opressió, es transformarà en un oasi de llibertat i justícia.
Tinc el somni que els meus fills un dia viuran en una nació en que no seran jutjats pel color sinó per la naturalesa del seu caràcter.
Tinc un somni avui. Tinc el somni que un dia cada vall serà enlairada, cada turó i cada muntanya seran aplanats, els llocs escarpats seran allisats i els llocs tortuosos seran adreçats.
Amb aquesta fe serem capaços de treballar junts, de defensar junts la llibertat, sabent que un dia serem lliures.

Recull d'una sèrie de fragments del discurs "I have a dream" de Martin
Luther King pronunciat a les escales del Memorial a Lincoln a Washington
D.C. el 28 d'agost del 1963.

Descafeïnat.

Sèrie de cançons i poemes amb missatge.
Descafeïnat d’Els Pets.


Quan des de petits, plegats,

anàvem a fer mal

per molt que ens arrisquéssim

no t'enxampaven mai.

Sempre al capdavant manant,

un líder natural,

brillant i sense escrúpols,

rebel i radical.

Eres molt llest

i vas canviar

el vermell per

un to més blau.

Descafeïnat com un trist tallat

tebi per fora i per dins glaçat.

Tant triomfador i tan desgraciat,

descafeïnat.

Ara he comprovat mirant

la premsa comarcal

que el "trajo" i la corbata

ja no et molesten tant.

Fa deu dies t'has casat

amb una de vint anys

que quan no hi ets s’entén amb

el teu assessor fiscal.

A la feina

manes tant

però els diumenges

no saps qui trucar.

Descafeïnat com un trist tallat

tebi, insípid i descremat.

Tan triomfador i tan desgraciat,

descafeïnat.

L'altre dia

ens vam trobar:

dos estranys que

no es van saludar.

Descafeïnat és com t'has quedat

tebi per fora i per dins glaçat.

Tan triomfador i tan desgraciat,

descafeïnat

Descafeïnat és com t'has quedat

tebi, insípid i descremat;

sense principis ni dignitat,

descafeïnat.

.

Pau. D'Els Pets.

Reprenem la sèrie de cançons i poemes amb missatge.

PAU

Pau treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell, mig d’amagat
d’una petita oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i amb un marroquí mig il•legal
i a l’habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals,
però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia
de la pornografia que escampa
el món neoliberal.
Pau hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.

Pau no és cap heroi,
no té vocació
de ser carn de santoral,
però per dormir tranquil
ha de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar
.

Acudits laborals.

.
Adjuntem una sèrie d'acudits sobre temes laborals. De tan en tan també és bó desconectar.

Riure.

Un cap de personal està explicant acudits i tots els empleats riuen, menys un.
Així doncs, el cap pregunta al que no riu:
- Per què no rius? és que no et fan gràcia els meus acudits?
I l'empleat contesta:
- És que jo ja tinc contracte fix.

Pensament filosòfic argentí.

"Quan els treballadors s'ajunten juguen a futbol."
"Quan els gerents s'ajunten juguen al tenis."
"Quan els directors s'ajunten juguen al golf."

Conclusió: Quan més càrrec tens més petites son les teves pilotes.


Increment de sou.

Un empleat es presenta al despatx del cap de personal per demanar un augment de sou i diu:

- He de dir-li que m'haurà d'apujar el sou, ja que tinc tres companyies molt importants que van darrera meu.
- Ah, si?...quines?
- La del telèfon, la de l'aigua i la de la llum.



Increment de sou 2.

Un empleat entra al despatx del cap per demanar-li un augment de sou:
- Sap que porto més de 15 anys a l’empresa i mai m’han augmentat el sou, crec que és hora que m’augmenti els 300 euros mensuals que guanyo des que em va contractar.
- Bé i quant vols guanyar?
- Doncs vaig fer alguns càlculs pel temps passat i la feina que faig i crec que em correspondria guanyar uns 1500 euros como a mínim.
- Mira, et pagaré 5.000 euros mensuals, un vehicle al teu càrrec, vacances pagades on vulguis i t’assignaré una secretària.
- Està fent broma?
- Sí, però tu has començat!



Extensions.

Un empleat d'una empresa agafa el telèfon i diu:

- Nena! mou el cul i puja'm un cafè amb dues pastes, però ja!
A l'altre cantó del telèfon una veu diu:
- Inútil! T'has equivocat d'extensió, estàs parlant amb el director general!
I l'altre contesta:
- I tu què, explotador de merda! tens idea de amb qui estàs parlant?
- No...
- Uf..., bé doncs deixem-ho així- i penja.


La carta de recomanació.


Un director ha de fer una carta de recomanació per a un alt càrrec més aviat inútil i poc pencaire. No vol mentir però tampoc dir la veritat, finalment escriu:

"Vostè serà afortunat si aconsegueix que aquesta persona treballi per a vos."


Guanyar diners.

Entre comerciants:

- Sols hi ha una manera de guanyar diners honradament.
- Ah, sí?, quina ?
- Ja suposava que no la coneixies.


Fas falta a on treballes?

Una gran empresa contracta a un grup de caníbals. Això sí, el cap de personal els demana que no es mengin a la resta dels empleats.
Quatre setmanes més tard, el gerent general truca a tots els caníbals:

- Vostès estan treballant molt dur i estic molt satisfet, però la senyora que serveix el cafè, va desaparèixer, algú sap el que pot haver passat?
Tots els caníbals van negar amb el cap. Quan el gerent va marxar, el cap dels caníbals els reuneix a tots i pregunta:
- Qui va ser l'idiota que es va dinar a la senyora del cafè?
Un dels caníbals aixeca tímidament la mà i el cap caníbal li diu:
-Ets una bèstia!. En quatre setmanes ens hem menjat tres directors, dos gerents d'operacions, tres consultors, tres gerents de vendes i un gerent de recursos humans i ningú se'n va adonar ... Podríem haver seguit així per un bon temps, però no!, havies d'espatllar-ho tot menjant-te una persona necessària....
.

Indesinenter (poema)

Retornem a la sèrie de cançons i poemes amb missatge. Aquí teniu un poema de Salvador Espriu musicat per Raimon.

Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.

Cultureta general (5).

Fragments d' "Itaca".
Konstandinos Kavafis, versió catalana de Carles Riba. Musicat per Lluís Llach.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge pels guerrers
que al seu poble són fidels,
'favoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge pels guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
'favoreixi el déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
la mare i el seu cor generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Cultureta general (4).

Dedicat molt sincerament a qui pateix o ha patit determinades situacions extremes. No esteu sols!.

"Jo soc el teu amic" Els Pets.

Quan tot sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l'únic combustible és el dolor.
Quan la veu que tan t'ha promès
et confessa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.
Quan se't fa tant costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.
Puc fer broma al teu costat
i si estàs molt desesperat
puc provar de cantar-te una cançó
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Cultureta general (3).

Fragment d'un poema de Vicent Andrés Estellés musicat per "Obrint pas":

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen
baixa al carrer i participa,
no podran res davant un poble unit alegre i combatiu."

Nota: Estellés era valencià. La variant de català occidental "limites" equivaldria en el nostre català oriental a "limitis".

Cultureta general (2).

Fragment del poema "Ara mateix" de Miquel Martí Pol, musicat per Lluís Llach.

"Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible".

Cultureta general (1).

Cançó "Silenci" de Lluís Llach.

Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.

Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.

Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.

Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.

Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.