Contra les retallades.

CONCENTRACIÓ A BARCELONA

DIJOUS, 12 DE JULIOL A LES 17 HORES A LA DELEGACIÓ DEL GOVERN

C / MALLORCA 278, CANTONADA ROGER DE LLÚRIA

CONTRA LES RETALLADES ALS TREBALLADORS PÚBLICS

CONTRA LES PRIVATITZACIONS I PEL MANTENIMENT DE L'OCUPACIÓ

CONTRA LA PRECARIETAT I LES RETALLADES SOCIALS

Manifest de la convocatòria 12m /15m

12M Mobilització global – Dia d’accions 15M

Sortim  al carrer el 12 de maig en una manifestació popular, creativa i no  violenta per seguir treballant cap a un 15 de maig en defensa de les  persones!

El  15 de maig del 2011, milions de persones vam iniciar un procés de canvi  social, tot donant un senyal clar i inequívoc que no som mercaderia en  mans de polítics i banquers i expressant de manera pública i massiva que  la democràcia representativa actual està agonitzant. La classe política i els poderosos no han entès el missatge. Malgrat les creixents mobilitzacions i el clamor del malestar de la gent, aquestes classes dirigents segueixen aprofitant la crisi per espoliar la riquesa comuna tot posant en perill la vida de les persones.

El  capitalisme ha decidit cancel·lar la democràcia i ara ens governen els banquers. És evident que aquest 1% de la població és el crim legalitzat  al poder. El sistema polític actual ens aboca al desastre i hem de ser el 99% qui prenem les regnes del nostre destí. Exigim poder  constituent per poder recuperar la sobirania que ens pertoca. Per això,  el 12 i 15 de maig, després d’un any protestant sense resposta, tornem  al carrer amb unes exigències legítimes i majoritàries i amb la voluntat de començar a construir alternatives al seu model d’organització social.

Ens hem organitzat i estem construint alternatives i solucions amb les  nostres pròpies mans,  però davant la repressió i els bloquejos que se’ns imposen des de les institucions ens veiem en l’obligació de reivindicar uns punts mínims de supervivència, ja que s’està posant en perill la integritat de la població amb unes mesures inhumanes.

Així doncs, amb el  fi de garantir el dret a la existència del 99%, exigim:

1.  Ni un euro més per rescatar els bancs. Auditoria ciutadana del deute.  No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la  crisi.

2.  Educació,  sanitat i serveis de finançament i gestió públiques, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis  públics. Cap repagament.

3.  Repartiment just del treball i la riquesa. No a la precarització. No a  la jubilació als 67 anys i retirada de la Reforma Laboral. Valoració del treball reproductiu, domèstic i de cures.

4.  Dret garantit a l’accés a l’habitatge digne. Dació en pagament  retroactiva. Parc públic d’habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d’habitatge.

5.  Reforma  fiscal que permeti redistribuir de forma justa la riquesa que produïm entre totes i tots. Renda Bàsica universal a totes les persones.

6. Defensa dels drets de reunió, manifestació, vaga, associació i totes les llibertats ciutadanes, inclós el dret al propi cos. 

Per tot això, el 12 i 15 de Maig s’han convocat mobilitzacions arreu i  una vaga de consum. Alhora augmenta cada vegada més la voluntat de les persones de reflexionar i deliberar col·lectivament sobre alternatives i posar-les en marxa.

EL POBLE SOM LA SOLUCIÓ!

Manifestació 28 de gener contra les retallades.

El Fòrum Social Català ha convocat una manifestació com a resposta a la greu situació econòmica i social que viu el país. La marxa, sota el lema “No a la dictadura financera. Aturem les retallades transcorrerà els carrers principals de Barcelona el dissabte 28 de gener a partir de les 17 hores i sortirà de la Plaça Catalunya cruïlla amb Ronda Sant Pere.

Els organitzadors de la marxa han anunciat que haurà de ser una manifestació que transcorri “sense banderes ni sigles”.

La marxa del dia 28 estarà precedida per una Assemblea de les organitzacions del FSCat sobre el procés del pròxim Fòrum Social Català de 201 a les 11h a ÀgoraCatalunya a Plaça Catalunya 9, 4t 2a. (cantonada Rambla Catalunya).

Font: http://www.llibertat.cat/2012/01/manifestacio-del-forum-social-catala-el-28-de-gener-a-barcelona-16342

Contra les retallades, manifestació 18 de gener.

Milers de treballadors públics es manifesten contra les retallades
Denuncien que l'executiu pretén “desballestar els serveis públics, deteriorar el seu funcionament i justificar així la seva privatització”
La protesta acaba al Parlament i els líders sindicals fan arribar les reivindicacions als grups parlamentaris
Els sindicats i la plataforma Prou Retallades convoquen marxes a les quatre capitals catalanes per al 28 de gener

Els treballadors de la funció pública s'han manifestat aquest dimecres per la Via Laietana de Barcelona per protestar contra les retallades del govern. La marxa, que ha arribat fins a les portes del Parlament –on s'han debatut les esmenes als pressupostos–, ha estat convocada per dotze sindicats de la funció pública, tant generals com sectorials. Els sindicats, que han xifrat la participació a la marxa en unes 30.000 persones, han sortit al carrer per “aturar” les retallades en el serveis i les condicions laborals dels treballadors de l'administració, un estalvi que la Generalitat va quantificar en 625 milions d'euros durant la mesa general de negociació i que es posa sobre paper amb l'aprovació dels pressupostos.

Un cop la manifestació ha arribat a les portes del Parlament s'ha desplegat un cordó policial que només ha deixat accedir als representants sindicals que lideraven la protesta. Minuts després i en una reunió improvisada els líders sindicals s'han reunit amb representants dels diferents grups parlamentaris, que han abandonat l'hemicicle on es discutia la llei de mesures econòmiques i financeres que acompanya el projecte de pressupostos per al 2012. Els sindicats públics han fet arribar el malestar dels treballadors per les retallades del govern.
En un comunicat unitari, els sindicats denuncien que “la intenció” de l'executiu amb els ajustaments és “clara” i passa per “desballestar els serveis públics, deteriorar el seu funcionament i justificar així la seva privatització”. Els ajustos són “un atac directe a la qualitat dels serveis com a pilar fonamental de l'Estat del benestar” i incideixen en “l'empitjorament de les condicions dels treballadors, deterioren la qualitat dels serveis i les prestacions que ha de rebre la ciutadania”.

Els sindicats asseguren que “el discurs oficial que tothom ha d'ajustar-se el cinturó és radicalment fals, ja que és àmpliament i socialment conegut que els culpables de la crisi, no solament no s'ajusten el cinturó, sinó que aconsegueixen beneficis més alts”, assegura el text.
De cara al 28 de gener, els sindicats i la plataforma Prou Retallades han convocat una manifestació a les quatre capitals catalanes.

Radicalització si el govern no es fa enrere
En una roda de premsa a principis de gener, els tres sindicats majoritaris, CCOO, IAC i UGT, van assegurar que es radicalitzarien si el govern català no feia marxa enrere en les retallades que afecten el sector públic. “No respectar la negociació col•lectiva pot comportar fins i tot problemes d'ordre públic”, va sentenciar Xavier Casas, d'UGT. Els representants sindicals van explicar que en funció de l'acceptació de la marxa d'aquest dimecres, les organitzacions convocaran assembles als centres de treball i, si s'escau, s'acordaran “noves accions al centre de treball i al carrer amb més radicalitat i més duresa”, va afegir el portaveu de l'IAC, Luis Blanco. Entre les mesures, no descarten una vaga de tots els treballadors públics.

Els sindicats, que en cap cas han donat per tancades les negociacions amb l'administració pública, asseguren que la “lluita” ara és contra els pressupostos i la llei d'acompanyament. Es tracta de dos mecanismes que, segons, Josefina Pujol, de CCOO, van més enllà de les retallades a les condicions laborals que el govern va posar sobre la taula inicialment durant la negociació de la mesa general. Segons Pujol, les mesures que es contemplen en la llei d'acompanyament són en bona part estructurals de manera que, aprovant les dues lleis, la Generalitat vol impulsar “un canvi del model de la funció pública per la via dels fets consumats, per la imposició d'una llei al Parlament” i sense passar per un debat social “transparent”.

Retallades als serveis i a les condicions laborals
La mesa general de negociació de la funció pública va finalitzar el 15 de desembre, després de set reunions. Entre les mesures que afecten als més de 200.000 treballadors, hi ha per exemple la reducció de les plantilles d'interins, una xifra que no s'ha quantificat. El govern també va plantejar durant la negociació aturar l'oferta d'ocupació pública o també disminuir els dies d'assumptes personals, entre altres. Els sindicats, per la seva banda, van plantejar que es prohibís el perllongament de la vida laboral activa més enllà dels 65 anys.

Font: El Punt/Avui
.

Calendari oficial de festes 2012. Barcelona

D’acord amb el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5876 - 11/05/2011 Ordre EMO/80/2011, de 27 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2012 a Catalunya, durant l’any 2012 seran festes laborals de caràcter retribuït i no recuperable les següents:

- 6 de gener (Reis) divendres
- 6 d'abril (Divendres Sant) divendres
- 9 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida) dilluns
- 1 de maig (Festa del Treball) dimarts
- 15 d’agost (l’Assumpció) dimecres
- 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) dimarts
- 12 d'octubre (El Pilar) divendres
- 1 de novembre (Tots Sants) dijous
- 6 de desembre (Dia de la Constitució) dijous
- 8 de desembre (La Immaculada) dissabte
- 25 de desembre (Nadal) dimarts
- 26 de desembre (Sant Esteve) dimecres

A més de les esmentades es fixaran, mitjançant una ordre d’aquest departament, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels municipis respectius.
Les festes locals de Barcelona, segons la Gaseta Municipal Núm. 26 de 10 d’octubre de 2011 (Article 13 de la Carta Municipal de Barcelona) seran:

- 28 de maig (Pasqua Granada) dilluns
- 24 de setembre (La Mercè) dilluns


Font: sindicat ASI

Caça de bruixes a la funció pública

Article de Xavier Díez a El Periódico.

La campanya contra el funcionariat, amb un ús goebbelsià del llenguatge, criminalitza el col•lectiu

Un amic d'infantesa m'il•lustrà amb una brillant metàfora el que s'esdevé en el món del treball assalariat. Camioner des dels 80, l'empresa que li paga canvia d'amos cada pocs mesos. «Amb nosaltres, el que fan és un canvi de cromos». En Pep, que sol fer les rutes i tasques de sempre, intueix que el món de l'empresa s'ha transformat més de pressa que l'activitat de transportista. Bé. Més que canviar, el món empresarial s'ha revolucionat. I no precisament vers una eficiència més alta.
El que s'ha esdevingut en les darreres dècades és l'aplicació a l'economia real del que és consubstancial a l'economia financera. Societats de capital risc que frisen per comprar i vendre empreses sense importar-los ni l'activitat ni la mateixa producció, sinó el valor especulatiu. Acomiadaments massius, malgrat que representessin una descapitalització humana i econòmica, per fer pujar les accions. Deslocalitzacions de discutible rendiment. Fusions contra natura perquè jugaven amb informació privilegiada als parquets. Manipulació comptable per obtenir bonus milionaris a costa dels accionistes. Pràctiques corruptes en licitacions públiques per obtenir favors polítics... I podríem seguir. Per aprendre'n el catàleg complet cal haver estudiat a les millors escoles de negocis del país, més imbuïdes d'ideologia que de coneixement, i inspirades en les homòlogues nord-americanes. És clar, a diferència de les potències financeres anglosaxones, aquí existien altres tradicions econòmiques i laborals, i en aquest sentit els assalariats bescanviats com cromos en aquest mercadeig estèril per a l'economia productiva, mantenien garanties com ara la subrogació en cas de subcontractes públiques o indemnització per acomiadament. ¡Anatema!, criden des dels laboratoris d'idees que assimilen desregulació a modernitat, entenent per aquesta un retorn als temps dickensians de la primera revolució industrial. Amb la diferència que hem passat del fum de les fàbriques a fabricar fum.

Entre els objectius a abatre per part d'aquesta revolucionària manera de concebre l'economia, hi ha el sector públic. En aquest peculiar univers paral•lel de finançarització globalitària, hi ha dos elements a destruir. Primer, el concepte mateix de públic, car el nou capitalisme requereix colonitzar espais fins ara vedats (en Boi Ruiz ens il•lustra sobre com el capital privat s'apropia d'una sanitat gratuïta, universal i de qualitat). Segon, el concepte de servidor públic. En aquest paradigma d'home nou neoliberal, qualsevol rastre d'humanitat en les relacions laborals, indici de seguretat o regulació, representa un precedent subversiu que cal eradicar. La campanya contra el funcionariat, amb un ús goebbelsià del llenguatge, tracta de criminalitzar el col•lectiu.

Privilegis, seguretats, inflexibilitat són conceptes escampats a fi de posar-hi en contra una massa creixent de desposseïts de drets, per iniciar una veritable cacera de bruixes contra un sector (docents, metges, bombers, policies, conserges...), que invoquen un món tangible de protecció laboral avui anatemitzada, per permetre'n així l'aïllament, desmantellament, i incineració final. Al cap i a la fi, en una economia a imatge i semblança de la City, es tracta de reconvertir treballadors públics en cromos a intercanviar, o cremar si cal.

No sobra aquí recordar quins són els orígens del funcionariat. L'estat modern imposà un model mitjançant el qual un conjunt de persones, seleccionades imparcialment pel seu mèrit i la seva capacitat, foren reclutades per fer funcionar amb eficàcia la societat. Es volia evitar així que l'Estat es fragmentés en faccions, partits o grups de poder amb el risc de convertir el govern en hostatge de personatges poderosos, en contínua disputa per l'hegemonia, com ja passava amb el feudalisme. O evitar esdevenir estats fallits com Mèxic o regions com Sicília, on grups mafiosos competeixen per obtenir un monopoli de poder. En contraposició, una administració eficaç, servida per funcionaris honestos, ben formats i amb una remuneració acceptable, propicien un acatament ciutadà consensuat a la llei i al monopoli democràtic de la força. Si ja costa pagar impostos, ¿què pensaríem si aquests fossin recaptats a l'antiga, amb una cadena de subcontractacions dependents de tres o quatre grans grups empresarials que actuessin a comissió?

En els darrers anys hem assistit a l'assentament d'una mena de nova aristocràcia burocràtico-empresarial, en la qual determinades empreses públiques, controlades per l'entrada de capital privat assumeixen pràctiques d'aquesta nova economia especulativa, i generen una casta directiva que actuen com a intermediaris parasitaris entre l'encàrrec d'un servei públic (amb fons públics), i un conjunt de treballadors que realment prestaven els serveis, la pèrdua de drets i el poder adquisitiu dels quals permeten l'acumulació d'aquesta nova classe. Precisament la causant de la crisi, i la seva beneficiària.

La Generalitat vol reduir sous, acomiadar interins i no convocar oposicions el 2012

L'executiu català planteja onze mesures estructurals i vuit temporals als sindicats de la funció pública La reducció de dues pagues extres, dies d'assumptes propis, o la supressió de complements, són algunes de les propostes

La Generalitat no convocarà oposicions el 2012 i té previst acomiadar part del personal interí, tot i que no ha quantificat el nombre de treballadors afectats.
L'executiu català ha plantejat als representants sindicals de la Taula General de Negociació dels Treballadors Públics, reunida aquest dimecres, onze mesures estructurals i vuit temporals per reduir els salaris dels funcionaris, segons han informat fonts de CCOO.
La secretària general de la Federació d'Ensenyament, del sindicat, Montse Ros, ha revelat a Europa Press que entre aquestes propostes hi ha la supressió de complements com el fons d'acció social i el de productivitat, la reducció de les pagues extres de juny i de desembre del 2012, així com dels dies d'assumptes propis.
Segons fonts sindicals citades per EFE, el govern també ha plantejat una reduir del 50 % del departament de personal de l'Institut Català de la Salut (ICS).
Una altra mesura que el govern ha posat damunt la taula és la de suspendre l'aportació de l'administració al pla de pensions.
També vol acabar amb els vals de menjador que cobren una part del personal tècnic i administratiu, posar en marxa mesures de flexibilitat horària que no s'han concretat, i eliminar els beneficis que per a la cura dels fills.
A més, la directora general de Funció Pública de la Generalitat, Pilar Pifarré, ha anunciat que no es convocaran noves oposicions.
La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha assistit al començament de la reunió de dirigir-se al Parlament per comparèixer a la sessió de control a l'executiu.
Segons els sindicats, el govern no ha quantificat encara aquestes mesures, i uns 300 delegats sindicals continuen a les portes de la conselleria de Governació, on s'està celebrant la reunió.
De totes maneres, consideren que les propostes que s'estan fent posen de manifest que la intenció de la Generalitat és desmantellar el sector públic per imposar el privat.

Font: ElPuntAvui

I ara la paga de Nadal. Aviat demanarem caritat.

Mas-Colell insinua que traurà la paga de Nadal a la resta de treballadors públics
Economia anuncia privatitzacions d'empreses públiques i noves retallades per sota del 10% per al 2012

El conseller d'Economia i Coneixement. Andreu Mas-Colel, ha dit avui que la decisió de treure la paga extra de Nadal als consellers i alts càrrecs és un 'gest simbòlic' i un 'sacrifici' que no descarta traslladar, 'en la seva proporció', a la resta de treballadors del sector públic. 'Tenim un sistema públic sobredimensionat i més val que tots els treballadors públics fem un esforç individual', ha declarat.
El titular d'Economia ha anunciat també, a Els Matins de TV3, la privatització d'empreses públiques per poder assolir ingressos extraordinaris de cara al 2012, un any que serà 'molt difícil', segons que ha dit, i ha afegit que hi haurà noves retallades, en aquest cas, per sota del 10%.

Font: Vilaweb

Manifestació dia del treball digne.

MANIFESTACIÓ A BARCELONA
EL TREBALL DIGNE NO ÉS UN PRIVILEGI

6 D’OCTUBRE 2011 A LES 18,30 H.
PLAÇA URQUINAONA / VIA LAIETANA


_PER L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I LES PRESTACIONS SOCIALS

_EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS FONAMENTALS, EN PARTICULAR L’EDUCACIÓ I LA SALUT

_PEL DRET A LA NEGOCIACIÓ COL•LECTIVA

_PER UNA SORTIDA JUSTA DE LA CRISI




CONVOQUEN:

CCOO, UGT, PLATAFORMA TREBALL DIGNE

Mantenir a un funcionari desocupat és assetjament.

Mantenir a un funcionari sense feina o ordenar tasques inútils es considera assetjament laboral. Igual que reprender-li reiteradament davant d'altres persones, difondre rumors falsos sobre la seva professionalitat o vida privada i prendre represàlies si ha protestat per l'organització del treball. Així ho estableix una resolució del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública que regula l'assetjament o mobbing en la funció pública i que va ser publicada el passat 1 de juny de 2011 en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Font: comunicat de l'UGT

Manifestació dia 18 en defensa dels serveis públics..

18S ¡Defiende lo Público!
EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.
CONTRA EL REFORMAZO.
NO a la SUBMISSIÓ del SISTEMA POLÍTIC al SECTOR FINANCER


El diumenge 18 de setembre està convocada una manifestació estatal sota el lema “El 18S Defiende lo Público”.

L’objectiu és protestar en contra de totes les retallades, les privatitzacions, els concerts econòmics i l’externalització amb fins lucratius dels serveis socials, sanitat, educació i cultura, medi ambient, justícia, etc… que ja estan afectant a la ciutadania en general. Aquest procés de retallades i privatització, que patim a diari, és molt possible que segueixi el seu curs, i en els propers mesos es faci més evident, hem de fer sentir les nostres veus.

L’article 135.3 de la reforma constitucional consagra que el pagament per satisfer els interessos i el capital del deute públic gaudirà de prioritat absoluta. Els impostos recaptats per l’estat es destinaran prioritàriament a pagar un deute que els ciutadans no hem contret. Impostos amb els quals resultarà impossible pagar els ja retallats serveis públics: sanitat, educació, serveis socials, transports, etc…

Per tot això animem a tota la ciutadania a sortir al carrer a protestar contra aquestes accions que, de forma progressiva, estan destruint les bases del nostre, ja malmès, estat del benestar. La ciutadania demostrarem als poders polítics i econòmics que segueix activa i indignada.

Manifestació a Barcelona: Plaça de Catalunya a les 19 hores

A Barcelona es convoca la manifestació el 18 de Setembre a les 19h a Plaça Catalunya.

La proposta és concentrar-se en diferents punts de la ciutat, representant de forma simbòlica cada un d’ells un sector dels que està patint retallades i marxar en columna cap plaça Catalunya a les 19h, per des d’allà, totes les columnes unides, marxaran en manifestació fins a Arc de Triomf.

Els punts de concentració i sortida són els següents:

* Consorci d’Educació de Barcelona, com a símbol de les retallades en Educació i Cultura. Sortida a les 18h30 des de Pl Urquinaona. Urquinaona.

* CAP Drassanes, com a símbol de les retallades en Sanitat. Sortida a les 18h ( Drassanes / Paral lel).

* Institut de Ciències del Mar (CMIMA), com a símbol de les retallades en Medi Ambient. Sortida a les 18h des de la porta de l’Institut a Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. ( Ciutadella).

* Seu del Departament de Justícia, com a símbol de les retallades a Justícia. Sortida a les 18h des de la porta, c. d’Aragó, 332.

* Seu del Departament de Benestar Social i Família, com a símbol de les retallades en Serveis Socials. Sortida a les 18h des de la porta

Des de Plaça Catalunya, el recorregut proposat és des de Plaça Catalunya, baixar per Via Laietana fins Pla de Palau, seguir fins a Ciutadella, pujant per Pg.Sant Joan, per acabar a Arc de Triomf.

Mès informació a la web:
http://defiendelopublico.wordpress.com/convocatorias/

CONVOQUEN
Comissió 18s Acampada BCN, Indignadas x los Recortes en Sanidad, Democràcia Real Ja Nodo BCN, Attac, MALESTAR 2.0 BCN

Font: rebut per internet .

Mobilitzacions contra les retallades a Sanitat, dies 2 i 3.

Es convoquen talls de carretera a tota Catalunya el 3 de setembre contra les retallades a la sanitat.
Font: tallscontraretallades.wordpress.com/

Aturem les retallades! Si ens plantem junts, no ens podran ignorar.

Ja ho sabem: vacances, platjeta, terrasses… l’agost no és un bon més per a fer la revolució…, i els nostres governants ho saben. Per això han aprofitat l’estiu per anar passant les estisores…
El govern i conselleries miren d’aprofitar que hi ha gent de vacances, i que sembla que a l’agost el món s’aturi, per colar-nos una sèrie de mentides i de retallades que no hem d’acceptar.
Mirem la salut i la sanitat: en pocs dies milions de persones ens enfrontarem a un sistema sanitari, que si ja tenia problemes, ara passarà a ser precari, perillós, col•lapsat i ineficaç. I això es traduirà en dolor, patiment i morts clarament evitables.
Mirem l’atenció d’urgències: morirà gent, no és una exageració. Les ambulàncies arribaran entre 20 i 50 minuts més tard que ara, milers de persones hauran de conduir 30km per carreteres congelades per arribar a un metge en plena nit, els serveis d’urgències que quedin estaran col•lapsats, milers de persones passaran massa temps esperant als passadissos dels hospitals perquè no hi ha lloc per a ells, i milers patiran dolor mentre esperen el seu torn… la gent ja està morint…
S’han fet i s’estan fent moltes coses, hi ha molta gent treballant i mobilitzant-se per aturar aquesta bogeria, fa mesos. Però la resposta del govern ha anat de la indiferència, a la criminalització de les protestes, passant per la prepotència d’assegurar que no ens faran cap cas, fins al cinisme de dir que no entenen per què, ni de què ens queixem.

Perquè defensem drets fonamentals, cal que no callem! Que no parem! I que no ens empassem cantarelles de que no hi ha res fer! Això és fals, la història i el món en van plens d’èxits en la defensa de drets i persones. I, en consciència, recordem aquella frase del gran lluitador per la llibertat, Martin Luther King: “La nostra generació no lamentarà tant el crim dels perversos com l’estremidor silenci dels bons”.

Des de la comarca de La Selva, amb la voluntat d’unir accions i moviments, i perquè quedi clar al govern que encara que no ho vulgui, ens ha d’escoltar, hem posat en marxa la campanya “Talls Contra Retallades – Aturem-nos un moment” .Hem treballat dur aquestes últimes setmanes: hem enviat e-mails, twits, hem fet posts…, i algunes assemblees, associacions, grups i persones han respost, però encara som poques.
A tothom que encara no s’hi ha sumat: us demanem si us plau que valoreu la possibilitat de participar en aquesta acció des del vostre lloc, que dediqueu 5 minuts a llegir la proposta, que la plantegeu i la porteu a terme. Ja sabem que hi ha moltes marxes i manis… però també sabem que no han estat suficient per a mostrar la força que realment tenim si ens unim.

No podem deixar a la seva sort a tanta i tanta gent arreu de Catalunya que no pot manifestar-se, o que no té informació clara al respecte, i que es trobarà amb la brutal situació de que qui no té diners, pateix dolor i mor…, per simple injustícia social.
Pot semblar exagerat, però aquesta és la situació. El dia 3 hem de moure el cul. La presa del govern en voler colar-nos farsa i retallades, la hem de convertir en urgència i força d’acció! Una acció contundent, massiva i coordinada pot obligar a negociar. Mentre no ens plantem, el govern seguirà seu camí. Nosaltres tenim una obligació,

Així doncs: no esperem que TV3 faci un programa especial de “Talls Contra Retallades”, no esperem una convocatòria des de la portada de La Vanguardia, no esperem que algú famós ens convidi a participar… O ho fem nosaltres, o estem fotuts. Així de clar, així de dur.
Vinga, pit, collons, i a la carretera a defensar els drets bàsics i la dignitat!!!
.....

La PUHC (Plataforma de Usuaris i Hospitals Catalans), informa de les Marxes a la Conselleria de Sanitat que tindran lloc el 2/09/2011, sent L’Hospital de Bellvitge un dels punts de partida de tot el Baix Llobregat fins la Conselleria de Sanitat, situada a la Travessera de les Corts 131.
Fins a la data ja hi ha confirmades 3 marxes simultànies en direcció a les oficines del Catsalut (Travessera de les Corts 131, Barcelona), tallant les principals vies de la ciutat, amb sortida des dels hospitals de Bellvitge, Esperança i Dos de Maig, i s’han adherit plataformes de diversos llocs com Terrassa, Hospitalet, Maresme, Girona…

Aquestes són les tres marxes convocades:
1) ZONA LLEIDA-TARRAGONA: PORTA PRINCIPAL HOSPITAL BELLVITGE. A les 16.00h. (CONFIRMADA)
2) ZONA BARCELONA: PORTA HOSPITAL DE L’ESPERANÇA. A les 16:00h.
3) ZONA GIRONA: PORTA HOSPITAL 2 DE MAIG. A les 16:00h
.

Concentració contra la pobresa el 18 d'agost.

PERQUE AMB LA POBRESA NO S’HI JUGA
Dia: Dijous 18 d’Agost de 2011
Hora: des de les 18:00 fins a les 20:00
Lloc:Generalitat de Catalunya, Plaça Sant Jaume, Barcelona

Acció: Concentració sorollosa; Porteu tot el què pugueu per a fer soroll… Aquest cop ens sentiran.

La Generalitat de Catalunya , a través del departament d’Empresa i Ocupació, ha canviat sense avisar a ningú i sense cap criteri tècnic la manera de pagar les R.M.I. (Rendes Mínimes d’Inserció ). Ho han fet mitjançant xec bancari a “domicili”, i aquests han arribat molt més tard ; conseqüència d’això, molta gent en situació vulnerable que depèn d’aquests ajuts ha perdut el poc que tenia; a vegades, fins i tot han hagut de dormir al carrer.

Presumptament és una política per a evitar fraus…. Però tot apunta a una retallada encoberta, ja que si en 15 dies no es cobra el xec o be els beneficiaris no es presenten a una entrevista al departament d’Empresa i Ocupació, se’ls pot “tallar “aquesta ajuda, sense cap mena de criteri social. Els treballadors de l’àmbit social i gestors d‘RMIs veuen la seva professionalitat greument qüestionada…I la ciutadania, cada vegada, veiem com els drets mes elementals de la persona es veuen retallats.

EXIGIM L’ INGRÉS DE LES RMIs PER TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA EL DIA 1 DE CADA MÉS. EXIGIM SER INFORMATS DELS CANVIS A TEMPS. EXIGIM TRANSPARÈNCIA I EXPLICACIONS. AQUESTA CRISI NO LA PAGARAN ELS QUE MENYS TÉNEN.

Font: Bages per a tothom

Un ERO afectarà 1.500 treballadors d'empreses públiques, segons 'El País'

La xifra suposa el 9% dels contractes eventuals o laborals de la plantilla total, de 16.090 treballadors
El primer expedient es va presentar la setmana passada a l'empresa responsable de l'obre pública Gisa

La Generalitat prepara un Expedient de Regulació d'Ocupació que afectarà uns 1.500 treballadors d'empreses públiques, una xifra que suposa el 9% dels contractes eventuals o laborals de la plantilla total, de 16.090 treballadors, segons ha avançat (...) el diari El País. El primer expedient es va presentar la setmana passada a l'empresa responsable de l'obra pública Gisa i afecta una setantena de persones, que significa el 30% de la plantilla, però es podria estendre a altres empreses, entre un total de 87.

Entre les que poden rebre mesures dràstiques hi ha l'Institut Català del Sòl, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació, l'Agència Catalana de l'Aigua, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'Institut Cartogràfic o l'Agència Catalana de Cooperació, que patirà un expedient per al 50% de la plantilla.

Font: El punt-Avui

Mas Colell avisa els funcionaris que hauran de treballar 'per menys'

Proposa d'ajornar la jornada laboral un quart d'hora, cobrant el mateix, o de reduir la jornada i fer menys vacances

El conseller d'Economia, Andreu Mas Colell, ha plantejat avui més mesures d'austeritat entre el funcionariat. En una conferència a ESADE, Mas Colell ha dit que calia una reorganització de la jornada dels funcionaris i que era possible que se'ls demanés de 'treballar el mateix per una mica menys', o bé 'en alguns casos pot voler dir treballar una mica més' cobrant el mateix. El conseller ha explicat que calia que el sector públic guanyés eficiència en un contexts d'austeritat.

Després de la rebaixa del 5% del sou dels funcionaris l'any passat, que va fer que els sindicats convoquessin una vaga i tot un seguit de mobilitzacions, Mas-Colell ha parlat ara d'ajustaments marginals' i ha demanat 'sacrificis'. 'És una crida a la cooperació solidària dins del sector públic, perquè val més que ho fem minimitzant les mesures més doloroses i distribuint el dolor', ha declarat Mas-Colell.

Planteja que els funcionaris cobrin el mateix per fer més hores, la qual cosa 'baixaria el seu salari real, com ha passat a la majoria de treballadors del país'. El conseller ha assenyalat que no aplicar aquestes mesures portaria a retallades de personal

I vinga el joc dels disbarats, ara baixada de sou encoberta. Que tal suprimir cotxes oficials, dietes, protocols, assesors de confiança, excés de càrrecs polítics, etc.? Font: www.vilaweb.cat

Quan la resignació mata el talent.

La resignació (el pas que segueix a la indignació) és el pitjor enemic per a la gestió de persones en una organització, ja que la manca d'interès i l'escàs compromís poden portar a una reducció del rendiment. És tasca de RH reaccionar i treballar en la seva recuperació, però l'empleat resignat també ha de posar de part seva.

Sempre hi ha un lloc per a l'esperança, per molt indignat que s'estigui en el treball. El problema és arribar a la resignació. Llavors tot està perdut. Evitar que els professionals assoleixin aquest estat és clau en la gestió de persones. Per això, si la situació empresarial està estancada i no té aspecte de recuperació a mig termini, identificar els resignats i tractar-los per que el mal no s'estengui és clau per a la supervivència empresarial. Està preparat per al seu rescat?

Honoré de Balzac deia que "la resignació és un suïcidi quotidià". Què em diu del talent resignat? Sens dubte, el pitjor dels enemics en qualsevol empresa que es preï. Ara que sobren els motius per arribar a aquest lamentable estat és el moment de reaccionar, inventar i treballar en la seva recuperació. Perquè, com assegura Javier Pedrera, president del Grup BLC, "no és que el talent hagi deixat de tenir talent, sinó que cal reinventar el concepte per adaptar-lo al nou entorn". Les raons de Pedrera per aquest decaïment professional estan molt clares: "La seva experiència anterior no li val, no sap on són les solucions i els seus intents no tenen resultat".

Si aquestes pistes no li serveixen per identificar els seus resignats, les pinzellades que aporta David Comí, soci director d’ Incrementis, poden aclarir els dubtes: "Sempre dubten de si algun objectiu concret es pot assolir. Pensen sempre en idees i propostes, no en fets. Es queden només en bones intencions. Baixen els braços a l'instant. Senten por al fracàs. No passen a l'acció, es queden quiets. Es diuen, 'mai seré capaç de fer-ho'. Només veuen defectes ".

José Luis Gugel, soci director de People Excellence, suma a aquests defectes la manca d'interès, escàs compromís i reducció del rendiment dels que culpa a la direcció: "Cal millorar els estils de direcció. Es requereixen perfils més comunicatius i participatius i s'ha de cuidar les sensacions a l'entorn del directiu ". Des del seu punt de vista això generarà satisfacció i compromís i, com a conseqüència, millorarà el rendiment. "Hem de treballar el compromís des de quatre instàncies: claredat (en les funcions), responsabilitat (dotar d'autonomia i flexibilitat), valoració (donant feedback) i millorant la relació (comunicació i orgull de pertinença)".

Però com en tot, això és un treball en equip i és el resignat el que ha de posar tot de la seva part per sortir de l’apatia. Pedrera assegura que el talent ha de trobar força en l'autoestima - "tenir la capacitat de canviar l'entorn" -, el consol grupal - "entre tots hem de sortir" - i la cultura empresarial - "no hi ha errors en èpoques d'indefinició com la actual, s'ha d'intentar aconseguir el resultat de forma diferent "-.

Rescatar als resignats

Per despertar a aquests professionals, res com posar-los en evidència. Això és el que recomana Comí però d'una manera sana i elegant: "Cal crear una cultura orientada a èxits i resultats, on les persones que aporten valor destaquin i se'ls reconegui públicament, de manera que aquelles amb talent resignat quedin en evidència si no compleixen amb les seves responsabilitats.

Desenvolupar un entorn orientat a estimular les persones perquè actuïn ". El director d’ Incrementis proposa recórrer a frases tan senzilles com, 'Tu què proposes?': "Fa que el talent busqui objectius propis i solucions per millorar. El talent només si sent que forma part de la solució, s'activa al 100% i lliura la seva voluntat perquè les seves accions resultin efectives i aporti resultats a l'organització ".

Pedrera planteja tres estratègies:

Treure el talent de la seva zona de confort. Mobilitzar l'empleat canviant-li el repte, el lloc i fins i tot la seva àrea de pensament. Cal buscar solucions diferents des de persones diferents.

Entronitzar el compartir. És moment d'idees col•lectives i no individuals. Més enllà del grup, la comunitat (xarxa social), els companys, el benchmarking, etc. El professional valora els seus petits èxits si es comparen amb els fracassos externs.

Afavorir els emprenedors interns. Identificar la diferència basada en el negoci que hem d'explorar. El talent s'ha de mobilitzar en reptes nous fruit d'emprenedors interns.

La medicina contra els resignats

Un cop més, la comunicació interna s'erigeix com la solució dels conflictes que poden provocar aquests professionals. En concret, Pedrera proposa treballar la comunicació interna, l'estil directiu i implantar una estratègia oberta. Assenyala tres accions.

Política de comunicació activa. Transparent i realista. Però amb optimisme intel•ligent. Aquest terme de la psicologia positiva és bàsic: en època d'entorns canviants hem de ser intel•ligents, utilitzar el sentit comú però sense abandonar un perfil positiu de fons.

Estil directiu "Optimal". Aquest terme també procedeix de la psicologia positiva i indica que no és moment de perfeccionisme sinó de possibilisme. Dins de les solucions possibles hem d'escollir des d'una visió optimista. Aquest estil directiu dóna serenitat pel seu realisme i, al seu torn, transmet positivisme per la seva actitud.

Obertura a les solucions possibles. És el moment de la innovació i l'emprenedor intern. No sabem on és la solució, per tant busquem que el talent s’il•lusioni amb les idees i els canvis que podem introduir. Seria fer "Open Innovation" amb els nostres empleats.

Font: article d’ Expansión recollit per factorhuma.org

Nou organigrama de l'Ajuntament.

Nota de premsa del 3 de juliol de 2011:

L’alcalde Trias nomena el primer nivell de l’estructura executiva municipal amb els criteris d’eficàcia i ús racional dels recursos

El nou Gerent municipal, Constantí Serrallonga, dissenya una organització coherent amb l'estructura política definida per l’Alcalde i que serà capaç de donar resposta a tots els objectius del govern municipal

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha nomenat ja el primer nivell de l’estructura executiva de l’Ajuntament a partir dels criteris d’eficàcia, eficiència i ús racional dels recursos. En el paquet de primers decrets d’Alcaldia signats just després de prendre possessió del càrrec, divendres passat al migdia, estaven inclosos els que recullen el nomenament de l’organització que, dissenyada pel nou Gerent, Constantí Serrallonga, es presenta coherent amb l’estructura política definida pel mateix Alcalde Trias i que serà capaç de donar resposta a tots els objectius del govern municipal.

Els principis de l'organització han estat diferenciar de forma clara 4 àrees de gestió: els àmbits funcionals, que corresponen a les gerències d’Economia i Promoció Econòmica, i a la de Recursos, que inclou RRHH, Serveis Generals, Patrimoni, Sistemes, Serveis Jurídics,...; l’àmbit d'empreses i entitats municipals; els àmbits d'actuació, que corresponen a les gerències de les àrees que dirigeixen la 1ª, 3ª, 4ª i 5ª Tinències d’Alcaldia; i l’àmbit territorial, aquest darrer corresponent a les gerències de districte i que es concretaran properament. I els objectius són aconseguir una organització eficaç, orientada al servei, àgil i clara, que treballi amb criteris d'eficiència i ús racional dels recursos.

Els nomenaments són els següents:
Gerent municipal: Constantí Serrallonga.
Gerent d'Economia i Promoció Econòmica: Jordi Joly.
Gerent de Recursos: Joan Angulo.
Gerent adjunt de Coordinació d'empreses i entitats municipals: Ramon Massaguer.
Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat: Joan Delort.
Gerent d'Hàbitat Urbà: Vicent Guallart.
Gerent de Qualitat de vida, Igualtat i Esports: Àngel Miret.
Gerent de Cultura, Coneixement i Innovació: Marta Clari.
.

Reforma de la negociació col·lectiva.

Part d’un article del sindicat CGT on enumera les “meravelles” de la reforma de la Negociació Col.lectiva:

Les mesures més lesives d’aquesta reforma de la Negociació Col.lectiva son:

1r - Eliminació de la capacitat negociadora dels comitès d’empresa.
Poden ser les seccions sindicals majoritàries qui negociïn al marge del Comitè. Això representa a nivells pràctics la desaparició del sindicalisme alternatiu, combatiu i no pactista. Es desterra el conflicte social del marc de les relacions laborals

2n - S’instaura l’Arbitratge i mediació per a la resolució de les discrepàncies.
Les parts negociadores han de dictaminar en el text del conveni el nom de l’àrbitre que ha de resoldre els conflictes que es generin durant la vigència del conveni així com després del seu venciment.

3r - Aplicació i Interpretació dels convenis.
Fins ara les discrepàncies sorgides entre les parts sobre interpretació dels convenis i la seva aplicació es resolien en els tribunals. A partir d’ara serà un àrbitre qui decideixi, dictaminant un laude d’obligat compliment

4t - Desjudicialització de les relacions laborals:
a) - Modificació Substancial de les Condicions de Treball: funcions, jornada, torn, horari, etc ..
b) - Despenjament salarial: Inaplicació de taules salarials del conveni.
En ambdós casos l’empresa pot adduir causes previstes en l’última reforma laboral (tècniques, organitzatives, de producció o econòmiques-per perdudes acumulades, previstes o conjunturals-) i portar-les a la Comissió Paritària de Conveni per a la seva negociació i si no hi ha acord es porta al àrbitre nomenat en el Conveni el laude serà d’obligat compliment.

5è - Es prioritza el Conveni Empresa sobre els d’àmbit sectorial, provincial, autonòmic i estatal de tal manera que, si existeixen tots dos, les condicions que prevalen són les del conveni d’empresa (salari, jornada, torn, funcions, vacances, horari i conciliació)

6è - Fi de la Ultraactivitat.
El termini màxim de pròrroga dels convenis passa a entre 8 i 14 mesos. El termini mínim quedarà fixat en text de conveni. Si es supera el termini màxim de negociació, les parts s’han de sotmetre a un procediment d’arbitratge.

7è - Nova distribució irregular de la jornada.
A partir d’ara s’introdueix com a novetat la distribució irregular d’un mínim del 5% de la jornada de treball en còmput anual i un màxim que es fixarà en conveni col.lectiu.

8è - Convenis Franja.
A partir d’ara es permet que un grup d’empleats d’una empresa tingui el seu propi conveni negociat amb els sindicats representats al col•legi electoral que inclogui a aquests treballadors, obviant al Comitè d’Empresa.
Font: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5597

Retallades salarials. Retallades dels convenis.

Comunicat del sindicat CGT informant de les novetats de les retallades salarials, les retallades amb els convenis i convocant a la manifestació dels indignats del 19 de juny.

IMPOSSIBILITAT LEGAL DE RECUPERAR
LES RETALLADES SALARIALS

Segons es va saber el dimarts passat dia 14 de juny, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit la primera de les qüestions de constitucionalitat que va presentar l'Audiència Nacional entorn dels dubtes sobre l'aplicació de les retallades salarials contra els treballadors i treballadores en règim laboral del Sector Públic.
Recordareu que al gener d'aquest any des de la CGT vàrem promoure la presentació de reclamacions individuals contra aquestes retallades, amb l'objectiu d'interrompre la prescripció dels hipotètics deutes salarials a l'espera de la resposta del Constitucional a les qüestions que li va traslladar l'Audiència Nacional. Doncs bé, arribada la resposta i sent aquesta negativa queda evidenciada per a tothom la situació en la que queden els nostres drets en aquest marc legal en el que ens estan ficant des de fa temps.
De fet, la resposta del Constitucional és fins i tot més dura del que es podia esperar, doncs ve a dir que res del que s'inclogui en qualsevol pacte o conveni té cap valor quan contradiu qualsevol disposició normativa encara que aquesta sigui posterior. Això de fet nega tot dret a la negociació col•lectiva per part dels treballadors i treballadores del Sector Públic des del moment que una de les parts (l'Administració, qualsevol Administració) pot retractar-se de tots els seus compromisos només complint el tràmit de fer aprovar l'oportuna disposició normativa (que segons el Constitucional sempre tindrà un rang superior) per molt que això suposi una pèrdua objectiva de drets de qualsevol tipus.
De tota manera, i atès el contingut del projecte de Llei de Reforma de la Negociació Col•lectiva que ara ja està en tràmit, la situació en la que han quedat els nostres drets només és un capítol més en la destrucció del marc laboral en el que hem estat vivint des de la primera aprovació de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta nova llei conté per exemple els ja divulgats aspectes de prioritat dels Convenis d'Empresa sobre els Convenis Sectorials (per permetre negociacions a la baixa a tot arreu) i els arbitratges obligatoris (per fer irrellevant el dret a vaga) i altres aspectes menys comentats com la validesa legal de les negociacions col•lectives que s'obrin “amb la majoria dels delegats dels òrgans de representació”, és a dir, es podrà barrar l'entrada a les mateixes meses de negociació a les opcions sindicals “prescindibles” per formar una majoria simple de representants encara que es tracti del 49,9% dels delegats i delegades.
Des de la CGT denunciem que amb tot el que està passant s'ha trencat definitivament el marc de drets socials i laborals a l'Estat Espanyol i que entre els responsables d'aquesta situació estan els sindicats majoritaris (CCOO, UGT i en el nostre sector, CSIF) que han estat signant reculada rere reculada a canvi de milionàries subvencions anuals i ajustaments legals per aconseguir i mantenir una posició hegemònica com a representants “indiscutibles” de tots els treballadors i treballadores.


CONVOCATÒRIA DE MANIFESTACIÓ
DEL MOVIMENT DELS INDIGNATS PER AL
DIUMENGE DIA 19 DE JUNY A LES 17 HORES
A LA PLAÇA DE CATALUNYA

En línia amb el que ja hem dit, compartim amb tot el moviment dels Indignats (Democràcia Real Ja!, Acampats, etc.) el sentiment de desafecció amb els representants polítics i la indignació pel sotmetiment de les Institucions i la Voluntat Popular als interessos dels anomenats “Mercats” que no són més que una relativament reduïda trepa de personatges corruptes i sense escrúpols que juguen amb el benestar de milions de persones de tot el Món en favor del manteniment i engrandiment dels desmesurats beneficis que apleguen.
És per això que us convidem a participar en la convocatòria de la manifestació que el diumenge 19 de juny a les 17 hores a la Plaça Catalunya que ha sorgit d'aquest moviment i a la qual la CGT de Catalunya també s'ha adherit.
Es tracta d'una convocatòria d'abast global perquè global és l'atac que estem patint.


CAL INDIGNAR-SE
CAL RESISTIR
CAL COMPROMETRE'S
CAL ACTUAR

ACTUEM !!

L’impost dels funcionaris.

Novament ha succeït. A traïdoria. Ja hi estem acostumats. Tornem a ser el blanc fàcil de les hòsties. Com la dona maltractada que no se sap defensar, víctima d’un matrimoni “fins a què la mort us separi”, d’una relació per a tota la vida. Aquests som els funcionaris.

Hem rebut un cop més una nova retallada. A traïció, per fer-se a mitjans de l’any, quan ja s’havia publicat (en una llei!) quines havien de ser les retribucions per aquest 2011, ja substancialment retallades respecte les del 2010 que, al seu torn, ja havien estat retallades també a mitjans de 2010. A traïció, per fer-se l’anunci l’endemà d’unes eleccions.

Som el blanc fàcil. Tenen els nostres diners a les seves butxaques. Només els han d’agafar i ningú no els dirà res. És tant fàcil com agafar el caramel d’un nen indefens. Aquests som els funcionaris.

Els mateixos que durant l’època que un operari cobrava el que volia en la construcció i, molt sovint, en negre; en l’època en què amb l’especulació immobiliària tothom es feia d’or (inclús l’Administració mateixa); en l’època que els immigrants venien a riuades atrets per noves oportunitats i per una societat del benestar que els oferia seguretat, educació i sanitat públiques i gratuïtes; en l’època en què les entitats financeres concedien hipoteques a tothom, encara que sabessin que no la podria tornar; en aquesta època, els funcionaris vam veure com se’ns congelava reiterades vegades el sou per a mantenir els criteris de la Unió Monetària. “No us queixeu”, ens deien, “al cap i a la fi teniu una feina per a tota la vida”. Això, mentre no treguin una llei que digui el contrari. El lloc potser està garantit, però el salari no.

Molt sovint ens recorden que a les empreses privades també ho passen malament. Hi fan molts EROS i molts acomiadaments. Sí, és cert, però a les empreses privades quan els anava bé no repartien els seus beneficis amb els funcionaris. En canvi, quan va malament, hem de pagar les seves pèrdues entre tots. És cert, l’Administració no fa un ERO. Ja ens agradaria als funcionaris. D’aquesta forma la baixada de salari aniria acompanyada d’una reducció de la jornada laboral que ara no es produeix.

Ens diuen que els comptes de l’Administració pública estan molt malament. No és culpa nostra. En tot cas, alguna culpa tindran aquells que, de veritat, han viscut aquests anys per sobre de les seves possibilitats. Alguna culpa tindran aquells que l’han estat gestionant. Aquells que feien inútils “Plans-E”. Aquells que s’han dedicat a robar directament diner públic i que mai no el tornaran. Aquells que donen diners a les entitats financeres (pobretes!) que s’han arruïnat concedint hipoteques impossibles i especulant amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

No entenem que, si l’Administració es financia amb impostos que paguem entre tots, resulti que ara les pèrdues extraordinàries les hem de finançar només uns quants treballadors. És com si ens diguessin que han posat un impost sobre les nòmines dels treballadors públics. Si l’Administració és de tots, el seu dèficit l’hem de pagar entre tots. Que pugin l’IRPF si volen. O que tornin a posar l’Impost sobre el Patrimoni. O que no eliminin l’impost de successions, que ara només paguen els que reben més d’un milió d’euros i que fins i tot aquests també volen deixar de pagar.

Els funcionaris no som una casta. Potser morirem funcionaris però no hi hem nascut. Ens hem guanyat una oposició en la què qualsevol ciutadà es podia presentar. No som privilegiats. Som uns pàries que han de pagar un impost només pensat per a ells. Només per tenir un lloc de treball, encara que sigui de mileurista.

Font: bloc de Xavier Martínez a la Vanguardia
.