dimarts, 27 de desembre del 2011

Caça de bruixes a la funció pública


Article de Xavier Díez a El Periódico.

La campanya contra el funcionariat, amb un ús goebbelsià del llenguatge, criminalitza el col•lectiu

Un amic d'infantesa m'il•lustrà amb una brillant metàfora el que s'esdevé en el món del treball assalariat. Camioner des dels 80, l'empresa que li paga canvia d'amos cada pocs mesos. «Amb nosaltres, el que fan és un canvi de cromos». En Pep, que sol fer les rutes i tasques de sempre, intueix que el món de l'empresa s'ha transformat més de pressa que l'activitat de transportista. Bé. Més que canviar, el món empresarial s'ha revolucionat. I no precisament vers una eficiència més alta.
El que s'ha esdevingut en les darreres dècades és l'aplicació a l'economia real del que és consubstancial a l'economia financera. Societats de capital risc que frisen per comprar i vendre empreses sense importar-los ni l'activitat ni la mateixa producció, sinó el valor especulatiu. Acomiadaments massius, malgrat que representessin una descapitalització humana i econòmica, per fer pujar les accions. Deslocalitzacions de discutible rendiment. Fusions contra natura perquè jugaven amb informació privilegiada als parquets. Manipulació comptable per obtenir bonus milionaris a costa dels accionistes. Pràctiques corruptes en licitacions públiques per obtenir favors polítics... I podríem seguir. Per aprendre'n el catàleg complet cal haver estudiat a les millors escoles de negocis del país, més imbuïdes d'ideologia que de coneixement, i inspirades en les homòlogues nord-americanes. És clar, a diferència de les potències financeres anglosaxones, aquí existien altres tradicions econòmiques i laborals, i en aquest sentit els assalariats bescanviats com cromos en aquest mercadeig estèril per a l'economia productiva, mantenien garanties com ara la subrogació en cas de subcontractes públiques o indemnització per acomiadament. ¡Anatema!, criden des dels laboratoris d'idees que assimilen desregulació a modernitat, entenent per aquesta un retorn als temps dickensians de la primera revolució industrial. Amb la diferència que hem passat del fum de les fàbriques a fabricar fum.

Entre els objectius a abatre per part d'aquesta revolucionària manera de concebre l'economia, hi ha el sector públic. En aquest peculiar univers paral•lel de finançarització globalitària, hi ha dos elements a destruir. Primer, el concepte mateix de públic, car el nou capitalisme requereix colonitzar espais fins ara vedats (en Boi Ruiz ens il•lustra sobre com el capital privat s'apropia d'una sanitat gratuïta, universal i de qualitat). Segon, el concepte de servidor públic. En aquest paradigma d'home nou neoliberal, qualsevol rastre d'humanitat en les relacions laborals, indici de seguretat o regulació, representa un precedent subversiu que cal eradicar. La campanya contra el funcionariat, amb un ús goebbelsià del llenguatge, tracta de criminalitzar el col•lectiu.

Privilegis, seguretats, inflexibilitat són conceptes escampats a fi de posar-hi en contra una massa creixent de desposseïts de drets, per iniciar una veritable cacera de bruixes contra un sector (docents, metges, bombers, policies, conserges...), que invoquen un món tangible de protecció laboral avui anatemitzada, per permetre'n així l'aïllament, desmantellament, i incineració final. Al cap i a la fi, en una economia a imatge i semblança de la City, es tracta de reconvertir treballadors públics en cromos a intercanviar, o cremar si cal.

No sobra aquí recordar quins són els orígens del funcionariat. L'estat modern imposà un model mitjançant el qual un conjunt de persones, seleccionades imparcialment pel seu mèrit i la seva capacitat, foren reclutades per fer funcionar amb eficàcia la societat. Es volia evitar així que l'Estat es fragmentés en faccions, partits o grups de poder amb el risc de convertir el govern en hostatge de personatges poderosos, en contínua disputa per l'hegemonia, com ja passava amb el feudalisme. O evitar esdevenir estats fallits com Mèxic o regions com Sicília, on grups mafiosos competeixen per obtenir un monopoli de poder. En contraposició, una administració eficaç, servida per funcionaris honestos, ben formats i amb una remuneració acceptable, propicien un acatament ciutadà consensuat a la llei i al monopoli democràtic de la força. Si ja costa pagar impostos, ¿què pensaríem si aquests fossin recaptats a l'antiga, amb una cadena de subcontractacions dependents de tres o quatre grans grups empresarials que actuessin a comissió?

En els darrers anys hem assistit a l'assentament d'una mena de nova aristocràcia burocràtico-empresarial, en la qual determinades empreses públiques, controlades per l'entrada de capital privat assumeixen pràctiques d'aquesta nova economia especulativa, i generen una casta directiva que actuen com a intermediaris parasitaris entre l'encàrrec d'un servei públic (amb fons públics), i un conjunt de treballadors que realment prestaven els serveis, la pèrdua de drets i el poder adquisitiu dels quals permeten l'acumulació d'aquesta nova classe. Precisament la causant de la crisi, i la seva beneficiària.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Manifestació 14 de desembre.


Comunicats d’UGT i CCOO convocant a la manifestació de demà.

UGT:

Companys i companyes,
Com tots ja sabeu, demà dia 14 de desembre a les 17,30 h. Plaça Sant Jaume hi ha una concentració de treballadors/es, per manifestar el nostre rebuig a les retallades proposades pel Govern als sindicats en la Mesa de Negociació de la Generalitat.
Des de la Secció Sindical d’UGT, demanem als treballadors/es Municipals la seva assistència donat que aquestes retallades avui previstes per la Generalitat poden ser extensives mitjançant legislació autonòmica a l’àmbit de la Administració Local.

Preguem que feu difusió de la concentració.
US HI ESPEREM!

CCOO:
MANIFESTAT CONTRA LA CONTINUA OPRESSIÓ A LA CLASSE TREBALLADORA

DIA 14 DE DESEMBRE, DIMECRES, A LES 17,30 HORES PLAÇA SANT JAUME

Perquè estem indignats farts de:

RETALLADES SOBRE DRETS DELS TREBALLADORS CONSOLIDATS HISTÒRICAMENT

PRIVATITZACIONS DE SERVEIS PÚBLICS EN BENEFICI DE MANS PRIVADES

PUJADES INDISCRIMINADES DE SERVEIS BÀSICS (aigua, llum, carburants, etc.)

REDUIR IMPOSTOS (I QUE S'APLIQUIN BENEFICIS FISCALS) ALS QUE MÉS TENEN

NO ES PERSEGUEIXI EL FRAU FISCAL I L'ECONOMIA SUBMERGIDA

VEURE COM, UNA VEGADA I UN ALTRA, ELS CASOS DE CORRUPCIÓ DELS PODEROSOS QUEDEN SENSE CÀSTIG I LES GARANTIES JUDICIALS PROVOQUEN L'OBLIT DELS ASSUMPTES

ES FACI SERVIR LES RETALLADS AL SECTOR PÚBLIC COM A ELEMENT D'EXEMPLE A LA CIUTADANIA, PER DESPRÉS APLICAR-NE D'ALTRES A LA RESTA DE TREBALLADORS
ENS ESTAN ENGANYANT PER TAL QUE LES COSES TORNIN A LA 'SEVA NORMALITAT':

QUE EL SISTEMA CAPITALISTA CONTINUI MANTENINT UN DISTANÇAMENT SOCIAL QUE ELS PERMETI, ALS PODEROSOS (BANQUERS, GRANS EMPRESARIS, POLÍTICS), MANTENIR UN ESTATUS CLASSISTA EN EL QUAL ÉS NECESSARI QUE PREEXISTEIXE LA POBRESA.

NO ET QUEDIS A CASA. NINGÚ NO ESTÀ EXCLÓS DEL NEGRE FUTUR QUE ENS ESPERA, TAMPOC ELS FUNCIONARIS.

CONVOCA: CCOO UGT IAC

dijous, 1 de desembre del 2011

La Generalitat vol reduir sous, acomiadar interins i no convocar oposicions el 2012


L'executiu català planteja onze mesures estructurals i vuit temporals als sindicats de la funció pública La reducció de dues pagues extres, dies d'assumptes propis, o la supressió de complements, són algunes de les propostes

La Generalitat no convocarà oposicions el 2012 i té previst acomiadar part del personal interí, tot i que no ha quantificat el nombre de treballadors afectats.
L'executiu català ha plantejat als representants sindicals de la Taula General de Negociació dels Treballadors Públics, reunida aquest dimecres, onze mesures estructurals i vuit temporals per reduir els salaris dels funcionaris, segons han informat fonts de CCOO.
La secretària general de la Federació d'Ensenyament, del sindicat, Montse Ros, ha revelat a Europa Press que entre aquestes propostes hi ha la supressió de complements com el fons d'acció social i el de productivitat, la reducció de les pagues extres de juny i de desembre del 2012, així com dels dies d'assumptes propis.
Segons fonts sindicals citades per EFE, el govern també ha plantejat una reduir del 50 % del departament de personal de l'Institut Català de la Salut (ICS).
Una altra mesura que el govern ha posat damunt la taula és la de suspendre l'aportació de l'administració al pla de pensions.
També vol acabar amb els vals de menjador que cobren una part del personal tècnic i administratiu, posar en marxa mesures de flexibilitat horària que no s'han concretat, i eliminar els beneficis que per a la cura dels fills.
A més, la directora general de Funció Pública de la Generalitat, Pilar Pifarré, ha anunciat que no es convocaran noves oposicions.
La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha assistit al començament de la reunió de dirigir-se al Parlament per comparèixer a la sessió de control a l'executiu.
Segons els sindicats, el govern no ha quantificat encara aquestes mesures, i uns 300 delegats sindicals continuen a les portes de la conselleria de Governació, on s'està celebrant la reunió.
De totes maneres, consideren que les propostes que s'estan fent posen de manifest que la intenció de la Generalitat és desmantellar el sector públic per imposar el privat.

Font: ElPuntAvui

divendres, 18 de novembre del 2011

Comunicats sindicals sobre la pròrroga del conveni.

CCOO:

GARANTITS ELS DRETS DE L’ACORD 2008-2011
(Per manca de plena legitimitat de l’únic sindicat denunciant)

Després de consultes jurídiques realitzades per l’Administració, el vigent Acord de Condicions Laborals de l’Ajuntament de Barcelona (que afecta uns 12.000 treballadors/es) resta prorrogat per un any, atès que, segons es desprèn de la Sentència del TS 3579/1997, resulta insuficient la denúncia del sindicat SAPOL, ja que cap de la resta de sindicats de la part social ni CCOO, ni UGT, ni CGT, ni ASI no van denunciar l’Acord (l’Ajuntament, tampoc).

El fet que l’Acord resti prorrogat no implica passivitat en les negociacions, sinó la oportunitat de desenvolupar molts punts pendents ‘importantíssims’ que, per motius de la crisi s’han vist ‘congelats’. En aquest sentit, CCOO hem demanat l’obertura immediata de les diferents Meses de Seguiment (Ajuntament i Organismes Autònoms), sens perjudici de tenir en compte que, segons addueix l’Administració, les partides econòmiques estan subjectes a la llei de pressupostos estatals (LGPE), encara no publicada.

UGT:

L’AJUNTAMENT PRORROGA L’ ACORD FINS EL 31-12-2012
Ahir, dia 16 es va tornar a reunir la 2a. Mesa General, per resoldre els dubtes jurídics exposats per part de l'Administració a la reunió del dia 28 d’octubre, en relació a la denúncia del Conveni presentada pel SAPOL.

L'Administració ens va informar que:
En virtut de la sentència del Tribunal Suprem de la Sala del Social STS 3579/1997 de data 21 maig 1997. Es desprèn de la mateixa sentència que la legitimitat per a la denúncia d'un conveni, només la pot fer valer qui de la mateixa manera té legitimitat per poder subscriure un de nou, i que substitueixi l'anterior. Per tant, només pot ser legitima una denúncia quan aquesta està presentada pel 51% o més dels components de la Mesa. (SAPOL representa el 13,3%)

Per això l’ACORD NO ESTÀ DENUNCIAT, i per tant l'ACORD està automàticament PRORROGAT fins el 31-12-2012. Atès que en el temps preceptiu l'Administració no ha utilitzat el seu dret de denúncia, ni tampoc la resta de centrals sindicals -UGT-CCOO-CGT-ASI- en solitari o en coalició que acreditessin un mínim del 51%.

La UGT ha fet constar en acta, que es convoqui la Mesa de Seguiment del Conveni per garantir els compliments: salarials, oferta pública, carrera professional, equiparació d’SPEIS i GUB, l'estabilitat de les plantilles, etc.

Davant la petició de SAPOL i CGT de voler estar a la Mesa de Seguiment de Conveni; la UGT demana a l'Administració que es convoquin les diferents Meses, la UGT donarà participació a la resta de sindicats que no van signar l’acord.

UGT celebra que SAPOL i CGT es sumin a la lluita en defensa dels acords del conveni.

Una vegada més la responsabilitat de la UGT s'ha vist valorada ja que gràcies al Conveni signat per al període 2008-2011, ara podem mantenir les nostres condicions prorrogades fins 31-12-2012.


CGT:

L'ACORD DE CONDICIONS LABORALS ES PRORROGA PERQUÈ LA MAJORIA NO EL VOLIA NEGOCIAR

Us demanem disculpes anticipades per informar-vos del que altres ja us han informat, però creiem que és necessari aclarir algun concepte i insistir en la nostra posició com a Secció Sindical de la CGT en aquest Ajuntament.

A la reunió de la Mesa General de Negociació celebrada aquest dimecres dia 16 de novembre s'ha oficialitzat el que tots ja sabíem des de fa setmanes que passaria: l'Acord de Condicions Laborals 2008-2011 es prorroga de moment un any, fins al 31/12/2012. Es prorroga per una raó de fons simple i fàcil d'entendre: ni l'Ajuntament ni la majoria de la representació dels treballadors municipals ha volgut obrir ara el procés de negociació d'un nou Acord de Condicions Laborals. Ens sembla absurd que alguns mirin de dissimular aquesta decisió darrera de suposats tecnicismes.

La posició de la CGT, malgrat saber des de fa un parell de mesos que això és el que passaria, sempre a estat la d'encetar la negociació, i si no vàrem presentar denúncia formal és perquè sabíem que sense la denúncia dels signants, que al mateix temps formen la majoria sense alternativa pràctica als òrgans de representació, no hi hauria nova negociació (si no és que denunciava l'Ajuntament).

Com hem dit anteriorment, la pròrroga de l'actual Acord no va més enllà del “virgencita que me quede como estoy” i representa d'entrada la renúncia a qualsevol hipotètic increment salarial que la llei permetés per al 2012 per qualsevol concepte (incloses aportacions al Fons de Pensions) perquè a l'Acord de Condicions Laborals prorrogat, tots els punts que fan referència a temes salarials es refereixen inequívoca i específicament als anys de vigència de l'Acord (2008-2011) sense possible pròrroga.

De tota manera, un cop consumada la pròrroga, considerem que pot ser útil per als interessos dels treballadors i treballadores municipals un ràpid i complert desenvolupament de l'Acord actual en la resta d'aspectes (Oferta Pública, Promoció Interna, Funcionarització, Sistema d'Ordenació de Llocs de Treball, Aprofitament dels recursos propis, etc.) sempre que es defensin de forma conjunta, amb coratge i sense por a cridar a la mobilització dels treballadors i treballadores municipals, que han de donar el seu suport. En aquest sentit, des de la CGT reiterem la nostra disposició a fer pinya amb aquest objectiu, en la mobilització i en les meses de negociació i seguiment, sense renúncies però també sense defugir responsabilitats.

Esperem que dintre d'un any puguem estar tots iniciant la negociació d'un nou Acord, però amb la consciència de la feina ben feta.
.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

El control mèdic de les baixes està privatitzat.


L'Ajuntament de Barcelona fa una licitació pública que té per objecte posar en mans privades el suport i seguiment en els processos de baixa per malaltia del personal de l’Ajuntament de Barcelona i dels Instituts i Organismes adherits.
Amb un termini d'execució de 24 mesos des de la formalització contracte i amb possibilitat de pròrroga 24 mesos.
El pressupost base de licitació és de 347.960,63 €, Iva inclòs.

Font: BOP

dijous, 6 d’octubre del 2011

Organigrama Ajuntament de Barcelona. Alts càrrecs.


(cliqueu a la imatge d'El punt/Avui per ampliar-la)

Opa hostil de Trias
L'aposta del govern de CiU a Barcelona de mantenir o fitxar gerents d'altres partits provoca coïssor en l'oposició

El PSC conserva una ingent nòmina de càrrecs afins a les empreses municipals, mentre que els d'ICV-EUiA tindran un pes clau a Habitatge o Medi Ambient



En plena ebullició electoral, ja ho va advertir. Míting rere míting, el Xavier Trias candidat va insistir en la seva voluntat de fer una versió a escala local del govern dels millors, si era escollit alcalde de Barcelona. Un compromís que comportava no fer cap purga entre els alts càrrecs executius del consistori, copats de manera ostentosa per militants o simpatitzants explícits del PSC i, en menor mesura, d'ICV-EUiA. Quasi 100 dies després de ser nomenat, Trias ja té tancada la seva estructura de comandament a àmbit gerencial –la que fa funcionar la maquinària municipal– i, efectivament, de neteja res de res. És més, l'important nombre de càrrecs de l'anterior govern que es mantenen, i sobretot la marcada filiació ideològica d'alguns d'ells, ha causat estupor, i en alguns casos fins i tot indignació, entre els partits que els donen caliu. Un debat que té tots els ingredients de visceralitat possibles, i que pivota sobre valors tan intangibles en política com són la fidelitat o la traïdoria.

Aquesta aposta del govern de CiU no només té caràcter estètic sinó que respon a la voluntat de donar continuïtat a aquells perfils que han demostrat solvència. Un dels casos més paradigmàtics és el d'Antoni Sorolla, un dels gestors més sòlids en matèria d'habitatge i que se'l considera proper a ICV-EUiA. Tot i que, per ara, no té el rang de delegat que ocupava en l'anterior mandat, de facto continuarà tutelant les polítiques en aquest àmbit. Un altre exemple equiparable és el de Jordi Campillo, antiga mà dreta de l'ecosocialista Imma Mayol, i que continuarà com a gerent de l'àrea de Medi Ambient. Aquests gestos cap a ICV-EUiA no han agradat, gens, al PP, potencial aliat de Trias al llarg del mandat, ja que entén que no casa amb el missatge de canvi que pregona CiU.

Repassant la resta de l'organigrama de càrrecs executius, també destaca la continuïtat de Marta Clarí –Cultura, Coneixement i Innovació–, Ramon Massaguer –Coordinació d'Empreses i Entitats– o Carles Arias –Recursos Humans i Organització–, tots ells en l'òrbita del PSC i que ocuparan llocs clau en la primera línia de l'esquema gerencial. Ara bé als districtes, i sobretot a les empreses municipals, és on els socialistes preserven més quota. Un dels paradigmes més peculiars és el d'Àlex Montes, afiliat destacat del PSC a Nou Barris i que ha estat ratificat com a director general de la societat Pronoba.
Fonts socialistes han reconegut que aquesta situació els ha agafat a contrapeu, i que ha estat motiu d'un animat debat, ja tancat, tant al grup municipal com a la federació de Barcelona. La conclusió és que el fet que destacats militants de la formació hagin estat ratificats per un govern de CiU no desperta alegries, cert, però tampoc volen fer sang. Això sí, cou. Un cas diferent és el d'Àlex Masllorens, excap de campanya de Montserrat Tura. Aquest ja és un fitxatge, i aquí les crítiques internes ja són més virulentes. Determinats cercles d'ERC, minoritaris, tampoc han encaixat bé que l'exregidora Ester Capella hagi estat nomenada gerent de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Aquí la polèmica ha estat tal, que fins i tot va ser objecte de debat nacional en el darrer congrés del partit.

Font: Elpunt/Avui

I ara la paga de Nadal. Aviat demanarem caritat.


Mas-Colell insinua que traurà la paga de Nadal a la resta de treballadors públics
Economia anuncia privatitzacions d'empreses públiques i noves retallades per sota del 10% per al 2012

El conseller d'Economia i Coneixement. Andreu Mas-Colel, ha dit avui que la decisió de treure la paga extra de Nadal als consellers i alts càrrecs és un 'gest simbòlic' i un 'sacrifici' que no descarta traslladar, 'en la seva proporció', a la resta de treballadors del sector públic. 'Tenim un sistema públic sobredimensionat i més val que tots els treballadors públics fem un esforç individual', ha declarat.
El titular d'Economia ha anunciat també, a Els Matins de TV3, la privatització d'empreses públiques per poder assolir ingressos extraordinaris de cara al 2012, un any que serà 'molt difícil', segons que ha dit, i ha afegit que hi haurà noves retallades, en aquest cas, per sota del 10%.

Font: Vilaweb

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Manifestació dia del treball digne.



MANIFESTACIÓ A BARCELONA
EL TREBALL DIGNE NO ÉS UN PRIVILEGI

6 D’OCTUBRE 2011 A LES 18,30 H.
PLAÇA URQUINAONA / VIA LAIETANA


_PER L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I LES PRESTACIONS SOCIALS

_EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS FONAMENTALS, EN PARTICULAR L’EDUCACIÓ I LA SALUT

_PEL DRET A LA NEGOCIACIÓ COL•LECTIVA

_PER UNA SORTIDA JUSTA DE LA CRISI




CONVOQUEN:

CCOO, UGT, PLATAFORMA TREBALL DIGNE

dissabte, 24 de setembre del 2011

Mantenir a un funcionari desocupat és assetjament.


Mantenir a un funcionari sense feina o ordenar tasques inútils es considera assetjament laboral. Igual que reprender-li reiteradament davant d'altres persones, difondre rumors falsos sobre la seva professionalitat o vida privada i prendre represàlies si ha protestat per l'organització del treball. Així ho estableix una resolució del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública que regula l'assetjament o mobbing en la funció pública i que va ser publicada el passat 1 de juny de 2011 en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Font: comunicat de l'UGT

dijous, 15 de setembre del 2011

Manifestació dia 18 en defensa dels serveis públics..


18S ¡Defiende lo Público!
EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.
CONTRA EL REFORMAZO.
NO a la SUBMISSIÓ del SISTEMA POLÍTIC al SECTOR FINANCER


El diumenge 18 de setembre està convocada una manifestació estatal sota el lema “El 18S Defiende lo Público”.

L’objectiu és protestar en contra de totes les retallades, les privatitzacions, els concerts econòmics i l’externalització amb fins lucratius dels serveis socials, sanitat, educació i cultura, medi ambient, justícia, etc… que ja estan afectant a la ciutadania en general. Aquest procés de retallades i privatització, que patim a diari, és molt possible que segueixi el seu curs, i en els propers mesos es faci més evident, hem de fer sentir les nostres veus.

L’article 135.3 de la reforma constitucional consagra que el pagament per satisfer els interessos i el capital del deute públic gaudirà de prioritat absoluta. Els impostos recaptats per l’estat es destinaran prioritàriament a pagar un deute que els ciutadans no hem contret. Impostos amb els quals resultarà impossible pagar els ja retallats serveis públics: sanitat, educació, serveis socials, transports, etc…

Per tot això animem a tota la ciutadania a sortir al carrer a protestar contra aquestes accions que, de forma progressiva, estan destruint les bases del nostre, ja malmès, estat del benestar. La ciutadania demostrarem als poders polítics i econòmics que segueix activa i indignada.

Manifestació a Barcelona: Plaça de Catalunya a les 19 hores

A Barcelona es convoca la manifestació el 18 de Setembre a les 19h a Plaça Catalunya.

La proposta és concentrar-se en diferents punts de la ciutat, representant de forma simbòlica cada un d’ells un sector dels que està patint retallades i marxar en columna cap plaça Catalunya a les 19h, per des d’allà, totes les columnes unides, marxaran en manifestació fins a Arc de Triomf.

Els punts de concentració i sortida són els següents:

* Consorci d’Educació de Barcelona, com a símbol de les retallades en Educació i Cultura. Sortida a les 18h30 des de Pl Urquinaona. Urquinaona.

* CAP Drassanes, com a símbol de les retallades en Sanitat. Sortida a les 18h ( Drassanes / Paral lel).

* Institut de Ciències del Mar (CMIMA), com a símbol de les retallades en Medi Ambient. Sortida a les 18h des de la porta de l’Institut a Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. ( Ciutadella).

* Seu del Departament de Justícia, com a símbol de les retallades a Justícia. Sortida a les 18h des de la porta, c. d’Aragó, 332.

* Seu del Departament de Benestar Social i Família, com a símbol de les retallades en Serveis Socials. Sortida a les 18h des de la porta

Des de Plaça Catalunya, el recorregut proposat és des de Plaça Catalunya, baixar per Via Laietana fins Pla de Palau, seguir fins a Ciutadella, pujant per Pg.Sant Joan, per acabar a Arc de Triomf.

Mès informació a la web:
http://defiendelopublico.wordpress.com/convocatorias/

CONVOQUEN
Comissió 18s Acampada BCN, Indignadas x los Recortes en Sanidad, Democràcia Real Ja Nodo BCN, Attac, MALESTAR 2.0 BCN

Font: rebut per internet .

dimecres, 31 d’agost del 2011

Mobilitzacions contra les retallades a Sanitat, dies 2 i 3.


Es convoquen talls de carretera a tota Catalunya el 3 de setembre contra les retallades a la sanitat.
Font: tallscontraretallades.wordpress.com/

Aturem les retallades! Si ens plantem junts, no ens podran ignorar.

Ja ho sabem: vacances, platjeta, terrasses… l’agost no és un bon més per a fer la revolució…, i els nostres governants ho saben. Per això han aprofitat l’estiu per anar passant les estisores…
El govern i conselleries miren d’aprofitar que hi ha gent de vacances, i que sembla que a l’agost el món s’aturi, per colar-nos una sèrie de mentides i de retallades que no hem d’acceptar.
Mirem la salut i la sanitat: en pocs dies milions de persones ens enfrontarem a un sistema sanitari, que si ja tenia problemes, ara passarà a ser precari, perillós, col•lapsat i ineficaç. I això es traduirà en dolor, patiment i morts clarament evitables.
Mirem l’atenció d’urgències: morirà gent, no és una exageració. Les ambulàncies arribaran entre 20 i 50 minuts més tard que ara, milers de persones hauran de conduir 30km per carreteres congelades per arribar a un metge en plena nit, els serveis d’urgències que quedin estaran col•lapsats, milers de persones passaran massa temps esperant als passadissos dels hospitals perquè no hi ha lloc per a ells, i milers patiran dolor mentre esperen el seu torn… la gent ja està morint…
S’han fet i s’estan fent moltes coses, hi ha molta gent treballant i mobilitzant-se per aturar aquesta bogeria, fa mesos. Però la resposta del govern ha anat de la indiferència, a la criminalització de les protestes, passant per la prepotència d’assegurar que no ens faran cap cas, fins al cinisme de dir que no entenen per què, ni de què ens queixem.

Perquè defensem drets fonamentals, cal que no callem! Que no parem! I que no ens empassem cantarelles de que no hi ha res fer! Això és fals, la història i el món en van plens d’èxits en la defensa de drets i persones. I, en consciència, recordem aquella frase del gran lluitador per la llibertat, Martin Luther King: “La nostra generació no lamentarà tant el crim dels perversos com l’estremidor silenci dels bons”.

Des de la comarca de La Selva, amb la voluntat d’unir accions i moviments, i perquè quedi clar al govern que encara que no ho vulgui, ens ha d’escoltar, hem posat en marxa la campanya “Talls Contra Retallades – Aturem-nos un moment” .Hem treballat dur aquestes últimes setmanes: hem enviat e-mails, twits, hem fet posts…, i algunes assemblees, associacions, grups i persones han respost, però encara som poques.
A tothom que encara no s’hi ha sumat: us demanem si us plau que valoreu la possibilitat de participar en aquesta acció des del vostre lloc, que dediqueu 5 minuts a llegir la proposta, que la plantegeu i la porteu a terme. Ja sabem que hi ha moltes marxes i manis… però també sabem que no han estat suficient per a mostrar la força que realment tenim si ens unim.

No podem deixar a la seva sort a tanta i tanta gent arreu de Catalunya que no pot manifestar-se, o que no té informació clara al respecte, i que es trobarà amb la brutal situació de que qui no té diners, pateix dolor i mor…, per simple injustícia social.
Pot semblar exagerat, però aquesta és la situació. El dia 3 hem de moure el cul. La presa del govern en voler colar-nos farsa i retallades, la hem de convertir en urgència i força d’acció! Una acció contundent, massiva i coordinada pot obligar a negociar. Mentre no ens plantem, el govern seguirà seu camí. Nosaltres tenim una obligació,

Així doncs: no esperem que TV3 faci un programa especial de “Talls Contra Retallades”, no esperem una convocatòria des de la portada de La Vanguardia, no esperem que algú famós ens convidi a participar… O ho fem nosaltres, o estem fotuts. Així de clar, així de dur.
Vinga, pit, collons, i a la carretera a defensar els drets bàsics i la dignitat!!!
.....

La PUHC (Plataforma de Usuaris i Hospitals Catalans), informa de les Marxes a la Conselleria de Sanitat que tindran lloc el 2/09/2011, sent L’Hospital de Bellvitge un dels punts de partida de tot el Baix Llobregat fins la Conselleria de Sanitat, situada a la Travessera de les Corts 131.
Fins a la data ja hi ha confirmades 3 marxes simultànies en direcció a les oficines del Catsalut (Travessera de les Corts 131, Barcelona), tallant les principals vies de la ciutat, amb sortida des dels hospitals de Bellvitge, Esperança i Dos de Maig, i s’han adherit plataformes de diversos llocs com Terrassa, Hospitalet, Maresme, Girona…

Aquestes són les tres marxes convocades:
1) ZONA LLEIDA-TARRAGONA: PORTA PRINCIPAL HOSPITAL BELLVITGE. A les 16.00h. (CONFIRMADA)
2) ZONA BARCELONA: PORTA HOSPITAL DE L’ESPERANÇA. A les 16:00h.
3) ZONA GIRONA: PORTA HOSPITAL 2 DE MAIG. A les 16:00h
.

dilluns, 15 d’agost del 2011

Concentració contra la pobresa el 18 d'agost.


PERQUE AMB LA POBRESA NO S’HI JUGA
Dia: Dijous 18 d’Agost de 2011
Hora: des de les 18:00 fins a les 20:00
Lloc:Generalitat de Catalunya, Plaça Sant Jaume, Barcelona

Acció: Concentració sorollosa; Porteu tot el què pugueu per a fer soroll… Aquest cop ens sentiran.

La Generalitat de Catalunya , a través del departament d’Empresa i Ocupació, ha canviat sense avisar a ningú i sense cap criteri tècnic la manera de pagar les R.M.I. (Rendes Mínimes d’Inserció ). Ho han fet mitjançant xec bancari a “domicili”, i aquests han arribat molt més tard ; conseqüència d’això, molta gent en situació vulnerable que depèn d’aquests ajuts ha perdut el poc que tenia; a vegades, fins i tot han hagut de dormir al carrer.

Presumptament és una política per a evitar fraus…. Però tot apunta a una retallada encoberta, ja que si en 15 dies no es cobra el xec o be els beneficiaris no es presenten a una entrevista al departament d’Empresa i Ocupació, se’ls pot “tallar “aquesta ajuda, sense cap mena de criteri social. Els treballadors de l’àmbit social i gestors d‘RMIs veuen la seva professionalitat greument qüestionada…I la ciutadania, cada vegada, veiem com els drets mes elementals de la persona es veuen retallats.

EXIGIM L’ INGRÉS DE LES RMIs PER TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA EL DIA 1 DE CADA MÉS. EXIGIM SER INFORMATS DELS CANVIS A TEMPS. EXIGIM TRANSPARÈNCIA I EXPLICACIONS. AQUESTA CRISI NO LA PAGARAN ELS QUE MENYS TÉNEN.

Font: Bages per a tothom

divendres, 29 de juliol del 2011

Un ERO afectarà 1.500 treballadors d'empreses públiques, segons 'El País'


La xifra suposa el 9% dels contractes eventuals o laborals de la plantilla total, de 16.090 treballadors
El primer expedient es va presentar la setmana passada a l'empresa responsable de l'obre pública Gisa

La Generalitat prepara un Expedient de Regulació d'Ocupació que afectarà uns 1.500 treballadors d'empreses públiques, una xifra que suposa el 9% dels contractes eventuals o laborals de la plantilla total, de 16.090 treballadors, segons ha avançat (...) el diari El País. El primer expedient es va presentar la setmana passada a l'empresa responsable de l'obra pública Gisa i afecta una setantena de persones, que significa el 30% de la plantilla, però es podria estendre a altres empreses, entre un total de 87.

Entre les que poden rebre mesures dràstiques hi ha l'Institut Català del Sòl, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació, l'Agència Catalana de l'Aigua, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'Institut Cartogràfic o l'Agència Catalana de Cooperació, que patirà un expedient per al 50% de la plantilla.

Font: El punt-Avui

dijous, 21 de juliol del 2011

Assemblea de solidaritat amb l'Hospital del Mar.


Comunicat del sindicat CCOO:

LA JUNTA DE PERSONAL I ELS COMITÈS DELS OOAA,
CONVOQUEN
ASSEMBLEA AUTORITZADA EN SOLIDARITAT AMB L’HOSPITAL DEL MAR, AL QUAL S’AMENAÇA AMB UN EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ (E.R.O.), AMB AFECTACIÓ A UNES 200 PERSONES, A CANVI D’UNA REDUCCIÓ DRÀSTICA DE LES CONDICIONS ECONÒMIQUES I LABORALES DEL CONVENI:

UN CLAR XANTAGE!

‘CUANDO LAS BARBAS DE TU VECINO VEAS CORTAR, PON LAS TUYAS A REMOJAR’

LLOC: VESTÍBUL HOSPITAL DEL MAR
DIA: 25 DE JULIOL, DILLUNS
HORARI AUTORITZAT: DE 8 A 11 HORES

SEGUIMENT INFO: http://psmenlluita.blogspot.com/


Comunicat de la CGT:

A TOTS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES MUNICIPALS

Secundem sense reserves la convocatòria de la Junta de Personal i dels Comitès d'Empresa a una assemblea a l'Hospital del Mar el dilluns 25 de juliol de 8 a 11 del matí, que té per objectiu mostrar la nostra solidaritat amb els companys i companyes de l'Hospital del Mar, amenaçats per un ERO que portaria al carrer a gairebé 200 treballadors i treballadores.

L'Hospital del Mar forma part del Consorci Parc de Salut Mar, creat al gener de l'any passat a partir de l'IMAS (Institut Municipal d'Assistència Sanitària). La seva situació doncs, ens afecta triplement, com a usuaris de la Sanitat Pública, com treballadors i treballadores de l'Administració i com companys i companyes directes dels que han estat i són empleats municipals.

No podem tolerar aquestes polítiques de retallada de serveis públics que no amaguen una altra cosa que l'afany de fer retrocedir les nostres condicions de treball com treballadors i treballadores de l'Administració i afavorir arreu la privatització de la gestió de totes les funcions que tenim atribuïdes (tret de la funció directiva).

Necessitem més arguments? Anem a mostrar la nostra solidaritat amb els companys i companyes de l'Hospital del Mar, que aviat altres entre nosaltres també la necessitarem!


Comunicat de la UGT:

COMENCEM A MOSTRAR LA NOSTRA INDIGNACIÓ

DILLUNS, DE 8 A 11, TOTS A L'HOSPITAL DEL MAR


ASSEMBLEA GENERAL TREBALLADORS/ES DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I OOAA

DIA: 25 de juliol de 2011
HORA: De 08,00h a 11,00h
LLOC: vestíbul Hospital del Mar

MOTIU: SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS AFECTATS PER L’ERO

ES PREGA LA MÀXIMA ASSITÈNCIA
.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Nous incompliments del conveni.


Part dels comunicats dels sindicats CCOO i UGT sobre nous incompliments del conveni:

EL PARTIT SOCIALISTA MARXA DEL GOVERN MUNICIPAL AMB UNA ALTRA INCOMPLIMENT DE L'ACORD DE CONDICIONS LABORALS

El fet que la paga d'abril d'aquest any estigués vinculada a la proporcionalitat de les 'dues' mensualitats que vam cobrar durant el 2010 (a causa de la Retallada) va dificultar la percepció immediata de la manca d'un concepte de retribució (el MODUL TRANSITORI I) a la dita paga, que, d'acord amb el Conveni, ha de ser INTEGRA.

De banda de la fefaent il•legalitat, la manca de pagament del concepte, vinculat a la CARRERA PROFESSIONAL, genera un greuge, també evident, en considerar que, altres col•lectius (Guàrdia Urbana i Bombers) sí han cobrat la paga d'abril en la seva integritat, pel simple fet que el concepte retributiu en qüestió no el tenen, però en tenen altres que, en global, tendia a una equiparació retributiva homogènia, ja considerada en les negociacions de Conveni.

CCOO hem endegat procés administratiu urgent, perquè se subsani la situació (...).

Amb l'excusa de la CRISI, se'ns ha manllevat l'aplicació del millor Conveni en molts anys (el 5%, els fons addicionals, increments específics, etc.)... JA N'HI HA PROU DE ROBATORIS A LA CLASSE OBRERA !!.
(...)

CCOO AJT BARCELONA

UGT:

UGT INFORMA:
-INCOMPLIMENT CONVENI DE LA PAGA D’ABRIL 2011 (MANCA DEL CONCEPTE RETRIBUTIU DEL MÒDUL TRANSITORI).

Companys/es:
Una vegada comprovada la informació difosa per CCOO en referència a la manca del mòdul transitori de la carrera professional que no ha estat abonat a la paga d'abril d'aquest any, des d’ aquesta Secció Sindical volem dir el següent:
A la Mesa de Seguiment del Conveni realitzada en el primer trimestre de 2011, l’Ajuntament ens informa que la paga d’abril es calculava com la mitjàna de les dues mensualitats que vàrem cobrar durant l’any 2010. En l’esmentada Mesa, la part social NO VÀREM SER INFORMATS QUE EL CONCEPTE DE MÒDUL TRANSITORI NO S’ABONARIA.
Per tot això:
1.-Pensem que l'Administració ha procedit a aplicar un retall no previst ni comunicat a la part social, de mala fe.
2.- Per això sol.licitem l' immediat abonament d' aquestes quantitats a la pròxima nòmina de tots els treballadors afectats. (els col.lectius Guàrdia Urbana i Bombers no estan afectats).
(...).

Secció Sindical d’UGT

Carta oberta a l'alcalde Xavier Trias.


Carta al nou alcalde remesa pel sindicat CGT:


Senyor Xavier Trias,
Divendres 1 de juliol ha estat investit com a nou Alcalde de Barcelona, tal i com corresponia després dels resultats electorals del passat 22 de maig. Enceta, per tant, un nou període de govern a la ciutat de Barcelona en mig d'un context polític, econòmic i social de retrocés i d'agressió contra els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores, però també de creixent consciència i contestació popular, que exigiran molt de tots nosaltres.
Centrant-nos en l'àmbit de la gestió de personal de l'Ajuntament de Barcelona, des de la CGT considerem que el que toca és mirar de no repetir errors i de redreçar les situacions que, no només són injustes, sinó que afecten al correcte funcionament de la nostra institució. En tot cas, ens consta que vostè vol marcar distàncies del que pogués entendre's per una política agressiva contra els drets i l'estabilitat d'una plantilla que, com sap, ja es ressent d'anys d'arbitrarietats i mal govern.

De les 21 línies que dedica el seu programa electoral als temes que afecten als treballadors i treballadores municipals (que al nostre entendre són tots els que presten serveis municipals amb independència de qui sigui el contractant), sembla que en podem treure conclusions positives pel que fa el que podem esperar del seu govern, donant per fet que es concretaran en un marc de diàleg i entesa amb tota la representació sindical i en línia amb el que la plantilla municipal espera.

Es compromet, per exemple, amb la professionalització de la funció pública. Amb això esperem que posi fi a la precarietat executant tota l'oferta pública pendent i generar-ne de nova per acabar amb totes les situacions d'interinitat en llocs de treball estructurals. També esperem que impulsi un procés de funcionarització de totes les plantilles de laborals, sense excloure'n cap categoria, i que faci eliminar les lliures designacions per ocupar llocs de treball de l'estructura executiva de l'Administració. Tot el contrari a fer caure paracaigudistes externs sobre tota mena i nivells de llocs de comandament, que ha estat, malauradament, un vici instaurat a l'Ajuntament. Som conscients que, per fer una adequada revisió de l'estructura municipal, haurà d'anular els nomenaments i contractes eventuals i externs que han estat sobrecarregant l'organització municipal sense aportar cap millora significativa al servei públic. Pot comptar amb la nostra comprensió al respecte.

També es compromet a elaborar i aprovar el catàleg i relació de llocs de treball. Aquesta és, des del principi, una de les principals reivindicacions de la CGT a l'Ajuntament, i estem segurs que tot el procés d'elaboració el sabrà portar vostè de forma conjunta amb la part social i que el resultat final formarà part d'un acord. Hem entès que amb aquest compromís s'allunya de projectes avortats de “Sistemes d'Ordenació” que pretenien penjar CPTs a tort i dret sense comprometre's ni amb el dimensionament suficient de les plantilles, ni amb una definició de les funcions i requeriments per a l'accés a cada lloc, per exemple.

Lligat amb el punt anterior, es compromet a activar i sistematitzar els concursos de promoció (entenem que d'accés a llocs de treball singulars). Té l'oportunitat i el deure com a servidor públic d'acabar amb concursos a mida amb funcions i requeriments dissenyats sobre la marxa amb un ull (o els dos) posats a sobre del currículum del “tapado”. S'entén que els llocs es definiran a priori per tal que tots els treballadors i treballadores interessats sàpiguen, per endavant, quins requeriments han de satisfer el dia que el lloc en qüestió quedi vacant. I quan arribi el moment, la selecció es farà amb criteris objectius, sense entrevistes per “corregir” resultats. En resum, donem la benvinguda a la més gran transparència i rigor que anuncia.

Es compromet vostè a una millora de la conciliació de la vida laboral i la familiar. En aquest punt li volem suggerir la manera més simple i d'abast universal: reivindiquem la reducció de les jornades laborals i la universalització de l'oferta de jubilacions parcials i anticipades. Mesures que, paral•lelament, contribuiran a reduir l'atur (tenint en compte que, tal i com ha dit, la plantilla municipal es mantindrà en un nivell suficient per atendre els serveis públics amb la màxima qualitat i eficàcia).

Valorem de forma molt positiva el seu anunci de reducció del nombre d'empreses i organismes autònoms en favor d'una Administració més eficient i transparent. Nosaltres estem a favor d'aquesta idea que comportarà una recentralització de departaments i plantilles dins el nucli de l'Administració Municipal, no ens apuntem a interpretacions tremendistes que parlen de privatitzacions o acomiadaments de treballadors i treballadores aliens a contractes d'alta direcció (els de base) que estarà vostè, sens dubte, d'acord amb nosaltres, no tenen cap culpa de l'aventurisme gerencialista del passat recent.

També hem pres nota amb satisfacció del fet, manifestat pel seu equip en diverses ocasions, que no assumirà com dogma de fe la, segons alguns, suposadament més gran eficiència del sector privat en la prestació de serveis públics. Ja ens ha dit que valorarà en cada cas, amb objectivitat, sense prejudicis i considerant tots els aspectes, la conveniència d'adoptar un tipus de gestió o un altra. Nosaltres creiem que una administració pública no pot recolzar mesures que donin peu a una precarietat laboral (característica de les empreses privades) que no compensa en cap cas els costos amagats, els beneficis empresarials sense riscos ni justificació, ni (i aquest és el punt més important per a nosaltres) el deteriorament de la qualitat del servei prestat al ciutad&agr ave;. Esperem que amb la seva gestió, demostri que una plantilla de funcionaris motivada, formada, estable i professional és la garantia del bon servei i del bon ús dels recursos que els ciutadans esperen.

Finalment, senyor Trias, des de la CGT esperem que no ens ha de decebre i que podrem treballar plegats pel camí de l'entesa. Les nostres posicions són clares i restem oberts al diàleg. Esperem que no deixarà que es tornin a repetir els errors del passat i que sabrà vostè donar resposta a una plantilla que vol participar activament en la millora del govern municipal.
Atentament,

Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Barcelona
.

dijous, 14 de juliol del 2011

Mas Colell avisa els funcionaris que hauran de treballar 'per menys'


Proposa d'ajornar la jornada laboral un quart d'hora, cobrant el mateix, o de reduir la jornada i fer menys vacances

El conseller d'Economia, Andreu Mas Colell, ha plantejat avui més mesures d'austeritat entre el funcionariat. En una conferència a ESADE, Mas Colell ha dit que calia una reorganització de la jornada dels funcionaris i que era possible que se'ls demanés de 'treballar el mateix per una mica menys', o bé 'en alguns casos pot voler dir treballar una mica més' cobrant el mateix. El conseller ha explicat que calia que el sector públic guanyés eficiència en un contexts d'austeritat.

Després de la rebaixa del 5% del sou dels funcionaris l'any passat, que va fer que els sindicats convoquessin una vaga i tot un seguit de mobilitzacions, Mas-Colell ha parlat ara d'ajustaments marginals' i ha demanat 'sacrificis'. 'És una crida a la cooperació solidària dins del sector públic, perquè val més que ho fem minimitzant les mesures més doloroses i distribuint el dolor', ha declarat Mas-Colell.

Planteja que els funcionaris cobrin el mateix per fer més hores, la qual cosa 'baixaria el seu salari real, com ha passat a la majoria de treballadors del país'. El conseller ha assenyalat que no aplicar aquestes mesures portaria a retallades de personal

I vinga el joc dels disbarats, ara baixada de sou encoberta. Que tal suprimir cotxes oficials, dietes, protocols, assesors de confiança, excés de càrrecs polítics, etc.? Font: www.vilaweb.cat

dilluns, 11 de juliol del 2011

Quan la resignació mata el talent.


La resignació (el pas que segueix a la indignació) és el pitjor enemic per a la gestió de persones en una organització, ja que la manca d'interès i l'escàs compromís poden portar a una reducció del rendiment. És tasca de RH reaccionar i treballar en la seva recuperació, però l'empleat resignat també ha de posar de part seva.

Sempre hi ha un lloc per a l'esperança, per molt indignat que s'estigui en el treball. El problema és arribar a la resignació. Llavors tot està perdut. Evitar que els professionals assoleixin aquest estat és clau en la gestió de persones. Per això, si la situació empresarial està estancada i no té aspecte de recuperació a mig termini, identificar els resignats i tractar-los per que el mal no s'estengui és clau per a la supervivència empresarial. Està preparat per al seu rescat?

Honoré de Balzac deia que "la resignació és un suïcidi quotidià". Què em diu del talent resignat? Sens dubte, el pitjor dels enemics en qualsevol empresa que es preï. Ara que sobren els motius per arribar a aquest lamentable estat és el moment de reaccionar, inventar i treballar en la seva recuperació. Perquè, com assegura Javier Pedrera, president del Grup BLC, "no és que el talent hagi deixat de tenir talent, sinó que cal reinventar el concepte per adaptar-lo al nou entorn". Les raons de Pedrera per aquest decaïment professional estan molt clares: "La seva experiència anterior no li val, no sap on són les solucions i els seus intents no tenen resultat".

Si aquestes pistes no li serveixen per identificar els seus resignats, les pinzellades que aporta David Comí, soci director d’ Incrementis, poden aclarir els dubtes: "Sempre dubten de si algun objectiu concret es pot assolir. Pensen sempre en idees i propostes, no en fets. Es queden només en bones intencions. Baixen els braços a l'instant. Senten por al fracàs. No passen a l'acció, es queden quiets. Es diuen, 'mai seré capaç de fer-ho'. Només veuen defectes ".

José Luis Gugel, soci director de People Excellence, suma a aquests defectes la manca d'interès, escàs compromís i reducció del rendiment dels que culpa a la direcció: "Cal millorar els estils de direcció. Es requereixen perfils més comunicatius i participatius i s'ha de cuidar les sensacions a l'entorn del directiu ". Des del seu punt de vista això generarà satisfacció i compromís i, com a conseqüència, millorarà el rendiment. "Hem de treballar el compromís des de quatre instàncies: claredat (en les funcions), responsabilitat (dotar d'autonomia i flexibilitat), valoració (donant feedback) i millorant la relació (comunicació i orgull de pertinença)".

Però com en tot, això és un treball en equip i és el resignat el que ha de posar tot de la seva part per sortir de l’apatia. Pedrera assegura que el talent ha de trobar força en l'autoestima - "tenir la capacitat de canviar l'entorn" -, el consol grupal - "entre tots hem de sortir" - i la cultura empresarial - "no hi ha errors en èpoques d'indefinició com la actual, s'ha d'intentar aconseguir el resultat de forma diferent "-.

Rescatar als resignats

Per despertar a aquests professionals, res com posar-los en evidència. Això és el que recomana Comí però d'una manera sana i elegant: "Cal crear una cultura orientada a èxits i resultats, on les persones que aporten valor destaquin i se'ls reconegui públicament, de manera que aquelles amb talent resignat quedin en evidència si no compleixen amb les seves responsabilitats.

Desenvolupar un entorn orientat a estimular les persones perquè actuïn ". El director d’ Incrementis proposa recórrer a frases tan senzilles com, 'Tu què proposes?': "Fa que el talent busqui objectius propis i solucions per millorar. El talent només si sent que forma part de la solució, s'activa al 100% i lliura la seva voluntat perquè les seves accions resultin efectives i aporti resultats a l'organització ".

Pedrera planteja tres estratègies:

Treure el talent de la seva zona de confort. Mobilitzar l'empleat canviant-li el repte, el lloc i fins i tot la seva àrea de pensament. Cal buscar solucions diferents des de persones diferents.

Entronitzar el compartir. És moment d'idees col•lectives i no individuals. Més enllà del grup, la comunitat (xarxa social), els companys, el benchmarking, etc. El professional valora els seus petits èxits si es comparen amb els fracassos externs.

Afavorir els emprenedors interns. Identificar la diferència basada en el negoci que hem d'explorar. El talent s'ha de mobilitzar en reptes nous fruit d'emprenedors interns.

La medicina contra els resignats

Un cop més, la comunicació interna s'erigeix com la solució dels conflictes que poden provocar aquests professionals. En concret, Pedrera proposa treballar la comunicació interna, l'estil directiu i implantar una estratègia oberta. Assenyala tres accions.

Política de comunicació activa. Transparent i realista. Però amb optimisme intel•ligent. Aquest terme de la psicologia positiva és bàsic: en època d'entorns canviants hem de ser intel•ligents, utilitzar el sentit comú però sense abandonar un perfil positiu de fons.

Estil directiu "Optimal". Aquest terme també procedeix de la psicologia positiva i indica que no és moment de perfeccionisme sinó de possibilisme. Dins de les solucions possibles hem d'escollir des d'una visió optimista. Aquest estil directiu dóna serenitat pel seu realisme i, al seu torn, transmet positivisme per la seva actitud.

Obertura a les solucions possibles. És el moment de la innovació i l'emprenedor intern. No sabem on és la solució, per tant busquem que el talent s’il•lusioni amb les idees i els canvis que podem introduir. Seria fer "Open Innovation" amb els nostres empleats.

Font: article d’ Expansión recollit per factorhuma.org

dimarts, 5 de juliol del 2011

Nou organigrama de l'Ajuntament.


Nota de premsa del 3 de juliol de 2011:

L’alcalde Trias nomena el primer nivell de l’estructura executiva municipal amb els criteris d’eficàcia i ús racional dels recursos

El nou Gerent municipal, Constantí Serrallonga, dissenya una organització coherent amb l'estructura política definida per l’Alcalde i que serà capaç de donar resposta a tots els objectius del govern municipal

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha nomenat ja el primer nivell de l’estructura executiva de l’Ajuntament a partir dels criteris d’eficàcia, eficiència i ús racional dels recursos. En el paquet de primers decrets d’Alcaldia signats just després de prendre possessió del càrrec, divendres passat al migdia, estaven inclosos els que recullen el nomenament de l’organització que, dissenyada pel nou Gerent, Constantí Serrallonga, es presenta coherent amb l’estructura política definida pel mateix Alcalde Trias i que serà capaç de donar resposta a tots els objectius del govern municipal.

Els principis de l'organització han estat diferenciar de forma clara 4 àrees de gestió: els àmbits funcionals, que corresponen a les gerències d’Economia i Promoció Econòmica, i a la de Recursos, que inclou RRHH, Serveis Generals, Patrimoni, Sistemes, Serveis Jurídics,...; l’àmbit d'empreses i entitats municipals; els àmbits d'actuació, que corresponen a les gerències de les àrees que dirigeixen la 1ª, 3ª, 4ª i 5ª Tinències d’Alcaldia; i l’àmbit territorial, aquest darrer corresponent a les gerències de districte i que es concretaran properament. I els objectius són aconseguir una organització eficaç, orientada al servei, àgil i clara, que treballi amb criteris d'eficiència i ús racional dels recursos.

Els nomenaments són els següents:
Gerent municipal: Constantí Serrallonga.
Gerent d'Economia i Promoció Econòmica: Jordi Joly.
Gerent de Recursos: Joan Angulo.
Gerent adjunt de Coordinació d'empreses i entitats municipals: Ramon Massaguer.
Gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat: Joan Delort.
Gerent d'Hàbitat Urbà: Vicent Guallart.
Gerent de Qualitat de vida, Igualtat i Esports: Àngel Miret.
Gerent de Cultura, Coneixement i Innovació: Marta Clari.
.

dilluns, 27 de juny del 2011

Reforma de la negociació col·lectiva.


Part d’un article del sindicat CGT on enumera les “meravelles” de la reforma de la Negociació Col.lectiva:

Les mesures més lesives d’aquesta reforma de la Negociació Col.lectiva son:

1r - Eliminació de la capacitat negociadora dels comitès d’empresa.
Poden ser les seccions sindicals majoritàries qui negociïn al marge del Comitè. Això representa a nivells pràctics la desaparició del sindicalisme alternatiu, combatiu i no pactista. Es desterra el conflicte social del marc de les relacions laborals

2n - S’instaura l’Arbitratge i mediació per a la resolució de les discrepàncies.
Les parts negociadores han de dictaminar en el text del conveni el nom de l’àrbitre que ha de resoldre els conflictes que es generin durant la vigència del conveni així com després del seu venciment.

3r - Aplicació i Interpretació dels convenis.
Fins ara les discrepàncies sorgides entre les parts sobre interpretació dels convenis i la seva aplicació es resolien en els tribunals. A partir d’ara serà un àrbitre qui decideixi, dictaminant un laude d’obligat compliment

4t - Desjudicialització de les relacions laborals:
a) - Modificació Substancial de les Condicions de Treball: funcions, jornada, torn, horari, etc ..
b) - Despenjament salarial: Inaplicació de taules salarials del conveni.
En ambdós casos l’empresa pot adduir causes previstes en l’última reforma laboral (tècniques, organitzatives, de producció o econòmiques-per perdudes acumulades, previstes o conjunturals-) i portar-les a la Comissió Paritària de Conveni per a la seva negociació i si no hi ha acord es porta al àrbitre nomenat en el Conveni el laude serà d’obligat compliment.

5è - Es prioritza el Conveni Empresa sobre els d’àmbit sectorial, provincial, autonòmic i estatal de tal manera que, si existeixen tots dos, les condicions que prevalen són les del conveni d’empresa (salari, jornada, torn, funcions, vacances, horari i conciliació)

6è - Fi de la Ultraactivitat.
El termini màxim de pròrroga dels convenis passa a entre 8 i 14 mesos. El termini mínim quedarà fixat en text de conveni. Si es supera el termini màxim de negociació, les parts s’han de sotmetre a un procediment d’arbitratge.

7è - Nova distribució irregular de la jornada.
A partir d’ara s’introdueix com a novetat la distribució irregular d’un mínim del 5% de la jornada de treball en còmput anual i un màxim que es fixarà en conveni col.lectiu.

8è - Convenis Franja.
A partir d’ara es permet que un grup d’empleats d’una empresa tingui el seu propi conveni negociat amb els sindicats representats al col•legi electoral que inclogui a aquests treballadors, obviant al Comitè d’Empresa.
Font: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5597

dijous, 16 de juny del 2011

Retallades salarials. Retallades dels convenis.


Comunicat del sindicat CGT informant de les novetats de les retallades salarials, les retallades amb els convenis i convocant a la manifestació dels indignats del 19 de juny.

IMPOSSIBILITAT LEGAL DE RECUPERAR
LES RETALLADES SALARIALS

Segons es va saber el dimarts passat dia 14 de juny, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit la primera de les qüestions de constitucionalitat que va presentar l'Audiència Nacional entorn dels dubtes sobre l'aplicació de les retallades salarials contra els treballadors i treballadores en règim laboral del Sector Públic.
Recordareu que al gener d'aquest any des de la CGT vàrem promoure la presentació de reclamacions individuals contra aquestes retallades, amb l'objectiu d'interrompre la prescripció dels hipotètics deutes salarials a l'espera de la resposta del Constitucional a les qüestions que li va traslladar l'Audiència Nacional. Doncs bé, arribada la resposta i sent aquesta negativa queda evidenciada per a tothom la situació en la que queden els nostres drets en aquest marc legal en el que ens estan ficant des de fa temps.
De fet, la resposta del Constitucional és fins i tot més dura del que es podia esperar, doncs ve a dir que res del que s'inclogui en qualsevol pacte o conveni té cap valor quan contradiu qualsevol disposició normativa encara que aquesta sigui posterior. Això de fet nega tot dret a la negociació col•lectiva per part dels treballadors i treballadores del Sector Públic des del moment que una de les parts (l'Administració, qualsevol Administració) pot retractar-se de tots els seus compromisos només complint el tràmit de fer aprovar l'oportuna disposició normativa (que segons el Constitucional sempre tindrà un rang superior) per molt que això suposi una pèrdua objectiva de drets de qualsevol tipus.
De tota manera, i atès el contingut del projecte de Llei de Reforma de la Negociació Col•lectiva que ara ja està en tràmit, la situació en la que han quedat els nostres drets només és un capítol més en la destrucció del marc laboral en el que hem estat vivint des de la primera aprovació de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta nova llei conté per exemple els ja divulgats aspectes de prioritat dels Convenis d'Empresa sobre els Convenis Sectorials (per permetre negociacions a la baixa a tot arreu) i els arbitratges obligatoris (per fer irrellevant el dret a vaga) i altres aspectes menys comentats com la validesa legal de les negociacions col•lectives que s'obrin “amb la majoria dels delegats dels òrgans de representació”, és a dir, es podrà barrar l'entrada a les mateixes meses de negociació a les opcions sindicals “prescindibles” per formar una majoria simple de representants encara que es tracti del 49,9% dels delegats i delegades.
Des de la CGT denunciem que amb tot el que està passant s'ha trencat definitivament el marc de drets socials i laborals a l'Estat Espanyol i que entre els responsables d'aquesta situació estan els sindicats majoritaris (CCOO, UGT i en el nostre sector, CSIF) que han estat signant reculada rere reculada a canvi de milionàries subvencions anuals i ajustaments legals per aconseguir i mantenir una posició hegemònica com a representants “indiscutibles” de tots els treballadors i treballadores.


CONVOCATÒRIA DE MANIFESTACIÓ
DEL MOVIMENT DELS INDIGNATS PER AL
DIUMENGE DIA 19 DE JUNY A LES 17 HORES
A LA PLAÇA DE CATALUNYA

En línia amb el que ja hem dit, compartim amb tot el moviment dels Indignats (Democràcia Real Ja!, Acampats, etc.) el sentiment de desafecció amb els representants polítics i la indignació pel sotmetiment de les Institucions i la Voluntat Popular als interessos dels anomenats “Mercats” que no són més que una relativament reduïda trepa de personatges corruptes i sense escrúpols que juguen amb el benestar de milions de persones de tot el Món en favor del manteniment i engrandiment dels desmesurats beneficis que apleguen.
És per això que us convidem a participar en la convocatòria de la manifestació que el diumenge 19 de juny a les 17 hores a la Plaça Catalunya que ha sorgit d'aquest moviment i a la qual la CGT de Catalunya també s'ha adherit.
Es tracta d'una convocatòria d'abast global perquè global és l'atac que estem patint.


CAL INDIGNAR-SE
CAL RESISTIR
CAL COMPROMETRE'S
CAL ACTUAR

ACTUEM !!

dilluns, 13 de juny del 2011

L’impost dels funcionaris.


Novament ha succeït. A traïdoria. Ja hi estem acostumats. Tornem a ser el blanc fàcil de les hòsties. Com la dona maltractada que no se sap defensar, víctima d’un matrimoni “fins a què la mort us separi”, d’una relació per a tota la vida. Aquests som els funcionaris.

Hem rebut un cop més una nova retallada. A traïció, per fer-se a mitjans de l’any, quan ja s’havia publicat (en una llei!) quines havien de ser les retribucions per aquest 2011, ja substancialment retallades respecte les del 2010 que, al seu torn, ja havien estat retallades també a mitjans de 2010. A traïció, per fer-se l’anunci l’endemà d’unes eleccions.

Som el blanc fàcil. Tenen els nostres diners a les seves butxaques. Només els han d’agafar i ningú no els dirà res. És tant fàcil com agafar el caramel d’un nen indefens. Aquests som els funcionaris.

Els mateixos que durant l’època que un operari cobrava el que volia en la construcció i, molt sovint, en negre; en l’època en què amb l’especulació immobiliària tothom es feia d’or (inclús l’Administració mateixa); en l’època que els immigrants venien a riuades atrets per noves oportunitats i per una societat del benestar que els oferia seguretat, educació i sanitat públiques i gratuïtes; en l’època en què les entitats financeres concedien hipoteques a tothom, encara que sabessin que no la podria tornar; en aquesta època, els funcionaris vam veure com se’ns congelava reiterades vegades el sou per a mantenir els criteris de la Unió Monetària. “No us queixeu”, ens deien, “al cap i a la fi teniu una feina per a tota la vida”. Això, mentre no treguin una llei que digui el contrari. El lloc potser està garantit, però el salari no.

Molt sovint ens recorden que a les empreses privades també ho passen malament. Hi fan molts EROS i molts acomiadaments. Sí, és cert, però a les empreses privades quan els anava bé no repartien els seus beneficis amb els funcionaris. En canvi, quan va malament, hem de pagar les seves pèrdues entre tots. És cert, l’Administració no fa un ERO. Ja ens agradaria als funcionaris. D’aquesta forma la baixada de salari aniria acompanyada d’una reducció de la jornada laboral que ara no es produeix.

Ens diuen que els comptes de l’Administració pública estan molt malament. No és culpa nostra. En tot cas, alguna culpa tindran aquells que, de veritat, han viscut aquests anys per sobre de les seves possibilitats. Alguna culpa tindran aquells que l’han estat gestionant. Aquells que feien inútils “Plans-E”. Aquells que s’han dedicat a robar directament diner públic i que mai no el tornaran. Aquells que donen diners a les entitats financeres (pobretes!) que s’han arruïnat concedint hipoteques impossibles i especulant amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

No entenem que, si l’Administració es financia amb impostos que paguem entre tots, resulti que ara les pèrdues extraordinàries les hem de finançar només uns quants treballadors. És com si ens diguessin que han posat un impost sobre les nòmines dels treballadors públics. Si l’Administració és de tots, el seu dèficit l’hem de pagar entre tots. Que pugin l’IRPF si volen. O que tornin a posar l’Impost sobre el Patrimoni. O que no eliminin l’impost de successions, que ara només paguen els que reben més d’un milió d’euros i que fins i tot aquests també volen deixar de pagar.

Els funcionaris no som una casta. Potser morirem funcionaris però no hi hem nascut. Ens hem guanyat una oposició en la què qualsevol ciutadà es podia presentar. No som privilegiats. Som uns pàries que han de pagar un impost només pensat per a ells. Només per tenir un lloc de treball, encara que sigui de mileurista.

Font: bloc de Xavier Martínez a la Vanguardia
.

dilluns, 6 de juny del 2011

Concentracions dia 8 juny a la plaça de Sant Jaume.


1) EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS, PER L'OCUPACIÓ I CONTRA LES RETALLADES

CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME
DIA 8 DE JUNY A LES 18 HORES

CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS
PER UNS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT
EN DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL

CONVOQUEN: CCOO, UGT, IAC


2) Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT han convocat una concentració contra les retallades de recursos i de professorat del Departament d’Ensenyament el dimecres 8 de juny, a les 18 h, a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
A la convocatòria també s’han afegit sindicats d’estudiants i la Plataforma en defensa de la Universitat pública.
.

divendres, 3 de juny del 2011

Demora oferta pública.

DEMORA OFERTA PÚBLICA

-68 places aux. administratiu
-26 places subaltern
-10 places Gestor

Companys/es:
Us comuniquem que la Gerència de RRHH ens informa de l’endarreriment sine die de la publicació al BOE i al DOGC d’aquests processos d’Oferta. Des de UGT no acceptem les excuses de mal pagador de l’Ajuntament, esperem que els nous responsables de recursos humans impulsin aquestes places i es puguin executar el més aviat possible.

L’UGT defensarà que es publiquin i es faci tota l’OFERTA PÚBLICA PENDENT, seguirem defensa’n l’ocupació pública davant de tots els intents d’externalització o precarització dels serveis públics.

Font: comunicat de la UGT

diumenge, 29 de maig del 2011

El treball en equip val per dos.


La crisi ha fet que les organitzacions sanitàries tornin a posar el punt de mira en la motivació de les seves plantilles. Un bon clima emocional entre els grups de professionals que gestionen els centres de salut d'atenció primària millora els seus resultats mèdics.

Senyors, no ens enganyem, amb la globalització, les organitzacions s'han deshumanitzat a mesura que han anat adquirint grandària. I ara, després de la crisi econòmica, s'estan adonant que per aconseguir que la motivació de les plantilles millori, a més d'augmentar la seva eficàcia, cal tornar a allò bàsic. A preocupar-se pels equips i les persones que els conformen. Del seu clima emocional. No en va, segons les teories desenvolupades pel psicòleg nord-americà David McClelland, un 30% dels resultats obtinguts pels equips s'expliquen pel clima i el 70% d'aquest respon a l'estil de lideratge utilitzat per gestionar aquests grups de treball.

Preocupar-se i ocupar-se del clima emocional dels empleats val la pena, com s'ha encarregat de demostrar l'Escola Andalusa de Salut Pública després d'estudiar als grups de metges, infermeres i personal administratiu que treballen en 110 centres de salut de la seva comunitat autònoma, aquests que s'encarreguen de vigilar la salut de tots els seus conciutadans. Ja què les nostres malalties són analitzades per uns equips amb un clima emocional intermedi, en què el reconeixement del saber professional, les relacions interpersonals dels seus membres i el projecte comú del que s'ocupen no surten especialment bé valorats. És més, els professionals es queixen de l'escàs reconeixement que reben, el que indica, segons el professor i metge que ha dirigit la investigació, Joan Carles March, que el lideratge d'aquests equips sanitaris no és integrador ni afavoreix el desenvolupament professional, en gran part per falta de comunicació.

Els ambulatoris de Màlaga, Granada i Cadis són els que gaudeixen de millor ambient laboral. I com passa en les empreses, el millor ambient de treball es tradueix en una millora dels resultats laborals, en aquest cas, en una millora de l'atenció sanitària primària. Que no és poc. Per cada punt d'augment de la comunicació dels líders amb la resta de professionals del seu grup, la satisfacció professional creix un 82%, i la satisfacció dels pacients a qui atenen, un 23%.

Què és el que fa que un ambulatori funcioni millor que un altre? La bona feina del grup d'empleats que el porta. I curiosament, són els grups de mida mitjana (de 20 a 40 treballadors) en comptes dels petits (menys de 10) els que millor treballen. Els metges són els professionals més motivats, i les dones, les que valoren en major mesura a l'equip. I què és el que fa que un equip funcioni? Joan Carles March cita els quatre elements primordials: que els professionals sàpiguen que el seu valor ocupa un lloc, que l'equip compti amb un projecte concret, que estigui ben liderat i que la comunicació flueixi.

Ingredients als que Emilio Duró, conseller i expert conferenciant en matèria d'optimisme, afegeix el fet que el projecte comú ha d'estar per sobre del particular. Quelcon en el que coincideix amb Francisco Mira, metge i professor de lideratge en situacions de crisi en l'escola de negocis Fundesem.

Francesc Borrell, metge i autor del llibre “Com treballar en equip”, adverteix que els grups sanitaris amb il•lusió i projecte són generosos i col•laboratius, mentre que aquells que cauen en la rutina i estan cremats és perquè no han sabut utilitzar els recursos que tenen per a la cura de si mateixos, doncs, com a professionals madurs que són, han autoliderar-se.

Això succeeix en situacions normals, perquè en situacions d'emergència la gestió dels equips es torna molt més jeràrquica, a l'estil militar. Francisco Mira acaba de tornar de Lorca, on, com a responsable d'emergències de Creu Roja a la comarca de Benidorm, va ser enviat a dirigir un equip de resposta immediata de 12 persones de les més de 300 de Creu Roja que han actuat en aquesta primera setmana després del terratrèmol, sobre un equip total de 1.500 professionals. Encarregats d'assegurar en un primer moment la seguretat després d'un sisme que pot replicar-se, de construir un nou campament, de reposar comunicacions i llum, proveir d'aliments i atendre emocionalment a les víctimes, una vegada organitzats, arriba la tasca de coordinació amb els diferents cossos de seguretat i d'ajuda que dirigeixen les emergències, que creen un centre de comandament segur i un altre en l'epicentre del terratrèmol, i des d'allí s'encarreguen de detectar i solucionar les necessitats dels habitants de Lorca.

Segons Mira, el treball més important no es realitza el dia de la crisi, sinó en la preparació i entrenament emocional anterior de l'equip per l'emergència. La comunicació és molt important. I més encara la jerarquia, la divisió clara del treball i el procediment.

Equip malalt

No té un objectiu comú.
Els seus membres no disposen de metes concretes.
Tampoc d'un sistema de consecució d'objectius.
Desconfiança entre els professionals que formen part del grup.
Manca de reforç després de la consecució d'objectius.
Líders que no motiven i no donen a cada persona la seva importància.
Manca de comunicació.

Equip sa

Té un propòsit clar.
Un líder que negocia amb els membres el repartiment de tasques.
Persones amb coneixements i habilitats que fomentin l'intercanvi i que es formin per millorar.
Un sistema de reconeixement i recompensa.
Flexibilitat i autonomia per als seus integrants.
Protecció contra els bloquejadors de creativitat.
Bona comunicació.

Font: article del diari el País recollit per factorhuma.org

dilluns, 23 de maig del 2011

Armes silencioses per a guerres tranquil·les.


El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació "a través dels mitjans.

Avram Noam Chomsky és un lingüista, filòsof i activista d’Estats Units i una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX, ha guanyat popularitat també pel seu activisme polític, caracteritzat per una visió fortament crítica de les societats capitalistes i socialistes.

1. L'estratègia de la distracció
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps pera pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ".

2. Crear problemes i després oferir solucions
Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb l’objectiu que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualitat
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou en aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que les condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint la acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millorar demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als nens, molts cops propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s’intenti buscar enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzat. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat,tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com sortint una persona de 12 anys o menys d'edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil•les ")".

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l 'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d'assolir per a les classes inferiors (Veure 'Armes silencioses per a guerres tranquil•les) ".

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

9. Reforçar la autoculpabilitat
Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel•ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel•lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s’autoinvalida i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, i un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants.
Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l’ individu comú del que ell mateix es coneix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre si mateixos.

Font: rebut per internet