L'agència europea alerta de l'augment de la violència i l'assetjament laboral.

La violència, la intimidació i l'assetjament psicològic són problemes cada vegada més freqüents en les organitzacions i empreses europees. Així ho ha posat de manifest un informe elaborat per l'Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball (European Agency for Safety and Health at Work; EU-OSHA), publicat el passat 31 de gener de 2011.

L'informe, titulat Workplace Violence and harassment: a european picture, (Violència i assetjament laboral: una panoràmica europea), recull dades sobre la prevalença dels problemes d'intimidació i assetjament laboral, extrets d'estadístiques nacionals i internacionals referides a països europeus, així com recopila els principals resultats d'estudis científics en relació amb els antecedents i les repercussions de l'assetjament laboral per al treballador i per la pròpia empresa.

Segons es desprèn de l'informe, entre un 5% i un 20% dels treballadors europeus pateix violència i l'assetjament laboral, - el percentatge varia depenent del país, el sector i la metodologia utilitzada-.
D'altra banda, encara que el 40% del personal directiu enquestat es mostra preocupat davant la violència i l'assetjament psicològic en el lloc de treball, tan sols el 25% ha implantat mesures correctores, i en la major part dels països de la UE, aquest percentatge no supera el 10%. Les dades apunten que els problemes de violència i assetjament laboral són més comuns en els sectors relacionats amb la salut, el treball social i l'educació, on el 50% dels directius considera aquest fenomen com un greu problema de seguretat i salut en el treball.

Tal com s'esmenta en el document, l'assetjament i la violència en el treball tenen greus repercussions en tots els nivells.
Els treballadors sotmesos a aquest tipus de circumstàncies,-i segons els resultats de l'enquesta Fourth EWCS 2007 (Fourth, European Working Conditions Survey), recollida en l'informe de l'EU-OSHA-, presenten un clar i notable augment de problemes de salut mental i malestar psicològic, que es manifesten principalment en irritabilitat, mal de panxa, problemes de son i ansietat. Respecte a la seva salut física, presenten un major nombre de símptomes en comparació amb la resta de la població de treballadors actius. En concret, el 40% dels treballadors exposats a assetjament laboral informa de 6 o més símptomes físics d'un total d'una llista de 17, enfront del 15% de la població. Els símptomes més comuns van ser problemes d'audició, de visió, alteracions cutànies, mal d'esquena, mal de cap, mal de panxa, dolors musculars, dificultats respiratòries, trastorns cardiovasculars, fatiga generalitzada, problemes de son, al•llèrgies, ansietat, irritabilitat i lesions . Tota aquesta simptomatologia sol derivar en baixes prolongades per malaltia i fins i tot en suïcidi .

L'informe de l'Agència Europea també adverteix dels costos que l'assetjament laboral suposa per a les empreses i organitzacions com ara, descens de la productivitat, repercussió negativa en la imatge de la companyia, major rotació del personal, pèrdues econòmiques en litigis jurídics , pèrdua de personal qualificat i avançament de la jubilació anticipada provocada per incapacitat. Donada la seva associació amb la incapacitat i la desocupació, l'Agència Europea assenyala que la violència laboral és un problema que afecta la societat en general i a l'economia del país.
Finalment, el text repassa les principals estratègies i línies d'acció implantades, a nivell europeu i nacional, per prevenir i actuar sobre les situacions d'assetjament laboral, com el programa PIMA-EF (European framework for Psychosocial risk management), o les iniciatives desenvolupades per ILO (International Labour Office) i per l'Organització Mundial de la Salut (Raising awareness of Psychological harassment at Work).

Els experts de l'EU-OSHA consideren que, tot i aquests i altres intents locals per resoldre el problema de la violència i l'assetjament laboral, els governs europeus pateixen una manca de sensibilització i una escassa atenció a aquest greu problema, ressaltant la necessitat urgent de desenvolupar mesures preventives i d'expandir bones pràctiques que siguin sensibles a aquesta realitat.
Referent a això, el director d'EU-OSHA, Juka Takala, ha alertat en un comunicat de premsa que "la violència, les agressions verbals o les amenaces a les quals es veuen exposats els empleats en el seu tracte amb clients o amb pacients constitueixen problemes de seguretat i de salut essencials. I, en ocasions, les seqüeles psicològiques són més perilloses que les lesions físiques ". "Tant la violència com l'assetjament psicològic representen serioses amenaces per la seguretat i el benestar dels treballadors europeus i, tanmateix, tendeixen a quedar subestimats", ha afegit.

Font: bloc d'Iñaki Piñuel

http://acosopsicologico.blogspot.com/2011/02/la-agencia-europea-alerta-del-aumento.html

Assetjament laboral i sindical a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

CCOO denuncia la situació generada a l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Es tracta d’una autentica actitud d’assetjament consistent en pressionar diversos tècnics esportius ,- alguns dels quals porten més de 30 anys de servei- per tal de que demanin el trasllat, arribant a oferir tot “l’ajut” necessari per tal que marxin el més ràpid possible.

En el cas concret de la delegada sindical, aquesta ha estat informada de no tenir lloc al nou organigrama, arribant a amenaçar-la amb “passar malament” els 4 anys de vida laboral que li resten, si no marxa.

Aquesta treballadora, que forma part de la plantilla de l’ajuntament des de fa més de 30 anys, treballant des del primer dia com a tècnica esportiva, i desenvolupant sempre totes les funcions que li han encomanat, resulta ara que no té lloc a l’organigrama de l’Àrea d’Esports.
Per entendre com s’ha arribat aquesta situació d’assetjament, només cal repassar l’acció sindical de CCOO:
CCOO va sol•licitar la recusació del tribunal de la plaça de Titulat Superior Universitari per l’Àrea d’Esports, que és la que ocupa el cap de servei d’Esports, perquè existia amistat entre un membre del tribunal i ell. També ha demanat un organigrama real i les funcions de cada lloc de treball per al personal d’Esports, que els nous llocs de treball i places es cobreixin per promoció interna i una revisió de valoracions de llocs de treball.
Per tant, no resulta gratuït establir una relació entre l’acció del sindicat i la lamentable situació generada.

Per a CCOO és molt greu que el govern municipal toleri actituds i accions d’assetjament laboral i sindical. CCOO demana la intervenció de l’alcaldessa per a què es rectifiquin aquestes maneres de procedir.

Font: http://www.ccoo.cat/pdf_documents/scdigita45.pdf

El talent cabrejat prepara la seva sortida de les empreses.

Article de www.capital.es

Qui no sent que cada dia treballa més i cobra menys? Les empreses que no estan cuidant als seus empleats perdran als millors quan la crisi amaini. I això sí que serà un problema.


Encara que soni ja a alguna cosa molt llunyana, la veritat és que només han passat tres anys d'aquells temps en què les empreses es vanagloriaven de les seves fantàstiques polítiques de beneficis socials. La que no promocionava les llars d'infants, venia l'horari flexible, el teletreball, els plans de pensions, les assegurances de vida, els xecs menjar, o qualsevol altre avantatge inigualable per a la seva plantilla. Era una època en la qual el teixit empresarial pugnava per destacar en els rànquings de les millors empreses per a treballar. Però aquests temps es van acabar. L'arribada de la crisi va posar en perill els comptes de resultats de moltes firmes, que no han dubtat a ficar les tisores i condemnar els beneficis socials a l'ostracisme. Si no, que l'hi diguin a Luisa Martín que, abans de la crisi, comandava un equip de comptabilitat de set persones en una asseguradora espanyola. "Amb la crisi, van fer fora a gent i finalment ens vam quedar tres al departament. La càrrega de treball va augmentar exponencialment, els sous no i, curiosament, l'empresa mai va perdre diners ", es lamenta Luisa.
El seu cas no és aïllat. Tothom coneix algú que sent que cada vegada treballa més i, amb sort, cobra el mateix. "Els sous en lloc de pujar, baixen o es mantenen, tot i que l'IPC augmenti", comenten des del sindicat UGT.

Com era d'esperar, les retallades de plantilla, la hiperproductivat i els salaris congelats no han caigut bé a unes plantilles que, a més, han de veure com es premia els que segueixen aquestes polítiques restrictives. Segons l'Institute for Policy Studies, als Estats Units els directius que més acomiadaments han realitzat des de l'inici de la crisi econòmica (un mínim de 3.000 en any i mig) tenen un salari mitjà de 12 milions de dòlars, mentre que la compensació dels que més cuiden la seva plantilla és de 8,5 milions de dòlars, un 30% menys. Aquesta estranya situació de premiar el que retalla no es repeteix en els països nòrdics ni al Japó. Allà, si una empresa va malament s'acomiada als directius, però a la resta del món, és el treballador el que paga els plats trencats. "Hi ha una mica de psicosi en les companyies. A la consultora han vingut empreses que volien reestructurar aprofitant la crisi, però no tenien ni idea de per què ho feien. De fet, moltes ni tan sols ho necessitaven ", afirma Begoña Parada de Mercer.

Aquesta curiosa política laboral potser pugui donar alguna avantatge econòmica a les empreses en èpoques de crisi, però el que la majoria d'elles ignora és que quan un empleat veu aquestes coses, perd el compromís amb l'empresa i espera fins el repunt econòmic. Quan aquest arriba, es busca una altra feina. "Els directius intermedis són els primers d'intentar canviar. Però al poc temps, són els mateixos treballadors els que es fugen. Aquest moviment no és una cosa que passarà en el futur sinó que ja està passant des d'abans de l'estiu a Espanya ", assegura Elisabeth Roux, directora general de Penna Espanya. "Amb la crisi, els empleats s'han adonat que ells han tret el millor de si mateixos, però els seus caps no ho han fet. Ells han anat molt més enllà del que calia però no hi ha hagut resposta per part de la companyia. Segons un estudi que hem fet, el 60% dels enquestats considera que el seu esforç extra no s'ha vist recompensat. Si dones i no et donen, sorgeix la desconfiança i perds la fidelització ", corrobora Germán Nicolau, director de Hay Group a Espanya.

No li falta raó. Diversos estudis de RRHH revelen dades que descoratgen en aquest sentit. Per exemple a Gran Bretanya, on el 59% dels treballadors de les illes estan buscant un nou treball, pel fet que consideren que els seus esforços extres no són correspostos. Per si fos poc, el 85% dels que no intenten canviar de feina, només aguanten per la manca d'oportunitats del mercat laboral. A Espanya la situació és encara pitjor. Segons Randstad, el 90% dels empleats està obert a canviar d'ocupació, mentre que només el 10% no ho contempla. "La fugida laboral després de la recessió és una tendència documentada. En crisi assumeixes menys riscos, però després d'ella comença la fuga i no només de la gent de més talent ", assenyala Carlos Viladrich, director de RRHH de la consultora Adecco.
Resulta evident que la situació de moltes empreses en el futur serà difícil. I no només per la hipotètica fuga de talent, sinó per problemes més propers, generats per la falta de motivació i el sobreesforç de les plantilles. Convé recordar que encara que augmenti la càrrega de treball, la productivitat d'un empleat és inferior quan no està a gust a l'empresa. Almenys això és el que revela un estudi de la consultora Employee Branding, que xifra en un 18% menys la productivitat en les empreses amb majors índexs de mobilitat laboral.

Malgrat aquestes xifres, encara hi ha veus que pensen que la hiperproductivitat no és el problema. "No crec que hi hagi un excés. Abans teníem a molta gent fent tasques que la crisi ha demostrat que es podien fer amb menys persones ", sostenen a Mercer.
Sigui com sigui, la futura sortida de la crisi i el posterior repunt del mercat laboral suposa un repte per a bastants companyies. "Alguns ja s'estan preocupant per retenir la fuga i busquen fidelitzar. Sembla que per fi s'han adonat que una empresa no és més que la suma d'uns individus. Una cosa que sembla de sentit comú però que a molts directius se'ls oblida ", afegeix Roux.
Però evitar la mobilitat laboral és encara factible. Segons les consultores, les solucions passen per disposar de la figura d'un cap que sàpiga demanar sacrificis, però que al mateix temps també sigui capaç de reconèixer-ho. Això no vol dir que l'empleat li basti amb les copets a l'esquena, o amb que el cap es vanagloriï davant els altres del bo que és. Molt al contrari del que es pensa, al treballador productiu no se li fidelitza només amb reconeixement, també necessita una alça salarial. Però també hi ha solucions per a les situacions econòmiques que no permetin increments de sous. "Es pot i s'ha d'anar a la compensació flexible, que genera exempcions fiscals, com ara pagar en brut el lloguer de la casa del treballador, o la flexibilitat d'horari", explica Begoña Parada. "La clau no està en fidelitzar a l'empleat amb diners, sinó en arribar a un compromís. Per aconseguir-ho hi ha diversos punts vitals: oportunitats de desenvolupament a l'empresa, equitat en el que dono i em donen, respecte i càrrega de treball assumible ", assegura Roux.
Els experts també insisteixen en mantenir la confiança en l'empresa i en el projecte mitjançant la comunicació. "L'empleat ha de saber què passarà en el futur. Per la qual cosa cal fer especial èmfasi en la comunicació transparent. Ningú ha de creure que l'empresa amaga coses ", afegeix Viladrich.

Finalment, l'empresa que vulgui evitar la rotació ha de saber quines són les inquietuds de l'empleat, i preparar-li un desenvolupament professional d'acord amb aquestes, la qual cosa implica conèixer al treballador. Una cosa que per a algunes empreses és vist com una pèrdua de temps. Gran error. Els estudis indiquen que la possibilitat d'una carrera professional és el segon motiu (després del salari) per a la permanència en un treball. Sense un futur clar, les empreses ho tindran difícil per mantenir les seves plantilles després del repunt econòmic. I això sí que serà una crisi de la qual serà difícil sortir.
.

Assemblea i incompliment del conveni.

Adjuntem dos comunicats sindicals.

Informació facilitada per CCOO:
ÈXIT DE L'ASSEMBLEA GENERAL DE TREBALLADORS MUNICIPALS I INTENT FRUSTRAT D'ENTRAR A L'AJUNTAMENT

La ràpida intervenció de la policia impedeix que els treballadors i treballadores concentrats a la plaça Sant Jaume irrompessin en el Ple de l'Ajuntament

La sala d'actes de CCOO es va farcir, de manera inusual, pels treballadors/es municipals, que van ser informats sobre el decebedor contingut de la Mesa de Seguiment de Conveni del passat dia 3.
L'Administració va anunciar, formalment, que no compliria cap dels acords vinculats a partides econòmiques de retribució de personal... fins i tot amb extralimitacions 'voluntàries' que evidencien un clar aprofitament de les circumstàncies, ja que la paga d'abril 2011 (una mensualitat de l'any anterior) serà la mitjana ponderada dels 'dos sous' del 2010, en lloc d'agafar, com a referent, la nòmina d'abril 2010, ja que seria la lògica aplicable i que RES, NO IMPEDEIX... PERÒ NO!! FAN UNA GENEROSA MITJANA I ENCARA HEM DE DONAR LES GRÀCIES PER NO APLICAR COM A REFERENT LES NÒMINES REDUIDES DES DE JULIOL...

Aquestes són, en general, les conclusions explicades a l'assemblea sobre la situació actual del nostre Conveni: Retallades a la promoció interna, retallades a l'oferta pública, retallades als sous... i els nostres diners a reduir un deute municipal (que ni era exagerat, ni insostenible) que permetrà a l'Ajuntament continuar endeutant-se...
EN POQUES PARAULES, PERMETRÀ EL TRASBASSAMENT DE MÉS DINER PÚBLIC ALS BANCS QUE, RECORDEM, SÓN UNS DELS PRINCIPALS RESPONSABLES DE LA CRISI.

De Via Laietana a la plaça Sant Jaume, on s'estava celebrant el Ple Municipal, que moments abans havia presenciat una sonora protesta de treballadors demanant feina, que va propiciar el seu desallotjament...

A la plaça, cants, petards, xiulets i, de manera espontània, UN INTENT DE 'LA MASSA TREBALLADORA' D'ENTRAR A L'AJUNTAMENT I FER ACTE DE PRESÈNCIA AL PLE MUNICIPAL, que és un acte públic.

La ràpida intervenció dels agents de seguretat, que van tancar la porta de l'Alcaldia, va impedir que els Regidors que gestionen els 'interessos' de la ciutat veiessin l'emprenyament i desacord dels treballadors municipal amb la situació actual que, més enllà de malentendre-la, també tenen clar que LA PROTESTA CONTINUADA ÉS L'ÚNIC ELEMENT PER EVIDENCIAR LA 'NO RESIGNACIÓ' DE LA CLASSE OBRERA FRONT A LES CONTINUES AGRESSIONS DEL SISTEMA CAPITALISTA, que intenta retrotreure la situació mundial a la del segle XIX.

Informació facilitada per l’UGT:

L’AJUNTAMENT COMUNICA OFICIALMENT QUE NO PAGA EL CONVENI . NI CARRERA,NI EQUIPARACIÓ, NI HOMOLOGACIÓ

A la reunió de la Mesa de Seguiment del conveni celebrada el dia d'avui (pel dia 3), l'Ajuntament ha manifestat als dos sindicats UGT i CCOO signants dels acords de conveni, que l’Ajuntament incompleix l’apartat econòmic per l'any 2011. “Que la llei de Pressupostos per aquest any impedeix l'aplicació de cap retribució per sobre de l'estipulat a partir del mes de juny de l'any passat. A més especifica que els criteris pel tractament de les pagues extres de juny i desembre de 2011, haurà ser els mateixos que van ser aplicats l'any passat”.

Així mateix ens ha manifestat el tractament que tindrà la propera paga d'abril. Sobre aquesta ens han informat que no tindrà el mateix tractament que la resta de pagues extres. Recordeu, l'article del conveni on es regula aquest pagament diu "que es cobrarà una paga integra d'un mes de l'any anterior", L’any passat no es cobrava el mateix, abans del mes de juny, que després de l'aplicació del decret de la retallada del 5%, faran una aplicació de la mitjana de l’any. (...)
.

Mobilitzacions diverses.

Informació d’UGT, de fa uns pocs dies:

Delegats d'UGT i CCOO es tanquen a la seu del Institut de Cultura ICUB en el Palau de la Virreina per exigir el compliment del conveni.

Des de primera hora del matí, delegades i delegats de UGT i CCOO han procedit a instal•lar-se a la seu de l'Institut de Cultura de Barcelona (Palau de la Virreina, Rambles 99) per exigir el compliment dels acords assolits amb l’Administració pel període 2008-2011. Tots el delegats i delegades han conformat un grup de quaranta persones que estan disposades a romandre a l'interior de la seu .
Es reparteix com sempre fulls informatius de la situació actual, que evidencien la ferma voluntat de continuar les accions fins assolir els objectius.
Amb lemes com COMPLIMENT CONVENI 2011 : RECUPERACIO RETALLADA 5%

Us demanem la vostra participació activa a la Assemblea del dia 4 de gener .


Comunicat de CCOO, sobre una assemblea de CCOO i UGT:

BENVOLGUT TREBALLADOR/ TREBALLADORA

LES DECISIONS GOVERNAMENTALS PER PROTEGIR EL SISTEMA CAPITALISTA ESTAN AGREDINT LA CLASSE TREBALLADORA I ENS ESTAN ROBANT DINERS DE LES NOSTRES NÒMINES

LA SITUACIÓ ÉS MOLT COMPLICADA, HO SABEM, PERÒ EL QUE NO PODEM FER ESTAR RESTAR IMPASSIBLES I, NI TAN SOLS, MOSTRAR EL NOSTRE REBUIG PÚBLICAMENT,

PER AIXÒ, T'INSTEM A QUE ASSISTEIXIS A LA PROPERA ASSEMBLEA QUE, EN DEFENSA DEL NOSTRE CONVENI, CONVOQUEM CCOO I UGT

DEMÀ, DIA 4 DE FEBRER, DE 12 A 15 HORES

ASSEMBLEA GENERAL DE TOTS/ES ELS TREBALLADORS DE L'ÀMBIT MUNICIPAL

Noticia del www.3cat24.cat sobre la manifestació dels bombers:

Uns 230 bombers de Barcelona s'han manifestat aquest dimecres al centre de la ciutat per protestar contra el suposat menyspreu de l'Ajuntament en el compliment del conveni col•lectiu. La protesta laboral ha acabat a la plaça de Sant Jaume, on s'ha produït una picabaralla entre bombers i agents de la Guàrdia Urbana. Els bombers han intentat entrar a les dependències del consistori i els agents els ho han impedit, la qual cosa ha provocat l'enfrontament.

Amb el lema "Hereu i Escarp, diàleg i seguretat", els bombers han recorregut el centre de la ciutat amb to festiu i amb pirotècnia fins a la regidoria de Seguretat i Mobilitat, on han llançat ous i han tingut un primer enfrontament amb la Guàrdia Urbana. A la plaça de Sant Jaume, els manifestants han encès una foguera i s'han tornat a veure cops i empentes amb els antiavalots.

Els Bombers de Barcelona reclamen equiparar les seves condicions laborals a les del seu sector, especialment en matèria salarial. Una altra de les principals reivindicacions és que s'asseguri un mínim d'efectius de guàrdia cada dia, un fet que diuen que s'incompleix sovint.
.