dilluns, 31 de maig del 2010

Correu-e que circula per internet.


RESPUESTA AL ARTICULO DE OPINION "LA DICTADURA DEL FUNCIONARIADO" DE M. MARTIN FERRAND.

Sr. Martín Ferrand son muchos ya los comentarios despectivos y miserables que se están lanzando contra los funcionarios, esa casta, como usted los llama de la que yo formo parte. Pero es precisamente su artículo de opinión, por venir de quien viene, todo un profesional del periodismo, al que yo, sinceramente creía, objetivo y sensato, el que me ha encendido sobremanera y no quiero pasar por alto mi oportunidad de respuesta porque no ha podido ser más subjetivo, más insensato y sobre todo, más erróneo en sus planteamientos contra nuestra "casta".
En primer lugar, ni yo ni ninguno de los muchos compañeros a los que trato nos sentimos ni tenemos porqué sentirnos servidores de nadie, y mucho menos queremos ser servidos.
Le aclaro que en mi declaración a Hacienda no consta que sea servidora de nadie, sino una empleada por cuenta ajena; en este caso, mi empresa es la Junta de Andalucía, a la que accedí por cierto tras unas duras oposiciones y que tras, 25 años de servicio como Administrativa (es decir 8 trienios), teniendo un complemento de exclusividad que me obliga a trabajar, como mínimo, 110 horas más al año que al personal que no lo tiene y gestionando un Negociado, cobro 1.500 EUR, de los cuales usted se cree muy dueño de rebajar un 20%.

Comenta que por la crisis es el funcionariado el que tiene que ver disminuidos sus ingresos, ¿por qué?, ¿es que en épocas de "vacas gordas" el Gobierno hace conmigo reparto de beneficios? ¿Está usted quizás dispuesto a darme algo de sus ingresos cuando éstos sobrepasen lo que habitualmente cobra? ¿Está dispuesto acaso a hacerlo algún profesional "libre" de este país?

Le pongo un ejemplo muy concreto. Un vecino de mi bloque, trabajador de la construcción, tan discreto en ingresos como yo hasta el "boom" urbanístico, ha podido invertir y comprar 2 pisos más en Sevilla capital. Es cierto, ahora está en paro y yo y toda mi casta hemos contribuido a que pueda cobrar el subsidio de desempleo, porcentaje que pagamos todos los meses aunque a nosotros no nos haga falta, pues jamás lo cobraremos.

Además, usted pretende rebajar mi sueldo un 20% para "repartir" con él y muchos como él que ahora no les va bien. ¿Hablaría usted para que me cediera uno de sus pisos y así dejar la hipoteca del único pisito que poseo y que me está quitando el sueño? Los dos creemos que él no estaría dispuesto, ¿verdad?. Pues yo tampoco a darle un 20% de mi sueldo. Habla también de que pretendemos vivir sin la incertidumbre que acompaña a otros ciudadanos. Pues sí, Sr. Martín, de eso se trata, aspirar a ser funcionarios es aspirar a poco materialmente en la vida, nunca seremos ricos, pero aspiramos a la estabilidad en el empleo, recurso al que puede aspirar cualquier persona, usted también, aprobando unas oposiciones. Por tanto, si yo he aspirado a "ganar poco y vivir tranquila" es un derecho adquirido y no, no me he adueñado de nada ni considero mi puesto hereditario. Mis hijos se lo tendrán que currar y posiblemente más que los suyos, por venir de una familia más humilde o sencilla como quiera llamarlo. Y es en este punto donde más me enciendo, ¿con qué derecho se cree para proclamar a los cuatro vientos que mis dos hijos (estoy separada) tengan que vivir con un 20% menos de lo que viven? Ah!.., y yo declaro hasta el último céntimo que gano (y todos sabemos que eso no es así en todas las profesiones, pues hay mucha "economía sumergida").
Por lo tanto no intente "calentarle" el ánimo a nadie con el hecho de que son los ciudadanos quienes con sus impuestos me retribuyen, nosotros también contribuimos y mucho a las arcas del Estado.

Y una cosa más, considero el trabajo de esta casta mucho más importante para el país que el de su profesión, por ejemplo. Si no escribe un día un artículo no pasa absolutamente nada, pero si mis compañeros de la Sanidad, la Enseñanza, los Cuerpos de Seguridad... no acudieran a su trabajo... ¿qué ocurriría? En fin, Sr. Martín piense más lo que escribe antes de hacerlo.

Yo lo suscribo por entero y, en lo que se refiere a la Sanidad, diré (y hace mucho que quiero decirlo): Llame Ud. a un fontanero, o a un electricista, por ejemplo, un 24 o un 31 de Diciembre a las 04 horas de la madrugada (y relato dos casos auténticos ocurridos con esos dos profesionales). ¿Cree que acudirá alguno a su domicilio? ¿Cuanto cree que le cobrará? ¿Le hará factura o le tendrá que pagar en cash? además de tener que darle las gracias, aunque al día siguiente fallen las reparaciones. Yo se lo diré:
Después de llamar a los de la Compañía de Seguros de su domicilio, no irá nadie. Al día siguiente, tampoco. El primer día laborable se presentará uno que le facilitara el portero de su finca. Le dirá que, si quiere que repare la avería, le tiene que pagar en mano (creo que a eso se le llama dinero negro). Estarán en su casa: uno 7 minutos y el otro 14 minutos. Le cobrarán: uno 80 EUR por 7 minutos y otro 93 EURuritos por 14 minutos. ¡¡¡ No está mal !!! (Por cierto al electricista se le tuvieron hasta que prestar las herramientas).
Ahora le diré que pasaría si Ud. (o el electricista o el fontanero de la historia) un 24 o un 31 de Diciembre a las 04 horas de la madrugada se diera una fenomenal torta con su coche (Dios no quiera) después de venir de una fiesta de esas a las que sólo pueden ir los que tienen sus ingresos (aunque, la verdad, ustedes siempre suelen ir de gorra a esos saraos, cosa que no nos ocurre a ningún funcionario. Acudirán la policía y los Servicios de Emergencia (todos ellos funcionarios que tienen la suerte de trabajar ese día). Le llevarán a las urgencias de un Hospital Público (donde se le admitirá aunque Ud. no tenga cartilla de la seguridad social. Le atenderán celadores, administrativ@s, auxiliares de enfermería, enfermer@s, divers@s técnic@s, médic@s, etc... (todos ellos funcionarios que también tienen la suerte de trabajar ese día). Pongamos que sufre un traumatismo craneo-encefálico (repito: Dios no quiera). Se le llevará a un quirófano ya preparado y bien limpio (también entran en esta función l@s limpiador@s que también tienen la suerte de trabajar ese día). Se le intervendrá durante varias horas esa misma noche (no el día siguiente o el otro). ¿Sabe cuanto cobrará por hora el que más cobrará (en este caso los médicos y neurocirujanos)? Alrededor de 15 EURuros netos. El resto se lo lleva Hacienda (aquí no vale lo del dinero negro) Imagínese lo que cobrarán los demás... ¿Sabe qué ocurrirá si la operación no es de su agrado? Ud. (o el electricista o el fontanero de la historia) nos demandará. Iremos todos a los Tribunales y tendremos muchos problemas. ¿Sabe qué ocurre si uno de sus artículos, o la reparación, no es de nuestro agrado? ¡¡¡ NADA !!! Entonces, Sr. Martín Ferrand, ¿sigue opinando que se nos debe bajar un 20 %nuestras retribuciones? Si es así, a Ud., y a los que piensan como Ud., sólo tengo que decirles:¡¡¡ Váyanse a hacer puñetas !!!
.

dimecres, 26 de maig del 2010

Vaga el dia 8 de juny i comunicats sindicals.


Comunicat sindical unitari:

ELS SINDICATS DEL SECTOR PÚBLIC VALOREN POSITIVAMENT EL SEGUIMENT DE LES CONCENTRACIONS D'AHIR (pel dia 20), REAFIRMEN LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DEL DIA 8 DE JUNY I CONVOQUEN L'1 DE JUNY UNA CONCENTRACIÓ DAVANT EL PALAU DE LA GENERALITAT

Les organitzacions sindicals, CCOO, UGT, IAC, CSIF i USOC ens reafirmem en la convocatòria de vaga del proper dia 8 de juny i, reunides per valorar les concentracions d'ahir dia 20 i planificar altres actuacions, volem, en primer lloc, agrair als treballadors i les treballadores la seva participació en les concentracions que ahir es van realitzar davant les diferents subdelegacions del Govern; concentracions que s'emmarquen en el procés de resposta i mobilització davant les mesures aprovades pel Consell de Ministres i que comporten retallades de salaris de treballadors i treballadores públics i retallades de despesa social i congelació de pensions.

Més informació del comunicat unitari:
Davant d'aquesta agressió contra pensionistes i treballadores i treballadors públics i contra l'Estat del benestar, les organitzacions sindicals signants criden el conjunt de treballadors i treballadores dels serveis públics a la vaga general del sector, per el proper dia 8 de juny
Les organitzacions sindicals, després de valorar les mesures que adopti el Govern de Catalunya i que han de ser presentades el proper dia 26 de maig a la Mesa General de la Funció Pública, decidirem la resposta sindical adequada.
Així mateix, i com a primera mesura adoptada, les organitzacions sindicals convoquem els delegats i delegades a concentrar-se davant del Palau de la Generalitat el proper dia 1 de juny a les 12 hores.
Els sindicats signants convidem la resta d'organitzacions sindicals amb representació en les administracions públiques a sumar-se a les mobilitzacions i actuacions que aquí es convoquen.


Comunicat de la CGT:

CGT convoca vaga el 8 de juny i exigeix a CCOO i UGT que convoquin vaga general i no signin cap reforma laboral

CGT convoca VAGA i UNA JORNADA DE LLUITA el 8 de Juny després de les mesures adoptades pel govern contra les treballadores i treballadors públics, pensionistes, contra tota la classe treballadora, les classes més populars i la societat en general, sent al mateix temps incapaç d’adoptar cap mesura contra les rendes dels rics, banquers, patronal, especuladors.
La Vaga i La Jornada de Lluita de la CGT el 8 de Juny servirà per a fer visible el desencantament i desafecció de la classe treballadora i la societat en el seu conjunt, cap a uns dirigents polítics -tots- totalment allunyats dels interessos del poble, atents només a acatar els designis del mercat i del capital, causants primigenis de la crisi i la situació laboral i social actual.
Aquesta convocatòria de Vaga i Jornada de Lluita, han de servir a més perquè els “sindicats majoritaris” assumeixin la seva responsabilitat amb els treballadors i resolguin convocar la VAGA GENERAL que la situació actual requereix, deixant així de ser còmplices de les pernicioses polítiques econòmiques, laborals i socials d’un govern perdut, desorientat, que s’ha tret ja la màscara “socialdemòcrata” per a desvetllar el seu rostre i cor neoconservador.

CGT fa una crida a la participació de tots els treballadors i treballadores en la Vaga i Jornada de Lluita del 8 de Juny, per a donar una resposta clara i contundent al govern, una crida solidària a sortir al carrer en contra de les mesures adoptades pel govern que danyen greument els nostres drets laborals i socials.
Cal recordar i exigir a UGT i CCOO que en la situació actual de precarietat, d’atur, d’exclusió social, de desnonaments, de xenofòbia, de retallades salarials, de retallades en les pensions, en les prestacions socials, de retallades directes que atempten contra els interessos de les classes més populars, han de negar-se a signar cap nova reforma laboral, convocar la Vaga General i cridar a la mobilització social per a recuperar tot el que han robat.

Comunicat sindical d’ASI:

Si el Ayuntamiento se hace cómplice y aplica el decretazo de las mentiras y de la miseria, A.S.I. impugnará porque vulnera el convenio, así como el capítulo 1 de la Ley de los Presupuestos Generales del Estado, que definen el sector público y su régimen laboral.
Además podría ser inconstitucional por pretender que la bajada sea retroactiva, lo que no se regula en el ordenamiento jurídico y sería la primera vez que se produce.
Estaremos atentos al decretazo de la mentira y la miseria, que tendrá que inhabilitar el Acuerdo Nacional de la Función Pública, así como modificar la Ley de Presupuestos Generales del Estado de 2010, para intentar justificar el recorte de los salarios de los funcionarios a partir de junio próximo y su futura congelación para el año 2011.

(…)ESTE ( fa referencia al conveni) ES EL DOCUMENTO OFICIAL Y DE OBLIGADO CUMPLIMIENTO PARA EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA.
¡ ¡ ¡ BASTA DE MENTIRAS ! ! ! ¡ ¡ ¡ BASTA DE MISERIA ! ! !

Comunicat de la Coordinadora Obrera Sindical - COS (de data 12 de maig):

NO A LES RETALLADES SALARIALS!! PROU DE RETALLADES DE DRETS SOCIALS I DE REFORMES LABORALS.
Si la crisi no l'hem provocada els i les treballadores, que no ens la facin pagar!!!

El govern espanyol va anunciar ahir, i ha confirmat avui mateix, un seguit de retallades en els salaris dels i de les treballadores públics, així com d'altres retallades socials, que resumim a continuació:

- La reducció dels salaris de les persones treballadores del sector públic en un 5% de mitja en el 2010, i la seva congelació en el 2011.
- La reducció en un 15% dels sous dels membres del Govern espanyol.
- Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions.
- S'elimina el règim transitori per la jubilació parcial, previst en la llei 40/2007.
- S'elimina el famós "xec-bebé" de 2.500 € a partir de l'1 de gener de 2011.
- Es reduirà el tamany del envasos dels medicaments, i el nombre d'unitats, per tal d'ajustar-los a la durada "estàndard" dels tractaments.
- Es reduirà el preu dels medicaments no genèrics exclosos del sistema de preus de referència.
- La reducció en més de 600 milions d'euros de l'ajuda oficial al "desenvolupament" entre 2010 i 2011.
- Una reducció prevista de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en la inversió pública estatal.
- La previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les "Autonomies" i els municipis i diputacions.
- Les sol•licituds per dependències s'hauran de resoldre en un termini màxim de sis mesos, a canvi d'eliminar la retroactivitat.

Davant de tot plegat, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS manifestem públicament el nostre rebuig frontal al seguit de mesures proposades, pels motius següents:
1.no fan més que reforçar el paper del gran capital, retallant i precaritzant més encara les nostres condicions laborals i drets socials, forçant-nos a les persones treballadores a pagar la crisi que ells van provocar;
2.no fan més que beneficiar l’empresa privada (per exemple, la indústria farmacèutica), en contra del treball públic;
3.tot i les “retallades” de salaris pels membres del govern, enlloc parlen de retallades salarials als presidents autonòmics, diputats i senadors, alcaldes i regidors, càrrecs de confiança, buròcrates sindicals, etc., per la qual cosa continuaran cobrant sous escandalosament alts, en comparació amb els sous reals que percebem els i les treballadores;
4.es perjudica obertament a les famílies, a les persones dependents i als i les pensionistes;
5.finalment, no s’apunten mesures reals en cap dels aspectes que són realment més urgents i necessaris:
a.la creació d’ocupació realment estable i digna;
b.la creació de fons d’emergència, renda bàsica universal garantida, i ajudes reals contra l’exclusió social;
c.la creació de fons de promoció i defensa del treball cooperatiu; etc.

En definitiva, mentre les direccions de CCOO i UGT (que en 2009 van rebre oficialment, només del govern espanyol, més de 193 milions d'euros) només s'han atrevit a parlar tímidament de la "preocupació" que els generen aquestes mesures, no fan res per ajudar a convocar la vaga general que necessitem, ja que són còmplices i culpables d'aquesta situació.

Als Països Catalans, les xifres d'atur real ja arriben al 25% de la població activa (prop del 43% entre els joves d'entre 16 i 25 anys cercant feina, del 57% restant, més del 80% treballa en precari), les xifres de precarietat laboral ja sobrepassen el 35% dels i de les ocupades…
Per tot plegat, des de la COS, fem una crida a la mobilització, a sortir al carrer, de forma unitària… ja no és el moment de les sigles, sinó de la unitat de classe, la solidaritat, la mobilització i la lluita!!
Organitzem-nos i lluitem pel que és nostre!! Hem de recuperar els nostres drets, la nostra dignitat i els nostres treballs!!

Pel rescat de tots els sectors estratègics i uns serveis públics realment de qualitat i gratuïts!! Per un marc nacional de relacions sociolaborals i econòmiques als Països Catalans i al servei de totes les persones treballadores dels Països Catalans!!
Per repartiment del treball i la riquesa!!
Per la terra i el treball… Avancem cap a la VAGA GENERAL!!
.

dilluns, 24 de maig del 2010

Aprovada la reducció dels salaris públics.



Avui s’ha publicat al BOE el Reial Decret Llei, aprovat dijous, que estableix una reducció mitjana del 5% en termes anuals dels salaris dels empleats públics, que s'aplicarà amb criteris de "progressivitat" per minimitzar els seus efectes sobre els salaris més baixos.
L'escala oscil.larà entre el 0,56% i el 7% en funció del nivell d'ingressos del grup professional, afectarà el personal de totes les administracions públiques i s'aplicarà tant sobre les retribucions bàsiques, com sobre les complementàries. Els membres del govern es retallen un 15%, els directors generals un 10% i els sotssecretaris en un 9%.

A la resta de grups de funcionaris la baixada del seu salari anirà d'acord amb el seu grup o categoria, així els funcionaris del grup E veuran rebaixat el seu salari un 0,56%, els del C2 un 2,75%, del C1 un 4,5%, l’ A2 el 5,75% i l’ A1 un 7%.
La retallada salarial oscil.la entre el 0,56% i el 7% depenent del grup i del nivell. Mentre que el salari base i els triennis es reduiran en una proporció més gran per als que més guanyen, els complements específics i de destinació de l'Administració General de l'Estat es reduiran en un 5% lineal per a totes les categories. Amb una única excepció: la del grup E, en què baixarà un 1%.

Aquesta reducció es farà efectiva en les nòmines a partir del mes de juny, i els salaris quedaran congelats per a l'any 2011.

Font: premsa i BOE al següent enllaç:
http://boe.es/boe/dias/2010/05/24/pdfs/BOE-A-2010-8228.pdf

dimarts, 18 de maig del 2010

Convocatòria mobilització dia 20.


Convocatòria sindical de mobilització.

Davant la pretensió del Govern de retallar el sou dels treballadors públics i altres mesures indignants per a la ciutadania, en general, les centrals sindicals CCOO i UGT convoquem, preliminarment, una concentració dels treballadors/es afectats davant la seu de la subdelegació del Govern.

LA CLASSE OBRERA TENIM MOLTS ENEMICS: LA PASSIVITAT PERSONAL N'ÉS UN QUE NO ENS PODEM PERMETRE!!

DIA 20 DE MAIG, dijous, 18 HORES
MALLORCA, 278 (Subdelegació del Govern)

Transport públic:
Bus: 7, 16, 17, 22, 20, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 47, B-20, B-24
Metro: L3, L5

dilluns, 17 de maig del 2010

Diagonal i polítiques laborals. Opinió sindical.


Carta oberta a l'Alcalde Jordi Hereu del sindicat CGT a l'Ajuntament de Barcelona:

A la seva intervenció d'ahir diumenge, un cop fet públic el resultat de la consulta de la Diagonal, va dir algunes coses que considerem molt interessants, en concret va dir que cal “reorganitzar l'estructura del govern per fer front a la crisi” i que la consulta ha esdevingut “un símbol d'allunyament de les preocupacions dels nostres ciutadans” per part del govern municipal. Aquestes paraules les ha volgut fer creïbles amb l'acceptament de les renúncies del primer tinent d'alcalde i de la gerent d'e-Administració i Sistemes d'Informació, un càrrec d'Alta Direcció portat directament de l'empresa T-Systems i nomenat per vostè sota els auspicis del quart Tinent d'Alcalde, el senyor Ramon Garcia-Bragado.

Des de la nostra secció sindical no li hem de dir ni a vostè, ni al seu grup municipal ni al d'ICV-EUA (que aparentment ara resulta que només passava per allà) com han de depurar responsabilitats, però sí volem afegir alguns elements de reflexió pel que fa a les lliçons d'aquesta consulta.
Diu vostè, amb raó, que s'han estat allunyant dels ciutadans. Nosaltres hem d'afegir que també s'han estat allunyant dels treballadors municipals, que estan malbaratant dia rere dia la seva experiència i el seu criteri, que estan provocant una gran pèrdua de capital humà i organitzatiu per seguir les indicacions d'un bon grapat d'autèntics amateurs en el sector públic que han desembarcat a l'Administració Municipal durant els últims anys per fer lluir un currículum previ al sector privat que en la majoria dels casos no passava de ser mediocre. Algú li ha dit que aquests són els bons i que calia confiar en ells per definir i impulsar els projectes estratègics de la ciutat contractant sempre empreses “punteres” i “de sòlida experiència” en substitució no només dels quadres tècnics i administratius municipals, sinó de tots els equips de funcionaris, els professionals de debò, que són els que sempre han sabut com cal fer les coses i com estalviar riscos innecessaris.

Ara toca afrontar els reptes de la crisi, ja ho sap vostè, però s'equivocarà i molt si segueix per la línia de desmantellament de l'organització municipal buidant departaments dels seus funcionaris i de les seves competències, creant més empreses, instituts i consorcis i confiant els projectes i els serveis a reduïdes empreses municipals i gabinets on ja no hi són els que en tenien l'experiència i on no fan altra cosa que contractar empreses consultores que els hi diguin què han de contractar i quants diners s'han de pagar.
Ha d'alleugerir de costos inútils l'Administració Municipal, però això no ho farà per la via de la reducció salarial o de la congelació de l'Oferta Pública d'Ocupació, ho farà cessant les desenes o més aviat centenars de càrrecs directius que no fan altra cosa que signar contractes, ho farà recentralitzant plantilles i funcions per la via de la dissolució d'Organismes Autònoms que dupliquen gerències i d'empreses municipals que actuen com a simples canalitzadores del pressupost municipal cap a terceres empreses, aquestes sí, privades.
No s'enganyi, senyor Hereu, ja veu que la responsabilitat no es pot externalitzar, i l'experiència i professionalitat que està deixant des de fa massa temps que es perdi no la podrà comprar en empreses que no saben fer altra cosa que perseguir el màxim benefici econòmic a curt termini, fent servir personal precari.
Tant de bo sigui capaç de rectificar i sigui capaç de fer un autèntic gir en la gestió municipal.
.

Altres reaccions sindicals. Més sobre la vaga.


Comunicat d'UGT:

FSP-UGT CONVOCA UNA VAGA GENERAL EN EL SECTOR PÚBLIC

La Federació de Serveis Públics (FSP) de la UGT ha convocat una vaga general en el sector públic el pròxim dia 2 de juny de 2010 contra el retall dels salaris, anunciat pel president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero.
Així ho ha decidit el Consell Federal de la FSP-UGT després de reunir-se de forma urgent ahir el matí davant “l’agressió sense precedents” que suposa l’incompliment d’un acord en vigència que ja contemplava un escenari de crisis.

La Federació del sindicat, que ha consensuat les convocatòries amb la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) de la UGT, proposarà a les altres forces sindicals que s’uneixin a l’aturada.
La FSP-UGT iniciarà les mobilitzacions el 20 de maig amb concentracions davant les delegacions i subdelegacions del Govern, recollida de signatures dels comitès d’empresa, juntes de personal i delegats de personal.
A més a més, s’ha convocat una concentració de delegats sindicals a Madrid el dia que s’iniciarà la tramitació parlamentaria del decret que recull les reformes proposades pel Govern.
Les mobilitzacions conclouran amb la proposta d’aturada general el dia 2 de juny, a la que estan convocats tots els treballadors/res públics dels diferents sectors del país, des de la sanitat a l’ensenyament , comunitats autònomes i administracions locals, entre d’altres.
La FSP-UGT assegura que realitzarà “totes les mobilitzacions que siguin necessàries” en consonància amb l’evolució que prengui la possible aplicació de les mesures per a reduir el dèficit.
La FSP-UGT de Catalunya es reuneix avui, per organitzar les mobilitzacions a nivell de Catalunya. Així mateix, el proper dilluns 17 de maig, les executives de la UGT i CCOO es reuniran per tancar el calendari de mobilitzacions conjuntes a Catalunya.
.

divendres, 14 de maig del 2010

Més reaccions. Vaga al sector públic.

Notícia a lamalla.cat

CCOO i UGT convoquen vaga general del sector públic pel 2 de juny

Les aturades aniran precedides de mobilitzacions i protestes que començarien el 20 de maig

Comissions Obreres i UGT faran una convocatòria unitària de vaga per als treballadors del sector públic pel 2 de juny vinent i convidaran el sindicat de funcionaris CSI-CSIF, així com aquells amb representació en el sector, a participar en aquesta mobilització. Segons el secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, Enrique Fossoul, les aturades, que es convoquen en contra de la rebaixa salarial per als empleats del sector públic anunciada pel president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, compten amb "tot el suport" del secretari general del sindicat, Ignacio Fernández Toxo. Fossoul espera que a la convocatòria s'uneixin tots els sindicats que tinguin representació no només en les diferents administracions, sinó també en les empreses públiques. UGT, CCOO i CSIF es reuniran dilluns que ve per discutir i concretar els termes de la vaga.


De la seva banda, la Federació de Serveis Públics de la Unió General de Treballadors (FSP-UGT) ha qualificat "d'agressió sense precedents" la reducció dels sous dels funcionaris que vol dur a terme el Govern, segons un comunicat emès per aquesta secció sindical. L'FSP ha realitzat la convocatòria com a “rebuig” a les mesures anunciades per l'Executiu encaminades a reduir un 5% els salaris dels empleats públics, segons la conclusió a la qual ha arribat el Consell Federal de la Federació de Serveis Públics de la UGT en una reunió amb caràcter urgent que s'ha celebrat aquest dijous al matí. Amb aquestes protestes, pretenen fer front a una “agressió sense precedents” que implica “l'incompliment d'un acord en vigor que ja contemplava l'escenari econòmic de la crisi”, indica la nota de premsa recollint l'opinió expressada pel Consell.

Les primeres protestes, el 20 de maig

UGT, CCOO i CSIF han preparat una sèrie de mobilitzacions que, segons la Unió General de Treballadors, començarien el 20 de maig amb concentracions davant les delegacions i subdelegacions del Govern, recollida de signatures dels comitès d'empresa, juntes de personal i delegats de personal, i una concentració de delegats sindicals a Madrid el dia que comenci la tramitació parlamentària del decret que recull les reformes proposades pel Govern.

Aquestes protestes culminarien amb una proposta de vaga general pel 2 de juny vinent a la qual estan convocats “tots els treballadors públics dels diferents sectors del país, des de la sanitat a l'ensenyament, passant per serveis d'emergències, ajuntaments, comunitats autònomes, organismes públics, etc”, informa UGT. El sindicat ha amenaçat de realitzar “totes les mobilitzacions que siguin necessàries en consonància amb l'evolució” dels esdeveniments.
.

Més reaccions sindicals.


CGT:

Qui ha de pagar el dèficit públic?

Com tots sabeu prou i ens recorden cada dia, vivim una crisi econòmica molt greu de la qual encara ens costarà sortir.
ELS CAUSANTS DE LA CRISI han estat, com és públic i notori l’actuació irresponsable del sector financer i dels especuladors de tota mena, que han aplicat a nivell global la famosa estafa de la piràmide.
LES RESPOSTES DELS GOVERNS, molt lluny d’identificar, perseguir i fer pagar als responsables, els han premiat:
Amb ajuts directes als bancs per prevenir els impagaments dels ciutadans ensarronats.
Amb retalls de les cotitzacions socials (a costa de les pensions futures).
Amb el fons de “rescat” de Grècia, que en realitat el que rescaten són els beneficis dels creditors de Grècia.

I ARA VE EL ZAPATERO i ens diu (que li han dit) que per retallar a tota presa el dèficit públic i millorar novament la liquiditat dels bancs cal:
Aplicar un “augment d’impostos” sobre el sou dels funcionaris, reduint-los en un 5%
Retallar els minsos ajuts socials del nostre país i la modesta ajuda al desenvolupament a tercers països (el senyor Botín té prioritat sobre Somàlia, per dir algo)
Des de la CGT tornem a dir que ELS FUNCIONARIS SOM UNS ASSALARIATS com molts d’altres d’aquest país, no uns privilegiats als que s’hagi de perseguir.
La despesa pública en general i els ajuts socials fomenten LA REDISTRIBUCIÓ DE LA RENDA EN EL SENTIT DE REDUIR LA DESIGUALTAT, i és per això que “els mercats” reclamen insistentment i aplaudeixen tota reducció del sector públic i qualsevol mesura que deteriori el seu funcionament, com la reducció de sous i plantilles de funcionaris.
Algú hauria de dir (potser algú que fos d’esquerres) que per aconseguir els 5.000 milions d’euros de reducció del dèficit només caldria, per exemple, augmentar en al voltant de dos punts els tipus del IRPF, així si que pagaria tothom (no només els funcionaris, els pensionistes i els perceptors d’ajuts) i ho farien en proporció a la seva renda.

HAUREM DE RESPONDRE A AQUEST I A TANTS ABUSOS I ARBITRARIETATS QUE S’ESTAN COMETENT
HAUREM DE REIVINDICAR AMB FORÇA LA DIGNITAT I EL SENTIT DE LA NOSTRA FEINA
De moment, el diumenge 16 de maig la CGT té convocada una manifestació en Madrid contra la crisi.
Estigueu atents, properament ens tocarà actuar a nosaltres.

dijous, 13 de maig del 2010

Reaccions sindicals a la nova precarització.


CCOO , amb enllaç a nota informativa:

El President es rendeix als dictats dels especuladors i fa recaure les mesures per sortir de la crisi als sectors més febles de la societat

CCOO denuncia que les mesures anunciades per Zapatero són injustes socialment, regressives laboralment i inútils per sortir de la crisi.
CCOO considera que les mesures presentades avui al Congrés dels Diputats pel President del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, són:

- Inútils per sortir de la crisi: Reduir la capacitat adquisitiva dels treballadors públics, els pensionistes i altres col•lectius restringeix la capacitat de consum i per tant debilita la demanda interna i l'activitat econòmica i allunya la recuperació.
- Injustes socialment: Les mesures carreguen els costos de la crisi sobre els sectors més febles de la societat. Congela les pensions quan actualment la pensió mitjana és de 776,44 euros. Retalla els salaris públics quan hi ha un nombre molt important de treballadors públics que amb prou feines són mileuristes. Retalla el xec nadó de manera indiscriminada castigant a les famílies amb recursos especialment les aturades. Elimina la jubilació parcial introduint més dificultats a la contractació de joves i al rejoveniment de les plantilles. Elimina la retroactivitat de la prestació de dependència discriminant l'accés a aquest dret quan hi ha endarreriments de més d'un any en els reconeixements.
- Regressives laboralment: Les mesures trenquen amb el dret a la negociació col•lectiva i als avenços legals quan l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) establia i reconeixia el dret a arribar a acords que s'han de complir.

El no compliment dels acords signats fa sis mesos amb els empleats públics i fa uns anys sobre les pensions posa en qüestió la credibilitat del Govern per assolir qualsevol acord en el marc del diàleg social.

CCOO de Catalunya considera que aquestes mesures no ajuden a sortir de la crisi i per tant reclama la revisió del Pla d'Ajust i de les retallades de la despesa social.

CCOO urgeix a la reforma dels sistema financer i del sistema fiscal per fer fluir el crèdit a les empreses i les famílies i per fer aflorar el diner negre que segons l'Associació d'Inspectors Gestha podria fer recaptar 38.500 milions d'euros addicionals a les arques públiques i recuperar l'impost de patrimoni, ja que la seva eliminació ha representat 1.800 milions d'euros l'any 2009 a Espanya.

Si en els propers dies les previsions del Govern confirmen l'anunciat avui al Parlament espanyol, CCOO augura un període de conflictivitat laboral i social i de més desafecció de la ciutadania en vers la classe política per cedir a la pressió dels mercats i del liberalisme econòmic.

Enllaç a la nota informativa de l'àrea pública de CCOO

CGT:
La alianza del poder económico y del político, ambos caminan de la mano, ha dictado sentencia y el fallo era el previsto: cargarse el estado del bienestar y condenar, sin paliativos, al empleado público.


La banca suspira aliviada, tampoco estaba muy nerviosa. Se cumplen sus designios y sus ingentes beneficios no se tocan. Las transacciones especulativas, la economía sumergida, los paraísos fiscales, el gasto para la guerra, la pléyade de asesores de ministerios, comunidades y ayuntamientos, las privadísimas pensiones de los banqueros, los planes de pensiones impuestos por estos y sus sindicatos afines, etc., siguen a flote, indemnes en una crisis que su codicia ha provocado.

El imperio de los ricos ha hablado por boca de Obama y Zapatero ha obedecido. El FMI aprueba el recorte, el banco mundial se regocija, los empresarios se frotan las manos y piden más, ahora a privatizar lo poco que va quedando del sector público, la orgía en la bolsa continua, y todo a costa de recortar gasto social y de agujerear los ya maltratados bolsillos de los empleados públicos, de nuevo víctimas propiciatorias de esta sin razón.

Un impuesto involucionario que se aplica al gasto social y a salarios que apenas llegan a los mil euros ya no enrojecen a Zapatero, ni al señor que se esconde detrás de una barba. Al margen de teatralizaciones mediáticas, su política es la misma: el mercado habla por boca de ambos y el mercado insiste en que la única economía viable, de cara a sus intereses, es la acumulativa; repartir, para ellos, es tirar el dinero; redistribuir la riqueza es de rojos trasnochados y lo moderno es volver a la esclavitud laboral y a la beneficencia, dentro de una suciedad donde los derechos sociales son un estorbo que hay que suprimir cuanto antes.

Ante esto, ahora, los sindicatos pactistas ponen el grito en el cielo y reciben una bofetada de realidad muy terrestre, y la ciudadanía, mientras tanto, se encuentra sorprendida, engañada y confrontada. Parados contra funcionarios, precarios contra estables y a sumar, a partir de este momento, a los pensionistas en este todos contra todos instigado, favorecido y aireado a los cuatro vientos por los sicarios del mercado que escondidos tras su maraña político-mediático-especulativa han impuesto su dictadura a la mayor parte de la ciudadanía, ahora que la democracia es solo una etiqueta, una marca blanca del capital sin ningún contenido de participación ciudadana.

No nos queda otra, o recuperamos el poder de lo social, el de clase, el valor y la ilusión por lo colectivo, la democracia real, o sucumbiremos ante la dictadura de la oligarquía económica, que no quiere otro sector público que el necesario para defender única y exclusivamente sus intereses.

Tenemos que movernos YA, y CGT da un primer paso. Sale a las calles de Madrid el próximo domingo 16 de mayo, A LAS 13 HORAS EN LA PLAZA DE CIBELES. A quienes sufren la precariedad, el paro, la reducción en el valor de sus pensiones, convenios a la baja, empleados públicos condenados a la miseria y ciudadanía en general afectada por estas injustas medidas, os convocamos a esta manifestación.

CON LA MOVILIZACIÓN SE PUEDE GANAR O PERDER, SIN ELLA SE PIERDE SIEMPRE

dimecres, 12 de maig del 2010

Altre cop l'ase de tots els cops.


Notícia del diari Avui.

Zapatero redueix un 5% el sou dels funcionaris, congela les pensions i suprimeix el 'xec nadó'

El govern espanyol estalviarà 15.000 milions d'euros en dos anys amb l'ajuda dels funcionaris, els pensionistes i les famílies. I és que, segons ha anunciat aquest dimecres el president José Luis Rodríguez Zapatero en poc menys de mitja hora, el programa dissenyat pel seu executiu per situar el dèficit públic al voltant del 3% l'any 2013 inclou: reduir el 5% del sou dels treballadors públics aquest any, suspendre la revalorització de les pensions el 2011 i suprimir el xec nadó de 2.500 euros a partir de l'any que ve, entre altres mesures.

Així, segons ha detallat Zapatero, la rebaixa del salari dels funcionaris aquest any serà proporcional als ingressos i es congelarà el 2011. A més, els membres del govern espanyol es retallaran el seu sou un 15%.

Aquest pla d'austeritat també inclou suspendre la revalorització de les pensions, excepte les no contributives i les mínimes, així com l'eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial.

Amb tot, el govern espanyol també preveu una reducció de 6.045 milions de la inversió pública entre els anys 2010 i 2011 i espera que a aquestes mesures s'hi sumi un estalvi de 1.200 milions per part de les comunitats autònomes i els Ajuntaments.

Zapatero ha assegurat que el seu executiu és "conscient' que la reducció de la demanda "afectarà el creixement", i per això ja ha avançat que el 2011 aquest creixement "serà unes dècimes inferior al previst". Per això, segons Zapatero, la reducció no afectarà totes les mesures acordades en les reunions de Zurbano ni les mesures estructurals que ja estan en marxa per accelerar la recuperació.

També ha demanat a empresaris i sindicats que impulsin la reforma laboral que el govern espanyol espera acordar al mes de maig. "Espero i demano sincerament que conclogui amb èxit", ha dit, i que "en no massa temps" puguin acordar les mesures del Pacte de Toledo.

Dit tot això, Zapatero ha dit que la situació actual requereix "un esforç especial, singular i extraordinari", atès que la situació "és difícil i seria insensat negar-ho" i, per tant, demana "un esforç nacional a tots els espanyols".

En aquesta línia, ha remarcat: "Sóc conscient que molts ciutadans no entendran que els demanem més esforços quan estem explicant que estem començant a sortir de la crisi, però és ara quan més ho necessitem per mantenir els inversors, complir amb els compromisos europeus i transmetre una imatge d'estabilitat".

Enllaç d’interès. Per tenir el mateix sou que fa 20 anys ens haurien d’apujar el sou un 49%: http://afectats.blogspot.com/2009/03/lenganyifa-de-la-congelacio-salarial.html
.

divendres, 7 de maig del 2010

El perquè de la Diagonal.


Ens han demanat si podem publicar la següent carta. Tot i no ser un tema estrictament laboral pot ser d'interès general.

EL PERQUÈ DE LA DIAGONAL: UN PASTÍS DE 50M€

La ciutadania té dret a votar, en el cas d’una artèria principal propietat nostra com la Diagonal, no sobre la decoració, sinó sobre l’urbanisme: estructura territorial de mobilitat, impacte sobre barris afectats, impacte atmosfèric, agents urbans implicats, costos colaterals, qui paga què. No es pot aprovar un projecte sense debatre abans el concepte, que en essència té 3 punts:

1er Volem abocar els més de 100mil automòbils/dia que avui passen per la Diagonal cap els ja saturats carrers de Rosselló, Provença, Mallorca i Consell de Cent? Es més important pacificar el trànsit d’una artèria vertebradora territorial, convertint l’Eixample en una xarxa de trànsit rodat massiu? O es millor pacificar el trànsit en un barri cada cop més residencial, on el comerç de centralitat minva, aprop de les finestres on la gent dorm, segons el model Cerdà primigeni, recuperat fa poc per l’Agencia d’Ecologia Urbana, formant bosses de 3x3 illes de zones 30 (Kms/h) amb carrers tipus Enric Granados, prou funcional i agradable?

2ºn Cóm absorbir l’impacte atmosfèric de la tala massiva de la quàdruple filera de palmeres i plàtans centenaris, quina superfície de copes equival a 6 grans parcs, unes 60Has de verd, durant el temps de les obres i fins el creixement dels nous arbres, pel que caldran 12 anys?

3er i crucial: quina modalitat de transport convé més als ciutadans? Tramvia, Metro o Bus, doncs aquests determinen la forma. Amb enormes canvis induïts sobre la semaforització de tot el Centre, les opcions municipals A i B dediquen 2 carrils només al Tramvia, el Metro ni es considera, i el Bus queda expulsat!

Tant si guanya A com B, uns 50 milions de bitllets anuals es transvasaran del Bus a TRAM S.A.,
imperceptiblement pels usuaris, doncs comprarem la mateixa T10 o bitllet, on no es veu a qui els paguem.
Perquè? Avui, l’ATM cobra unificadament els bitllets, amb aparença de servei públic; però desprès, la recaptació es reparteix proporcionalment als respectius usuaris entre els ens integrants, siguin públics: Renfe, FGC i TMB, o els privats a qui l’ATM ha donat concessions, com p.ex. el Tramvía del Llobregat i el Besòs: TRAM S.A.
Però el capital de TRAM S.A. es 77%privat: Alstom 20,25%; Fomento de Construcciones y Contratas 19,3%; COMSA 12,4%; Acciona 10,48%; MARFINA 10%; DETREN 4,8%.
Es aquest el perquè de tot plegat?
Acceptarem detraure uns 50 milions d’€/any de la recaptació de TMB, de propietat i gestió nostra controlable, per regalar-los a la gestora privada TRAM S.A.? Li cedirem gratis 30kms de carril, 15 Has públiques, per explotació privada permanent, a canvi només del cost de l’obra, que equival a la facturació d’un sol any?
Es tracta d’un regal prou gran a un grup de multinacionals i grans constructores, que justifica els 3M€ de l’enorme propaganda, i en plena crisi! Un regal que necessita l’aval majoritari per ser legítim. Però hi ha més: podrem garantir desprès la viabilitat econòmica del sistema públic de transport metropolità sense aquests excedents en les línies rendibles, que compensen les línies deficitàries? O també privatitzaran aquestes?
Excepte que s’ens estigui plebiscitant, encobertament, tant a A com a B, un parti pris municipal:
la privatització de la Diagonal.

Ada Llorens
Arquitecta, urbanista, paisatgista

diumenge, 2 de maig del 2010

La mala organització del treball mata.


Trailer del documental "La veu de l'amo" del programa "Banda Ampla" de TV3. Excelent reportatge sobre riscos psicosocials emès avui. Esperem que pengin el documental sencer a TV3 a la carta.