L'enganyifa de la congelació salarial.

Jugar amb l’excusa de la crisi per rebaixar per enèsima vegada el sou dels treballadors públics és inclassificable. Com s’expliquen i justifiquen que quan l’economia anava bé i l’IPC estava entre el 4 i el 5% als treballadors de les administracions només els pujaven el sou un 2%?.
Els preus a Catalunya des de febrer 1989 (20 anys) han augmentat molt més del doble: un 121.2%. Des del febrer del 1999 (10 anys) han augmentat un 39% (Font: Institut Nacional d’Estadística). És fàcil agafar qualsevol nòmina i veure que els increments no tenen res a veure. Fonts sindicals parlen que en 20 anys s’ha perdut molt més d’un 20% de poder adquisitiu. Si cada vegada ens fan més pobres, com volen que consumim més com demanava el mateix polític?
Com a mostra aquí teniu una taula d’increments dels funcionaris de l’Estat. Algun any puntual l’Ajuntament va fer alguna retribució extraordinària, però queda compensat perquè en altres mentre als de l’Estat els feien alguna millora a l’Ajuntament es quedava amb un increment inferior.

ANY//I.P.C. estatal//INCREMENT// DIFERENCIA /PERDUA SALARIAL (nivell 100 IPC)
1982 //14,00%// 8,00%// -6,00%// 94,0
1983// 12,20%// 9,00% //-3,20%// 91,0
1984 //11,90% //6,50%// -5,40% //86,1
1985 //8,20%// 6,50%// -1,70%// 84,6
1986// 8,30%// 7,20% //-1,10% //83,7
1987 //4,60%// 5,00% //0,40%// 83,3
1988// 5,80%// 4,00%// -1,80% //81,8
1989 //6,90%// 4,00% //-2,90%// 79,5
1990// 6,50%// 6,00%// -0,50% //79,1
1991 //5,50%// 7,22%// 1,72%// 77,7
1992 //5,30%// 6,10%// 0,80%// 77,1
1993 //4,90%// 1,80%// -3,10%// 74,7
1994// 4,30%// 0,00%// -4,30%// 71,5
1995// 4,30%// 3,50%// -0,80%// 70,9
1996 //3,50%// 3,50%// 0,00%// 70,9
1997 //2,10% //0,00%// -2,10% //69,4
1998 //2,10%// 2,10%// 0,00%// 69,4
1999 //2,40% //1,80% //-0,60%// 69,0
2000 //4,00%// 2,00% //-2,00%// 67,6
2001 //3,10%// 2,00%// -1,10%// 66,9
2002 //4,00%//2,00% //-2,00% //65,6
2003 //2,60%// 2,00%// -0,60%// 65,2
2004 //3,20%// 2,00%// -1,20% //64,4
2005 //3,70%// 2,00%// -1,70%// 63,3
2006 //2,70%// 2,00%// -0,70% //62,8
2007 //4,20% //2,00%// -2,20% //61,5

És interessant el següent comentari d’uns investigadors del CSIC: "Tomando como base 100 el salario de 1982, nuestro salario actual, referido al IPC es de sólo 67. Habría que subir ese salario actual un 49 %, 33 puntos, para recuperar el nivel de vida del año 1988. Esta reducción de la remuneración nos ha llevado a una situación de insuficiente capacidad para satisfacer nuestras necesidades y las de nuestra familia."

Adjuntem un article d’Isabel Pallarès, secretària general de la Intersindical-CSC a cronica.cat . Tot i ser del 5/12/2008 és vigent i aclaridor.

També adjuntem la resposta de CCOO en la seva web a les declaracions de Montilla.

La moderació salarial no beneficia (gairebé) ningú

Ja fa anys que la moderació salarial és un fet. Les xifres no enganyen i se’n poden donar moltes, sense necessitat de buscar massa. Així, del 1993 al 2007, el pes de les rendes del treball respecte el total del PIB s’ha reduït del 52,3% al 48,3%; del 1999 al 2007, els superàvits de les empreses espanyoles han augmentat un 238,7% (la xifra més alta de tot Europa, amb diferència), mentre que el poder adquisitiu de les classes treballadores no augmenta des del 1995 (un cas també únic a Europa); el salari dels i les directives de les empreses representen més de tres vegades el salari mig, una diferència que s’ha incrementat un 45% des del 1995… Com deia, doncs, les dades són clares i nombroses i són conseqüència en bona mesura, de les renúncies sindicals a l’hora de negociar amb la patronal, tal com s’exemplifica molt bé en els successius Acords de Negociació Col•lectiva (ACN) que any rere any signen UGT i CCOO i en els quals s’hi pacten augments salarials del 2%, una xifra molt inferior a l’increment de l’IPC anual.
I, tanmateix, la CEOE ha fet aquesta setmana una proposta encara més agosarada, aplicar la congelació salarial, la qual no ha tingut massa èxit, de tant extremista. Tanmateix, però, certs dirigents de sindicats espanyols i el ministre d’Economia, Pedro Solbes, ja han anunciat que apostaran, altra vegada, per la moderació salarial, a canvi de mantenir les prestacions d’atur i garantir la competitivitat de l’economia espanyola.
Malgrat tot, sense una capacitat adquisitiva adequada per a les classes treballadores, aquesta competitivitat serà fum, ja que el mercat interior es debilitarà com a conseqüència de la davallada del consum (conseqüència, a la vegada, de l’augment de l’atur i dels salaris baixos), això afectarà sobretot a les petites i mitjanes empreses i als comerços i, conseqüentment, agreujarà encara més l’economia i, de retruc, les classes treballadores. No és cap coincidència que sigui precisament el sector serveis el que hagi aportat més desocupació als Països Catalans, durant el darrer any, enviant a l’atur molta més gent que els sectors de la construcció i la indústria junts.
D’aquesta manera, doncs, més enllà dels anhels de justícia social i benestar, sense una correcta redistribució de la riquesa, en forma de serveis públics i augments salarials, costarà molt sortir d’aquesta crisi, ja que el consum de les famílies se seguirà limitant i dependran més d’un crèdit que ja no arriba i que alimenta el model especulatiu que tan mal ha fet.


Resposta del sindicat CCOO.

Els empleats públics no han de pagar la crisi que ha produït el sistema productiu i el sistema financer
CCOO demana la rectificació de les declaracions del president Montilla sobre la congelació salarial dels funcionaris

CCOO manifestem el nostre més absolut rebuig a les declaracions del president Montilla referents a l'abusiu increment salarial del personal funcionari i a l'amenaça de congelació salarial. Els treballadors i treballadores no hem de pagar amb cap congelació salarial aquesta crisi.

Estem davant d'una crisi produïda per l'interès de guanys desmesurats del sistema financer i d'un sistema productiu sense cap visió de futur que porta molts any pensant només amb els guanys immediats. Curiosament el president socialista ha desaprofitat una magnífica ocasió, davant dels màxims responsables de la crisi, que s'han aprofitat tant escandalosament dels bons temps i pretenen que el plats que han trencat amb la seva ambició els paguem els de sempre, per fer una autèntica crida a la moderació i al sentit comú.

CCOO no permetrem la vulneració a la negociació col•lectiva. L'increment dels salaris del 3,55% esmentat pel president Montilla és absolutament fals. No és cert que s'hagi pactat cap increment salarial dels funcionaris per l'any 2009. Encara no s'ha arribat a cap acord a la Mesa General de la Funció Pública. L'increment pel 2009 que CCOO demanem per enguany es limita al que s'ha aprovat en els Pressupostos pel 2009 del 2%, i l'acompliment dels acords pactats, que suposen arribar al 100% dels salari mensual a les pagues extres.

Està ja demostrat que mesures restrictives d'aquest tipus no són la solució per a remuntar cap crisi econòmica. La congelació salarial del personal al servei de la Generalitat de Catalunya comportaria a més una reducció del consum col•lectiu molt nombrós de ciutadans i ciutadanes i això contribuiria a fer més forat en la crisi actual.

CCOO demanem al President Montilla una rectificació a les seves declaracions ja que reforcen les demandes i les intencions de la patronal i no son cap solució per a l'actual crisi. No podem fer pagar als treballadors i treballadores els plats que han trencat d'altres.

El personal funcionari és molt heterogeni tant en funcions com en salari. El funcionari tipus és una dona auxiliar administrativa que amb dificultat arriba als mil euros mensuals. Si el President de la Generalitat vol reduir despeses dels salaris que comenci per congelar el sou del personal de confiança i els alts càrrecs dels Departaments de la Generalitat.
.