dimecres, 29 de setembre de 2010

Valoració de la participació en la vaga del dia 29.



Noticia del sindicat CCOO i de lamalla.cat amb informacions contradictories sobre el seguiment de la vaga. Potser no tants, però tampoc tan pocs.

Un 80% de la població assalariada catalana, 2,1 milions de persones, no ha anat a treballar avui.

La VAGA GENERAL experimenta un gran seguiment en el comerç i l’administració
local a Catalunya.

Un 80% de la població assalariada a Catalunya està secundant la vaga, el que representa que al voltant de 2.100.000 de treballadors i treballadores no han anat a treballar avui.
A Barcelona, al gran comerç el tancament ha estat generalitzat excepte a El Corte Inglés a causa
de la gran presència policial. A les cadenes Condis, Caprabo i Bonpreu el seguiment ha estat del
90%.
Els centres comercials del Baix Llobregat, com l’Splau, el Centre Comercial Llobregat i El Corte
Inglés de Cornellà, l’Alcampo de Sant Boi, l’Ànec Blau de Castelldefels i el Barnasud de Gavà, han tancat les seves portes. També el Makro de Badalona i el Carrefour de Tarragona. El sector del Comerç a la Costa Brava també s’ha sumat a l’aturada general. També a la Costa Brava i a la Costa Daurada, sobretot a Salou, el sector de l’Hostaleria s’ha vist afectat de manera molt important.
A les comarques de Lleida han tancat el 70% dels polígons. Entre les empreses tancades podem
citar Ros-Roca, Construccions Pujol, la Cooperativa de Guissona i les agroalimentàries Sagra, Argal i Nufri. Illnet, l’empresa de neteja de Lleida, va fer vaga ahir a la nit.

Als ajuntaments de Catalunya també s’ha seguit majoritàriament la vaga. Així a consistoris del Vallès Occidental, com Barberà, Sant Quirze o Mollet, entre el 80 i el 90% dels treballadors han fet vaga. A Santa Coloma de Gramenet el seguiment ha estat del 75%; el 70% a Rubí, Sabadell i Sant Cugat i el 65% a l’Hospitalet de Llobregat. El 95% de la plantilla de Parcs i Jardins de Barcelona ha secundat la vaga.
En el cas de les universitats, el percentatge arriba al 80%. Als mitjans de comunicació el seguiment ha estat igualment massiu: RNE, Catalunya Ràdio, TVE, TV3 i la resta d’empreses de la CCMA (90%), BTV (95%).


La Generalitat assegura que el seguiment de la vaga al sector públic és d'un 10,86%
La consellera de Treball, Mar Serna, ha destacat aquest dimarts(?) "la utilitat" dels acords en fred per garantir el compliment dels serveis mínims a Catalunya. En aquest sentit ha assegurat que en el transcurs de la jornada, "s’estan complint tots els serveis mínims decretats pel Departament de Treball tant en l’àmbit de la salut, com de l’educació, l’atenció social, el transport públic i de mercaderies". Des d’Interior s'ha informat que fins a les 14 hores de la tarda, s’havien fet un total de 23 detencions "per danys i agressions relacionades amb l’alteració de l’ordre públic". Dels detinguts, 12 han estat a Barcelona, tres a Cornellà, sis a Mataró i dos a Girona. A les 18h, el balanç ja puja fins als 20 detinguts a la ciutat de Barcelona, 31 en el total de Catalunya.
Fins al migdia, un 10,86% del personal de l’administració de la Generalitat de Catalunya ha secundant la vaga. El seguiment a Barcelona ha estat del 12,25%, a Tarragona del 8%, a Lleida del 3,95% i a Girona del 8,8%.
En el cas de l’educació, el seguiment mitjà ha estat del 20,85% pel que fa als centres públics. Els centres concertats han comunicat que en el seu cas el seguiment de la vaga és de l’11,46%. Pel que fa al sector salut, el seguiment ha estat del 7,14% als centres que depenen de l’Institut Català de la Salut. Els centres concertats han comunicat que en el seu cas el seguiment de la vaga ha estat del 5,91%.
En el cas del transport públic, hi ha hagut incidents lleus en la franja matinal de serveis mínims, que s’han traduït en retards puntuals a les línies 1, 3 i 5 del metro. Pel que fa al transport per carretera, els serveis mínims s’han respectat. Només a Tortosa i al Baix Llobregat s’ha dificultat el compliment d’aquests serveis.
.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Agenda de mesures contra la reforma laboral.


27 SETEMBRE:
ASSEMBLEA TREBALLADORS/ES ENTORN MUNICIPAL
COTXERES DE SANTS 12,30 A 14,30 H

28 SETEMBRE:
ASSEMBLEA – ESMORZAR
DE 09 A 10 H. APAGA L’ORDINADOR I SURT AL CARRER A DEBATRE AMB ELS TEUS COMPANYS/ES !!

29 SETEMBRE:
DIA DE VAGA GENERAL
Manifestació.
Concentració de 17 a 18 h. Pg. Gràcia / Diagonal

CONVOQUEN
CCOO * UGT * CGT

dilluns, 20 de setembre de 2010

Somnieu.


SOMNIEU. Lletra i música de Lluís Llach.

És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
.

Nou comunicat sobre la vaga general del dia 29.


Comunicat del sindicat CCOO:

Companys i companyes , com ja sabreu, la Reforma Laboral imposada pel govern ha estat recentment aprovada al Congrés dels Diputats i en el Senat, en aquest moments ja esta implantada.

Aquesta reforma que ens afecta a tots/es, suposa un brutal retrocés dels drets dels treballadors i treballadores d'aquest país, aconseguits en el temps a base de molts esforços posa en perill els nostres marcs laborals existents, com els Convenis Sectorials i/o d'Empresa, Pactes o Acords d'empresa/centre) i per tant des regularitza la negociació col•lectiva i el mercat laboral.
A mes de les condicions futures de cobertures socials (prolongació de l’edat de treball dels 65 als 67 anys, major restriccions per l’atur, ajuts a famílies, pensions reducció quantitats i ampliació temps càlcul........) pendents de una reforma en profunditat.

Davant la difícil situació que ens pot suposar la reforma, entenem necessari fer l'anàlisi jurídic de les principals novetats i conseqüències d’aquesta i especialment fer les accions necessàries per poder arribar amb la vostra col•laboració, als centres de treball i donar explicacions dels motius de la convocatòria de la VAGA GENERAL DEL 29 S.
Per aquest motiu estem fent en la majoria de centres de treball ASSEMBLEAS INFORMATIVAS , per explicar aquestes repercussions reals d’aquesta reforma laboral.
Es per aquest motiu que us informem que el proper dia 29 de setembre està convocada a les 18:00 una important manifestació a Barcelona , al Passeig de Gracia.
Properament es faran públiques el conjunt d'accions mobilitzadores previstes per el dia de la VAGA GENERAL.

PERQUÈ HI HA RAONS, TOTS I TOTES A LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE.
.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Més comunicats sobre la vaga general del dia 29.


Comunicats i noticies diverses sobre la vaga del dia 29.

Secció Sindical de la CGT transmet la següent convocatòria;

15 DE SETEMBRE, A LES 19 HORES A LA PLAÇA UNIVERSITAT,
ASSEMBLEA GENERAL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES, PENSIONISTES, ESTUDIANTS, ATURATS, ETC. DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.

CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I LA REFORMA LABORAL

ELS QUE ENS HAN POSAT EN AQUESTA CRISI NO ENS TREURAN D'ELLA
Les mesures impulsades per Zapatero, recolzades per la banca i la patronal, són l'atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors/es, pensionistes i la resta de sectors populars.
El govern està decidit a que el pes de la seva crisi caigui exclusivament sobre les nostres espatlles.
• Retallades i congelació de sous i pensions
• Retallades en la despesa social i pujades d'impostos i tarifes
• Privatització de l'ensenyament i la sanitat
• Retallades dels drets laborals i endarreriment de l'edat de jubilació
• Criminalització de la resistència i la rebel•lia
• Criminalització de la vaga
Davant d'aquesta situació, la vaga general convocada per les cúpules de CCOO i UGT no és suficient per aturar aquest atac. Necessitem un pla de mobilització més enllà del 29 de Setembre, dirigit per nosaltres mateixos, els i les que patim en la nostra carn les conseqüències de la crisi.
Convoquem una Assemblea General per organitzar les nostres lluites que ha de canviar la història dels nostres barris i pobles.
Tu també estàs afectada/at, vine i participa!


Comunicat de CCOO:
CCOO de Catalunya ha editat un vídeo de suport a la convocatòria de vaga general que es troba a la seva web i ja es pot trobar també a youtube i d'altres xarxes socials.

Us donem els links on podeu veure aquest vídeo i també una adreça on us podeu baixar l'arxiu en bona resolució, especialment per televisió.

El vídeo en AVI:
http://conc.ccoo.cat/premsa/video_vaga_general.zip

Al canal Visió Sindical de CCOO de Catalunya (http://www.ccoo.cat/visio/index.aspx?coleccio=Reportatges&numero=39) i al youtube (http://www.youtube.com/watch?v=1J44Qp10Ios).


Comunicat d’ASI:
LA GRAN PUTADA
En subvenciolandia han gruñido por fin los sindicatos CCOO y UGT.
Pero no van a la huelga general del 29 de septiembre para exigir al gobierno del Sr. Zapatero, que nos devuelva el dinero que nos ha quitado de la nómina a los empleados públicos, o exigir que no nos quiten en diciembre el 40% de la paga de Navidad. No, sino para lavar su imagen de sindicatos que se dedican a la política, subidos al carro del gobierno espléndidamente cargado de subvenciones y prebendas (en agosto, el Sr. Zapatero les volvió a dar a CCOO y UGT, unos millones de euros), quizás para que pagaran los videos de Chikilicuatre.
Las huelgas no se hacen contra la oposición, sino contra el gobierno saqueador del salario de los trabajadores.
La UGT y CCOO están atrapados en un bucle de contradicciones, de falacias e incluso de cinismo político que socava el escaso crédito que les queda ante la sociedad. Resulta esclarecedora, por ejemplo, la campaña de videos, de la mano del actor que popularizó al personaje Chikilicuatre. Lo de menos es que sus guiones sean pedestres y ajenos al buen gusto; lo pasmoso no es que se ataque groseramente a la oposición, no, sino el ejercicio de funambulismo al que se ha entregado Cándido Méndez para bailar en el alambre de la indignación obrera, sin rozar un solo pelo al Sr. Zapatero ni a su gobierno socialista, resulta tan circense, que hasta su colega Fernández Toxo le ha rogado un poco de coherencia.
La gran putada es la que nos han hecho a todos los funcionarios y laborales quitándonos dinero de nuestras nóminas. La gran putada es que nos descuenten más dinero todavía de la próxima paga de Navidad. La gran putada es que además de los recortes, nos congelen el sueldo en el año 2011. La gran putada es que estos sindicatos den por amortizada nuestra situación, con la huelga del 8-J.
¿La huelga se convoca para recuperar el dinero que nos han quitado de la nómina? NO ! ! !
¿La huelga se convoca para que no nos recorten más dinero de la paga de Navidad? NO ! ! !
¿La huelga se convoca para que no nos congelen el sueldo después de rebajado el año que viene?NO ! ! !
DESDE A.S.I. NOS MANIFESTAMOS CON UN NO ROTUNDO A LA HUELGA, LA CONSIDERAMOS, UNA BURLA Y UN ESCARNIO PARA TODOS LOS EMPLEADOS PÚBLICOS.

Notícia a lamalla.cat sobre CCOO i UGT:
Els sindicats creuen que la vaga general serà un 'huelgón'
Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, vaticinen que la vaga general del proper 29 de setembre tindrà un gran seguiment ("serà un huelgón", han dit) perquè "a mesura que els ciutadans coneixen les causes de la convocatòria de vaga creix la indignació". Per això, consideren que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, hauria de prendre nota de l'èxit que l'aturada general ha tingut a França i actuar en conseqüència. En un acte organitzat per Nova Economia Fórum, els líders sindicals han qualificat al Govern amb un zero i amb un 2,5 respectivament, mentre que han eludit posar nota al ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho.
Toxo ha assegurat que "no podem assistir" sense fer res a la "demolició" del pacte d'Estat que hi ha darrere de la iniciativa del Govern, amb la vulneració d'alguns elements de modificació del sistema de pensions i la congelació de les mateixes. El líder de CCOO s'ha mostrat pessimista respecte a l'atur i ha augurat que "més enllà de la estacionalitat" del mes d'agost, l'atur augmentarà durant aquest any i "probablement" durant part del pròxim. Una situació que, segons el seu parer, no es corregirà amb la reforma laboral.

Per la seva banda, Méndez ha dit que Zapatero hauria de prendre nota de l'èxit de la vaga general que "li han convocat" al president francès, Nicolás Sarkozy, i ha afegit que el 64% dels votants del PSOE creu que la vaga és justa. Per a Méndez, és necessari "connectar" la idea que la vaga és justa amb la participació ciutadana, al mateix temps que va recordar que la crisi ha suposat "una gran oportunitat perduda", perquè les crisis poden esdevenir en oportunitats.

Els dos líders han criticat el Govern per introduir en plena situació de crisi la reforma de les pensions que Méndez ha qualificat "d'oportunisme" i s'ha preguntat com pensa garantir la feina fins als 67 anys quan molts treballadors "poden quedar-se a la cuneta" amb 45, donades les actuals circumstàncies. Ha dit que la vaga és l'exercici d'un dret democràtic i que es convoca per unes mesures que afebliran "els pilars" de cohesió social que hi ha a Espanya.

Per a Méndez, les decisions que ha pres el Govern han estat en un "context equivocat" que, a més d'un retard en la recuperació econòmica i l'augment de l'atur, produirà un efecte afegit que és l'Europa de dues velocitats, en la qual Espanya quedarà en el grup dels ressagats.
.

diumenge, 12 de setembre de 2010

Calendari oficial de festes 2011.


CALENDARI OFICIAL DE FESTES del 2011 facilitat pel sindicat ASI

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5639 –31/05/2010
ORDRE TRE/309/2010, de 11 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2011.

Article 1

A Catalunya durant l’any 2011 seran festes laborals de caràcter retribuït i no recuperable les següents:

- 1 de gener (Cap d’Any) dissabte
- 6 de gener (Reis) dijous
- 22 d'abril (Divendres Sant) divendres
- 25 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida) dilluns
- 13 de juny (Dilluns de Pasqua Granada) dilluns
- 24 de juny (Sant Joan) divendres
- 15 d’agost (l’Assumpció) dilluns
- 12 d'octubre ("Hispanidad") dimecres
- 1 de novembre (Tots Sants) dimarts
- 6 de desembre (Dia de la Constitució) dimarts
- 8 de desembre (La Immaculada) dijous
- 26 de desembre (Sant Esteve) dilluns

Article 2

A més de les esmentades es fixaran, mitjançant una ordre d’aquest Departament, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels municipis respectius.

Les festes Locals de Barcelona, segons Gaseta Municipal Núm. 23 de 30 de juliol de 2010 (Article 13 de la Carta Municipal de Barcelona) seran:

- 14 de febrer (Sant Valentí) dilluns . Posteriorment es canvia pel 7 de març
- 24 de setembre (La Mercè) dissabte

Hi ha dues festes oficials que coincideixen en dissabte i són recuperables (Cap d’Any i La Mercè). L'11 de setembre cau en diumenge.

Nota posterior (18/10/10): La festa de Sant Valentí ha aixecat força polèmica i es parla de canviar-la, hi ha diverses propostes, entre elles el 7 de març.
11/11/10: Definitivament canvien Sant Valentí pel 7 de març.

.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Comunicats sobre la vaga general del dia 29.


Part del comunicat del sindicat CCOO sobre les assemblees prèvies a la vaga general i comunicat del sindicat CGT sobre el perquè de la vaga.

ASSEMBLEES VAGA DIA 29 DE SETEMBRE

Per tal de preparar la jornada de VAGA GENERAL del dia 29 de setembre, a partir de dilluns dia 6 es faran assemblees territorials per informar sobre la importància de les repercussions sòcio-laborals i econòmiques que la motiven i sobre la necessària participació de tots els treballadors/res.

Les assemblees prèvies a la jornada de vaga estan convocades, a l’entorn municipal, per CCOO, UGT i CGT i se’n faran onze (11), cada una vinculada a l’àmbit territorial dels districtes municipals, excepte Ciutat Vella, que en tindrà dues (2). Això implica que, independentment de l’adscripció orgànica del lloc de treball, la assistència la vincularà el districte municipal on es troba el lloc de treball (exemple: el personal de l’Institut de Serveis Socials anirà a l’assemblea del districte corresponent -els centres de Nou Barris a l’assemblea de Nou Barris, els de Les Corts a l’assemblea de les Corts, i així successivament).

LA JORNADA DE VAGA DEL DIA 29-S ÉS NECESSÀRIA PER MANTENIR LA DIGNITAT INDIVIDUAL COM A TREBALLADOR/A I ELS DRETS COL•LECTIUS ASSOLITS DURANTS MOLTS ANYS DE LLUITA; DRETS QUE ENS VOLEN DETREURE PER MANTENIR UN SISTEMA CORRUPTE DEL QUAL NOMÈS SE N’APROFITEN ELS RICS I ELS PODEROSOS

Comunicat de CGT:

Posició de CGT contra les retallades,el decretazo, la reforma laboral i l’atac a les pensions

Les mesures antisocials del Govern per a sortir de la crisi són la reforma laboral, el pla d’ajustament per a reduir el dèficit públic i la reforma del sistema de pensions.
PER A LA CGT LA SORTIDA DE LA CRISI NOMÉS POT SER EL REPARTIMENT DE LA RIQUESA I DEL TREBALL EN UN NOU MODEL SOCIAL I PRODUCTIU.

Fa ja diversos anys que com classe treballadora estem sofrint les conseqüències de la crisi. Els diferents governs, independentment del color polític, estan engegant una sèrie de mesures que suposen una reculada i una retallada dels drets laborals i socials. Ara, aquestes mesures clarament antisocials s’estan intensificant per a corregir el dèficit provocat per la diferència entre els ingressos i les despeses.
Les mesures imposades per decret des del govern només incideixen en el capítol de reducció de despeses, ignorant que la despesa pública social de l’Estat Espanyol és la més baixa de tota la zona euro (fins i tot que la de Portugal o Grècia), ja que representa el 21% del PIB mentre que la mitjana europea és del 27%…
Per tant, el veritable problema del dèficit no està en l’excés de despeses, sinó en la falta d’ingressos, a causa de una baixa càrrega fiscal a empresaris i a les rendes del capital. L’eliminació de l’impost del patrimoni o el paradís fiscal que representen les societats d’inversió SICAV són un clar exemple i el que els empresaris espanyols declarin de mitjana 6.500 euros menys que les persones treballadores resulta significatiu, per no dir escandalós.
A això hem d’afegir un elevat frau fiscal, situat ja en 90.000 milions d’euros i una economia submergida que suposa el 23,3% del PIB, 10 punts per sobre de la zona euro. Per què no es busquen els ingressos allí on estan els diners en lloc de seguir robant als treballadors, a les treballadores i a les classes populars?

Durant els últims temps hem assistit a la privatització de grans empreses en sectors estratègics com l’energètic, les telecomunicacions, els transports, la gestió d’aigua i a poc a poc l’educació, la sanitat, els serveis socials…
També hem pogut veure com augmenta la privatització de les pensions amb el foment constant dels plans privats de jubilació (el 1995 els fons privats de pensions en el món gestionaven 4,9 bilions d’euros, arribant en el 2009 a la xifra de 12,7 bilions, és a dir, el 27% del PIB mundial).
Si a tot aquest procés generalitzat de privatitzacions, li afegim la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora a causa de la reducció o congelació dels salaris i les constants reduccions d’impostos a les classes adinerades, tenim com resultat que grans quantitats de diners han passat de mans públiques a mans privades, més concretament a poques mans, les grans multinacionals i sector financer, és a dir, el nucli dur del sistema capitalista.
Aquest sistema, obeint a la seva lògica de màxim rendiment, ha seguit buscant el benefici il•limitat, utilitzant aquest excedent de capital en la concessió de crèdits sense mesura a les classes populars perquè poguéssim seguir consumint els productes que genera el propi sistema, creant una espiral infernal fins a arribar al col•lapse. Un col•lapse que es tradueix en l' impagament de préstecs dels consumidors als bancs i al seu torn, l' impagament d’aquests als mercats financers i a altres bancs. Com colofó, el govern opta per protegir a la banca perquè no faci fallida, però sobretot perquè els creditors (aquests mateixos mercats que han generat aquesta dinàmica) no deixin de cobrar. Per a això, es presta diners públics a la banca, però com els estats tampoc tenen diners han de recórrer novament als mercats financers per a demanar més diners, el que provoca més augment de la despesa pública.

Doncs bé, aquesta bogeria és l’eix central d’una política econòmica globalitzada que porta a les poblacions a la pobresa i exclusió social. I que en el cas concret de l’Estat Espanyol implica:
• 1,3 milions de llars tenen tots els seus membres actius en l’atur.
• 600.000 persones porten sense poder treballar més de dos anys i a juny 2010, gairebé 2 milions porten més d’un any.
• El nombre de persones parades ha augmentat en 602.000 l’últim any.
• El 20% de la població es troba en la pobresa.

LES MESURES D’AJUSTAMENT PER A REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC: LES RETALLADES
El govern, seguint les instruccions dels mercats, els bancs i les mateixes institucions que han generat la crisi, ha engegat diverses mesures, una d’elles coneguda com el Tijeretazo , que afecten a:
• Les i els treballadors públics del sector públic, ja que, per decret i de forma autoritària, estan veient reduïts els seus salaris, suficientment baixos ja en la major part de l’escala salarial, o estan veient com només es cobriran 3 vacants de cada 10 jubilacions, el que dóna com resultat un deteriorament encara més gran dels serveis públics com la salut, l’ensenyament dels nostres fills i filles o la gestió de les prestacions socials tan necessàries en aquests temps dramàtics (atur, dependència, jubilació).
• Els jubilats i jubilades, que veuran congelades les seves pensions en l’any 2011, quan més del 70% dels 8,7 milions de pensionistes no cobra els 830 euros de la pensió mitja mensual.
• 3,2 milions de persones treballadores en situació d’atur amb prestació d’atur, els quals tenen de mitjana un atur de 820 € i més de 554.000 d’ells només perceben durant 6 mesos 426 €.
• A més de 2,5 milions de treballadors/es que han estat acomiadats impunement des del 2008 fins a ara. El 92% dels contractes segueixen sent precaris i temporals.
• Centenars de milers de dones i homes que opten per no tenir fills i filles, ja que, no poden comptar amb escoles infantils públiques i tampoc existeixen polítiques d’ajuda familiar.

LA REFORMA LABORAL: EL DECRETAZO
No considerant suficient les mesures anteriors, el govern ha engegat el Reial decret 10/2010 de mesures urgents per a la Reforma del Mercat de Treball, amb un contingut que insisteix, una vegada més, a fer pagar les conseqüències de la crisi a les persones que no som responsables de la mateixa. Aquesta enèsima reforma farà més fàcil i barat l’acomiadament per als empresaris, segueix subvencionant la contractació i elimina qualsevol llibertat o dret al treballador en el control de l’organització del treball, fent que l’entrada, la permanència i la sortida del mercat de treball, és a dir, tot el recorregut del contracte, es caracteritzi per la precarietat i inestabilitat.
Els aspectes més regressius d’aquesta Reforma Laboral són:
• Rebaixa dels costos del contracte, ja que estableix bonificacions als empresaris a càrrec de l’erari públic de 2.800 milions d’euros, en pràcticament tots els contractes a la carta amb els quals compten.
• Reducció d’indemnitzacions per acomiadament. Facilitat absoluta per als empresaris en acomiadaments objectius, bé individuals, bé col•lectius, per qualsevol causa: econòmica, tècnica, productiva, organitzativa i reduint sensiblement les indemnitzacions empresarials en aquests acomiadaments, 20 dies i damunt l’Erari Públic (tots nosaltres) a través del FOGASA assumeix l’equivalent a 8 dies, igualant d’aquesta manera el cost entre un contracte temporal (12 dies per any en el 2015, ara 8) i un contracte fix.
• Eliminació en la pràctica del dret fonamental a la tutela judicial en els acomiadaments objectius, doncs el Jutge no podrà entrar, sinó és molt tangencialment, a analitzar si existeix o no raó, doncs a l’empresari només se li exigeix una mínima raonabilitat en la causa extintiva.
• Es generalitza el Contracte de Foment a la Contractació Indefinida (CFCI), el dels 33 dies, passant a ser el contracte ordinari mentre que el de 45 dies quedarà com una relíquia.
• Privatització dels Serveis Públics d’Ocupació. Facilita l’entrada de les ETTs en sectors que fins a ara tenien restringits com l’Administració Pública i es dóna entrada a les Agències de Col•locació Privades en la gestió dels Serveis d’Ocupació.
• Flexibilitza les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, sistemes de torns i sistemes de retribució), eliminant el control administratiu i afeblint el control per part dels treballadors i treballadores de les condicions col•lectives.
• Precaritza encara més la contractació juvenil.
• Fa inservible la negociació col•lectiva al possibilitar que les empreses pactin convenis i es modifiquin condicions de treball substancials, bé col•lectives, bé individuals: jornada, mobilitat funcional, horaris, sistemes de torns i sistemes de retribució, a l’endemà de pactar-los, deixant els mateixos en paper mullat, alhora que facilita a les empreses el no-compliment (clàusules de despenjament) de les pujades salarials.

LA REFORMA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS: EL PENSIONAZO
Pendent de plasmar les mesures concretes, els polítics, els banquers, la patronal, els mercats, les institucions que ens governen, insistiran una vegada i una altra fins a aconseguir que l’opinió pública els sigui favorable per a aplicar mesures com:
• Augmentar l’edat de jubilació fins als 70 anys.
• Considerar tota la vida laboral per a calcular la pensió a percebre.
• Augmentar fins a 20-25 anys el nombre mínim d’anys cotitzats per a tenir dret a la pensió de jubilació.
• Reduir i congelar la pensió a percebre.
• Pretenen que les persones visquem per a treballar negant-se’ns el dret al benestar.
Els Beneficis de les empreses de l’IBEX 35
Els guanys que les principals Empreses i Multinacionals privades han obtingut explotant als treballadors i treballadores i aprofitant tot tipus d’ajudes públiques, no han revertit a la societat, més aviat el contrari, el repartiment ha estat inexistent, quedant tot en mans dels accionistes, directius i executius d’aquestes multinacionals.
Els beneficis fins a març de 2010 de les 35 majors empreses i bancs, van créixer un 25% fins a situar-se, solament en un trimestre, en 11.598 Milions d’euros. Només un Banc, el Santander, va obtenir uns guanys nets en aquest primer trimestre de 2.215 Milions d’euros. Telefònica va obtenir 1.656 Milions d’euros, Endesa 1.535 Milions d’euros, el BBVA 1.249 Milions d’euros… Els 584 consellers executius i alts directius de les empreses de l’Ibex 35, van cobrar un milió d’euros de mitjana, en el pitjor any de la “crisi”.
Els sous dels qui proposen i defenen el tijeretazo, el decretazo i el pensionazo
Alguns pensionistes i funcionaris de luxe són qui defensen i promouen ferventment les retallades i restriccions per a les classes populars. Alguns exemples: José Ignacio Goirigolzarri –conseller delegat del BBVA- es va jubilar anticipadament amb 68,7 milions d’euros de pensió. Francisco González, actual President del BBVA, al jubilar-se percebrà una pensió de 79,8 milions d’euros. La d’Emilio Botín, President del Banc Santander, serà de 24,6 milions d’euros. El Conseller Delegat d’aquest mateix banc, percebrà una pensió de 85,7 milions…. I així un llarg etcètera.

Conclusions

Des de la CGT estem denunciant des de sempre aquesta situació d’injustícia i proposant com ALTERNATIVA el contrari al que s’ha fet: el repartiment de la riquesa, entesa no com repartiment de dividends o accions entre la població, sinó emprant aquests diners en uns serveis públics de qualitat i amb caràcter veritablement universal perquè puguem gaudir-los les i els quals realment produïm aquesta riquesa.
Perquè això sigui possible resulta imprescindible que passin a gestió totalment pública el control de les energies, els transports, les telecomunicacions, la gestió de l’aigua, la sanitat, l’educació, tots els serveis públics, etc. No només s’ha de repartir la riquesa, sinó també cal repartir el treball. En l’era de l’avanç tecnològic no és admissible donar un salt enrere en les relacions laborals o en els drets socials pretenent que treballem fins a 65 hores setmanals. Seria com tornar als vehicles de tracció animal.
Les persones no tenim el mateix concepte de rendibilitat que el sistema capitalista, per tant, els recursos i infraestructures necessàries per a fer possible que tota la població tingui cobertes les necessitats bàsiques no poden estar gestionats per qui ens han dut a aquesta situació, sinó que cal un nou model social i productiu basat en la llibertat, la justícia social i l’autogestió.
Pensem que ha arribat el moment de dir PROU, però no només als mercats, sinó també als estats i les institucions que segueixen les instruccions d’aquests mercats. És inadmissible que les pròpies entitats que van generar la crisi siguin les que estiguin imposant les seves propostes per a sortir de la mateixa i resulta vergonyós l’acatament sense dubtes de tota la classe política.
Repartir la riquesa i el treball, és la garantia perquè milions i milions de persones visquem amb el necessari i ningú manqui del bàsic, buscant alhora un equilibri amb la vida del planeta, deixant de saquejar-la, perquè les nostres generacions futures puguin viure amb dignitat. Hem de mobilitzar-nos. Cal canviar el sistema. La nostra passivitat no és només la seva força, sinó el nostre suïcidi.
.

divendres, 3 de setembre de 2010

Els treballadors som tocacollons ("gilipollas")?


Article del blogsalmon reflexionant sobre les actituds en el món laboral.

Al blog de L'Art de la Guerra hi ha un article realment aclaridor sobre el principal problema del mercat laboral i de l'actitud dels treballadors. Aquest article pregunta en to irònic si els treballadors són tocacollons, atès que no defensen els seus drets, perquè es presten voluntàriament als incompliments reiterats en els contractes de treball per part de les empreses en matèria d'horaris, vacances, nòmines ... Jo ho afirmo: els treballadors són tocacollons.
La conclusió és aclaparadora, la culpa no la té ni ZP, ni el PP, ni els sindicats ni la patronal, atès que en el fons, la millora i estabilitat laboral només es pot aconseguir quan el treballador de manera global deixi de ser "gilipolles". No puc estar més d'acord amb aquest article ja que el treballador segueix ancorat en l'esquema laboral del segle XV, en ple segle XXI.

La consciència col.lectiva ha d'evolucionar del terme que gira al voltant de l'oferta i demanda de treball. Les empreses no ofereixen feina, demanden treball i en els mercats, el poder el té l'oferta, no la demanda, que en aquest cas és imprescindible.

En aquesta línia, si tota la massa laboral posa les seves condicions sobre de la taula, s'atendran les peticions dels oferents de treball, abans que els demandants. Però clar, el tòpic de si jo no ho faig, ho farà un altre, pesa molt. Això val per a mileuristes, empreses que per norma no respecten les condicions laborals inicials o directament canvien les regles de joc a meitat del partit.

En aquests casos, si no s'abandona el vaixell de manera immediata, el dany irreparable ja està fet. I el marc laboral actual protegeix davant d'aquests abusos i aquests canvis de criteri, però els propis treballadors, segueixen ajupint cada vegada més i més, abans de prendre mesures contra aquestes actuacions.

És obvi que cal menjar, igual que també és obvi que les empreses necessiten treballadors per menjar elles mateixes, de manera que si els treballadors segueixen ajupint-se cada dia més i infravaloren la seva feina dia rere dia, arribarà un punt que la seva llengua estarà a l'alçada de les sabates de l'empresari, amb el cul totalment a l'aire.

En aquestes circumstàncies, esperar que un sindicat o govern resolgui la manca de testiculina dels treballadors i vingui a donar una estirada d'orelles a l'empresari és impossible. No té sentit debatre sobre productivitat, indemnitzacions ni millores socials quan un 80% dels treballadors no estan a gust a la seva empresa i sorprenentment no canvien de treball. Imagineu només per un moment el que pot ser 13 milions de treballadors abandonant les seves empreses? Qui té aquí el poder, l'empresa que es veu abocada al tancament o el treballador que defensa el seu treball, el valora, li posa preu i pacta unes condicions?

La incultura, la baixa qualificació i el criteri d'opressió laboral és el millor brou perquè la societat no avanci, no evolucioni, no se senti lliure i necessiti aturar-se a debatre una indemnització per contractes indefinits en treballs que fan a desgana, que no els agrada i que tampoc tenen ganes de lluitar obertament per millorar les seves condicions. El dia que els treballadors deixin de ser tocacollons, l'economia començarà a funcionar de veritat i deixarem enrere els esquemes laborals del segle XVIII. Però això, no passarà mai perquè el treballador seguirà sent tocacollons per molts anys.
,

dimecres, 1 de setembre de 2010

No aplicació de claúsules de revisió a la baixa.


Si la inflacció real és inferior a la prevista no es pot revisar a la baixa la claúsula de revisió salarial, segons la noticia facilitada per la revista Serveis a la Ciutadania del sindicat CCOO.

El Tribunal Suprem dóna la raó a CCOO en relació amb l’aplicació de les clàusules de Revisió Salarial i a les previsions d’inflació

En una sentència del 29 de juliol, dictada pel Tribunal Suprem, es dóna la raó a la interpel•lació que CCOO havia plantejat en dos temes que han tingut paralitzada la negociació col•lectiva, per la interpretació que durant els últims 12 anys s’havia donat a l’aplicació de les clàusules de revisió salarial i a les previsions d’inflació.

Després de l’inici de la crisi econòmica i la negativa del govern a oficialitzar les previsions d’inflació d’una banda i la reducció de la inflació el 2009 per l’altra, les patronals van donar la consigna de no aplicar el pactat als convenis col•lectius proposant per a la revisió dels salaris pactats als convenis vigents la inflació passada i per tant una reducció en l’increment inicial, i en concret el 0,8% davant el 2% de previsió.
L’altre tema en litigi ha estat una interpretació per la patronal contrària al que havia succeït en anys anteriors, això és revisar el que hagués superat la inflació real respecte a la prevista a final d’any, en el supòsit de no ser així no operava la clàusula de revisió.

La Sentència del Tribunal Suprem resol amb rotunditat la interpretació de CCOO i per tant invalida les pretensions empresarials de deflactar a les taules salarials la diferència entre l’IPC previst i el real en els supòsits que el primer (previst) sigui superior al segon (real). Aquesta sentència a més rectifica el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que havia donat la raó a l’empresa en la interpretació de la clàusula de revisió o garantia salarial.

Aquesta sentència respon al recurs presentat per CCOO de Catalunya contra l’empresa SOREA que depèn del Grup AGBAR, després de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va donar la raó a l’empresa en la interpretació de la clàusula de garantia salarial i als treballadors en la interpretació de les previsions d’inflació. També deixa sense efecte un acord assolit entre la direcció de SOREA i UGT en base a les propostes de l’empresa, partint del raonament empresarial en interpretar la sentència del Tribunal Suprem que no pot haver un acord per sota del conveni col•lectiu en vigor.
.