Noticia argentina d'un cas produit en aquell país, recollit a la web de mobbing opinión
La Justícia va considerar que el cesament de l'executiu estava justificada en virtut de la violència i persecució que exercia sobre els empleats. Les reclamacions per assetjament en el treball es multipliquen i el Congrés segueix sense tractar el projecte que pretén regular aquesta figura.
Punts Importants * La cambra laboral va considerar justificat l'acomiadament d'un executiu que maltractava als seus empleats que estaven sota la seva supervisió.
* Els jutges van indicar que l'empleat acomiadat "no havia respectat la dignitat dels treballadors i que la seva conducta va fer impossible la continuïtat del vincle.
* Davant aquest tipus de situacions, especialistes recomanen revisar amb atenció els perfils i l'estil del personal jeràrquic.
La problemàtica vinculada amb la violència o persecució laboral segueix instal·lada a les empreses. En aquesta oportunitat, la Cambra del Treball va validar l'acomiadament d'un gerent qui fou cessant per maltractar i insultar els treballadors que es trobaven sota la seva dependència.
La decisió és transcendent si es té en compte que en la majoria dels casos per denúncies de mobbing, són els treballadors que es co·loquen en situació d'acomiadament i acudeixen a la Justícia a procura d'una indemnització per rescabalar del dany.
Tanmateix, en aquest cas es tracta de l'acomiadament d'un alt executiu motivat per la violència i el maltractament que aquest dispensava a aquells treballadors que es trobaven sota la seva supervisió.
Les figures d'assetjament o violència laboral són molt recents en la Justícia Argentina i van sorgir de la pròpia doctrina dels jutges, ja que actualment no estan regulades en la Llei de Contracte de Treball (LCT).
Això va motivar que el novembre de 2007, la Cambra de Diputats donés sanció a un projecte que reglamenta el mobbing en l'ambient laboral, encara que de moment la seva discussió es troba estancada a la cambra de senadors
En la causa "G. M. A. M. c / Fundació Argeninta s / acomiadament ", els jutges van considerar que el cessament de l'alt executiu va estar ben justificada degut al fustigació i persecució que exercia sobre els seus empleats
L'assetjament
Una empresa va decidir acomiadar al seu gerent de relacions institucionals a causa de la violència discriminatòria i el fustigació que imprimia els seus empleats i per "altres accions que provoquen angoixa i humiliació a la dignitat dels treballadors".
Els empleats havien denunciat que eren víctimes de maltractament, crits, expressions denigrants i insults, i fins eren controlats en el temps que demora en anar al lavabo.
L'executiu va considerar que l'acomiadament va ser injustificat i va recórrer a la Justícia per reclamar el pagament de les indemnitzacions per acomiadament. En primera instància el magistrat li va donar la raó i va condemnar l'empresa. Tanmateix, els jutges de cambra van considerar que l'actitud del gerent havia estat reprotxable i mereixedora de l'acomiadament finalment disposat.
El tribunal va indicar que el treballador desvinculat, que exercia funcions jeràrquiques i amb personal a càrrec, "no va observar el degut respecte a la dignitat dels treballadors i la seva conducta va fer impossible la continuïtat del vincle".
És a dir, per als jutges l'actitud de l'executiu va tornar legítima la decisió de la companyia de sancionar aquell amb l'acomiadament. Per això, en considerar justificat el cessament, el tribunal va disposar que no corresponia que l'empresa abonés les indemnitzacions.
A més, els magistrats van dir que l'actitud del gerent "contrària als principis de solidaritat, col· laboració i bona fe que han d'imperar en una comunitat de treball".
"La difusió que està assolint la problemàtica del mobbing, la violència o assetjament laboral, en l'àmbit de la Justícia ha de portar a les empreses ocupadores a revisar amb cura els perfils i estils dels comandaments mitjans i nivells de supervisió", va advertir Ignacio Capurro , soci de Funes de Rioja & Associats.
En aquest sentit, Capurro destaca que haurien de generar polítiques i procediments, coordinar activitats d'informació i formació que procurin unificar el llenguatge, estil i pràctiques que han de ser observades, a efectes d'evitar la generació de fets susceptibles de provocar aquest tipus de reclams per violència en l'ambient laboral.
Codis de conducta Fernando Cortés, membre de De Diego & Associats, va recalcar la importància de modificar la legislació laboral i incorporar aquestes figures per cobrir el buit legal que avui existeix sobre aquest tema.
Cortés va advertir que per prevenir aquest tipus de reclams, les empreses han de confeccionar codis d'ètica on estableixin quines conductes han d'observar els seus empleats jeràrquics superiors en el tracte dispensat al personal que es troba al seu càrrec.
El projecte de llei
El mobbing o assetjament laboral no es troba regulat en la LCT i és per això que, davant la quantitat de reclamacions i denúncies, les empreses segueixen amb especial atenció el tràmit legislatiu d'un projecte de llei que pretén reglamentar aquesta figura.
El novembre passat es va complir un any de la mitja sanció de la Cambra de Diputats a aquest projecte d'assetjament laboral. Tanmateix, des de la seva elevació al Senat, la comissió de Treball i Previsió Social d'aquest cos no va aconseguir avançar en el tractament d'aquesta iniciativa.
Des que el projecte va ser aprovat amb mitja sanció en Diputats, la comissió va intentar tractar en set oportunitats durant el transcurs del 2007. No obstant això, en cap d'elles hi va haver quòrum que permetés discutir la iniciativa.
.
A més, des que van començar les sessions l'any passat, el titular de la comissió, Gerardo Morales (Unió Cívica Radical) va intentar tractar novament el projecte en comissió en quatre oportunitats, però totes van fracassar per manca de quòrum.
.
Escrits
