Sèrie de contes: 6. La bella dorment.

Bella i adolescent, en una gran empresa de filatures del ram tèxtil, va entrar a treballar una jove noia. Com que era una empresa de les d'abans a tots els empleats nous els feien un petit convit d'incorporació que servia per a conèixer a la resta de treballadors de l'empresa i a on hi anava tothom. Però aquell dia van tenir un greu oblit, es van deixar de convidar a un dels seus futurs caps.

A les acaballes de la festa aquest es presentà enrabiat i la maleí: Abans que faci 18 anys que estiguis a l'empresa et punxaràs amb una agulla i estaràs tota la vida com adormida. Sort que un altre de seguida digué: fins que un altre cap més comprensiu et faci un petó.

Va haver-hi una preocupació general, la maledicció era de per vida, perquè on es troba un cap comprensiu avui en dia?. Per evitar el perill van allunyar-la de les sales de màquines i li donaren feines administratives. Va treballar molt i bé i un dia la van ascendir de responsable d'una secció de disseny de nous vestits una feina bastant creativa però amb un inconvenient: tenia per cap aquell home que l'havia maleït.

El seu cap, que a més volia col·locar al seu fill com a responsable de la secció de disseny de nous vestits, li feu la vida impossible per a que marxés, no la formava, no li donava informació, la desprestigiava, li negava reconeixements econòmics ... i li posava agulles per tot arreu per a que es punxés. Però ella intentava seguir fent la seva feina.

Un dia però li feu fer una suplència al taller amb una gran màquina sorgidora i per la inexperiència amb aquell aparell es punxà. Quedà com estabornida, ho veia tot, ho entenia tot, però només sortien dels seus llavis números i paraules inconnexes (set, no, quinze, trenta, seixanta,... ). Quina alegria la del seu cap!, hagué de deixar temporalment l'empresa.

La contractaren d'àrbitre de tennis però la feina li durà quatre dies. Desprès d'un bon arbitratge el seu nou cap, per felicitar-la, li feu un petó.

Hereu endurecerá la lucha contra el mobbing.

Bé, es tracta d'una petita broma. El titular és real, trobat a internet. El que com podeu veure amb la resta de l'explicació de l'enllaç es tracta del mobbing immobiliari. Per alguna cosa es comença, esperem que també es preocupi pel mobbing laboral que te molt aprop. HEREU ENDURECERá LA LUCHA CONTRA EL MOBBING INMOBILIARIO Y LOS PISOS PATERA ... OO. espera que las administraciones frenen la siniestralidad laboral ... www.asturi.as/303477___Hereu_endurecera_la_lucha_contra_el_mobbing_inmobiliario_y_los_pisos_patera.htm - 28k

Qui som.

QUI SOM.

Hi ha de tot:
Afectats directa o indirectament per polítiques laborals no imparcials, discriminacions, amiguismes o assetjaments. Afectats per manca de reconeixement laboral o econòmic del seu lloc de treball mentre a altres els van regalant millores. Afectats per treballs en condicions precàries de salubritat, horari o ritme. Gent que ha rebut persecució, subtil o no, o manca de reconeixement del seu lloc o feina.
I sobretot els que agraïm especialment, els no afectats directament però solidaris amb aquesta causa. Ja sabeu allò d'ahir va ser ell, avui sóc jo, però demà pots ser tu.

Sèrie de contes: 5. L'aneguet lleig.

Hi havia una vegada una mare ànec que va tenir molts fills. Tots esvelts , bonics, amb un plumó suau i rogenc... vaja, una meravella. Tots? No tots, hi havia un aneguet malgirbat, groguenc, amb pèl aspre i poca cosa a qui tothom anomenava aneguet lleig.
Com que la mare era una gran artista els va introduir a tots en un espectacle de dansa que ella mateixa dirigia i tots feien grans actuacions amb impressionants coreografies que triomfaven per mig món. Tots? Bé, no tots. L'aneguet lleig es quedava rera l'escenari fent de tramoista, substituint els decorats , canviant el vestuari dels seus germans i fent qualsevol feina que pogués sortir.
Un dia l'aneguet lleig va demanar a la mare poder participar en alguna coreografia, ell també volia ser artista!.
I quin tip de riure la mare!:
- Tu artista?, tu artista? Que no t'has vist la cara?. Nens!, mireu el que diu aquest beneït!.
I tots els aneguets vinga riure. Com se li havia acudit al seu germà voler ser com ells? Com se li havia acudit posar en dubte el bon criteri de la mare de deixar-lo sempre fora de l'espectacle?. Ell no servia.
El pobre aneguet, incrèdul perquè el menyspreessin sense poder demostrar les seves possibles virtuts, marxà trist i capcot del teatre i no se'l va veure mai més.
Un dia passat molt temps els ànecs ja adults, que havien perdut tot aquell encant de la infantesa, sortien d'una representació d'un petit teatre de barri i van veure a la llunyania un gran ballarí famós per les seves interpretacions de la dansa del cigne. Li van demanar un autògraf i es van quedar glaçats al llegir la dedicatòria: "Amb estima. El vostre germà."

Article sobre la discriminació laboral.

Fragment d'un article de Tim Field sobre discriminació i assetjament recollit a la web http://www.mobbing.nu/

¿Por qué me escogió a mí? Porque usted era bueno en su trabajo, inconscientemente invitó a la comparación desfavorable con la incapacidad del intimidador/a simplemente por ser competente, estar en el mal sitio en el mal momento, y porque la intimidación es un comportamiento obsesivo, compulsivo y adictivo que hace que el/la intimidador/a tenga que tener alguien a quien intimidar.

¿Por qué dejé que me ocurriera a mí? Porque usted tenía poco o nulo conocimiento sobre la intimidación, ningún entrenamiento en cómo manejarlo, aquellos alrededor de usted lo negaban o ignoraban, usted no reconoció al intimidador/a como un sociópata, el/la intimidador/a debilitó su posición, usted era vulnerable, usted es honesto y no desea comprometer su integridad, la ley es débil, los trabajos son escasos y usted estaba asustado de informar sobre ello, personal probablemente no ayudó o tomó parte por el/la intimidador/a, etc.

¿Qué hice para merecerlo? Nada. Vea las respuestas anteriores. NUNCA es culpa de la persona objeto de intimidación - es siempre el/la intimidador/a el que es responsable de su comportamiento; sin embargo, los/las intimidadores/as proyectan su comportamiento sobre su objetivo y reclaman y reclaman que la persona objeto de su intimidación es la que tiene "actitud negativa", quien es "agresiva", etc. Trate cada crítica o alegación como una admisión por parte del/la intimidador/a de sus propios fracasos y falta de adecuación. Una persona objeto de acoso simplemente estaba en el sitio inadecuado en el mal momento - y probablemente tiene muchos predecesores y sucesores.

Mals vicis a l'Ajuntament de Barcelona.

Text extret del bloc d'Antoni Ferret que dona la informació d'un manifest de l'assemblea de Tècnics i Tècniques superiors de l'Ajuntament de Barcelona que va ser publicat en una revista sindical el 2006.

MALS VICIS A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA.
L'Ajuntament de Barcelona no retribueix els seus treballadors/es en funció del lloc de treball i la feina, sinó en funció de nivell d'escalafó, encara que la primera forma està legislada des del 1984. A més, els nomenaments de càrrecs són a dit, sense concurs, i s'abusa de la contractació temporal i interina. I, fins i tot, moltes feines són «externalitzades» a empreses privades.
Segons el manifest, es dóna «una gestió arbitrària dels recursos humans a través de la manca de definició de les necessitats de personal, la discriminació salarial i la creació de societats anònimes municipals».Aquest ajuntament ha esdevingut una de les administracions públiques amb més càrrega neoliberal, fins i tot més que altres governades per la dreta, i se situa lluny de l'ideal d'administració basat en el mèrit, la igualtat i la capacitat.
Els càrrecs «de confiança» no ocupen una primera línia en els llocs d'alta direcció, sinó que proliferen en tot el gruix de la plantilla, sobretot entre el personal tècnic. I no se'ls demana que acreditin capacitats ni competència, ni que se sotmetin a la Llei d'incompatibilitats, com sí als altres treballadors/es. Diu el manifest que «si algun funcionari o funcionària, en virtut de les seves obligacions, les lleis o l'exercici de les seves funcions, porta la contrària, o qüestiona la forma de fer dels seus gestors, cau automàticament en desgràcia, "no sintonitza". Pot ser convidat o convidada amablement a canviar de lloc de feina, i, en cas de no acceptar la invitació, es converteix en ferm candidat o candidata a ser objecte d'assetjament psicològic (mobbing)».
Pot ser menyspreu, maltractaments psicològics, ignorància de les seves capacitats o els seus coneixements, per acabar en un racó sense feina, encara que cobri el sou.
Més encara: es cultiva una cultura de desprestigi i de devaluació de la figura del funcionari, en benefici del prestigi dels tècnics privats. A l'altra banda d'aquest mite hi ha unes empreses privades o semiprivades amb uns treballadors/es joves amb contractes precaris. Segons el manifest, «l'Ajuntament de Barcelona està malbaratant un capital humà i de coneixements que abasta més de 1.900 tècnics i tècniques superiors i mitjans, tots i totes amb els seus estudis universitaris, nivell de titulació i coneixements que no podem garantir en la majoria dels càrrecs de confiança».
La plantilla de treballadors/es de l'Ajuntament de Barcelona ha disminuït de 15.000 a menys d'11.000 en 20 anys, però en canvi la despesa per tasques i funcions fetes s'ha incrementat molt, sobretot pels serveis externs: «empreses municipals» i empreses privades, però sempre amb diners públics.«Aquestes plantilles han crescut al marge de les lleis i les normes de l'Administració pública, no ha calgut cap sistema selectiu que garantís els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, no ha calgut cap tipus de transparència... S'ha pogut contractar i acomiadar a qui s'ha volgut en qualsevol moment.» Empreses amb salaris molt alts per als alts càrrecs i salaris baixos per als treballadors/es, en comparació amb els de l'Administració. Empreses on es poden donar beneficis privats a càrrec dels pressupostos públics.
El manifest afirma que «per tal de poder garantir una societat més democràtica i igualitària i al servei dels ciutadans i ciutadanes, cal un model de gestió dels serveis públics basat en l'administració pública de gestió directa (mitjançant els treballadors i treballadores públics) i independents, en el qual es respectin els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i sobretot el de legalitat».

Ja comencen a parlar de nosaltres.

Web de kaosenlared
Web d'indymedia
Carta a La Malla
Link a una altra web a wasalive.com (entrades del 14 de febrer):
Barcelona al dia
Cercat
Llibre de visites de "acoso moral en el trabajo".
Aixotoca.cat
Diari 20minutos. Dimarts 12/2/2008 Pàgina 6. Notícia curta titulada "Discriminación laboral municipal".
"Trabajadores municipales han anunciado la creación de una asociación de afectados por la política laboral del Ayuntamiento."
Realment és una notícia curta, però de mica en mica s'omple la pica.

Certs càrrecs i polítics, encara esteu en contra del mobbing?.

Tenint en compte que la majoria dels nostres alts càrrecs o gerents als organismes autònoms, etc. deuen ser del PSC o afins, els adjuntem un text que apareix a la pàgina web d'aquest partit per si no l'han vist o no l'apliquen. Es tracta de l'exposició de motius d'una proposició de llei que van presentar l'any 2001 al Congrés dels Diputats:
"El Grupo Socialista en el Congreso presenta una proposición de ley para defender el derecho a no sufrir acoso moral en el trabajo."
La proposición de ley socialista pretende modificar 6 leyes para evitar que el vacio legislativo impida proteger a las victimas dels acoso moral en el trabajo y castigar a quienes lo practiquen
PROPOSICIÓN DE LEY
122/000157 Derecho a no sufrir acoso moral en el trabajo.

Exposición de motivos

La práctica del llamado acoso moral en el ámbito del trabajo —lo que los anglosajones llaman «mobbing »— es una de las mas dramáticas lacras de las relaciones laborales en nuestro país. Los estudios realizados hasta ahora muestran que esa realidad podría afectar a un porcentaje altísimo (cerca del 10 por 100) de la masa laboral. Sin embargo, prácticamente nada hay regulado al respecto, ni se han adoptado iniciativas consistentes por los poderes públicos para combatir y erradicar esa práctica.

El acoso moral es un conjunto de comportamientos o actitudes de una o varias personas contra otras en el ámbito laboral, normalmente situadas en una relación jerárquica asimétrica, dirigidas a causar un profundo malestar psicológico y personal en el trabajador afectado, degradando sus condiciones de trabajo. El acoso moral no significa cambiar las cláusulas técnico-legales de un contrato de trabajo, sino, fraudulentamente, modificar las condiciones en que ese trabajo se desarrolla, discriminando de facto a un trabajador, humillándolo o postergándolo, con el objetivo de dificultar su trabajo o hacerle sufrir un daño en la forma en que su labor se desempeña. Puede ser en algunos casos una alternativa al despido, provocando que un clima de trabajo insoportable impulse al trabajador a solicitar por sí mismo la baja. El acoso moral es causa de innumerables enfermedades (depresión, angustia, síntomas psicosomáticos).

El acoso moral implica una violación de los derechos fundamentales de la persona en cuanto trabajador, y, por ello, de principios y preceptos relevantes de nuestra Constitución: la dignidad de la persona (artículo 10), la igualdad ante la ley y la no discriminación (artículo 14), el derecho a la integridad personal (artículo 15), el derecho al trabajo (artículo 35), el derecho a la salud (artículo 43).

Las razones que avalaron en su día la concreción de otros derechos que también son plasmación de la dignidad de las personas, entre los cuales se encuentra el derecho a no ser discriminado o a una ocupación efectiva, nos llevan hoy a introducir este nuevo derecho a no ser objeto de acoso moral dentro de nuestro ordenamiento laboral. Y también razones pedagógicas: es necesario que socialmente comience a tomarse conciencia de que hay prácticas dentro del ámbito laboral, hasta ahora toleradas, que pueden incidir seriamente en las condiciones laborales del trabajador y afectar a su salud.

En nuestra legislación laboral no está contemplado directamente el acoso moral como práctica prohibida, ni hay instrumentos legales verdaderamente eficaces para combatirlo. De ahí la necesidad de esta Proposición de Ley, que modifica importantes normas laborales:

El Estatuto de los Trabajadores, la Ley de Procedimiento Laboral, la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, la Ley de Infracciones y Sanciones en el Orden Social, la Ley de Funcionarios Civiles del Estado y la Ley 30/1984, de Medidas de Reforma de la Función Pública.

Se trata de definir el acoso moral en el trabajo y de situar el derecho a no ser objeto del mismo como elemento central del estatuto laboral, así como su equiparación a la discriminación.

La garantía del reconocimiento del derecho, como manifestación específica de un derecho genérico, exige contemplarlo como una de las causas de incumplimiento contractual grave por parte del empresario. El trabajador sujeto pasivo de prácticas constitutivas de acoso moral puede extinguir su relación laboral, con derecho a protección por desempleo y sin merma de sus derechos de Seguridad Social, pues se estima que el empresario ha incurrido en un incumplimiento contractual grave por ser sujeto activo de las prácticas prohibidas o por no haber adoptado las medidas que, dentro de sus facultades de dirección y organización, le competen para que cesen las mismas, incluido el despido disciplinario Igualmente, se modifica la citada normativa para que el acoso moral sea equivalente a una violación de derechos fundamentales del trabajador a los efectos de que, si hay violación del mismo, sea el empresario el que tenga que demostrar su no existencia, invirtiéndose la carga de la prueba.

Asimismo, el acoso moral se considera un riesgo laboral, que debe ser evitado por el empresario y cuyo incumplimiento debe ser considerado una infracción muy grave.
Todo lo anterior ha de aplicarse a los funcionarios de las Administraciones Públicas para lo que se realizan las correspondientes modificaciones en la Ley 30/1984, de Medidas de Reforma de la Función Pública y en la Ley de Funcionarios Civiles del Estado.


Palacio del Congreso de los Diputados, 14 de noviembre de 2001.—Diego López Garrido y Ramón Jáuregui Atondo, Diputados.—María Teresa Fernández de la Vega Sanz, Portavoz del Grupo Parlamentario Socialista.

Sèrie de contes: 4. Pinotxo.

Un vell fuster de nom Gepetto, sol i sense fills, va crear una titella molt bonica que anomenà Pinotxo. Tota de fusta, una nit una fada li va donar vida però amb alguna condició: no seria una persona de veritat si no es portava bé i si deia mentides li creixeria el nas.
El Pinotxo es va fer gran i treballava en una important empresa, però era un executiu agressiu que a tot donava la culpa als altres dient que ell ho feia tot molt bé. I tenia molts problemes ja que cada dos per tres li creixia el nas i havia de córrer a amagar-se al seu despatx i tallar-se'n un tros. Això sí, com que tot té el seu cantó positiu, es treia un bon sobresou venent els trossos a una fàbrica de mobles.
"Jo no faig res, els altres són els dolents.", ja hi som, crescuda de nas. "La gent està boja, malalta o no saben el que es fan", ja hi som a tallar-se corrents un altre cop el nas. "Qui no em porti en safata no vol l'empresa. Si algú em contesta, o està tarat o està carregat de manies", i una altra cicatriu al nas. "Jo ho sé tot, jo sempre tinc raó i els altres m'han d'obeir cegament", pobre nas!. "A tu el vull i a tu no et vull perquè no em caus bé. Qui no està amb mi raspallant-me, està contra mi" i vinga, esporgada en ple estiu.
Finalment un dia se li aparegué la Campaneta (nota dels autors: com que no sabíem com seguir aquest conte li hem demanat al Peter Pan que ens deixés un dels seus personatges i ha cedit amablement) i el feu reflexionar: no serà que alguna vegada no tens raó?, no serà que potser hauries de ser més imparcial i tractar a tothom igual?. I la Campaneta es va instal·lar a viure al seu nas.
No sabem si pels consells de la Campaneta o perquè tenia por de fer-la caure del nas si seguia dient mentides, el cert és que al Pinotxo li va deixar de créixer el nas, convertint-se en una persona de veritat.
I la fàbrica de mobles va perdre un important proveïdor.

Cultureta general (4).

Dedicat molt sincerament a qui pateix o ha patit determinades situacions extremes. No esteu sols!.

"Jo soc el teu amic" Els Pets.

Quan tot sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l'únic combustible és el dolor.
Quan la veu que tan t'ha promès
et confessa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.
Quan se't fa tant costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.
Puc fer broma al teu costat
i si estàs molt desesperat
puc provar de cantar-te una cançó
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora,
mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Sèrie de contes: 3. La ventafocs.

Temps era temps hi havia una noia que anomenaven ventafocs. Va quedar òrfena de mare i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que tenia dues filles d'un anterior matrimoni. El pare portava un negoci de consulting financer que en morir també ell va passar a dirigir la madrastra. Les dues filles de la madrastra i la ventafocs treballaven a la mateixa empresa i tenien semblant salari tot i que mentre la ventafocs feia les feines més dures i desagradables, les germanastres simplement es dedicaven a tractar amb els clients.
Un dia a la ventafocs li van dir que havia de supervisar, controlar i redactar textos d'un nou programa financer bastant complex. Hi va haver de dedicar tantes hores que va haver de col·laborar amb ella una altra treballadora de l'empresa, però tot va quedar rodó, un programa excel·lent que per introduir-lo al mercat calia explicar-lo en una llarga sèrie de sessions formatives que l'empresa pagaria molt bé a qui fes la formació.
Però com que es pagaven molt bé, la madrastra va decidir que les classes les donaria una germanastra. La ventafocs i l'altra treballadora van haver d'explicar-li diversos dies el funcionament del programa i la germanastra va donar les classes enduent-se una bona quantitat de diners.
Quan més endavant la ventafocs va demanar perquè no havia pogut fer les classes ella o la seva companya, li van dir que no servia per ensenyar. Es va preguntar però com és que si que havia pogut ensenyar a la germanastra o havia pogut formar en altres ocasions en que no es pagava res.
Bé, un dia la ventafocs va anar a una sabateria a renovar calçat i es va deixar la sabata que portava. Ja al carrer un home va sortir corrents de la sabateria per tornar-li. No sé si devia ser amor a primera vista però es van posar a xerrar llargament. Era un directiu de l'empresa que fabrica les galetes "El príncipe " i van decidir contractar-la per a la seva empresa.

Possibilitats de reproduir els continguts d'aquest bloc.

Ens han consultat si es poden reproduir els continguts d'aquests bloc. Com que hi ha llibertat d'expressió no hi ha cap problema en reproduir-los el que si que us agrairíem que si es tracta d'un text propi dels afectats citeu la font del bloc.
Bé, hi ha un lloc en que no el podeu reproduir. Si els pengeu a l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona us els arrencaran i si passeu a algun company/a d'aquest Institut alguna còpia a la seva taula us apercebran formalment de posar-vos una sanció disciplinària de caràcter greu o molt greu. Ja hi ha hagut precedents amb un simple anunci d'un diari.

Guions per a la sèrie de contes.

Si voleu que el vostre cas, o el cas que conegueu, sigui explicat en versió conte feu-nos arribar un correu electrònic a associaciodelsafectats@gmail.com . Disculpeu, això si la possible manca de qualitat literària ja que no hem pogut localitzar en Quim Monzó o a algun altre literat il·lustre per a que ens els versioni. També podeu enviar al correu-e el conte directament.

Cultureta general (3).

Fragment d'un poema de Vicent Andrés Estellés musicat per "Obrint pas":

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen
baixa al carrer i participa,
no podran res davant un poble unit alegre i combatiu."

Nota: Estellés era valencià. La variant de català occidental "limites" equivaldria en el nostre català oriental a "limitis".

Sèrie de contes: 2. Els tres porquets (sense ànim d'ofendre).

Hi havia una vegada tres porquets que treballaven a la mateixa empresa i que tenien molta por del llop. Tots tres van decidir fer-se una casa, cadascú pel seu cantó,per protegir-se d'aquesta temible bèstia.
Un tenia pocs diners, era administratiu, i va decidir fer-se una casa de palla. L'altre, comandament intermedi, amb una mica més de pressupost va decidir fer-se-la de fusta. El darrer, alt càrrec, se la va poder fer de bonic maó.
I d'aquestes que va arribar el llop. Bufant, bufant va tombar la casa de palla i el porquet va fugir cames ajudeu-me ja que els altres dos no el van voler acollir. Més tard el llop anà a la casa de fusta i bufant, bufant va tombar la casa i ja teniu el porquet corrent esperitat perquè el porc que quedava no en volia saber res d'ell.
I naturalment el llop anà a bufar a la casa de maó. I bufa que bufaràs res de res, la casa resistia. Però vet aquí que de sobte el llop es va allunyar a una distància prudencial de la casa sense que el porquet entengués perquè. Van començar a sentir-se vibracions i la casa va caure amb un gran terrabastall, era un terratrèmol. I ja teniu el tercer porquet perseguit pel llop corrents a amagar-se.
I com que molts contes han de tenir un final feliç diguem que els tres porquets es van adonar que totes les cases es poden caure i que més valia col·laborar que anar cadascú a la seva. Van descobrir un material ultraresistent fet amb una combinació de palla, fusta i maons amb el qual es van construir una casa comuna. Tant èxit va tenir aquesta casa que ara han deixat l'antiga empresa i s'han fet socis d'una promotora immobiliària. Esperem que no els afecti massa l'actual baixada del mercat.
I que se n'ha fet del llop? L'han contractat de relacions públiques i a estones perdudes treballa com a generador natural d'una empresa d'energia eòlica (per allò de la bufera).

Sèrie de contes: 1. La caputxeta vermella.

Com que molts de vosaltres sou pares de família iniciem seguidament una sèrie de contes infantils, que com tots els contes infantils se suposa que tenen missatge.

Hi havia una vegada una nena que li deien caputxeta vermella ja que sempre anava a casa la seva àvia a portar-li el berenar amb un petit cistellet i un abric amb caputxa d'aquest color. Es veu que pel mig hi havia un llop però en aquesta part de la història no ens han dit que sortís tot i que sempre l'estava observant (deu ser allò de la vigilància continua).
Existia una entitat que li anava donant una paga per a que podés comprar el menjar per l'àvia i tot i que la paga era inferior a la que li donaven a les altres nenes que també havien de portar el menjar a les seves àvies.
Ja es queixava ja, però tot i que li deien que tenien raó no li apujaven la paga dient que era la que s'havia pactat des d'un principi i no es podia apujar. A més cal tenir en compte que per rebre aquesta paga s'havia d'haver superat un difícil qüestionari d'accés ja que no la donaven a qualsevol.
Un dia la nostra caputxeta vermella va caure greument malalta i és clar algú havia de portar el berenar a l'àvia. Una opció era repartir els diferents viatges entre la gent propera a la caputxeta, però no, van anomenar "neta adoptiva" a una altre nena que per no confondre'ns anomenarem caputxeta blava.
A la caputxeta blava no tan sols li van donar directament la paga que rebia la caputxeta vermella sense cap qüestionari d'accés sinó que li van augmentar molt per sobre del que cobrava ella.
I com que tot passa i res és etern, un dia la caputxeta vermella es va recuperar i va tornar a portar el berenar a l'àvia tot il·lusionada perquè pensava que ara li podria portar coses millors, ja que com que a la caputxeta blava li havien donat una paga més alta que la seva ara ella també la rebria. Però no, li van dir que ella era la caputxeta vermella, que què s'havia cregut, i que el que hagués cobrat la caputxeta blava no era problema seu.
Tant sols comentar-vos que el llop (realment no sé que hi pinta el llop en aquest conte ) diuen que s'ha cansat de vigilar a la caputxeta vermella i ara vigila l'entitat que dona les pagues pel berenar.

Cultureta general (2).

Fragment del poema "Ara mateix" de Miquel Martí Pol, musicat per Lluís Llach.

"Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible".

Cultureta general (1).

Cançó "Silenci" de Lluís Llach.

Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.

Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.

Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.

Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.

Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.

Entrevista discriminació econòmica

Fragment d'una entrevista a Júlia López de la revista Agora 9 de la Universitat Pompeu Fabra. Tot i que parla de la discriminació laboral de la dona treieu mentalment els comentaris sobre home/dona i ho podeu aplicar a llocs que fan el mateix però a uns els augmenten el sou i a altres no.

TAN DIFÍCIL ÉS DE DETECTAR (LA DISCRIMINACIÓ SALARIAL)?
- Sí, perquè la discriminació salarial va vinculada en molts casos a la classificació professional, i a primera vista sembla que no n'hi hagi. Abans era més fàcil de detectar perquè hi havia més discriminació no oculta. Hi ha un exemple clàssic: abans sobre el paper constava diferenciadament el lloc de peó i el de peona, i cadascú cobrava un sou diferent. Avui els sistemes de classificació són molt més complexos, i en feines diferents però del mateix valor es paguen salaris diferents; i això, és clar, no es pot detectar a la primera. El nostre objectiu és precisament aquest: avançar en el descobriment d'aquestes discriminacions ocultes sobretot a partir de manuals de valoració de llocs de treball.

EN QUINA MESURA ELS MANUALS DE VALORACIÓ SÓN UN INSTRUMENT EFICAÇ PER DETECTAR LA DISCRIMINACIÓ?
- No tots els manuals són bons, però sempre és positiu que n'hi hagi, ja que almenys això vol dir que s'ha fet algun tipus de valoració dels llocs de treball. El que cal veure és si el manual en qüestió introdueix criteris discriminatoris. Aquí cal tenir en compte que la qüestió de l'estructura salarial és també una qüestió de poder molt vinculada a la classificació professional i a la promoció en el treball. Moltes vegades quan es pensa en el salari només es pensa en els diners, però en realitat hi ha moltes més coses en joc: al treballador no només li interessa saber quant cobra, sinó també en funció de què cobra. El nostre grup de recerca només estudia el nivell de discriminació salarial, però hi ha una altre tipus de discriminació molt important: la discriminació en la carrera professional de les dones. Tothom sap que hi ha molts àmbits en què les dones no arriben mai a ocupar llocs de responsabilitat.
LEGALMENT HI HA PROU INSTRUMENTS PER LLUITAR CONTRA AQUESTA SITUACIÓ?
- Ara la legislació espanyola s'ha acoplat a la comunitària, i la llei obliga que es paguin igual els treballs d'igual valor; ja no els treballs idèntics, sinó els treballs d'igual valor. I aquí està la clau; perquè moltes dones fan feines de valor igual al d'altres llocs de treball ocupats per homes i en canvi cobren salaris inferiors. En les qüestions legals, qui ha estirat és la Unió Europea, no només per pur interès de protegir la dona sinó també per interessos econòmics vinculats al mercat únic. De fet, a Europa aquesta és una qüestió força estudiada, fins i tot podríem dir que és estrictament comunitària. Als EUA, on hi ha una tradició important en l'estudi de la igualtat, no es reconeix el dret a una mateixa remuneració per treballs d'igual valor.

Benvinguts alts càrrecs.

Ens han fet arribar que alguns alts càrrecs d'algun organisme autònom ja consulten el nostre bloc. Com que no dubtem de la seva ética professional ni som tan malpensats com per creure que pretenen fiscalitzar la nostra llibertat d'expressió hem de suposar que consulten el bloc pel que realment està pensat. És a dir, que son afectats o solidaris amb afectats per la política laboral de l'Ajuntament.
Endavant companys alts càrrecs! no dubteu en demanar-nos ajuda que farem tot el que estigui al nostre abast.

Frase d'interès

Marina Parés Soliva, Diplomada en Treball Social i perit social jurídic Presidenta de Mobbing No!- Associació Catalana, Tesorera de la Federación Estatal de Asociaciones contra el Acoso Psicológico en el Trabajo (FACAPT), membre de l´Observatori català del Mobbing.
Si aconseguim canviar la frase "el que li passa" per la frase en "el que li estan fent" de segur que la nostra posició enfront els petits actes violents i desestabilitzadors serà diferent . Per que hi ha una cosa que no hem d´ oblidar , quan ens trobem enfront del mobbing, l´ assetjador sempre utilitzarà un llenguatge i uns mecanismes deshonestos.

Agraïment i sol·licitud.

Agraïm les moltíssimes mostres de suport rebudes. Agraïm encara més els que ens heu enviat un nom o alies i un correu electrònic de contacte per tirar endavant la creació d'aquesta futura associació. I als que no ho heu fet us animem a fer-ho si hi esteu interessats. Com ha dit cert polític fa poc, en democràcia el poder no és dels poderosos sinó dels ciutadans, i podem fer que l'afirmació sigui certa.
Per altra banda aquest bloc pretén ser la veu d'un col·lectiu, no sols d'unes quantes persones. Ens caldrà difusió i sobretot ens calen les vostres aportacions d'opinions, continguts i notícies que creieu d'interès general. Si no creieu convenient afegir comentaris us demanem que ens envieu per correu electrònic allò que voleu dir.
Moltes gràcies.

IPCS

En aquesta darrera nòmina els treballadors municipals han vist augmentar el seu sou en una forquilla que majoritàriament va dels 10 als 20 euros al mes.
Si l'IPC de l'any 2007 va ser del 4,3 % (realment les despeses d'una família tipus "només" van pujar un 4,3 %?) als treballadors municipals se'ls aplica l'IPC previst i la pujada es queda en el 2 %. O sigui, a efectes pràctics han baixat el sou un 2,3%, i no és la primera vegada.

Carta oberta als regidors de l'Ajuntament

Benvolguts regidors:

A molts llocs de l'Ajuntament de Barcelona, incloent els organismes autònoms, fan i desfan laboralment de manera vergonyosa atacant contínuament la dignitat de les persones.
Hi ha continus casos de mobbing, discriminació, enemistat i amiguismes. I els primers no es denuncien per por a represàlies que son moltes.
Gent amb la mateixa feina amb complements diferents, gent que ha guanyat un concurs que estava pensat per a una altra persona i li fan la vida impossible per a que marxi i si no marxa li fan desaparèixer el lloc de treball amb qualsevol excusa deixant-lo en un racó, gratificacions il·legals a qui els sembla i a altres fent la mateixa feina se'ls denega, augment de nivells i complements aleatoris a qui volen i marginar a la resta i un llarg etcètera.
Per aquests motius estem promovent una associació dels afectats per la política laboral de l'Ajuntament.
De tota manera agrairia que com a representats que sou de la ciutadania i també dels treballadors municipals féssiu alguna cosa per acabar amb aquests casos.
Atentament,

Associació dels afectats