dilluns, 27 de juny de 2011

Reforma de la negociació col·lectiva.


Part d’un article del sindicat CGT on enumera les “meravelles” de la reforma de la Negociació Col.lectiva:

Les mesures més lesives d’aquesta reforma de la Negociació Col.lectiva son:

1r - Eliminació de la capacitat negociadora dels comitès d’empresa.
Poden ser les seccions sindicals majoritàries qui negociïn al marge del Comitè. Això representa a nivells pràctics la desaparició del sindicalisme alternatiu, combatiu i no pactista. Es desterra el conflicte social del marc de les relacions laborals

2n - S’instaura l’Arbitratge i mediació per a la resolució de les discrepàncies.
Les parts negociadores han de dictaminar en el text del conveni el nom de l’àrbitre que ha de resoldre els conflictes que es generin durant la vigència del conveni així com després del seu venciment.

3r - Aplicació i Interpretació dels convenis.
Fins ara les discrepàncies sorgides entre les parts sobre interpretació dels convenis i la seva aplicació es resolien en els tribunals. A partir d’ara serà un àrbitre qui decideixi, dictaminant un laude d’obligat compliment

4t - Desjudicialització de les relacions laborals:
a) - Modificació Substancial de les Condicions de Treball: funcions, jornada, torn, horari, etc ..
b) - Despenjament salarial: Inaplicació de taules salarials del conveni.
En ambdós casos l’empresa pot adduir causes previstes en l’última reforma laboral (tècniques, organitzatives, de producció o econòmiques-per perdudes acumulades, previstes o conjunturals-) i portar-les a la Comissió Paritària de Conveni per a la seva negociació i si no hi ha acord es porta al àrbitre nomenat en el Conveni el laude serà d’obligat compliment.

5è - Es prioritza el Conveni Empresa sobre els d’àmbit sectorial, provincial, autonòmic i estatal de tal manera que, si existeixen tots dos, les condicions que prevalen són les del conveni d’empresa (salari, jornada, torn, funcions, vacances, horari i conciliació)

6è - Fi de la Ultraactivitat.
El termini màxim de pròrroga dels convenis passa a entre 8 i 14 mesos. El termini mínim quedarà fixat en text de conveni. Si es supera el termini màxim de negociació, les parts s’han de sotmetre a un procediment d’arbitratge.

7è - Nova distribució irregular de la jornada.
A partir d’ara s’introdueix com a novetat la distribució irregular d’un mínim del 5% de la jornada de treball en còmput anual i un màxim que es fixarà en conveni col.lectiu.

8è - Convenis Franja.
A partir d’ara es permet que un grup d’empleats d’una empresa tingui el seu propi conveni negociat amb els sindicats representats al col•legi electoral que inclogui a aquests treballadors, obviant al Comitè d’Empresa.
Font: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5597

dijous, 16 de juny de 2011

Retallades salarials. Retallades dels convenis.


Comunicat del sindicat CGT informant de les novetats de les retallades salarials, les retallades amb els convenis i convocant a la manifestació dels indignats del 19 de juny.

IMPOSSIBILITAT LEGAL DE RECUPERAR
LES RETALLADES SALARIALS

Segons es va saber el dimarts passat dia 14 de juny, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit la primera de les qüestions de constitucionalitat que va presentar l'Audiència Nacional entorn dels dubtes sobre l'aplicació de les retallades salarials contra els treballadors i treballadores en règim laboral del Sector Públic.
Recordareu que al gener d'aquest any des de la CGT vàrem promoure la presentació de reclamacions individuals contra aquestes retallades, amb l'objectiu d'interrompre la prescripció dels hipotètics deutes salarials a l'espera de la resposta del Constitucional a les qüestions que li va traslladar l'Audiència Nacional. Doncs bé, arribada la resposta i sent aquesta negativa queda evidenciada per a tothom la situació en la que queden els nostres drets en aquest marc legal en el que ens estan ficant des de fa temps.
De fet, la resposta del Constitucional és fins i tot més dura del que es podia esperar, doncs ve a dir que res del que s'inclogui en qualsevol pacte o conveni té cap valor quan contradiu qualsevol disposició normativa encara que aquesta sigui posterior. Això de fet nega tot dret a la negociació col•lectiva per part dels treballadors i treballadores del Sector Públic des del moment que una de les parts (l'Administració, qualsevol Administració) pot retractar-se de tots els seus compromisos només complint el tràmit de fer aprovar l'oportuna disposició normativa (que segons el Constitucional sempre tindrà un rang superior) per molt que això suposi una pèrdua objectiva de drets de qualsevol tipus.
De tota manera, i atès el contingut del projecte de Llei de Reforma de la Negociació Col•lectiva que ara ja està en tràmit, la situació en la que han quedat els nostres drets només és un capítol més en la destrucció del marc laboral en el que hem estat vivint des de la primera aprovació de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta nova llei conté per exemple els ja divulgats aspectes de prioritat dels Convenis d'Empresa sobre els Convenis Sectorials (per permetre negociacions a la baixa a tot arreu) i els arbitratges obligatoris (per fer irrellevant el dret a vaga) i altres aspectes menys comentats com la validesa legal de les negociacions col•lectives que s'obrin “amb la majoria dels delegats dels òrgans de representació”, és a dir, es podrà barrar l'entrada a les mateixes meses de negociació a les opcions sindicals “prescindibles” per formar una majoria simple de representants encara que es tracti del 49,9% dels delegats i delegades.
Des de la CGT denunciem que amb tot el que està passant s'ha trencat definitivament el marc de drets socials i laborals a l'Estat Espanyol i que entre els responsables d'aquesta situació estan els sindicats majoritaris (CCOO, UGT i en el nostre sector, CSIF) que han estat signant reculada rere reculada a canvi de milionàries subvencions anuals i ajustaments legals per aconseguir i mantenir una posició hegemònica com a representants “indiscutibles” de tots els treballadors i treballadores.


CONVOCATÒRIA DE MANIFESTACIÓ
DEL MOVIMENT DELS INDIGNATS PER AL
DIUMENGE DIA 19 DE JUNY A LES 17 HORES
A LA PLAÇA DE CATALUNYA

En línia amb el que ja hem dit, compartim amb tot el moviment dels Indignats (Democràcia Real Ja!, Acampats, etc.) el sentiment de desafecció amb els representants polítics i la indignació pel sotmetiment de les Institucions i la Voluntat Popular als interessos dels anomenats “Mercats” que no són més que una relativament reduïda trepa de personatges corruptes i sense escrúpols que juguen amb el benestar de milions de persones de tot el Món en favor del manteniment i engrandiment dels desmesurats beneficis que apleguen.
És per això que us convidem a participar en la convocatòria de la manifestació que el diumenge 19 de juny a les 17 hores a la Plaça Catalunya que ha sorgit d'aquest moviment i a la qual la CGT de Catalunya també s'ha adherit.
Es tracta d'una convocatòria d'abast global perquè global és l'atac que estem patint.


CAL INDIGNAR-SE
CAL RESISTIR
CAL COMPROMETRE'S
CAL ACTUAR

ACTUEM !!

dilluns, 13 de juny de 2011

L’impost dels funcionaris.


Novament ha succeït. A traïdoria. Ja hi estem acostumats. Tornem a ser el blanc fàcil de les hòsties. Com la dona maltractada que no se sap defensar, víctima d’un matrimoni “fins a què la mort us separi”, d’una relació per a tota la vida. Aquests som els funcionaris.

Hem rebut un cop més una nova retallada. A traïció, per fer-se a mitjans de l’any, quan ja s’havia publicat (en una llei!) quines havien de ser les retribucions per aquest 2011, ja substancialment retallades respecte les del 2010 que, al seu torn, ja havien estat retallades també a mitjans de 2010. A traïció, per fer-se l’anunci l’endemà d’unes eleccions.

Som el blanc fàcil. Tenen els nostres diners a les seves butxaques. Només els han d’agafar i ningú no els dirà res. És tant fàcil com agafar el caramel d’un nen indefens. Aquests som els funcionaris.

Els mateixos que durant l’època que un operari cobrava el que volia en la construcció i, molt sovint, en negre; en l’època en què amb l’especulació immobiliària tothom es feia d’or (inclús l’Administració mateixa); en l’època que els immigrants venien a riuades atrets per noves oportunitats i per una societat del benestar que els oferia seguretat, educació i sanitat públiques i gratuïtes; en l’època en què les entitats financeres concedien hipoteques a tothom, encara que sabessin que no la podria tornar; en aquesta època, els funcionaris vam veure com se’ns congelava reiterades vegades el sou per a mantenir els criteris de la Unió Monetària. “No us queixeu”, ens deien, “al cap i a la fi teniu una feina per a tota la vida”. Això, mentre no treguin una llei que digui el contrari. El lloc potser està garantit, però el salari no.

Molt sovint ens recorden que a les empreses privades també ho passen malament. Hi fan molts EROS i molts acomiadaments. Sí, és cert, però a les empreses privades quan els anava bé no repartien els seus beneficis amb els funcionaris. En canvi, quan va malament, hem de pagar les seves pèrdues entre tots. És cert, l’Administració no fa un ERO. Ja ens agradaria als funcionaris. D’aquesta forma la baixada de salari aniria acompanyada d’una reducció de la jornada laboral que ara no es produeix.

Ens diuen que els comptes de l’Administració pública estan molt malament. No és culpa nostra. En tot cas, alguna culpa tindran aquells que, de veritat, han viscut aquests anys per sobre de les seves possibilitats. Alguna culpa tindran aquells que l’han estat gestionant. Aquells que feien inútils “Plans-E”. Aquells que s’han dedicat a robar directament diner públic i que mai no el tornaran. Aquells que donen diners a les entitats financeres (pobretes!) que s’han arruïnat concedint hipoteques impossibles i especulant amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

No entenem que, si l’Administració es financia amb impostos que paguem entre tots, resulti que ara les pèrdues extraordinàries les hem de finançar només uns quants treballadors. És com si ens diguessin que han posat un impost sobre les nòmines dels treballadors públics. Si l’Administració és de tots, el seu dèficit l’hem de pagar entre tots. Que pugin l’IRPF si volen. O que tornin a posar l’Impost sobre el Patrimoni. O que no eliminin l’impost de successions, que ara només paguen els que reben més d’un milió d’euros i que fins i tot aquests també volen deixar de pagar.

Els funcionaris no som una casta. Potser morirem funcionaris però no hi hem nascut. Ens hem guanyat una oposició en la què qualsevol ciutadà es podia presentar. No som privilegiats. Som uns pàries que han de pagar un impost només pensat per a ells. Només per tenir un lloc de treball, encara que sigui de mileurista.

Font: bloc de Xavier Martínez a la Vanguardia
.

dilluns, 6 de juny de 2011

Concentracions dia 8 juny a la plaça de Sant Jaume.


1) EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS, PER L'OCUPACIÓ I CONTRA LES RETALLADES

CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME
DIA 8 DE JUNY A LES 18 HORES

CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS
PER UNS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT
EN DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL

CONVOQUEN: CCOO, UGT, IAC


2) Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT han convocat una concentració contra les retallades de recursos i de professorat del Departament d’Ensenyament el dimecres 8 de juny, a les 18 h, a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
A la convocatòria també s’han afegit sindicats d’estudiants i la Plataforma en defensa de la Universitat pública.
.

divendres, 3 de juny de 2011

Demora oferta pública.

DEMORA OFERTA PÚBLICA

-68 places aux. administratiu
-26 places subaltern
-10 places Gestor

Companys/es:
Us comuniquem que la Gerència de RRHH ens informa de l’endarreriment sine die de la publicació al BOE i al DOGC d’aquests processos d’Oferta. Des de UGT no acceptem les excuses de mal pagador de l’Ajuntament, esperem que els nous responsables de recursos humans impulsin aquestes places i es puguin executar el més aviat possible.

L’UGT defensarà que es publiquin i es faci tota l’OFERTA PÚBLICA PENDENT, seguirem defensa’n l’ocupació pública davant de tots els intents d’externalització o precarització dels serveis públics.

Font: comunicat de la UGT