diumenge, 29 de maig de 2011

El treball en equip val per dos.


La crisi ha fet que les organitzacions sanitàries tornin a posar el punt de mira en la motivació de les seves plantilles. Un bon clima emocional entre els grups de professionals que gestionen els centres de salut d'atenció primària millora els seus resultats mèdics.

Senyors, no ens enganyem, amb la globalització, les organitzacions s'han deshumanitzat a mesura que han anat adquirint grandària. I ara, després de la crisi econòmica, s'estan adonant que per aconseguir que la motivació de les plantilles millori, a més d'augmentar la seva eficàcia, cal tornar a allò bàsic. A preocupar-se pels equips i les persones que els conformen. Del seu clima emocional. No en va, segons les teories desenvolupades pel psicòleg nord-americà David McClelland, un 30% dels resultats obtinguts pels equips s'expliquen pel clima i el 70% d'aquest respon a l'estil de lideratge utilitzat per gestionar aquests grups de treball.

Preocupar-se i ocupar-se del clima emocional dels empleats val la pena, com s'ha encarregat de demostrar l'Escola Andalusa de Salut Pública després d'estudiar als grups de metges, infermeres i personal administratiu que treballen en 110 centres de salut de la seva comunitat autònoma, aquests que s'encarreguen de vigilar la salut de tots els seus conciutadans. Ja què les nostres malalties són analitzades per uns equips amb un clima emocional intermedi, en què el reconeixement del saber professional, les relacions interpersonals dels seus membres i el projecte comú del que s'ocupen no surten especialment bé valorats. És més, els professionals es queixen de l'escàs reconeixement que reben, el que indica, segons el professor i metge que ha dirigit la investigació, Joan Carles March, que el lideratge d'aquests equips sanitaris no és integrador ni afavoreix el desenvolupament professional, en gran part per falta de comunicació.

Els ambulatoris de Màlaga, Granada i Cadis són els que gaudeixen de millor ambient laboral. I com passa en les empreses, el millor ambient de treball es tradueix en una millora dels resultats laborals, en aquest cas, en una millora de l'atenció sanitària primària. Que no és poc. Per cada punt d'augment de la comunicació dels líders amb la resta de professionals del seu grup, la satisfacció professional creix un 82%, i la satisfacció dels pacients a qui atenen, un 23%.

Què és el que fa que un ambulatori funcioni millor que un altre? La bona feina del grup d'empleats que el porta. I curiosament, són els grups de mida mitjana (de 20 a 40 treballadors) en comptes dels petits (menys de 10) els que millor treballen. Els metges són els professionals més motivats, i les dones, les que valoren en major mesura a l'equip. I què és el que fa que un equip funcioni? Joan Carles March cita els quatre elements primordials: que els professionals sàpiguen que el seu valor ocupa un lloc, que l'equip compti amb un projecte concret, que estigui ben liderat i que la comunicació flueixi.

Ingredients als que Emilio Duró, conseller i expert conferenciant en matèria d'optimisme, afegeix el fet que el projecte comú ha d'estar per sobre del particular. Quelcon en el que coincideix amb Francisco Mira, metge i professor de lideratge en situacions de crisi en l'escola de negocis Fundesem.

Francesc Borrell, metge i autor del llibre “Com treballar en equip”, adverteix que els grups sanitaris amb il•lusió i projecte són generosos i col•laboratius, mentre que aquells que cauen en la rutina i estan cremats és perquè no han sabut utilitzar els recursos que tenen per a la cura de si mateixos, doncs, com a professionals madurs que són, han autoliderar-se.

Això succeeix en situacions normals, perquè en situacions d'emergència la gestió dels equips es torna molt més jeràrquica, a l'estil militar. Francisco Mira acaba de tornar de Lorca, on, com a responsable d'emergències de Creu Roja a la comarca de Benidorm, va ser enviat a dirigir un equip de resposta immediata de 12 persones de les més de 300 de Creu Roja que han actuat en aquesta primera setmana després del terratrèmol, sobre un equip total de 1.500 professionals. Encarregats d'assegurar en un primer moment la seguretat després d'un sisme que pot replicar-se, de construir un nou campament, de reposar comunicacions i llum, proveir d'aliments i atendre emocionalment a les víctimes, una vegada organitzats, arriba la tasca de coordinació amb els diferents cossos de seguretat i d'ajuda que dirigeixen les emergències, que creen un centre de comandament segur i un altre en l'epicentre del terratrèmol, i des d'allí s'encarreguen de detectar i solucionar les necessitats dels habitants de Lorca.

Segons Mira, el treball més important no es realitza el dia de la crisi, sinó en la preparació i entrenament emocional anterior de l'equip per l'emergència. La comunicació és molt important. I més encara la jerarquia, la divisió clara del treball i el procediment.

Equip malalt

No té un objectiu comú.
Els seus membres no disposen de metes concretes.
Tampoc d'un sistema de consecució d'objectius.
Desconfiança entre els professionals que formen part del grup.
Manca de reforç després de la consecució d'objectius.
Líders que no motiven i no donen a cada persona la seva importància.
Manca de comunicació.

Equip sa

Té un propòsit clar.
Un líder que negocia amb els membres el repartiment de tasques.
Persones amb coneixements i habilitats que fomentin l'intercanvi i que es formin per millorar.
Un sistema de reconeixement i recompensa.
Flexibilitat i autonomia per als seus integrants.
Protecció contra els bloquejadors de creativitat.
Bona comunicació.

Font: article del diari el País recollit per factorhuma.org

dilluns, 23 de maig de 2011

Armes silencioses per a guerres tranquil·les.


El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació "a través dels mitjans.

Avram Noam Chomsky és un lingüista, filòsof i activista d’Estats Units i una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX, ha guanyat popularitat també pel seu activisme polític, caracteritzat per una visió fortament crítica de les societats capitalistes i socialistes.

1. L'estratègia de la distracció
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps pera pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ".

2. Crear problemes i després oferir solucions
Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb l’objectiu que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualitat
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou en aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que les condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint la acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millorar demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als nens, molts cops propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s’intenti buscar enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzat. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat,tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com sortint una persona de 12 anys o menys d'edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil•les ")".

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l 'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d'assolir per a les classes inferiors (Veure 'Armes silencioses per a guerres tranquil•les) ".

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

9. Reforçar la autoculpabilitat
Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel•ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel•lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s’autoinvalida i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, i un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants.
Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l’ individu comú del que ell mateix es coneix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre si mateixos.

Font: rebut per internet

dijous, 19 de maig de 2011

Els Bombers de Barcelona convoquen una vaga el 20 de maig.


Protesten perquè la “falta de personal” els fa treballar sota mínims. A més, volen que se'ls equipari el sou amb el dels Bombers de la Generalitat

Els Bombers de Barcelona han convocat una vaga i una manifestació per al pròxim dia 20 de maig, dos dies abans de les eleccions municipals, malgrat que el PSC ha presentat una denúncia davant la Junta Electoral per la protesta que van organitzar en l'acte d'inici de campanya de Jordi Hereu. Els bombers també han denunciat que "la falta de personal" ha provocat que el 28% dels dies la plantilla va estar per sota dels mínims establerts durant l'any passat. 



"Som respectuosos amb la campanya electoral, però continuarem amb les nostres reivindicacions", ha explicat aquest dimarts en roda de premsa el portaveu de la Coordinadora de Bombers de Barcelona, Oriol Salvador. El portaveu ha negat que els bombers llancessin gasos lacrimògens contra els militants del PSC en l'acte d'inici de campanya celebrat al CCCB i ha assegurat que, "al contrari del que van dir alguns, algú va llançar gasos lacrimògens als bombers". "Estava tot premeditat”, ha afegit Salvador. “A l'acte hi havia molts guàrdies urbans de paisà que sabien que els bombers aniríem a protestar i després de dispersar-nos ens van seguir per poder obrir expedients i aplicar sancions", ha explicat.


(…) "Volem equiparació salarial amb els Bombers de la Generalitat i denunciem que les retallades de material i formació que fa tres anys que estem patint estan posant en perill la nostra operativitat i la nostra seguretat", diu Salvador. Segons la seva opinió, l'aplicació de l'anomenada "polivalència" ha eliminat especialitats dins dels bombers i, "mentre abans hi havia electricistes, ara et donen un curs d'electricitat de 90 hores i t'envien a rescatar algú en un transformador", en referència al bomber que va morir al barri de La Verneda per una descàrrega elèctrica, el 27 de febrer de l'any passat.

Font: diari Ara.cat

Les protestes són per manca de: parcs adequats i bén emplaçats, inversió adequada en material, formació especialitzada i suficient, places de bombers (les plantilles són mínimes i insuficients) i equiparació salarial.
.

dijous, 12 de maig de 2011

Més sobre les mobilitzacions del 14 i 15 de maig.

Comunicat del sindicat CGT:

Cap de setmana de mobilització en defensa dels drets socials i laborals: dissabte a les 11h. a Plaça Urquinaona, convocatòria entre d'altres de la CGT.
Diumenge, a les 18h. a Plaça de Catalunya, convocatòria de la plataforma ciutadana “Democràcia Real Ja”. Us transcrivim el manifest d'ambdues convocatòries.

MANIFESTACIÓ 14-M: ATUREM LES RETALLADES SOCIALS, ALS SERVEIS PÚBLICS I A LES PENSIONS
11 h., Pça Urquinaona / Ronda Sant Pere.

La CGT de Catalunya juntament amb la CNT-AIT i la COS, moviments socials, assemblees de treballadors i de barri, crida a la ciutadania a manifestar-se el 14 de maig amb el sindicalisme que no es ven en contra les retallades socials, als serveis públics i a les pensions.
El 14 de maig ha de ser un dia de lluita, de lluita com la que des de fa setmanes els i les treballadores de la sanitat i ensenyament estan duent a terme. Per demostrar que la lluita no és patrimoni d’aquells que signen pactes socials d’esquenes als i les treballadores, el sindicalisme que no es ven i els moviments socials sortirem junts també aquest 14 de maig.

ATUREM LES RETALLADES SOCIALS, ALS SERVEIS PÚBLICS I A LES PENSIONS

Les agressions als drets de les persones continuen sense aturador. Des de fa 3 anys les polítiques que dicten la Unió Europea, sota el designi del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu, són submisament aplicades pel govern de l’Estat espanyol i, a Catalunya, primer pel tripartit, i ara per CiU.
Mentre que amb diner públic (més de 150.000 milions d’euros) s’han sanejat els comptes de les entitats financeres, que han sigut les causants de la descapitalització bancària (la mal anomenada crisi), s’han anat aplicant successivament mesures per abaratir l’acomiadament dels i les treballadores, per retallar les pensions, d’altres per augmentar fins els 76 anys el temps de treball, per la reducció general dels salaris,tot provocant que perdem poder adquisitiu i drets socials.
En canvi les rendes més altes s’han vist protegides amb polítiques fiscals que les afavoreixen i encara pretenen eliminar l’impost de successions. Això és la llegenda de robin hood a l’inrevés, l’hi roben al pobre per donar-li-ho als rics. Actualment les rendes del treball, és a dir, les de la majoria de la població són les que més aporten a les arques de l’Estat.

Però ara diem ja n’hi ha prou!
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no tolerarem més abusos. Volem justícia social.
Per això ens adrecem a vosaltres per exercir un dels nostres drets, i en llibertat mobilitzar-nos al carrer contra les retallades socials i contra les mesures que estan promovent el govern estatal i l’autonòmic.
El proper dia 14 de Maig totes i tots al carrer.
Anem a recuperar-lo per què és nostre.
Cridem a la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a les 11 hores a Plaça Urquinaona de Barcelona

CGT, COS, Endavant, moviments socials, assemblees de barri,…


I també...

Manifestació a Barcelona: Democràcia Real JA !
NO SOM MERCADERIA EN MANS DE POLÍTICS I BANQUERS
Hora: diumenge, 15 / maig • 18:00 - 21:00
Lloc: Plaça de Catalunya, Barcelona
Recorregut: pl. Catalunya, via Laietana i parc de la Ciutadella
http://democraciarealjabarcelona.blogspot.com/

Nosaltres els aturats, els mal remunerats, els subcontractats, els precaris, els joves... volem un canvi i un futur digne. Estem farts de reformes antisocials, de quedar-nos sense feina, de que els bancs que han provocat la crisis ens pugin les hipoteques o es quedin amb els nostres habitatges, de que ens imposin lleis que limiten la nostra llibertat en benefici dels poderosos. Acusem els líders polítics i econòmics de la nostra precària situació i exigim un canvi de rumb.
Arreu del món, molts països han sortit al carrer amb crits de llibertat i demanant un canvi que des de fa anys és necessari. Nosaltres no podem ser menys, volem una democràcia de veritat en aquest país i que la major part de la classe política ens deixi de prendre el pèl.
Convoquem a tots, en qualitat de ciutadans, a sortir al carrer el dia 15 de maig, a les 18:00 hores, sota el lema “Democràcia real JA. No som mercaderia en mans de polítics i banquers”. T'animem a que t'uneixis sense símbols polítics excloents per a que s'escolti una sola veu.

En peu de pau i de justícia social. Junts, podem.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.
.

dijous, 5 de maig de 2011

Prou retallades! . Manifest del 14 de maig


Des de l’esclat de la crisi el 2007 fins ara, aquesta s’ha anat fent més persistent i profunda. Ara, el 2011, tots els governants parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels poders públics i els organismes internacionals neoliberals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanaven davant les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen, perquè els han votat en diferents conteses electorals.

A Catalunya, el nou Govern anuncia cada dia noves retallades amb l’excusa de la mala gestió del Govern anterior i de la manca d’entesa amb el Govern de l’Estat. Aquestes retallades sembla que són més que solucions per sortir de la crisi: som davant d’un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una de privada i mercantilitzada.
Si el nostre model social fos destruït, els ciutadans i ciutadanes viuríem conseqüències gravíssimes, ja que perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i patiríem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social.
Per això, les entitats socials signants, representants de la societat civil organitzada catalana, creiem que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics a aquests tipus d’actuacions.
No podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pel Govern només beneficia els rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre d’altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.

La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura, gairebé totalment, de l’àmbit públic.
Per sortir de la crisi no tolerem les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la retallada de prestacions i de serveis necessaris, els concerts a proveïdors privats, etc.
Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat. Donem suport a les seves justes reivindicacions i mobilitzacions, que no han fet més que començar, així com la dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats.

Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem en una sortida que comporti afeblir l’actual model social ni hi donem suport.
Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat catalana perquè es rebel•li en contra de les retallades socials que volen imposar-nos i, més concretament, a participar activament a la manifestació que hem convocat el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona.

Prou retallades!
Defensem els nostres serveis públics!
Barcelona, 15 d’abril de 2011

Signants:
Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICECADICAE),
Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
(AADPC), Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), Associació
Col.legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Associació d’Escenògrafs de
Catalunya (Ad’EC), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC),
Associació de Fotògrafs Professionals (AFP), Associació de Músics Animadors
d’Espectacles Infantils (AMAPEI), Associació de Músics de Jazz i de Música
Moderna de Catalunya (AMJM), Associació de Professionals del Circ de
Catalunya (APCC), Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya
(APDC), Associació Professional d’Il.lustradors de Catalunya (APIC),
Guionistes Associats de Catalunya – Sindicat de Guionistes de
Catalunya(GAC-SIGC), SindicART (Organització sindical de l’espectacle de
Catalunya), Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS), Casals de joves,
CCOO de Catalunya, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC),
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Coordinadora
Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, Plataforma DEMPEUS,
Federació d’Alumnes de Pares d’Ensenyament Secundari de Catalunya
(FAPAES) , Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB),
Finançament Ètic i Solidari (FETS), L’Organització de Consumidors i Usuaris
de Catalunya (L’OCUC), Moviment Laic i Progressita (MLP), Unió de
Consumidors de Catalunya (UCC), UGT de Catalunya.

Informació facilitada pel sindicat UGT
.