divendres, 29 d’octubre de 2010

Crida a la participació en els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona 2011.


Crides sindicals a donar la nostra opinió sobre els pressupostos.

CCOO:


El proper dia 4 de novembre a les 19 hores hi ha la presentació pública dels pressupostos municipals (...) l’Ajuntament ofereix la possibilitat, a tota la ciutadania, fins el dia 1 de novembre, d’enviar suggeriments i aportacions sobre els dits pressupostos a l’adreça electrònica pressupost@bcn.cat amb el compromís institucional que obtindran resposta, els suggeriments i aportacions enviades, a la Audiència Pública del dia 4.

Atès que és una manera de fer sentir la nostra veu, al respecte us demanem:
Que envieu individualment (vosaltres i també familiars i amics) correus electrònics a l’adreça esmentada pressupost@bcn.cat amb missatges significatius, vinculats a les nostres pretensions (VULL QUE EL PRESSUPOST INCLOGUI ELS ACORDS DE CONVENI; AL PRESSUPOST US HEU OBLIDAT DELS TREBALLADORS; ELS ASSALARIATS NO TENIM LA CULPA DE LA CRISI; ETC; ETC.).

(...) És hora de donar la cara i lluitar per defensar un estat del benestar que el Capitalisme ens vol robar amb l’ajut d’Institucions covards que no volen estar a l’alçada de les seves pròpies conviccions polítiques, potser perquè les han perdut de tan involucrar-se amb gestions especulatives, corruptes, l’única finalitat de les quals és l’enriquiment personal de qui hi participa.
Obre els ulls i mira la realitat
La situació socio-política a l'entorn europeu evidencia una tendència absoluta a un afebliment dels partits d'esquerre (a Espanya també) i els partits de dretes, la patronal i les institucions financeres s'estan fregant les mans perquè veuen el camp lliure per a les seves ambicioses pretensions. Els queda no obstant un 'enemic' a aniquilar que som els sindicats de classe, les organitzacions que aglutinen la immensa majoria d'assalariats/des i que defensen els interessos laborals i econòmics dels treballadors i treballadores i, amb aquesta finalitat estan jugant molt fort, posant a la graella tots els mitjans informatius existents (ràdio, TV, premsa, etc.), contra els quals ens és molt difícil lluitar, perquè són propietat exclusiva dels que manen i no ens permeten opció a rèplica .
De tu depèn que les organitzacions sindicals continuin defensant els interessos generals dels treballadors i treballadores davant l'ofensiva capitalista. Som imperfectes i hem comès errors (com tothom), però no toca cap altra cosa que intentar fer-ho millor amb la teva participació i suport.

CGT:
Com l’any passat, la seccio sindical de la CGT a l'Ajuntament de Barcelona ha presentat observacions als pressupostos municipals que es presentaran a Audiència Pública el dia 4 de novembre.

A banda d'informar-vos, volem animar-vos a participar en aquest procés enviant les vostres pròpies observacions a l'adreça de correu pressupost@bcn.cat
Per al cas podeu subscriure les nostres pròpies observacions afegint o suprimint el que us sembli. A continuació transcrivim el nostre propi missatge a l'oficina de pressupostos.

“Assumpte: Suggeriments i propostes per al pressupost municipal 2010
En nom i representació de la Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Barcelona, fent ús dels nostres drets com a ciutadans d'aquesta ciutat i dins el marc del procés de participació i audiència pública prèvia a l'aprovació definitiva dels pressupostos municipals de l'Ajuntament de Barcelona per a l'any 2011, presento els següents suggeriments, queixes i propostes:

1. Queixa: Manca d'informació per a poder avaluar l'autèntic significat dels pressupostos que es presenten.
El document que representa la proposta de pressupost municipal per a l'any 2011 no inclou tota la informació necessària com per poder comprovar bona part de les afirmacions que s'inclouen a la presentació, ni tant sols té tota la informació que es lliurarà als regidors que hauran de ratificar-lo al Ple de final de mes. No es presenta a audiència pública la plantilla pressupostària ni el detall del pressupost (classificació econòmica) de tots els organismes autònoms i empreses municipals que gestionen una part creixent dels diners públics, ni tampoc s'explica res del destí de les transferències que en forma de subvencions i convenis van a parar a un ventall molt heterogeni de destinataris, des d'empreses privades, fundacions, consorcis, associacions de veïns (…).

Cal destacar que aquesta capsa negra absorbeix més de 846 milions d'euros (6 milions més que l'any passat malgrat la contenció pressupostària), que són el 48% de les despeses corrents i el 38% (3 punts més que el 2010) del pressupost total de l'Ajuntament per al 2011.

Pel que fa a l'absència de la informació de la plantilla d'organismes autònoms, empreses municipals, consorcis, etc., cal destacar la seva importància perquè suposa aproximadament la meitat de la plantilla global de treballadors municipals (uns altres 6.000 llargs).

Tampoc s'aporta la Relació de Llocs de Treball, informació que amb tota seguretat tampoc s'aportarà al Ple Municipal en la línia de tots els anys anteriors, malgrat que és un requeriment legal incloure-la juntament amb els pressupostos anuals.

2. Petició d'aclariment: es parla de congelació de l'Oferta Pública d'Ocupació a excepció de 250 places (nous agents de la Guàrdia Urbana). I que passa amb tota la plantilla de personal en situació d'interinitat o amb contracte laboral temporal que ocupa llocs de treball estructurals? Com és que augmenta un 26% el pressupost associat a la plantilla de personal temporal al temps que disminueixen un 0,1% les despeses de personal globals?

3. Suggeriment: fer tota l'Oferta d'Ocupació Pública necessària per a estabilitzar tota la plantilla de personal funcionari interí i personal laboral temporal que ocupa llocs de treball estructural. Això no ha de suposar cap increment de despesa en concepte de nòmines i en canvi contribuirà a estabilitzar la situació de la plantilla de treballadors del servei públic municipal i de retruc millorar el servei al ciutadà.

4. Suggeriment: recentralitzar tota l'estructura d'organismes autònoms municipals, epes, empreses municipals, consorcis, fundacions i associacions municipals, situant els seus departaments productius sota la direcció directa del corresponent gerent de sector. Això faria possible prescindir dels corresponents gerents d'aquests 38 ents, juntament amb els seus gabinets, administradors de personal i directors econòmics, amb l'important estalvi conseqüent.

5. Suggeriment: que l'Ajuntament contracti directament el personal necessari per a la prestació directa dels serveis, en comptes de fer-ho a través de contractistes i entitats. Els ciutadans han de saber que els beneficis d'aquestes empreses surten de la precarietat contractual, les baixes retribucions i el deteriorament de condicions de treball de les persones que acaben prestant els serveis municipals en nom de l'Ajuntament. I han de saber també que ni el cost dels serveis per a la ciutat baixen ni tampoc la qualitat del servei prestat millora.

6. Suggeriment: que l'Ajuntament revisi els models de plecs i convenis per a l'adjudicació de la prestació indirecta de serveis, de manera que l'empitjorament de les condicions salarials, socials, d'entorn de treball o de perfil professional del personal finalment implicat en la prestació del servei no es converteixi en un avantatge per a les empreses o entitats candidates a l'adjudicació. I exigir sempre la subrogació del personal contractat per l’anterior o anteriors adjudicataris fins i tot quan canviï l’objecte nominal del contracte, quan la prestació del servei es faci al mateix centre de treball i consisteixi en les mateixes funcions i competències de contractes anteriors extingits.

Esperem resposta de tot plegat a la sessió del dia 4, no només en interès nostre sinó en interès i per a coneixement de la ciutadania de Barcelona en general.

Nota: com és criteri d’aquest bloc ometem crítiques entre sindicats ja que la lluita per millorar les condicions laborals s’aconsegueix amb unitat sindical.
.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Mobilitzacions per les retallades laborals.


Extractes de diversos comunicats sindicals:


UGT:

ASSEMBLEES AUTORITZADES DIES 27 - 29 OCTUBRE

ORDRE DEL DIA:
COMPLIMENT ACORDS DE CONVENI AL 2011
RECUPERACIÓ 5% DE SOU ROBAT ALS ASSALARIATS

DIA, HORA i LLOC
27 octubre, De 12,30 a 14,30 h. Sala d’actes Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs
(Rector Triadó, 53)
29 octubre, De 09 a 11 h. concentració Pl. Sant Jaume (Ple Municipal)

CONVOQUEN
CCOO - UGT


CGT:

PERQUÈ LA CGT NO PARTICIPA A LES CONVOCATÒRIES DE LES SECCIONS SINDICALS D'UGT I CC.OO. PER AL 27 I EL 29 D'OCTUBRE

Ahir diumenge a última hora ha estat publicada una convocatòria conjunta dels sindicats UGT i CC.OO. per tal de fer una assemblea el dia 27 i una concentració-assemblea el dia 29 sota els lemes “COMPLIMENT ACORDS DE CONVENI AL 2011 i RECUPERACIÓ 5% DE SOU ROBAT ALS ASSALARIATS”.

La posició de la CGT, expressada a totes les assemblees i comunicats que hem fet, ha estat sempre la de promoure la mobilització per la retirada dels dos decrets-llei, el que va incloure la retallada del sou dels treballadors públics juntament amb la congelació de les pensions i altres mesures antisocials, i el de la Reforma Laboral, que també ens afecta de forma directa i indirecta. De la mateixa manera hem estat recordant la necessitat de sortir al pas d'unes altres noves “reformes”, la de les pensions i l'edat de jubilació (que està a punt de caure) i les que han de venir molt aviat en forma de revisió de les condicions d'estabilitat dels llocs de treball dels funcionaris i dels seus drets de negociació col•lectiva.

En aquest context, convocar pel compliment dels acords de conveni (pensant com pensen únicament en l'aspecte salarial) i per la recuperació del 5% que ens estan traient, és una cosa que sense més, ens sembla desmobilitzadora i contraproduent.

És clar que des de la CGT defensem el manteniment del poder adquisitiu dels treballadors municipals, i una oferta pública que garanteixi la prestació directa de tots els serveis municipals, i una Relació de Llocs de Treball que deixi clares les expectatives de promoció i mobilitat de tots i totes, i joc net en els processos de selecció, i la funcionarització de tots els laborals sense excepcions ni moratòries, i anar cap a les 35 hores setmanals. I justament perquè tot això no quedava garantit al conveni actual no el vàrem signar malgrat els augments salarials que ens prometien per oblidar-nos de tota la resta.
(...)

CCOO:
El proper dia 4 de novembre a les 19 hores hi ha la presentació pública dels pressupostos municipals i, per a aquest acte, ens autoconvoquem tots els delegats i delegades de CCOO i UGT per protestar sonorament, atès que les previsions municipals publicades a la gaseta municipal 27 (concretament a la pàgina 3473) no només no inclouen cap augment retributiu a les despeses de personal, sinó que hi ha una disminució de quasi el 0,4% pel 2011, respecte als pagaments del 2010, que ja van sofrir una considerable retallada (...) us demanem: (...)
Que vingueu el proper dia 4, a les 18 hores al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, plaça Pons i Clerch (Princesa/ Comerç) a protestar per la política econòmica municipal, en afectació als seus treballadors/res.
(...)

L'assetjament en el treball disminueix el rendiment de l'empresa.


Article de la web www.elcorreo.com amb interessants reflexions sobre l'assetjament.

El 2002 va patir assetjament en el seu lloc de treball i després d'un llarg recorregut, que va incloure la superació d'una important malaltia, segueix treballant en la mateixa empresa. Marina Parés és presidenta del Servei Europeu d'Informació sobre el 'Mobbing' i assessora de víctimes. Aquesta setmana ha participat a Sant Sebastià en un curs d'estiu de la UPV-EHU sobre assetjament moral a la feina.

-L'assetjament laboral, ve de lluny?
-És tan antic com el treball amb drets laborals. Quan el treballador té menys drets, se l'acomiada sense necessitat d'assetjar-lo. En l'àmbit laboral trobem quatre tipus d'assetjament: l'estratègic, el de direcció o gestió, el pervers i el sancionador.

- Què és l'assetjament estratègic?
-Quan l'empresa ha inclòs l'assetjament laboral en la seva manera de funcionar. Es contracta a joves o persones amb discapacitat amb subvencions institucionals. Però quan arriba el moment de fer fix al treballador, se'li pressiona perquè se'n vagi. Perquè les subvencions només arriben amb un nou contracte.

- ¿I el de direcció?
-També se l'anomena de gestió, perquè el pot protagonitzar un directiu o un comandament intermedi. És un estil personal de manar. Qui qüestioni a aquest tipus de cap està condemnat a l'ostracisme. Avui s'ataca a un. I demà a un altre. S'imposa la por. I els treballadors no es solidaritzen amb l'afectat.

-També hi ha un 'mobbing' pervers.
-Està generat per una personalitat psicopàtica i pot donar-se entre companys o fins i tot, des d'un subordinat a un cap, el que és més habitual en l'àmbit públic. No s'assetja com a estratègia d'empresa o buscant un major rendiment. La base és l'enveja. Aquest tipus d'assetjament és tan antic com la humanitat.

-I hi ha l'assetjament sancionador.
-S'assetja a algú perquè se'n vagi de l'empresa. I es fa de manera pública i buscant una exemplaritat. Es dóna en casos de permisos maternals, baixes laborals o actuació de delegats sindicals. Vaig conèixer el cas d'una administrativa a la que van col·locar de cara a la paret, al lloc on tot el personal fitxava. Alguns només van conèixer la seva esquena.

- Per què decideix un dedicar tant esforç en destroçar a un altre?
-Perquè encara no s'han definit bé els perjudicis del 'mobbing' per a l'empresa. S'inicia perquè es pensa que portarà beneficis però hi ha un risc greu per a la companyia que permet l'assetjament.

- Quin és?
-A curt termini es produeix una disminució del rendiment laboral dels empleats, que estan més pendents del conflicte que de ser eficaços. A més hi ha l'absentisme de la víctima. O es paguen les suplències o hi ha una càrrega de treball extra que cal repartir. Es genera una desconfiança i una falta de comunicació que repercuteix en la qualitat del treball.

- Hi ha conseqüències a llarg termini?
-Els casos són diferent en l'Administració pública, perquè el sobrecost ocasionat per l'assetjament ho paguem tots. I en aquest àmbit es produeixen assetjaments de repetició, perquè s'ho poden permetre. L'empresa privada no pot suportar diversos anys de pèrdues. Si es permet l'assetjament, la companyia pot quebrar. Vaig conèixer el cas d'una Policlínica a Granollers, una institució privada que rebia fons públics. Es van donar assetjaments de repetició que van ocasionar la fi del negoci.

- Han passat els assetjadors molt de temps en la impunitat?
-Han passat i segueixen passant. Són persones que saben manipular molt bé. Aconsegueixen el beneplàcit dels que tenen poder. I per això portem tants anys sense legislació adequada. A la via acadèmica, Espanya està a nivell internacional, però a nivell legal estem pitjor que en països com Colòmbia, que compta amb legislació específica.

Llacunes jurídiques
-La reforma prevista del Codi Penal per castigar l'assetjament laboral deixa llacunes jurídiques, diuen els experts.
-I no entrarà en vigor fins al novembre, un insult per a les víctimes, que no poden esperar tant de temps. El sistema públic jurídic i de salut no els ha protegit en absolut. S'ha deixat la decisió en mans dels jutges. Alguns d'ells han vist assetjament i han determinat. D'altres, han vist assetjament i no ho han fet. Altres no ho han vist. I alguns han vist assetjament on no n'hi havia.

Manca formació.
És il·lustrativa la sentència sobre el cas d'un neurocirurgià especialitzat en cor a l'Hospital Universitari de Santa Cruz de Tenerife. En l'última sentència, no recórrible, encara que s'ha demostrat l'existència de 'mobbing' el jutge exculpa els responsables, entre altres raons, 'perquè no existeix al nostre país, cap tipus de definició legal del fenomen d'assetjament moral en el treball' .

- ¿Per què es va especialitzar en aquesta matèria?
-El 2002 vaig ser assetjada en el meu lloc de treball. Vaig voler lluitar contra això i no vaig trobar cap eina. Avui pretenc ensenyar a les víctimes com superar aquesta situació. Sé de que parlo. Vaig patir una greu malaltia i vaig arribar a la mort clínica. Avui estic perfectament recuperada i segueixo en la mateixa empresa. Les persones que assetgen no canvien. Però jo he aconseguit fer-me respectar.
.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Retallades en formació externa.

Comunicat del sindicat CCOO sobre la formació externa, ajuts en llengues estrangeres. Tema apart és que hi ha molts treballadors que des de fa molts anys no els donen ni formació interna o aquesta és en comptagotes.

AJUT EN LLENGÜES ESTRANGERES
(les retallades… als treballadors/es estan de moda)
Els ajuts econòmic per cursos de llengua estrangera (vinculades o no al lloc de treball) que fins ara venia oferint l’Ajuntament fins a un 70% del seu cost amb un màxim de 300 €/ any s’han acabat.
Actualment, l’Ajuntament està denegant totes les sol•licituds al respecte argumentant que NO HI HA PRESSUPOST i la previsió es que abasti tot l’any que ve, sense possibilitat de reclamació, atès que era un oferiment graciable, al marge de qualsevol dret preexistent.
Sembla ser que de cop i volta ja no hi ha diners per res que signifiqui un benefici al assalariat, mentre que veiem com partides per a campanyes electorals i visites eclesiàstiques són noticia d’actualitat, de la mateixa manera que ho són els casos de corrupció vinculats a les administracions públiques.
Que cadascú que tregui les seves conclusions...
CONTRA LES RETALLADES: MOBILITZAT!!
.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Possible inconstitucionalitat de la retallada salarial.


Noticia de lamalla.cat

L'Audiència Nacional dubta de la constitucionalitat de la retallada als funcionaris.

El Decret aprovat pel Govern podria vulnerar el dret d'igualtat i el de llibertat sindical a la negociació.

L'Audiència Nacional dubta de la constitucionalitat de la retallada salarial del 5% als empleats públics aprovada pel Govern, segons la providència d'aquest tribunal facilitada aquest dijous per CCOO. La Sala Social de l'Audiència Nacional ha obert així una via processal per estudiar la possible inconstitucionalitat del decret Llei del 20 de maig sobre mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, que inclou la rebaixa de sou dels assalariats del sector públic. El tribunal admet la demanda de conflicte presentat pels sindicats UGT, CCOO i el SATNP de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) contra el Ministeri d'Economia i Hisenda, la Confederació Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), i el Comitè Intercentres de la FNMT.

La providència datada el 30 de setembre estableix que les parts tenen un termini màxim improrrogable de 10 dies per presentar les seves al•legacions sobre aquesta qüestió d'inconstitucionalitat. L'Audiència dubta de la constitucionalitat de la nova redacció dels articles 22.4 i 25 de la Llei, ja que podrien afectar "el contingut essencial" del dret a la llibertat sindical a la negociació.
La providència del tribunal també planteja la qüestió de constitucionalitat sobre aquesta mesura "per possible afectació" del dret d'igualtat, ja que la llei estableix la reducció salarial sobre determinades entitats del sector públic i exclou el personal laboral no directiu d'empreses públiques com RENFE, ADIF i AENA, que tenen convenis col•lectius.
Segons l'advocat de CCOO Enrique Lillo, aquesta providència reforça la posició defensada pel sindicat davant a la retallada salarial i en demanda de la vigència dels convenis i acords col•lectius assolits per al 2010 en les administracions i sector públics. A més, assenyala que CCOO mantindrà les actuacions jurídiques i processals iniciades en defensa dels drets del personal del sector públic que afecten prop de tres milions de persones.
.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Valoracions sindicals de la vaga.


Valoracions sindicals d’UGT, CGT i CCOO sobre la jornada de vaga del dia 29.

UGT:
MOLTES GRÀCIES A TOTS/ES

Des de la Secció Sindical de la UGT a l'Ajuntament de Barcelona us volem donar les gràcies a tots i totes els/les empleats/des públics dependents de l'Ajuntament de Barcelona i dels seus organismes autònoms, per la vostra resposta el dia de la Vaga General.
Reconeixem que no estat fàcil explicar a tota la plantilla municipal la conveniència de fer una altre vaga per donar una resposta seriosa a la retallada dels drets laborals de tots els treballadors/es, després de la que varem fer en el sector públic per la retallada del 5% del nostra salari via decret. A tot això afegiu la campanya brutal de desprestigi que els representants sindicals i les nostres organitzacions hem sofert de la dreta política i mediàtica, fent-nos responsables de tots els mals de la societat.
Malgrat tot el seguiment d'aquesta vaga ha estat acceptable, si comptem aquells empleats que de manera efectiva han fet la vaga, altres que per diferents motius no han anat ha treballar o aquells que van trucar dient que estaven indisposats, entre tots s'ha notat la baixa activitat a les dependències municipals.

També volem dir-vos que la realització d'aquesta vaga no es el final de res. Pensem que es molt possible que properament haurem d’enfrontar-nos a la reforma del sistema de pensions, tant pel que fa a la l’ampliació de l’edat de jubilació, com el temps necessari de cotització per cobrar-la o l’increment en el nombre d’anys per calcular la base reguladora. A banda probablement l'Ajuntament incomplirà l'aplicació del conveni l'any que ve, ens haurem de mobilitzar per defensar les nostres condicions salarials i laborals de ben segur.
Amb tot això us demanem a tots i totes que sigueu conscients de que ens estem jugant molt, seria bo que el nivell de participació fos molt més important que fins ara tant a les assembles com a totes les accions en que us haurem de convocar. Tots i totes sou lliures de fer el que creieu, però sense la vostra participació activa i massiva no podrem defensar els nostres drets.

DEFENSAR ELS TEUS DRETS LABORALS AVUI ÉS DEFENSAR EL TEU FUTUR I EL DELS TEU FILLS


CGT:

Des de la Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Barcelona fem una valoració general positiva del Seguiment de la Vaga General. El seguiment de la vaga en sectors claus va ser massiu a la pràctica totalitat del país. A tall d’exemple: Mercats alimentaris de Madrid, Barcelona, València, Valladolid, Sevilla, Saragossa; indústria d’automoció (Seat, Ford, Renault, Opel, Volkswagen), complexos petroquímics i sideri-metal•lúrgics, sector de la mineria, distribució de gas, serveis públics com neteges, correus, sector de la construcció de grans infraestructures; ports de Barcelona, València, Algesires…
Un exemple rellevant, en aquest sentit, és la baixada del consum elèctric xifrada en més d’un 20% en relació amb un dia normal.

Un altre sector amb un percentatge molt important de participació és el dels mitjans de comunicació audiovisuals, amb tancament complet a Canal Sud i Telemadrid i la resta de medis públics (inclosos els catalans) amb serveis mínims.
En Transport públic estatal es van complir els serveis mínims del 25% al temps que van existir grans incidències en el transport privat (línies aèries, transport per carretera i marítim de viatgers i mercaderies).
CGT vol destacar aquest èxit malgrat la campanya continuada institucional, mediàtica i patronal contra les organitzacions sindicals i la criminalització de l’acció sindical i social. És molt significatiu que les portades de la majoria dels mitjans estiguessin decidides per endavant en assenyalar “el fracàs” de la vaga en termes idèntics als que es van fer servir just després d'anteriors convocatòries que van aconseguir al final els seus objectius reivindicatius.

Igualment, CGT vol esmentar de forma expressa el suport a la Vaga General de més de cent organitzacions sindicals i socials de tot el món.
És d’assenyalar la importància numèrica dels piquets informatius als principals centres de treball, el que demostra l’enorme malestar dels treballadors i treballadores amb la insostenible situació d’atac a què estem sent sotmesos per polítics i empresaris.
Així mateix, aquesta Secció Sindical i pel que fa als aldarulls a la ciutat de Barcelona vol denunciar les provocacions protagonitzades per un ínfim grup aliè a qualsevol organització sindical i per una barroera, ineficaç i perversa acció policial que va aconseguir intensificar els incidents i es va preocupar amb tota la intencionalitat en portar-los d'una manera molt evident cap als voltants de l'antiga seu de Banesto a la Plaça de Catalunya, al que volia ser un nou lloc de discussió i participació alternativa al model institucional de debat i sindicalisme, on molts treballadors i treballadores s'havien aplegat per animar de forma pacífica la jornada de vaga. Aparentment l'objectiu era convèncer al jutge de guàrdia per tal que autoritzés o donés per bona (no està clara la cronologia) l'entrada, desallotjament i detenció dels ocupants de l'edifici, l'actuació dels quals no havia estat en cap moment de tota aquesta setmana violenta (raó per la qual un jutge dies abans no havia autoritzat el desallotjament).
El guió a la tarda va ser idèntic, mentre fins a tres manifestacions autoritzades amb milers de treballadors i treballadores miraven de transcórrer pacíficament pels recorreguts establerts, els mossos d'esquadra no paraven d'empènyer els grupuscles violents cap al cos de les manifestacions. En el cas de la de la CGT, formada per uns 8000 manifestants pacífics, les càrregues policials van arribar a dividir la manifestació per un moment a l'alçada de la Gran Via, posant a prova la serenitat i el coratge de manifestants de tota edat i condició que malgrat tot van reprendre el recorregut previst cap a Via Laietana. Va ser inaudit veure com la policia deixava anar el trànsit rodat cap al cos de les manifestacions quan no eren els propis vehicles policials els que les travessaven creant situacions de gran tensió. En aquest context &e acute;s repugnant i absolutament aliè a la realitat que una de les fotos més divulgades del dia fos la d'un jove llançant una pedra lluint una enganxina de la CGT.
(...)
Tornant a la vaga, en el cas de l'Ajuntament estimem que el seguiment va ser superior al que va haver el dia 8 de juny i que es va trobar al voltant del 40%, tot i que amb variacions importants per sectors i organismes autònoms. Pensem que els treballadors i treballadores municipals hem de prosseguir en la reconstrucció de l'esperit de lluita, no quedant-nos només en la defensa del compliment del conveni i les reivindicacions econòmiques de curta volada, sinó obrint de forma oberta i d'una vegada la lluita per la millora de les condicions de treball i la dignitat de la condició de treballadors i treballadores públics.
Considerem que amb tot el que ha passat, amb les mesures que ens van portar a la vaga i que continuen vigents, amb el govern que continua insistint en retallar les pensions i allargar l'edat de jubilació i amb un projecte de pressupost que insisteix en les polítiques neoliberals que ens han portat a aquesta crisi i l'estan agravant, NO ÉS POSSIBLE TORNAR A LES MESES DE NEGOCIACIÓ. Els sindicats majoritaris, massa tebis amb el govern durant la negociació de la Reforma Laboral, tardans en la convocatòria de la vaga i ambigus en les seves crides a la mobilització, han d'entendre que la responsabilitat a la que han de fer front no consisteix en donar aire als partits polítics de referència davant les properes conteses electorals sinó que davant de qui han de ser responsables és davant dels treballadors i treballadores als que diuen representar, els drets dels quals s'estan trepitjant d'una manera injusta i vergonyosa.
A la CGT ho tenim molt clar, no acceptem ni acceptarem un pas enrere en els drets socials i laborals ni amb l'excusa d'una crisi que no ha tingut res a veure amb el treball, ni amb unes mesures que deixen intactes els interessos dels especuladors al temps que ofeguen el funcionament de l'economia real.

HEM DE CONTINUAR AMB LA MOBILITZACIÓ, PER LA PRESERVACIÓ DELS DRETS SOCIALS I LABORALS, PER UN CANVI DE MODEL ECONÒMIC QUE S'HA DE BASAR EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'ESTAT DEL BENESTAR I EL REPARTIMENT DE LA RIQUESA.
ORGANITZA'T I ACTUA.

CCOO:
Després de la jornada de vaga general del passat dia 29 de setembre i després dels ‘booms’ informatius, sovint partidistes i interessats, us fem arribar una sèrie de dades i/o reflexions, tendents a objectivar el pensament que, com a assalariats, tots i totes hauríem de tenir, en contra de les demagògiques ‘influències’ negatives que atempten contra els interessos generals.
En qualsevol cas, prèviament, volem agrair la participació dels treballadors/es que van secundar la vaga i van participar a la manifestació del mateix dia.

L’Ajuntament ens ha facilitat unes dades referides al conjunt de treballadors/es del grup municipal (Ajuntament, Organismes Autònoms i Empreses Municipals) –segons dades de la Intranet, uns 12.500- que diuen que han fet vaga aproximadament un 20 % del personal que tenia obligació d’anar al lloc de treball, aproximadament, unes 1900 persones.
Cal considerar, però, molts treballadors/es no tenien obligació d’anar a treballar perquè la jornada del dia 29-S van gaudir de lliurança ‘potestativa’ (permís, llicència, vacances, etc.), lliurança aquesta que, en la seva majoria va ser oferta ‘generosament’ per la pròpia administració, sota la premissa que ‘així no se’t descomptarà res del sou’. L’afectació d’aquesta generositat representa, segons estimacions objectives de la nostra secció, un 50 % del personal que tenia obligació d’anar a treballar, que sumats als 20 % que van fer vaga representa que un 70 % de la plantilla municipal que tenia jornada laboral no hi va anar per motiu i causa de la vaga general.
Les incidències esmentades i la manca de demanda de serveis municipals, també per causa d’afectació general de la vaga, poden fer-nos afirmar amb satisfacció que
L’ACTIVITAT DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL VA SER NUL•LA O PRÀCTICAMENT NUL•LA EL DIA 29-S

No obstant, cal reflexionar sobre el motiu i les causes que van propiciar que una part de la plantilla anés a treballar sense tenir obligació de fer-ho.
Tenim clar que molts companys i companyes comparteixen les inquietuds generals que motivaren la convocatòria, però ateses situacions de temporalitat i/o interinitat han fet desistir la seva participació.
Tenim clar que hi hagut una important campanya mediàtica en contra dels sindicats convocants, amb la única finalitat de ‘rebentar’ la vaga, campanya avalada pel propi govern, partits polítics i empresaris.
Tenim clar que, dins casa nostra, hi ha sindicats que els seus posicionaments, expressos o tàcits, els fa, indubtablement, enemics de la classe treballadora.
Tenim clar que, malgrat les nombroses assemblees que hem realitzat durant el mes de setembre, hi ha molta desinformació dels efectes de la Reforma Laboral i les conseqüències que comportarà en tots els àmbits, inclòs el funcionarial.
Companys i companyes, sabem que la lluita no ha fet més que començar i coneixem els obstacles i enemics que tenim al davant.
Com a sindicat majoritari a nivell estatal i dins del nostre entorn, ens veiem obligats a ser forts i contundents davant la situació que ja tenim a sobre i recordar-te que les organitzacions obreres –amb subvencions o sense- són l’única arma que tenim els treballadors per fer front a les agressions que el Capital ens infringeix.

AMB EFECTES IMMEDIATS, TENIM UN CONVENI QUE HEM DE DEFENSAR, PER NO ACUMULAR MÉS PRECARIETAT DE LA QUE ENS VE A SOBRE.
NO ÉS HORA DE DUBTES; ÉS HORA DE POSICIONAMENTS CLARS I DETERMINANTS.
COMPTEM AMB TU, JA QUE SENSE TU NI EXISTEIXES, NI EXISTIM.
.

divendres, 1 d’octubre de 2010

Deteriorament de les relacions laborals i individualisme.


Artícle titulat "Faré vaga i aniré a la manifestació per responsabilitat". de la web de Josefa Morón. Deixant de banda el tema de la vaga hi ha una sèrie de reflexions d'interès.

Encara que la veritat sigui una cosa agra d’oir, molt em temo que la vaga no farà canviar res. Les condicions laborals dels treballadors fa anys que van a menys, molt a menys. Les successives reformes, de les quals aquesta sembla la més dura fins ara (recordo que també ho van ser les anteriors) han anat 'empoderant' més i més a l’empresari i 'enmiserant' més i més els treballadors i encara queda marge! No existiria la reforma actual sense les reformes anteriors i això ja diu molt de quin ha estat el camí de les relacions laborals: caiguda lliure. A aquells treballadors que no ho han experimentat mai la manca o precarietat del treball els aniria bé, durant un temps, ser àliga engabiada, asfixiada en la seva situació laboral.

Els treballadors hem assistit a una transformació de les relacions laborals sense ser-ne veritables protagonistes, de forma passiva, i així ens ha anat. No ens hem mobilitzat per mantenir els nostres drets ni abans ni ara. Quan dic mobilitzar, vull dir no cedir ni una sola vegada per conservar els drets que tant van costar de guanyar als nostres pares.

La fraternitat, germana petita del lema de la Revolució Francesa, està morta; la realitat, individualisme i manca de pertinença a la 'classe treballadora'. Ningú vol ser classe treballadora, encara que ho és, i difícilment es reconeix com a treballador, encara que ho és. Si les persones no es reconeixen com a treballadors, quin sentit tenen els sindicats?

No podem posar en dubte, a aquestes alçades de la democràcia, que l’existència del sindicats és necessària per contrarestar la força de l’empresariat, però sí cal exigir que els sindicats estiguin a l’alçada dels treballadors que representen. I el cert és que no estan a l’alçada: el treballador se sent sol.

Als sindicats els aniria bé fer la reflexió d’aquell proverbi àrab que diu 'Si un home et diu que sembles un camell, no li facis cas; si t’ho diuen dos homes, mira’t al mirall'.

Tres exemples: primer, la setmana passada en una reunió convocada per CC.OO a Montbui només hi havia 20 persones (em consta que a la comarca ha anat si fa no fa); segon, l’article d’aquest diari 'Defensar els drets socials i laborals i recuperar la integritat de l’Estatut' té registrades 70 lectures; tercer, escoltar pels carrers convidar a la vaga a través de cotxe i megàfon sembla dels anys 70. Amb el suc que se n’hauria pogut treure fent servir les xarxes socials d’internet! Desànim i tristor; per moments sembla que la desintegració sindical estigui pràcticament consumada.

Tot i així sindicats i treballadors no podem enterrar els nostres errors, perquè això només ho poden fer els metges, però podem rebel·lar-nos no solament el dia de la vaga sinó cada dia de l’any. És en aquest gest on hi ha el canvi.

Aniré a la vaga i a la manifestació sabent que, si en un funeral és més important el ritual que la mort, en una vaga és més important el fet que s’ha fet vaga que la dura realitat laboral que quedarà passada la vaga. Aniré a la vaga pensant que potser estem a temps de rebentar la inflor del govern i de la patronal. Aniré a la vaga perquè cada vaga és una guspira que pot provocar un canvi tot i que mai l’acaba de provocar. Aniré a la vaga perquè com a treballadora combrego amb la idea que és millor encendre una humil espelma en forma de vaga que maleir la foscor de la Reforma Laboral. Aniré a la vaga, però no per la crida dels sindicats sinó per la responsabilitat que tinc respecte el bé comú i respecte les generacions futures, perquè crec en la solidaritat intergeneracional i perquè 'avui és demà'. No sortiré a cridar consignes pre-fixades pels sindicats ni a manifestar-me a través d’actes violents o parlar en un to més alt i tampoc vull piquets informatius totalment innecessaris.

La ingenuïtat em diu que aquesta vegada la fruita està molt madura i si tots els treballadors ens unim només caldrà sacsejar l’arbre. Depèn de tots nosaltres i no dels sindicats. Continuo abraçada a la ingenuïtat i pensant que la desobediència fa possible el progrés mentre la submissió i la resignació castren l’ésser humà.

El futur es dibuixa sense treball per a molts i, de la manera que anem, per tenir feina a partir d’ara serà decisiu, com fan els cortesans, saber doblegar colzes i genolls.

Ja sabeu on sóc. Podem organitzar-nos
.