L'assetjament en el treball disminueix el rendiment de l'empresa.

Article de la web www.elcorreo.com amb interessants reflexions sobre l'assetjament.

El 2002 va patir assetjament en el seu lloc de treball i després d'un llarg recorregut, que va incloure la superació d'una important malaltia, segueix treballant en la mateixa empresa. Marina Parés és presidenta del Servei Europeu d'Informació sobre el 'Mobbing' i assessora de víctimes. Aquesta setmana ha participat a Sant Sebastià en un curs d'estiu de la UPV-EHU sobre assetjament moral a la feina.

-L'assetjament laboral, ve de lluny?
-És tan antic com el treball amb drets laborals. Quan el treballador té menys drets, se l'acomiada sense necessitat d'assetjar-lo. En l'àmbit laboral trobem quatre tipus d'assetjament: l'estratègic, el de direcció o gestió, el pervers i el sancionador.

- Què és l'assetjament estratègic?
-Quan l'empresa ha inclòs l'assetjament laboral en la seva manera de funcionar. Es contracta a joves o persones amb discapacitat amb subvencions institucionals. Però quan arriba el moment de fer fix al treballador, se'li pressiona perquè se'n vagi. Perquè les subvencions només arriben amb un nou contracte.

- ¿I el de direcció?
-També se l'anomena de gestió, perquè el pot protagonitzar un directiu o un comandament intermedi. És un estil personal de manar. Qui qüestioni a aquest tipus de cap està condemnat a l'ostracisme. Avui s'ataca a un. I demà a un altre. S'imposa la por. I els treballadors no es solidaritzen amb l'afectat.

-També hi ha un 'mobbing' pervers.
-Està generat per una personalitat psicopàtica i pot donar-se entre companys o fins i tot, des d'un subordinat a un cap, el que és més habitual en l'àmbit públic. No s'assetja com a estratègia d'empresa o buscant un major rendiment. La base és l'enveja. Aquest tipus d'assetjament és tan antic com la humanitat.

-I hi ha l'assetjament sancionador.
-S'assetja a algú perquè se'n vagi de l'empresa. I es fa de manera pública i buscant una exemplaritat. Es dóna en casos de permisos maternals, baixes laborals o actuació de delegats sindicals. Vaig conèixer el cas d'una administrativa a la que van col·locar de cara a la paret, al lloc on tot el personal fitxava. Alguns només van conèixer la seva esquena.

- Per què decideix un dedicar tant esforç en destroçar a un altre?
-Perquè encara no s'han definit bé els perjudicis del 'mobbing' per a l'empresa. S'inicia perquè es pensa que portarà beneficis però hi ha un risc greu per a la companyia que permet l'assetjament.

- Quin és?
-A curt termini es produeix una disminució del rendiment laboral dels empleats, que estan més pendents del conflicte que de ser eficaços. A més hi ha l'absentisme de la víctima. O es paguen les suplències o hi ha una càrrega de treball extra que cal repartir. Es genera una desconfiança i una falta de comunicació que repercuteix en la qualitat del treball.

- Hi ha conseqüències a llarg termini?
-Els casos són diferent en l'Administració pública, perquè el sobrecost ocasionat per l'assetjament ho paguem tots. I en aquest àmbit es produeixen assetjaments de repetició, perquè s'ho poden permetre. L'empresa privada no pot suportar diversos anys de pèrdues. Si es permet l'assetjament, la companyia pot quebrar. Vaig conèixer el cas d'una Policlínica a Granollers, una institució privada que rebia fons públics. Es van donar assetjaments de repetició que van ocasionar la fi del negoci.

- Han passat els assetjadors molt de temps en la impunitat?
-Han passat i segueixen passant. Són persones que saben manipular molt bé. Aconsegueixen el beneplàcit dels que tenen poder. I per això portem tants anys sense legislació adequada. A la via acadèmica, Espanya està a nivell internacional, però a nivell legal estem pitjor que en països com Colòmbia, que compta amb legislació específica.

Llacunes jurídiques
-La reforma prevista del Codi Penal per castigar l'assetjament laboral deixa llacunes jurídiques, diuen els experts.
-I no entrarà en vigor fins al novembre, un insult per a les víctimes, que no poden esperar tant de temps. El sistema públic jurídic i de salut no els ha protegit en absolut. S'ha deixat la decisió en mans dels jutges. Alguns d'ells han vist assetjament i han determinat. D'altres, han vist assetjament i no ho han fet. Altres no ho han vist. I alguns han vist assetjament on no n'hi havia.

Manca formació.
És il·lustrativa la sentència sobre el cas d'un neurocirurgià especialitzat en cor a l'Hospital Universitari de Santa Cruz de Tenerife. En l'última sentència, no recórrible, encara que s'ha demostrat l'existència de 'mobbing' el jutge exculpa els responsables, entre altres raons, 'perquè no existeix al nostre país, cap tipus de definició legal del fenomen d'assetjament moral en el treball' .

- ¿Per què es va especialitzar en aquesta matèria?
-El 2002 vaig ser assetjada en el meu lloc de treball. Vaig voler lluitar contra això i no vaig trobar cap eina. Avui pretenc ensenyar a les víctimes com superar aquesta situació. Sé de que parlo. Vaig patir una greu malaltia i vaig arribar a la mort clínica. Avui estic perfectament recuperada i segueixo en la mateixa empresa. Les persones que assetgen no canvien. Però jo he aconseguit fer-me respectar.
.