dimecres, 30 de setembre de 2009

Acord de diàleg social a les AAPP.


Informació i visió sindical (CCOO) sobre l'acord de diàleg social en les administracions públiques signat recentment.

El Govern i els Sindicats amb representació en la Funció Pública (CCOO, UGT i CSI-CSIF) van signar el passat 25 de setembre, al Palau de la Moncloa, l’acord assolit al Fòrum del Diàleg Social en les Administracions Públiques, que serà vigent durant els pròxims tres anys.
L’acord recull qüestions com l'increment salarial del 0,3 per cent per a l’any 2010, que contribueix a la contenció de la despesa pública però evita la congelació dels salaris dels empleats i les empleades i públics, i incorpora una clàusula de revisió salarial que garanteix el manteniment del poder adquisitiu per a la resta de legislatura.
També conté mesures relatives a l’ocupació, des de la flexibilització de la taxa de reposició d’efectius que es pugui establir en els Pressuposts Generals de l’Estat, excloent-ne serveis de caràcter essencial i posant-la en relació amb la reducció de la temporalitat, que s’estableix en el 8 per cent per al conjunt de les administracions públiques, fins a l’aplicació del dret a la jubilació parcial recollit a l'Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP).

El text pactat suposa igualment un important impuls a la modernització de les administracions públiques, amb mesures concretes per al desenvolupament de l’EBEP, i estableix la necessitat d’adoptar criteris generals de carrera professional,avaluació a l’acompliment, estructura retributiva, etc.
L’acord incorpora igualment la constitució d’un Observatori de l’Ocupació Pública participat per les organitzacions sindicals, així com una Comissió de Seguiment entre les funcions de la qual també s’inclou la proposta de determinació dels increments salarials per als pròxims exercicis pressupostaris dels anys 2011 i 2012 a la Taula General de les Administracions Públiques.

L’acord ha estat traslladat a la Mesa General de les Administracions Públiques per a la seva incorporació a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. L’avantprojecte de llei es va presentar al Consell de Ministres el passat 26 de setembre.
Aquest acord de caràcter estatal, permet garantir el poder adquisitiu dels empleats públics i possibilita la negociació col·lectiva específica de Catalunya. La negociació de la Mesa General de les Administracions Públiques estableix una garantia d’un mínim de drets, i deixa un ample marge de negociació a les diferents administracions públiques.

A Catalunya, l’article 136 de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública. CCOO exigeix per tant, a la Generalitat de Catalunya, elabori una llei integral de la funció pública catalana, negociada prèviament amb les organitzacions sindicals representatives; el desenvolupament de l'Estatut Bàsic dels empleats Públics en aquells apartats de caràcter bàsic i que encara avui la Generalitat no ha desenvolupat. També li exigim el compliment dels acords anteriors pel que fa al manteniment del poder adquisitiu dels treballadors públics i, per descomptat, la retirada de l'Acord de Govern sobre el dimensionament de plantilles, ja que està en total i absoluta contradicció amb les necessitats actuals de crear ocupació en el sector públic com a motor per a la dinamització de l’economia del nostre país i entra en contradicció amb l’esperit i la lletra de l’acord signat avui entre els sindicats i el Govern de l'Estat.

Avís: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Augment del 0,3% per als empleats públics.


Article del diari El Punt del passat dissabte.

Aproven l'augment salarial del 0,3 per cent per als empleats públics

El govern espanyol i els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF van signar ahir l'acord per a la funció pública 2010-2012 que afectarà a més de 2,6 milions d'empleats públics de totes les administracions i que preveu una pujada salarial del 0,3% el primer any, així com una clàusula de revisió salarial. Aquest augment salarial tindrà un cost de 50 milions d'euros.
La vicepresidenta primera del govern estatal, María Teresa Fernández de la Vega, i els secretaris generals de la UGT, Julio Lacuerda, de CCOO, Enrique Fossoul, i el president de CSI-CSIF, Domingo Fernández, van mostrar la seva satisfacció després de la signatura perquè l'acord garanteix el manteniment del poder adquisitiu dels empleats públics (funcionaris i personal laboral).
De la Vega va explicar que es tracta d'un acord «marc, de legislatura» que incorpora 50 mesures per a la millora i modernització dels serveis públics, a més de desenvolupar l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.
Així mateix, recull en matèria retributiva el compromís d'apujar el sou dels empleats públics un 0,3% de la massa salarial el 2010 i una compensació, fixada mitjançant una clàusula de revisió, que es faria efectiva l'1 de gener del 2012.

Avís: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

dijous, 24 de setembre de 2009

Opinions sindicals sobre polítiques laborals.

.

Carta oberta als gerents municipals sobre la privatització, precarització i designació arbitrària de llocs de treball feta pel sindicat CGT i recollida a la seva web.

Senyors,

Des dels mateixos inicis del present mandat, els delegats i representants de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona hem expressat en múltiples ocasions el greu deteriorament que la gestió municipal està provocant sobre les condicions laborals, socials i econòmiques dels treballadors i treballadores que presten els serveis públics municipals.

Aquest deteriorament avança si més no en tres direccions:

1.Privatització dels llocs de treball de prestació de serveis públics municipals.

2.Increment injustificat del percentatge d’interins i temporals de la plantilla municipal.

3.Creació, definició i provisió arbitrària de llocs de treball de comandament o especial dificultat tècnica.

Privatització dels llocs de treball

L’actual Alcalde de la ciutat, l’Excm. Sr. Jordi Hereu, durant la darrera campanya electoral municipal es va comprometre públicament a garantir que cap dels treballadors i treballadores contractats directa o indirectament per l’Ajuntament guanyaria menys de 1000 euros mensuals.

El cert és que en res s’ha concretat aquest compromís, cap dels models de plecs de contractació que fa servir l’Ajuntament inclou cap clàusula que obligui a les empreses contractistes a respectar aquest nivell mínim de retribució ni a estar vinculades a cap conveni col·lectiu o de sector que aixi unes condicions dignes, econòmiques i laborals per als treballadors i treballadores que en definitiva han de desenvolupar les obres i els serveis municipals.

Ben al contrari, l’adjudicació pura i dura a l’oferta econòmica més avantatjosa sense tenir en compte aquests elements trasllada sobre l’empitjorament de les retribucions i les condicions laborals dels treballadors i treballadores tota la pressió de les adjudicacions municipals. De fet, la prevista tolerància de pràctiques com la subcontractació i la cessió (venda) de contractes ja adjudicats, permet cada cop més beneficiar-se dels diners provinents dels pressupostos municipals a les empreses que menys respecten els drets i la seguretat del seu personal. Fins aquí en res s’ha millorat el que ja passava.

De tota manera, la millor garantia de les condicions laborals del personal que treballa en l’execució de les funcions i els projectes del Govern Municipal, és indubtablement la contractació directa d’aquest personal per part de l’Administració, que en definitiva és l’única empresa responsable del resultat de la seva feina. Però en aquest aspecte no és que no s’hagi observat cap avanç, el que estem veient és com la gestió municipal sota el govern Hereu està substituint personal propi de l’Administració per contractistes que li subministren personal contractat en condicions precàries.

Cada cop amb més freqüència estem veient que la gestió d’aquestes empreses contractistes no aporta res a la millor prestació del servei públic, es limiten a contractar i substituir el personal contractat a mesura que el va cremant per les condicions en les quals ha de treballar, mentre els personatges que hi ha darrera dels contractistes es beneficien, sense córrer cap risc, de l’oportú marge de beneficis. Beneficis que l’Administració no comparteix perquè el cost final d’allò que contracta iguala al principi i supera a mig termini el que tindria el mateix servei prestat amb personal propi.

No falten exemples del que estem dient: la progressiva substitució dels tècnics de l’Institut Municipal d’Informàtica, dels informadors i operadors dels telèfons d’atenció dels serveis municipals, del personal de les Oficines d’Habitatge, del de les Oficines d’Atenció al Ciutadà, del d’Inspecció, del dels equipaments culturals, cívics i esportius, del de jardineria, del de gestió i execució de tot tipus d’obres, del de manteniment d’edificis, etc. Tot això en perjudici de la qualitat del servei prestat i amb increment dels costos finals per a la Ciutat.

Increment injustificat del percentatge d’interins i temporals

Fa aproximadament un any els responsables de Recursos Humans d’aquest Ajuntament ens van anunciar als delegats i delegades de tots els sindicats que en només un any executarien tots els processos de selecció de l’Oferta Pública d’Ocupació pendent i reduirien conseqüentment el nombre de persones en situació d’interinatge administratiu i contractació temporal al mínim imprescindible. En aquell moment el percentatge d’interins es trobava al voltant del 10% del total de la plantilla municipal (mai se’ns han donat dades exhaustives) i l’Oferta Pública pendent d’execució era de 687 places. Actualment l’Oferta Pública pendent de convocatòria és de 526 places, i de les convocades, 290 places estan encara i des de fa molts mesos pendents de nomenament.

Només tenim notícia de 12 interins que hagin consolidat la plaça, i en canvi hem vist nombroses convocatòries de noves borses d’interinatge i de llocs de treball singulars en règim d’interinatge administratiu, de manera que a falta de les dades ja reclamades a la Gerència de Recursos Humans i encara no rebudes, és evident que el percentatge d’interins i temporals de la plantilla ha augmentat considerablement.

Queda palès doncs que els actes dels responsables de Recursos Humans han anat exactament en la direcció contrària a la dels propòsits que tant solemnement ens havien anunciat.

Amb l’amenaça permanent del cessament (en molts casos sense dret a l’atur ni a cap indemnització) i amb drets retributius i laborals inferiors als de la plantilla estable en els mateixos llocs de treball, el personal interí i temporal d’aquest Ajuntament formen part d’un esglaó més de la precarietat.

Creació, definició i provisió arbitrària de llocs de treball

És pública, notòria i coneguda l’absència d’un catàleg o relació de llocs de treball en aquest Ajuntament, a despit del que diuen les lleis aplicables des de fa ja més de 25 anys. Atiats per la impunitat amb la qual venen eludint el compliment d’aquest i d’altres aspectes de la normativa de la funció pública, els actuals gestors municipals, tot simplement han vingut insistint en la mateixa línia, vetant tot gest, per tímid que fos, en la direcció de negociar la creació i/o la definició de cap lloc de treball, per no parlar de la creació d’una mesa de negociació per establir d’una vegada el catàleg i relació de llocs de treball de l’Ajuntament o de qualsevol dels seus organismes autònoms.

Els vergonyosos beneficis que en treuen d’aquesta omissió dels seus deures són la creació sobre la marxa de nous llocs de treball o la modificació d’existents per la via de les pròpies bases de les convocatòries dels concursos o dels procediments de lliure designació. És la selecció i la confecció de l’estructura salarial de la plantilla a la carta: sembla dir el Departament de Selecció de RRHH “tria el que vols pagar i qui vols que guanyi la plaça i jo ja et faig la convocatòria adient”.

Els treballadors i treballadores municipals ho sabem molt bé. A l’enquesta promoguda pel propi equip de gestió municipal sota el pretenciós lema “Tinc la paraula” es va reflectir que el 60% dels enquestats es manifesta en desacord amb l’afirmació que diu “Els criteris de promoció a l’Ajuntament són clars i coherents (es promociona els/les millors)” i el 57% té clar que està en desacord amb l’afirmació “En general, el personal rep un tracte equitatiu i de no discriminació (no hi ha amiguismes o injustícies)”.

I les dades ho corroboren:

  • Cap dels 239 llocs de treball que consten al mal nomenat catàleg que l’Ajuntament inclou a les Taules Salarials, ha estat formalment negociat amb la part social, ni ara ni mai abans.
  • D’aquests 239 llocs, 89 són genèrics, per tant, ni tenen ni han tingut mai una definició funcional o de condicions de treball específica.
  • No menys de les dues terceres parts de la plantilla municipal està enquadrada en un d’aquests llocs de treball genèrics.
  • Més d’una vintena de treballadors i treballadores ocupa un lloc de treball que ni tant sols apareix al catàleg.
  • A juny de l’any passat, 60 dels llocs de treball del catàleg eren inexistents o estaven vacants.
  • El 45% dels concursos i més del 90% de les lliures designacions per proveir llocs de treball durant l’últim any han estat per cobrir llocs “catalogats” genèricament.
  • Malgrat que s’hauria de considerar un procediment excepcional, com a mínim la meitat de les convocatòries per proveir llocs de treball i la tercera part de les places convocades durant l’últim any s’han realitzat per lliure designació.
  • Emparant-se en la nova pauta organitzativa de districtes, l’Ajuntament ha convocat fins ara 8 concursos per cobrir 131 places enquadrades en llocs de treball inexistents al catàleg i per suposat no negociats amb la part social pel que fa a les seves condicions econòmiques i professionals.
  • Continuen deixant-se intencionadament deserts determinats concursos i procediments de lliure designació (12 durant l’últim any) manifestament amb l’objectiu d’obrir formalment la possibilitat de nomenar interins per a cobrir els corresponents llocs. A més, no es detecta cap criteri fix en aquests procediments “d’urgència” o “excepcionals” a l’hora de determinar si pot participar qualsevol ciutadà o només funcionaris de qualsevol de les administracions públiques o si directament es tria sense més qualsevol candidat d’una de les borses.

Fa poques setmanes s’ha fet públic que l’Ajuntament s’ha gastat centenars de milers d’euros en la contractació de head hunters per al reclutament dels suposadament millors directius per a la nostra Administració.

Nosaltres pensem que fa falta una altra mena de caçadors de caps per corregir aquest desori i caminar d’una vegada cap a una gestió de recursos humans que sigui:

1.Socialment responsable (reconeixement i integració de la plantilla oculta rere les subcontractacions)

2.Honestament respectuosa amb els principis constitucionals de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat a l’hora de la selecció i la promoció

3.Fidel al compromís que des de fa molts anys consta a tots els Acords Laborals en el sentit d’aprofitar els recursos existents a la plantilla

4.Respectuosa amb l’esperit i la lletra de les lleis de la funció pública definint i negociant d’una vegada una Relació de Llocs de Treball que abasti tot el grup municipal, oferint per aquesta via seguretat legal als treballadors i treballadores municipals i transparència en la gestió dels recursos públics davant de la ciutadania de Barcelona.

Exigim un gir en la gestió municipal en general i dels recursos humans en particular en aquesta direcció.

Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

Avís : ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.



diumenge, 20 de setembre de 2009

No tot són contractes mal pagats.


Noticia del diari el Punt del dia 19.

Telma Ortiz cobrarà 54.958 euros anuals de l'Ajuntament de Barcelona

Telma Ortiz cobrarà 54.958 euros anuals com a sotsdirectora de Projectes del departament de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. Així ho va aclarir ahir el consistori davant de les queixes de CiU i PP per la contractació de la germana de Letícia Ortiz.

L'Ajuntament exposa que la categoria professional de Telma Ortiz és la de tècnica assessora i la seva funció és de sotsdirectora de projectes del departament de Relacions Internacionals. Informa que «la seva única retribució és el seu sou brut anual, que és de 54.958,68 euros bruts l'any, xifra que correspon a 2.809 euros nets mensuals».

La incorporació de Telma Ortiz respon al «nou impuls» que s'ha donat al departament de Relacions Institucionals després del nomenament del seu director, Josep Roca. Entre les funcions encomanades a Ortiz figuren reforçar els vincles de Barcelona amb Àsia-Pacífic i les activitats relacionades amb la presidència espanyola de la Unió Europea, el semestre que ve.

L'Ajuntament exposa que la provisió del lloc de treball es va dur a terme segons la legislació i que els seus coneixements i experiència professional la fan del tot adient. Entre altres aspectes, cal destacar el domini de sis idiomes (català, castellà, anglès, francès, italià i portuguès) i la seva àmplia experiència en el camp de les relacions internacionals en diferents llocs del món.

Avís : ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

divendres, 18 de setembre de 2009

Qui està de baixa durant les vacances té dret a vacances.

Noticia del Periòdic.

SENTÈNCIA DESPRÉS UNA CONSULTA D'UN JUTJAT DE MADRID

La UE diu que un treballador té dret a vacances després d'una baixa

El Tribunal de Justícia assenyala que l'empleat ha de poder disfrutar del descans

El Tribunal de Justícia de la UE ha reconegut avui que un treballador que ha estat de baixa per incapacitat temporal durant el període vacacional fixat per l'empresa té dret a fer vacances un cop l'hagin donat d'alta.

El tribunal assenyala que la legislació comunitària no s'oposa al fet que el treballador que ho desitgi pugui disfrutar de les seves vacances anuals retribuïdes durant una baixa per malaltia, però recalca que si no vol fer coincidir baixa i vacances té dret a sol·licitar un període diferent per fer-ne, encara que aquest caigui fora de les dates de referència fixades per l'empresa.

Dies remunerats

Els jutges de Luxemburg van respondre així a una consulta d'un Jutjat Social de Madrid per resoldre el cas d'un treballador a qui li va ser denegat el dret de disfrutar de dies lliures remunerats per haver estat de baixa durant la data que la seva companyia havia previst per a les vacances.

L'empresa va fixar el període vacacional del 16 de juliol al 14 d'agost, i el treballador va estar de baixa mèdica per un accident laboral del 3 de juliol al 13 d'agost.

Quan el treballador va rebre l'alta va sol·licitar que se li concedís un nou període vacacional entre el 15 de novembre i el 15 de desembre, però la companyia li va denegar la petició, de manera que l'afectat va presentar una demanda.

Lleis nacionals

El Tribunal de Justícia recorda en la seva sentència que "tots els treballadors disposen d'un període, almenys, de quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes", i afirma que la normativa europea no s'oposa, en principi, que la legislació nacional estableixi modalitats específiques per fer les vacances.

Els jutges admeten que la llei nacional pot preveure la pèrdua del dret a vacances retribuïdes per part d'un treballador que havent-ho pogut fer no hagi disfrutat dels seus dies lliures durant el període de referència fixat pel dret nacional.

No obstant, en cas de baixa, el treballador ha de poder disfrutar de les seves vacances fora del període de referència quan la seva absència per malaltia hagi coincidit parcialment o totalment amb aquest període.

Avís : ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Qui pateix, aprèn.


Dedicat a afectats per certes conductes deplorables. Cal mirar el cantó positiu. Frase d'Isabel Coixet, cineasta i directora:

Qui no ha patit, ha pogut créixer com a persona? Qui pateix, aprèn.

Avís : ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

divendres, 11 de setembre de 2009

Pujades salarials, contenció, congelació....


Els sindicats proposen que es limiti la pujada salarial dels funcionaris a l'1%. Informació del diari el Punt del dia 9.

El govern espanyol i els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF es reuniran demà per reprendre el diàleg social en la funció pública i negociar, entre altres temes, l'evolució del salari dels funcionaris i el desenvolupament de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic (EBEP). Segons un comunicat del Ministeri de Presidència, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va convocar ahir els sindicats majoritaris de la funció pública amb l'objectiu de «propiciar un acord». CCOO i la UGT han fet arribar a la vicepresidenta primera un document en què obren la porta a possibles pèrdues temporals de poder adquisitiu dels funcionaris, que s'haurien de compensar al final de la legislatura. Els sindicats reclamen una puja salarial de l'1% el 2010 per als funcionaris i de l'IPC previst (2%) pel 2011 i el 2012, «que es revisaran en la negociació anual en funció de les variables econòmiques». Els dos sindicats argumenten en el document de propostes que «han tingut en compte la situació econòmica financera actual» i el principi de «solidaritat» a l'hora de fer la seva proposta. En previsió dels desajustaments que pugui experimentar l'IPC, els sindicats demanen una clàusula de revisió salarial que garanteixi el poder adquisitiu dels funcionaris durant el trienni 2010-2012, aplicable per al conjunt de l'acord durant l'últim any de la seva vigència.

Avís: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

dimarts, 8 de setembre de 2009

Fitxatges de l´Ajuntament.


Noticia recent del diari Avui. recollida també a adn.es i anteriorment a altres mitjans com e-noticies d'on es recull la imatge.

L'Ajuntament de Barcelona fitxa Telma Ortiz per al departament de Relacions Internacionals.

S'ha d'ocupar "d'enfortir els vincles" amb l'Àsia i el Pacífic

Telma Ortiz –germana de Letícia i cunyada, per tant, de Felip de Borbó– és l'últim fitxatge de l'Ajuntament de Barcelona presidit per l'alcalde Jordi Hereu. Segons ha comunicat l'Ajuntament en una nota, Ortiz es fa càrrec de la subdirecció de Projectes del departament de Relacions Internacionals, de nova creació, i s'ha d'ocupar "d'enfortir els vincles" de la corporació municipal amb Àsia i el Pacífic.

La creació de la subdirecció està pensada especialment pel que fa a les activitats de Barcelona vinculades amb la presidència espanyola de la Unió Europea, que comença l'1 de gener.

La nova subdirecció de projectes coordinada per Ortiz ha de consolidar projectes que l'Ajuntament ja té a la Xina i al Japó i ha d'iniciar relacions amb amb l'Índia, el Pakistan, Filipines i el Vietnam. També ha de coordinar la participació de Barcelona a l'Exposició Universal de Xangai.

Segons el currículum que s'ha fet públic, Telma Ortiz és llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, i ha treballat en diversos projectes de cooperació a l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina.

Per ubicar Ortiz, l'Ajuntament ha reorganitzat el departament de Relacions Internacionals, que entra en una nova etapa, amb Josep Roca, nomenat recentment com a nou director. També es crea una subdirecció de Programes, Àrees Geogràfiques i Xarxes Internacionals, que coordina Mònica Batlle i que se centra en Europa, el Mediterrani i Amèrica.
.

Avís: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Sobre la quantitat de funcionaris.


Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.


Informació i imatge del diari el Punt ( notícia de l'agència EFE en ple agost) des de la visió empresarial que vol privatizar moltes activitats realitzades per les administracions.


Catalunya lidera el ranquing de territoris amb menys funcionaris.

Catalunya és el territori de l'Estat que menys funcionaris té. Un 38% dels empleats catalans són treballadors públics, segons un informe de la patronal Pimec. En canvi, la ràtio més elevada es registra a Extremadura, amb 82 funcionaris de cada mil. L'estudi dóna arguments a Pimec, que critica el nombre elevat d'aquest sector, per demanar a l'Estat que no ocupi amb empleats públics llocs de treball de serveis que podrien prestar-se des del sector privat. Aquest any, «mentre el treball privat experimenta una gran caiguda, el públic manté el seu to de creixement», assegura la patronal. L'informe detalla que a Catalunya treballen un 11,4% dels funcionaris de l'Estat, un percentatge molt llunyà del pes de l'economia catalana d'acord amb el PIB o la població. Pimec també conclou que «al conjunt de l'Estat un de cada 7,3 ocupats treballa a l'administració, i en canvi a Catalunya, un de cada 10,8».
D'altra banda, el País Valencià se situa en la segona posició del rànquing de territoris amb menys empleats públics, amb un 44,5%, seguit per les Balears, amb un 47%. A Catalunya, el gener d'aquest any hi havia 40 funcionaris per habitant, mentre que al conjunt de l'Estat, la ràtio era de 56. «La intervenció de l'administració en l'economia ha de ser la mínima possible quan els serveis poden ser prestats per la iniciativa privada amb majors nivells d'eficiència», conclou Pimec.
.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Reacció a certes declaracions sobre la "contenció salarial".

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

Entrada recent al bloc de Parcs i Jardins www.malesherbes.blogspot.com sobre les pretensions de "congelació" salarial dels funcionaris que, com les serps d'estiu, ha anat apareixent a finals d'agost als mitjans de comunicació, començant per declaracions del ministre Blanco i seguint per posteriors declaracions d'altres ministeris i del president del govern.

SÍ, ES INDECENTE

Ha dicho la Presidenta de la Comunidad de Madrid que es indecente que mientras la inflación es -1%, los funcionarios además de tener plaza fija, tengan una subida salarial del 5% (gran mentira por cierto). Objetivo: congelarles el sueldo.

Me gustaría transmitirle a esta Sra. lo que considero indecente.

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996 pudiendo llegar con dietas y otras prebendas a 6.500 €/mes.

INDECENTE, es que un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.

INDECENTE es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca, (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE es comparar la jubilación de un diputado con la de una viuda.

INDECENTE es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete y que los miembros del gobierno para cobrar la pensión máxima solo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE es colocar en la administración a miles de asesores (léase amigotes con sueldo) que ya desearían los técnicos más cualificados.

INDECENTE es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (y no digamos intelectual o cultural).

INDECENTE es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.

INDECENTE es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE es que sus señorías cuando cesan en el cargo tengan un colchón del 80% del sueldo durante 18 meses.

INDECENTE es que ex ministros, ex secretarios de estado y altos cargos de la política cuando cesan son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del erario público.

INDECENTE es que se utilice a los medios de comunicación para transmitir a la sociedad que los funcionarios sólo representan un coste para el bolsillo de los ciudadanos.

INDECENTE es que nos oculten sus privilegios mientras vuelven a la sociedad contra quienes de verdad les sirven.

¿Y mientras, hablan de política social y derechos sociales?

¡¡QUÉ INDECENTE!!

ESTA SI DEBERIA DE SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SOLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ESTA, SI QUE TRAERA AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO.

.