Recollim un article de la Fundació Factor Humà (de la qual és membre l'Ajuntament), fet en col·laboració amb La Vanguardia, sobre el recurs de l'optimisme per impulsar emocions positives a l'empresa. Tot i parlar d'aspectes de crisi econòmica i acomiadaments hi ha idees aplicables a qualsevol gestió injusta i discriminatòria dels recursos humans en els llocs de treball.Sense optimisme no hi ha futur La situació pesa a les empreses. Les emocions negatives guanyen terreny i amenacen amb bloquejar l'activitat. Contra elles només cal generar l'optimisme necessari per aturar el cop, en primera instància, i, després, per intentar sortir més forts del túnel. No és fàcil. La credibilitat dels directius, el compromís, la transparència i la creació d'un horitzó són condicions necessàries encara que no suficients per aconseguir l'objectiu. A la Fundació Factor Humà es van analitzar a fons els escenaris.
Si fos el director general d'una empresa, procuraria estar molt pendent del que parla la meva gent quan es va a esmorzar: 'Han dit alguna cosa més? Creus que hi haurà més acomiadaments ...?'. Si l'estat d'ànim de l'organització es basa en preguntes similars, hi ha motiu de preocupació, perquè l'angoixa es contagia fàcilment ... i actua. En una situació de crisi com l'actual, les històries que es compten al voltant de la màquina de cafè són tot menys boniques. No oblidem que les emocions s'edifiquen de manera grupal i poden acabar derivant en un bloqueig de l'activitat en l'empresa ". Lluís Casado és soci del Grup Mediterrani Consultors i, després del raonament, sentencia:" Des de la por, ningú no és capaç de construir res, bastant fa amb defensar-se ".
Qui no ha viscut recentment escenes com la descrita per Casado? Una flaire d'apatia retalla les possibilitats de recuperació - quan n'hi ha- de moltes organitzacions que ja vénen molt tocades per la crisi i els directius no surten del cercle viciós que veu en la reducció contínua de costos la panacea - o millor, el bàlsam immediat -als seus problemes de caiguda del negoci. Per això, Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, veu "necessari parlar d'actituds positives, aprofundir en el que hi ha darrere d'aquestes pors, veure com cadascú els enfronta, com es pot lluitar contra ells i esbrinar com es pot enfocar i gestionar de forma positiva la situació ". La pregunta del milió és: hi ha antídots per a aquestes pors i bloquejos? A la Fundació va tenir lloc fa un parell de mesos una sessió per a analitzar si "és realista parlar d'optimisme en moments difícils". Dos dels seus ponents, l'esmentat Lluís Casado i Pilar Almagro, directora general de Vertisub, ho tenen clar: "Sí, hi ha antídot i es diu optimisme".
Però ull amb la semàntica! Per a Casado, la idea d'optimisme va molt lligada a la gestió i no només a l'humor o al bon rotllo. Es molt més. "S'ha de veure-ho com un recurs de gestió. Sempre ha d'estar present, però en situacions com les actuals, resulta imprescindible. En tota empresa hi ha una amalgama d'emocions impulsores i bloquejadores. Avui, és obvi, guanyen les segones, però cal fer un esforç i veure que no tot és negatiu en l'organització. Cal evitar que dominin les emocions negatives ".
Actuar, sí, però com? El més important que planteja és aconseguir que la gent no se senti víctima, sinó protagonista del seu futur. Per a això, "els directius han de ser transparents - és la primera condició- i, per començar, tenir la valentia de reconèixer per què fins ara no ho han estat. En aquests moments, han de posar sobre la taula els punts forts de l'empresa , explicar com s'han superat els moments crítics en altres circumstàncies, realitzar amb el màxim de cura les desvinculacions de personal imprescindibles i generar credibilitat entre els que es queden ". I com es genera? Creant horitzó i anunciant un compromís postcrisis, sobre la base de "ara et demano molt però t'ho tornaré quan tot vagi millor, i no només monetàriament". Casado crida a actuar amb prisma optimista. Es la seva definició de l'optimisme.
Sens dubte, la clau del seu raonament és el compromís, i un aspecte implícit en ell. "Si demano a la gent que es rebrega el cervell per ajudar-me a sortir de la crisi, després el tracte haurà de ser el mateix". És a dir, l'empresa que surti serà una altra . A Vertisub, l'empresa multidisciplinar especialitzada en obres complexes i d'alt risc, que dirigeix Pilar Almagro, el després no serà molt diferent, ja que avui la participació de tothom - 200 treballadors de 13 nacionalitats -és molt alta. "Això ja ho fem. Ara estem en el pla 2010-2011 i s'elabora de baix a dalt. Cada departament fa el seu plantejament i en la direcció diem el que acceptem o no. Es tracta d'un pla a dos anys renovable cada tres mesos, és a dir, el que surti i s'aprovi ara caduca al març ". I dóna una explicació de per què ho fa així: "Amb la crisi, la validesa de tot el que ens envolta s'ha escurçat enormement. La liquiditat, per exemple, es segueix al dia, no cada mes, i el llarg termini ara és un any ...". I defineix quina ha de ser la tasca del director: "
La meva feina no és la de motivar, sinó la de no desmotivar la meva gent i proporcionar una plataforma en la qual puguin desenvolupar-se, a partir d'aquí, la motivació l'ha de posar cada un . En altres paraules, la meva funció en l'empresa consisteix a crear l'atmosfera adequada per a que les coses succeeixin ". I es lamenta que per dur a terme aquesta tasca "el marc laboral que tenim és pèssim".
En el fons, digui's optimisme o una altra cosa, subjau la necessitat de creure en alguna cosa, en el rumb que ha pres l'empresa, en els seus dirigents. És la condició necessària - encara que malauradament, no sempre suficient-per seguir endavant, així com la base de tot compromís. El camí, de totes maneres, no és fàcil, perquè durant el mateix hi haurà estats emocionals que el bloquejaran. Casado adverteix: "Hi haurà dies que semblarà que tot se'ns va de les mans. Hi ha turbulències. A més, no podem comptar amb que el 100% de les persones vegi clar l'horitzó que els venc i ho afronti amb optimisme, però no importa, amb que un percentatge rellevant ho faci n'hi ha prou, la resta anirà a remolc. Cal seguir ".
Podem millorar el nostre futur Pilar Almagro explica que, quan va sorgir la crisi, en Vertisub es van inventar "la mitja hora de pensar", els divendres a la tarda. "En aquestes reunions s'han pres decisions molt rellevants, com ara no pagar les hores extres i canviar per vacances. Com era una decisió explicada, discutida i no imposada, els treballadors semblaven acceptar-la de millor grat".
Almagro defineix l'optimisme com "la propensió a veure i a jutjar les coses en el seu aspecte més favorable. D'altra banda, el realisme és la forma de presentar les coses tal com són. La conjunció d'optimisme i realisme és fonamental per a les empreses; s'ha de presentar els fets i no amagar-los, però també cal confiar en les pròpies capacitats per entendre que alguna cosa podem fer per un millor futur, la qual cosa ens permet ser optimistes ".
Critica a moltes empreses per posar més èmfasi en els resultats que en el seu origen. "És obligada una reflexió diària per entendre el generador". És potser el cervell de les persones i les seves capacitats ...? Afirma que les tecnologies ben escollides i ben implantades poden incrementar molt la productivitat de l'empresa, però si les persones actúen en solitari, les capacitats no poden ni evidenciar-se. "Les persones aïllades ens sentim en una presó, ens omplim d'angoixa i acabem improductives. Així, cal interrelacionar-se amb els altres. I això és el que ha de facilitar la direcció de l'empresa".
.
Entrades
