Nou model d'ocupació pública a Catalunya.

Comunicat de la Generalitat del dia 12 sobre la nova regulació dels treballadors/es de les administracions públiques catalanes.

* Aprova el Projecte de llei de mesures en matèria d’ocupació pública, que ordena i regula l’accés a la funció pública en el conjunt de les administracions públiques catalanes

* Instaura un període de proves obligatori de tres mesos i consagra el caràcter obert de tots els processos selectius

El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de mesures en matèria d’ocupació pública, que assenta les bases d’un model comú d’ocupació per al conjunt de les administracions públiques catalanes. El Projecte de llei respon a la voluntat del Govern de modernitzar l’ocupació pública mitjançant un nou model adaptat als requeriments i exigències de l'entorn socioeconòmic actual, que garanteixi, en termes d'eficàcia i eficiència, una millor prestació dels serveis públics a la ciutadania del nostre país.

La normativa desplega les competències en matèria d’ocupació pública que l’Estatut atorga a la Generalitat, així com alguns aspectes de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Per primer cop, s’estableix un marc legal homogeni per a tota l’ocupació pública, ja que la Llei és d'aplicació a totes les administracions públiques catalanes -Administració de la Generalitat, administracions locals i universitats públiques- i comprèn totes les entitats de dret públic dependents o vinculades amb les administracions de referència, els consorcis interadministratius, així com les anomenades administracions independents.

El Projecte de llei incideix principalment sobre tres grans camps: els instruments d'ordenació i estructura de l’ocupació pública; el reclutament i la selecció del personal, i la mobilitat interadministrativa en el marc les administracions públiques catalanes.

Àmbits funcionals

En matèria d’ordenació de l’ocupació pública, el lloc de treball esdevé element de centralitat i es fa un esforç per definir-lo amb la màxima precisió possible. La Llei també institucionalitza la figura dels àmbits funcionals com a agrupacions de llocs de treball amb finalitats i funcions homogènies, per al desenvolupament de les quals es requereixen coneixements, destreses i actituds comunes.

Cal recordar que l’objectiu d’aquesta mesura d’organització és identificar i agrupar llocs de treball amb funcions comunes (per exemple, tots els llocs dedicats a la gestió de recursos humans, o els llocs que tenen encomanades funcions de gestió econòmica, o aquells que tenen com a finalitat principal la gestió del medi) per tal de racionalitzar l’estructura organitzativa i millorar l’adequació de les persones als llocs de treball que ocupen.

D’altra banda, pel que fa a l’estructura, destaca la voluntat de simplificació i homogeneïtzació de la norma, que estableix una estructura comuna de cossos d’administració general per a la totalitat de les administracions públiques catalanes.

L’EAPC, referent en matèria de selecció

En matèria de reclutament i selecció del personal, són elements clau la instauració d’un període de prova obligatori, amb una durada mínima de tres mesos, i l’avenç cap a la professionalització dels òrgans de selecció. En aquest sentit, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) queda reforçada com a institució de referència en matèria selectiva.

Així mateix, la Llei estableix uns principis generals d’accés a la funció pública per a la totalitat de les administracions públiques catalanes i tot el sector públic, la qual cosa consagra el caràcter obert de tots els processos selectius i acaba amb les convocatòries restringides. També regula per primera vegada un sistema de reclutament obligatori per a l’accés a l’ocupació pública temporal.

La mobilitat del personal entre les diferents administracions és una de les grans apostes de l’avantprojecte. Així, la Llei preveu que les administracions públiques disposin, com a mínim, d’un quinze per cent de llocs de treball oberts a la mobilitat en les seves relacions de llocs de treball. També preveu que l’EAPC realitzi processos selectius comuns, amb mobilitat oberta entre administracions un cop transcorreguts quatre anys, independentment del que disposin les relacions de llocs de treball.
.