dimarts, 30 de setembre de 2008

Manifestació de la Guàrdia Urbana pel conveni.

No sé que dir-vos, si anem per aquest camí, cada col·lectiu fent les seves reivindicacions independentment i pel seu compte no anem pas bé. La unitat és la nostra força.
Aquí va la notícia extreta del diari digital vilaweb/el punt d'avui dia 30 i el seu enllaç:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3012854


Malestar en la Guàrdia Urbana per les condicions laborals del cos

Un centenar d'agents de la Guàrdia Urbana van protagonitzar ahir a la tarda una sorollosa protesta pel centre de Barcelona, per fer visible el malestar laboral que afecta la plantilla.
Els cinc sindicats amb representació en el cos reclamen l'equiparació de la jornada de treball, que actualment és de 40 hores setmanals, amb la de la resta de funcionaris (37,5 hores). També denuncien que la dotació actual de prop de 2.700 efectius és clarament insuficient, circumstància que obliga a incrementar les hores extraordinàries que fan els agents per poder cobrir tots els serveis de la ciutat.
Les retribucions, tant del sou base com dels complements, són un altre element clau que explica el descontentament del cos. Per il·lustrar-ho, un exemple. A la Guàrdia Urbana de Madrid un agent fa 64 hores anuals menys que un de Barcelona, però en canvi percep prop de 6.000 euros bruts més a l'any. «Només volem que ens paguin el que ens correspon», resumia ahir Ángel Marcos González, secretari general del sindicat Sapol.
La protesta, en què es van fer sonar xiulets i es van llançar petards, va transcórrer en bona part a la plaça Sant Jaume, coincidint amb l'acte de condecoració de diversos agents que es feia a l'ajuntament. Una distinció que, en principi, també havia de ser atorgada al cap del cos, Xavier Vilaró, tot i que el consistori s'ha fet enrere per la pressió de sindicats i dels partits de l'oposició.
.

diumenge, 28 de setembre de 2008

Relació de llocs de treball i precariertat.

No fa gaire el regidor socialista Carles Martí parlant del pactes i negociació del Pla d'Actuació Municipal va dir que pretenien desencallar i avançar en molts altres temes, entre altres fent la relació de llocs de treball de l'Ajuntament. Veja'm si realment s'hi decideixen o només són paraules.

Per altra banda recentment es va fer la presentació pública del PAM i entre moltes altres coses s'esmenta que es vol lluitar contra la precarietat laboral. Naturalment la lluita està enfocada cap a la societat barcelonina en general. Però on millor per començar que la pròpia casa?
.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Concursos deserts i lliures designacions.

El sindicat CGT ha remés una circular que transcrivim a continuació.


PROU DE CONCURSOS DESERTS, PROU DE FARSES AMB LES LLIURES DESIGNACIONS


Us en recordeu del procediment de lliure designació del Cap del Servei de
Prevenció de Riscos Laborals de l'Ajuntament que ens va tocar “vigilar” com
observadors ?


El 29 de juliol va arribar el desenllaç d'aquest procés, quan la Junta de
Valoració (formada pel Gerent de Recursos Humans, la Directora de Relacions
Laborals i el Cap del Departament de Selecció i Promoció de Recursos
Humans) sense la presència del nostre observador sindical, que no va ser
convocat, en una sola tacada van donar per bona la llista de candidats
admesos (publicada el mateix dia), van valorar els currículums i van
decidir confirmar a l'actual Cap del Servei de Prevenció en funcions, el
Pedro Luque, com el millor candidat dels presentats. Al dia següent sí que
van convocar al nostre “observador”, només per ensenyar-li els papers i
dir-li que tot ja estava donat i beneit (el mateix dia es va publicar a la
web el resultat de la “selecció”).


Ens sembla absolutament lamentable tot aquest procés, viciat de bon
començament quan es va “fitxar” i es va fer nomenar per l'Alcalde de forma
interina al senyor Pedro Luque sense més formalismes, per fer a continuació
dos processos públics consecutius de selecció que estava cantat que no
qüestionarien la tria inicial pel càrrec. Aquí hi ha hagut pel camí un
grapat de treballadors i treballadores de l'Ajuntament i fins i tot un
grapat de ciutadans i ciutadanes als que se'ls ha pres el pèl convidant-los
a participar en una selecció en la qual no tenien cap possibilitat de ser
triats, i també uns observadors sindicals (en el primer procés de CC.OO. i
en el segon de la CGT) als que s'ha emplaçat a fer de testimonis d'una
autèntica farsa.


Però s'han produït i s'estan produint més abusos relacionats amb els
concursos i els procediments de lliure designació:
1. Concurs per a 6 nous informadors/es per a l'OMIC que es va deixar
desert i que es va cobrir amb el nomenament de 6 funcionaris interins
provinents de la borsa d'auxiliars administratius (que no van haver
de participar en cap concurs específic).
2. Diversos concursos per a informadors/es per a les OAC's que s'estan
deixant sistemàticament deserts amb l'expectativa d'aconseguir
autorització per fer ocupar aquestes places amb interins provinents
de la borsa d'auxiliars administratius. Es dona així la paradoxa que
per cobrir aquestes places, per exemple no donen per bona
l'experiència de companys i companyes que fa anys treballen com
informadors/es als Centres de Serveis Socials i en canvi frisen per
agafar gent que d'experiència la gran majoria de les vegades no en
tenen cap.
3. Sistemàtica “oferta” de llocs de lliure designació de nivell 26 que
queden deserts per permetre “el fitxatge” de gent del carrer,
estiguin inscrits o no a alguna borsa de treball. Ara mateix hi ha
una convocatòria de lliure designació d'11 caps de projecte de
desenvolupament d'aplicacions informàtiques per a l'IMI que, per la
seva coincidència en el temps amb la constitució d'una borsa de
Tècnics Superiors d'Informàtica, fa sospitar vivament que acabarà
deserta per donar per bona la contractació d'11 interins en aquests
llocs de nivell 26.


De ben segur que coneixeu més casos semblants o pitjors d'actuacions
recents de l'Ajuntament. Sembla que ens vulguin arraconar a tots els
membres actuals de la plantilla i de ben segur estan més que contents de
comptar amb nous treballadors i treballadores que s'han de mostrar ben
dòcils per la seva contractació precària i l'arbitrària assignació a llocs
de treball dels quals se'ls amenaça que se'ls pot separar amb la mateixa
arbitrarietat.


Des de la CGT estem denunciant aquesta situació a les meses de negociació i
estem demanant que el nou conveni barri el pas a la declaració de concursos
deserts mentre hi hagi candidats admesos als procediments de selecció en
qüestió, i al mateix temps demanem que els llocs de nivell 26 es sotmetin
igualment al procediment de concurs i no al de lliure designació: ja en
tenen prou càrrecs directius a l'organigrama de nivell 28 i 30 que nomenen
i separen com volen, el nivell 26 forma part de la carrera professional
dels treballadors i treballadores municipals “de veritat”.


Mentre tant, a la CGT estem valorant la possibilitat de rebutjar la nostra
participació com observadors sindicals en els procediments de lliure
designació actuals: no volem semblar còmplices d'aquestes farses
atorgant-les una aparença de netedat i legitimitat que no en tenen.



DEMANEM A L'AJUNTAMENT MÉS FETS I MENYS PARAULES: JOC NET EN ELS PROCESSOS
DE SELECCIÓ I PROMOCIÓ, MÉS FLEXIBILITAT NEGOCIADORA I MENYS PROPAGANDA.

Manifestació de bombers i guàrdia urbana.

Guàrdia Urbana i Bombers s'han manifestat per reclamar millores en el conveni que s'està negociant actualment, però la cosa no ha acabat massa bé.

Adjuntem la notícia recollida pel portal Vilaweb avui 23/09/2008

Topades al final d'una manifestació de bombers a Barcelona
Els bombers han llençat gas taronja i els anti-avalots han carregat

La manifestació de bombers de Barcelona ha acabat amb topades entre ells i els membres de la brigada d'anti-avalots de la Guàrdia Urbana a la plaça Sant Jaume. Els bombers havien convocat la manifestació per a reclamar millores salarials i laborals i, en un principi, havia de tenir el suport d'un col·lectiu de guàrdies urbans. Tanmateix, els guàrdies han arribat tard i els dos grups s'han separat, de manera que els bombers han arribat a la plaça Sant Jaume.

Poc després, els bombers han començat a llençar gas taronja i les unitats anti-avalots han carregat contra ells.

Els dos col·lectius s'han manifestat per reclamar millores en el conveni que negocien amb l'Ajuntament des de fa mig any i que és comú amb la Guàrdia Urbana. En concret, els bombers de Barcelona reclamen les mateixes condicions que els de la Generalitat, cosa que, segons el portaveu Joaquim Galindo, significa millores salarials, en els vehicles i les instal·lacions i també més personal.

Els bombers de Barcelona i Guàrdia Urbana continuaran amb mobilitzacions cada quinze dies si no s'arriba a cap acord perquè volen que el conveni se signi abans que acabi l'any.
.

divendres, 19 de setembre de 2008

El mobbing a l'administració pública.

Us adjuntem les referències d’un llibre sobre l’assetjament laboral, i el resum editorial, escrit per un jurista especialitzat en el tema. A l’enllaç amb la web de l’editorial apareix també l’índex del llibre. El que és llastimós és que hi hagi tants casos d’assetjament que donin per escriure un llibre com aquest. I no és l’únic.

EL MOBBING EN LA ADMINISTRACION PUBLICA
de LORENZO DE MEMBIELA, JUAN B.
J. M. BOSCH, EDITOR

Resum editorial:


El mobbing en la Administración es una tragedia humana que se permite y se consiente como un medio de neutralizar a empleados que resulten incómodos para el directivo de turno, por diversas razones, unas más confesables que otras. Hablar de mobbing administrativo es hablar de mobbing laboral. Ambos persiguen idénticas finalidades: la destrucción del hombre en su dimensión laboral-intelectual primero y la expulsión, después, del centro de trabajo. Pero las consecuencias no se limitan a la simple relación jurídica que vincula al funcionario con su Administración. Sus efectos tóxicos se trasladan a su ámbito social y sobretodo, al familiar, provocando daño moral y en el mayor número de ocasiones, daño psiquiátrico. Porque en suma se le hipoteca un futuro sin mayor motivo y razón, destruyendo un presente por una persecución extrema, silenciosa.
La burocracia mal empleada como sistema de organización, tiende a extremar estas conductas reprobables porque se construye sobre la autoridad y jerarquía, creando situaciones asimétricas de poder: dominación del funcionario directivo sobre el funcionario dominado, a voluntad propia o a golpe de expediente disciplinario.
La falta de Códigos Éticos en nuestras Administraciones Públicas, sea porque no existen, sea porque son testimoniales, no impiden estas actuaciones. Las inercias de poder siempre tienden a proteger al funcionario directivo prescindiendo del subordinado. Junto al miedo, como estrategia gestora, dibujan una Administración insolidaria con los perseguidos...el instinto de conservación impide complicidades que puedan resultar perjudiciales. El aislamiento se erige en compañero diario en esa dura tempestad.
En plena efervescencia de los Derechos humanos, de la Ética de Tercera generación, de la Responsabilidad Social Corporativa, el mobbing es un anacronismo que surge de voluntades anquilosadas, impenetrables por las nuevas formas de gestión construidas sobre el capital humano en la organización, fuerza motriz de todo el Sistema.
La Nueva Gestión Pública se erige sobre el respeto a la dignidad de la persona y sobre una concepción horizontal, menos vertical, en el ejercicio de potestades directivas que mal empleadas no divergen en mucho de lo que hoy cabe entender como tortura psicológica. Ampliamente estudiada en la Ciencia del Derecho Penal.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Assetjament masculí o femení.

Exiteix una associació anomenada "AVALC: Asociación de víctimas del acoso laboral en Cataluña" que te un bloc amb diverses entrades interessants. Us adjuntem una sobre el génere dels assetjadors.

¿Acosan psicológicamente igual hombres y mujeres?

Sorprendentemente y según algunas investigaciones hombres y mujeres sufren el acoso en la misma proporción, la diferencia no es significativa: Hombres (45%) y mujeres (55%).
En cuanto a la cuestión ¿Quién acosa a quién? "El estudio arroja que un 76% de los hombres acosados, lo son por otros hombres, mientras que solamente el 3% lo son por mujeres; el 21% de los hombres son acosados por ambos sexos. En el otro grupo, el 40% de las mujeres acosadas, lo son por otras mujeres, el 30% por hombres; y el restante 30% por ambos grupos."
La explicación de por qué los hombres son hostigados fundamentalmente por otros hombres, y las mujeres por mujeres, debe ser interpretada, según reflejan estos estudios, como una consecuencia de que los hombres trabajan frecuentemente junto con hombres y las mujeres con mujeres. Se constata el hecho de que hay una amplia diferencia en la proporción de acoso entre ambos sexos. Podría deducirse de estos estudios que los hombres atacan a las mujeres en menor proporción; sin embargo, los hombres que atacan mujeres son generalmente sus jefes.


Diferencias en la forma de acosar que tienen hombres y mujeres
Los hombres.
" ignoran a la víctima y no le dirigen la palabra.
" amenazan y victiman a la víctima.
" atacan sus convencimientos religiosos y personales.
" toman el pelo a la víctima.
" interrumpen constantemente a la víctima.
Las mujeres.
" ridiculizan a la víctima.
" hablan mal a espaldas de la víctima.
" critican permanentemente el trabajo de la víctima.
" cuentan y difunden rumores.
" hacen alusiones difusas, pero sin concretarlas.

divendres, 12 de setembre de 2008

Persones inhumanes.

Adjuntem una col•laboració rebuda:

Ens han explicat moltes històries laborals que passen en aquest Ajuntament. Moltes, masses. Tantes que és impossible no creure en l’existència de la vergonyosa actitud de certa gent. Gent que hauria de ser conscient que ella també és treballadora d’un servei públic i no els amos d’una parcel•la de poder, d’unes ambicions arribistes o de ves a saber què.
Tantes històries que no entenem com els polítics locals, al cap i a la fi els màxims responsables que es permetin aquestes actituds de discriminació i maltractament laboral, no facin res per eradicar-ho. O que simplement s’omplin la boca amb protocols per a la no discriminació que a la pràctica no aconsegueixen cap actuació i diuen que tot és normal.

Caps que arriben nous a un lloc de treball i ja sigui perquè volen col•locar als seus afins, o per guanyar mèrits per a un possible ascens a dit, fan la vida impossible,assetgen o ultrapassen les exigències normals als treballadors de qui depenen. Externalitzacions i precaritzacions continues de feina i de llocs de treball.
I no se us ocorri guanyar un concurs pensat per a una altra persona, us discriminaran i faran l’impossible per a que marxeu i sinó us faran fora. Ni reclameu nivells salarials iguals a qui fa la mateixa feina. La igualtat a l’Ajuntament no existeix en aquest i molts altres casos.
Concursos a mida. Declaració de concursos deserts per després simular una oferta pública i col•locar l’amic de torn. Cap catàleg de llocs de treball per a fer i desfer segons convingui.

Em feu pena, Sento tanta vergonya aliena i em feu tanta llàstima!!. Triomfareu en el món laboral fins que us ensopegueu amb algú com vosaltres, us creureu molt bons i importants, tocareu poder,.. però com a persones, si teniu una mica de consciència, sabeu que no valeu res. I si no teniu consciència ja sabeu que algú us jutjarà. Digueu-li Déu si sou creients, digueu-li el destí, digueu-li el món.
Potser us creieu que guanyeu, o que heu guanyat. Econòmicament, laboralment potser sí. Però com a persones sou uns perdedors i us dono el meu condol.

Un afectat.

dimarts, 9 de setembre de 2008

La cultura de la submissió.

Adjuntem un article del diari El Punt del passat 23 d’agost. Tot i centrar-se en la mentalitat nord-americana també fa una sèrie de reflexions sobre certes actuacions a les administracions públiques que són destacables.

El perfil del treballador sol•lícit i submís s'ha instal•lat en la mentalitat col•lectiva, també entre una classe política que pretén fer funcionar l'administració com unes empreses privades que no es caracteritzen pel seu bon funcionament


Qualsevol qui hagi viatjat per Amèrica del Nord s'adonarà de com pot arribar a ser
d'asfixiant el servei a qualsevol hotel, bar, restaurant o botiga. Aquesta actitud no
és gratuïta. Ja les guies de viatge alerten de la importància de deixar propines
abundants, al voltant del quinze per cent de l’import estipulat en les factures, i de
l'hostilitat i ressentiment que suscita entre els empleats negar-se a pagar aquesta
mena d'impost tàcit.


L'explicació és senzilla, i analitzada en un llibre recent del sociòleg Ralf
Dahrendorf. En una societat tan classista i de tan àmplies diferències socials com la
nord-americana, existeix tot un conjunt d'activitats d'una absoluta inutilitat, escassa
productivitat i eficàcia que serveixen exclusivament per alimentar tant la nòmina de
milions de subempleats com la vanitat d'una societat infantilitzada. La qüestió de les
propines no és «gratuïta», de fet, bona part dels ingressos dels treballadors dels
serveis depèn d'aquests diners extres, que sovint arriben a representar fins a la
meitat de la nòmina, en un país on aquesta mena d'ocupacions estan remunerades molt per
sota del llindar de la pobresa. Uns salaris, a més, que no han deixat de decréixer en
un sentit contrari, i paral•lel, a l'estratosfèrica cursa de beneficis obtinguts per un
empresariat en general mediocre i sense escrúpols.


Certament, als Estats Units existeix un nombre molt escàs de desocupats, entre altres
coses perquè el treball no implica disposar d'un nivell de remuneracions suficient, i
perquè, pràcticament, és el client, i no l'empresari, qui acaba sostenint una mena de
mendicitat amb contracte. Francament, aparcar un cotxe, pujar unes maletes, posar la
compra en bosses de paper reciclat i portar-les fins al vehicle són gestos que
qualsevol persona pot fer pels seus propis mitjans. I la «dinàmica» economia del país
més endeutat del món en vies d'esdevenir un paradís fiscal faria bé de modificar un
sistema laboral fonamentat en un servilisme exacerbat.


El problema de tot plegat és que sovint es confon el que representa un bon servei amb
una actitud servil per part dels treballadors. I no només això, sinó que als Estats
Units mateix s'ha arribat a teoritzar en la pseudociència del management i que ha
arribat aquí via les escoles de negocis i els estudis de direcció i administració
d'empreses. En certa mesura, molts dels aspectes que avui són presentats com a qualitat
empresarial tenen més a veure amb el que comunament es considera «fer la pilota» que
amb les mesures estructurals que fonamenten l'eficàcia econòmica i l'ètica amb què
l'empresa desenvolupa la seva activitat. De fet, una cara bonica, i una actitud
servicial és el que busquen els empresaris més que no pas competència professional. De
fet, a casa nostra, qualsevol que llegeixi estudis acadèmics sap que la temporalitat és
la primera causa de la baixa productivitat laboral, mentre que el nostre empresariat,
atiat sovint per aquest esperit classista i que deixa seduir-se per la submissió en les
relacions laborals, persevera en l'error.


A l'hora de la veritat, malgrat aquests «serveis», moltes de les empreses acaben
abusant sense problemes tant de clients com de treballadors, tot i que els darrers
acaben fent d'escut dels primers, i mentre es diluciden els antagonismes amb els
segons, empresaris sense escrúpols solen acumular guanys, sovint abusant de posicions
de privilegi, monopolis o una legislació que creixentment els exonera de tota
responsabilitat.


El problema és que tot aquest conjunt de creences, i el del perfil del treballador
sol•lícit i submís, s'ha instal•lat en la mentalitat col•lectiva, no únicament entre
l'empresariat, sinó també entre una classe política que pretén fer funcionar
l'administració pública com unes empreses privades que no es caracteritzen precisament
pel seu bon funcionament. La nova llei d'educació Una bona mostra la tenim en la nova
llei d'educació de Catalunya, la qual sembla improvisada a qualsevol escola de negocis.
Determinats conceptes molt de moda com ara «retre comptes» i «remuneracions associades
a resultats» poden sonar molt bé a aquells que creuen que una bona actitud és suficient
per resoldre problemes complexos, com succeïa en els vells serials de Michael Landon,
estil La casa de la pradera. Tanmateix, la qualitat educativa és una cosa complicada, i
té molt més a veure amb una bona administració de recursos que amb fer de mestres i
professors cambrers que sol•lícitament vagin omplint el got, sense que ho haguem
demanat, amb l'esperança d'una bona propina. Al cap i a la fi, això no és altra cosa
que importar una cultura de la submissió que no fa precisament més rics, ni lliures, ni
desvetllats, ni feliços, els qui viuen nord enllà.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Jubilació parcial de funcionaris.

Recollim la notícia sobre l’admissió de la jubilació parcial per part d’un jutjat cordobés reflectida en una web de l'UGT de Lleida. També hi ha informació sobre el tema a la web del sindicat CCOO de l’Ajuntament de Barcelona.


Un jutjat reconeix a un funcionari de la Diputació de Córdoba el seu dret a la jubilació parcial
Destaca que la seva petició reuneix els requisits establerts en l'EBEP i en el Règim de la Seguretat Social

El Jutjat del Contenciós - Administratiu número 4 de Còrdova en la seva setència 120/2008 de 24 de març de 2008, ha reconegut a un funcionari de la Diputació Provincial de Córdoba el seu dret a acollir-se a la jubilació parcial, després que el treballador veiés denegada la seva sol•licitud i recorregués a aquest òrgan judicial.

En la sentència aquest tribunal assenyala que el demandant té de dret a la jubilació parcial sol•licitada, "amb tots els efectes que d'aquest reconeixement es derivin en dret, havent d'haver-hi l'administració demandada i passar per aquesta resolució i disposar el necessari per a l'efectivitat de l'acordat".

El treballador va interposar el novembre de 2007 un recurs contenciós- administratiu contra una resolució de la Diputació Provincial de Còrdova per la qual se li denegava la seva sol•licitud de jubilació parcial. El recurrent manifestava en el seu escrit que reunia tots els requisits establerts a l'article 67 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), relatiu a la jubilació parcial per als empleats públics.

En els fonaments de dret de la resolució judicial se subratlla que l'EBEP introdueix amb caràcter general la jubilació parcial com a nova modalitat de jubilació de l'empleat públic i ho fa "sense establir la necessitat d'un desenvolupament reglamentari per a la seva efectivitat, exigint únicament la sol•licitud de l'interessat i que aquest reuneixi els requisits i condicions establerts en el Règim de Seguretat Social que li sigui aplicable."

Igualment, el Jutjat del Contenciós - Administratiu destaca que, una vegada que l'Estatut de l'Empleat Públic ha entrat en vigor, "resulta d'aplicació total i immediata" i que la sol•licitud de jubilació parcial de l'interessat reunia els requisits i condicions establerts en el Règim de la Seguretat Social que li és aplicable.

"I resulta obvi", destaca la resolució judicial, "que l'obligatorietat i vigència de l'esmentada norma no poden ser alterades o modificada per una instrucció (en concret la instrucció de 5-6-07 de la Secretaria General d'Administració Pública per a l'aplicació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic), els criteris del qual despleguen els seus efectes en l'esfera interna de l'Administració Pública, sense que constitueixin norma reglamentària ni vinculi als òrgans jurisdiccionals, no estant a més, pel que sembla, publicada a cap butlletí oficial".

"En suma", assegura la sentència del tribunal, "l'obligatorietat de la norma, no condicionada a cap desenvolupament reglamentari - sense perjudici del qual puguin dictar-se posteriorment les oportunes normes de desenvolupament -, ha de ser complerta per l'Administració, que ha de disposar el necessari per al reconeixement i efectivitat del dret del recurrent a la jubilació parcial que té sol•licitada, la qual cosa comporta la necessitat d'estimar el recurs presentat".


Reproduïm la sentència:

JUZGADO DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO NÚMERO 4 DE CORDOBA
En la Ciudad de Córdoba, a veinticuatro de marzo de dos mil ocho.
...................................., Magistrado-Juez del Juzgado de lo Contencioso Administrativo nº 4 de Córdoba y su provincia, ha pronunciado, en nombre S.M. EL REY, la siguiente
SENTENCIA Nº 120/08
En el recurso contencioso-administrativo tramitado por el procedimiento antes indicado, seguido a instancia como parte demandante, de D...................
....................,siendo parte demandada la EXCM. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE CÓRDOBA, representada y defendida por el Sr. Letrado de los Servicios Jurídicos de dicho organismo, en el que se impugna la resolución presunta (por silencio administrativo) de la Diputación Provincial de Córdoba, por el recurrente contra la resolución de 27-08-07 de la Diputación Provincial por la que se le deniega su solicitud de jubilación parcial.
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO : Mediante escrito presentado con fecha de 14 de noviembre de 2007, D................................................., se interpuso recurso contencioso-administrativo contra la resolución antes mencionada, en el que se solicita se dicte sentencia por la que se declara la nulidad de la resolución impugnada y de la resolución de 27-08-07 antes indicadas, y que se le reconozca su derecho a la jubilación parcial, con todos los efectos que de este reconocimiento se deriven en derecho.
SEGUNDO: Por la de 19 de noviembre de 2007, se acordó admitir a trámite de la demanda, dándose traslado de la misma y de los documentos acompañados a la Administración demandada, y a los codemandados, reclamando la remisión del expediente, ordenando se emplazara a los posibles interesados y citando a las partes para celebración de la vista.
TERCERO: Recibido el expediente administrativo se puso de manifiesto al actor, celebrándose la vista el día 14 de febrero pasado, en la que comparecieron las partes , ratificando la pare actora su demanda, y a continuación la parte demandada y los codemandados efectuaron igualmente las alegaciones que estimaron oportunas, y que constando en el acta se tiene aquí por reproducidas, y no habiendo conformidad sobre los hechos, se propusieron y practicaron pruebas con el resultado que obre en autos, y tras e trámite de conclusiones se dio por terminado el acto, quedando conclusos los actos y trayéndolos a la vista para sentencia.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMERO: El recurrente es funcionario de la Diputación Provincial de Córdoba, donde presta sus servicios..............................................
.........Formuló solicitud ante dicha Corporación manifestando que reunía todos los requisitos establecidos en el art. 67 del Estatuto Básico del Empleado Público en referencia a la jubilación parcial del personal funcionario, interesado acogerse lo antes posible a la situación de jubilación parcial.
La Diputación Provincial dicto Decreto con fecha 27 de agosto de 2007 por el que acordó denegar al recurrente pasar a la situación de jubilación parcial. Interpuesto recurso de reposición de jubilación parcial. Interpuesto recurso de reposición contra la mencionada resolución, al no haber recaído resolución expresa sobre el mismo, alzándose ahora el recurrente contra dicha desestimación presunta mediante el presente recurso jurisdiccional.
SEGUNDO: El Título III de la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público se ocupa de los “DERECHOS Y DEBERES. CÓDIGO DE CONDUCTA DE LOS EMPLEADOS PÚBLICOS”. Su capítulo Primero se refiere en concreto a los “DERECHOS DE LOS EMPLEADOS PÚBLICOS”, considerando, entre otros, como derechos individuales su art. 14.n), el derecho A la jubilación según los términos y condiciones en las normas aplicables.
Por su parte, en el art. 67 se ocupa de la jubilación del empleado público, disponiendo:
1. La jubilación de los funcionarios podrá ser:
a) Voluntaria, a solicitud del funcionario.
b) Forzosa, al cumplir la edad legalmente establecida.
c) Por la declaración de incapacidad permanente para el Ejercicio de las funciones propias de su cuerpo o escala, o por el reconocimiento de una pensión de incapacidad permanente absoluta o, incapacidad permanente total en relación con el ejercicio de las funciones de su cuerpo o escala.
d) Parcial. De acuerdo con lo establecido en los apartados 2 y 4.
2. Procederá la jubilación voluntaria , a solicitud del interesado, siempre que el funcionario reúna los requisitos y condiciones establecidos en el Régimen de Seguridad Social que le sea aplicable.
Por Ley de las Cortes Generales, con carácter excepcional y en el marco de la planificación de los recursos humanos, se podrán establecer condiciones especiales de las jubilaciones voluntaria y parcial.
3. La jubilación forzosa se declarará de oficio al cumplir el funcionario los sesenta y cinco años de edad.
No obstante, en los términos de las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo de este Estatuto, se podrá solicitar la prolongación de la permanencia en el servicio activo como máximo hasta que se cumpla setenta años de edad.
La administración Pública competente de deberá resolver de forma motivada la aceptación o denegación de la prolongación.
De lo dispuesto en los dos párrafos anteriores quedarán excluidos los funcionarios que tengan normas estatales específicas de jubilación.
4. Procederá la jubilación parcial, a solicitud del interesado, siempre que
el funcionario reúna los requisitos y condiciones establecidos en el Régimen de Seguridad Social que les sea aplicable.”
La referida Ley introduce con carácter general la jubilación parcial como nueva modalidad de jubilación del empleado público (salvo respecto de aquellos funcionarios que no le es de aplicación), y lo hacen sin establecer, como señala la parte actora, la necesidad de un desarrollo reglamentario para su efectividad, exigiendo únicamente la solicitud del interesado, y que éste reúna los requisitos y condiciones establecidos en el Régimen de Seguridad Social que le sea aplicable.
Una de las notas características de la ley es su obligatoriedad, una vez entre en vigor, en los términos que la propia ley establezca. Y respecto de la jubilación parcial resulta con claridad meridiana que una vez en vigor la citada Ley (en el plazo de un mes a partir de su publicación en el Boletín Oficial del Estado), resulta de total e inmediata aplicación, al no estar comprendida en los supuestos específicos en los que se difiere de la vigencia de la norma, previstos en los números 2 y 3 de la Disposición Final Cuarta.
La vigencia y obligatoriedad de dicha ley en lo que se refiere a la jubilación del empleado público, sólo podrá modificarse por otra ley posterior que atempere o modifique la norma, de ahí que el propio art. 67. 2 –2º prevea que por Ley de las Cortes Generales, con carácter excepcional y en el marco de la planificación de los recursos humanos, se podrán establecer condiciones especiales de las jubilaciones voluntaria y parcial. Pero hasta tanto no se dicte dicha ley del parlamento nacional, no existen condiciones especiales para la aplicación de lo dispuesto sobre jubilación parcial.
Y resulta obvio que la obligatoriedad y vigencia de dicha norma no pueden ser alteradas o modificadas por una Instrucción ( en concreto, la Instrucción de 5-06-07 de la Secretaria General de la Administración Pública para la aplicación del Estatuto Básico del Empleado Público), cuyos criterios despliegan sus efectos en la esfera interna de la Administración Pública, sin que constituyan norma reglamentaria ni vincule a los órganos jurisdiccionales, no estando, además, al parecer publicada en el Boletín Oficial del Estado alguno.
Finalmente, tampoco puede admitirse el argumento de la aplicabilidad del art. 33 de la Ley 30/84, por cuanto dicho precepto aparece expresamente derogado derogado por disp. derog. única b) Ley 7/2007 de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público.
TERCERO: La Jubilación parcial fue solicitada por el interesado quien reunía los requisitos y condiciones establecidos en el Régimen de Seguridad Social que le es aplicable, según resulta del folio 4 del expediente administrativo, en el que consta el detalle de la pensión resultante, aceptada por el recurrente, y el requisito exigido por la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social consistente en la existencia de un trabajador relevista que desarrolle una jornada laboral como mínimo igual a la reducción de la jornada del trabajador sustituido.
En suma, la obligatoriedad de la norma, no condicionada a desarrollo reglamentario alguno – sin perjuicio de que puedan dictarse con posterioridad las oportunas normas de desarrollo- debe ser cumplida por la Administración, que ha de disponer lo necesario para el reconocimiento y efectividad del derecho del recurrente a la jubilación parcial que tiene solicitada, lo que conlleva la necesidad de estimar el recurso interpuesto.
CUARTO: De conformidad con lo dispuesto en el art. 139 de la LJCA, no apreciándose temeridad o mala fe, no procede la imposición de las costas procésales a ninguna de las partes.
VISTOS : Los artículos anteriormente cintados y los demás de general y pertinente aplicación
FALLO
QUE ESTIMANDO PARCIALMENTE el recurso contencioso-administrativo interpuesto por D........................................................ representado y defendido por el Abogado Sr. ....................................., siendo parte demandada la EXCMA DIPUTACIÓN PROVICIAL DE CÓRDOBA, representado y defendida por el Sr. Letrado de los Servicios Jurídicos de dicho organismo, en el que se impugna la resolución presunta (por silenció administrativo) de la Diputación Provincial de Córdoba, por la que se desestima el recurso de reposición interpuesto por el recurrente contra la resolución de 27-08-07 de la Diputación Provincial por la que se le deniega su solicitud de la jubilación parcial, debo declarar y DECLARO LA NULIDAD de las mismas por no ser conforme a derecho, DECLARANDO, asimismo el derecho del demandante a la jubilación parcial solicitada, con todos los efectos que de este reconocimiento se deriven en Derecho debiendo la Administración demandada estar y pasar por esta resolución y disponer lo necesario para la efectividad de lo acordado, sin expresa condena en costas a ninguna de las partes.
Contra la presente resolución puede interponerse recurso de apelación en el plazo de quince días siguientes a su notificación, ante este Juzgado.
Únase la presente al libro de sentencias de este Juzgado, y certificación de la misma a los autor de su razón.
Así por esta mi sentencia, lo pronuncio, mando y firmo
EL MAGISTRADO-JUEZ

dimarts, 2 de setembre de 2008

Les lleis poden canviar.

Notícia de la Vanguardia del 2/9/2008 .
Ja és bo que veus autorizades diguin que cal modificar el Codi Penal per acabar amb aquesta lacra laboral que és l'assetjament.
També recordem que el PSOE l'any 2001 quan estava a l'oposició va presentar un projecte de llei, que no va ser aprovat, on demanava la modificació de l'Estatut dels Treballadors, la llei de Procediment Laboral, la llei de Prevenció de Riscos Laborals, la llei d'Infraccions i Sancions en l'Ordre Social, la llei de Funcionaris Civils de l'Estat i la llei 30/1984 de Mesures de Reforma de la Funció Pública. Tot això per clarificar i penalitzar específicament els casos d'assetjament laboral.
Alguna d'aquesta normativa actualment estaria substituida en l'àmbit de l'administració pública per l'Estatut Bàsic de la Funció Pública que també agrairía algun retoc.
Si tanta gent està d'acord en que cal endurir les lleis en aquests casos, seria un detall que es fes alguna cosa.
Passem a transcriure la informació del citat diari:

Una juez lamenta la falta en el Código Penal de un delito específico para perseguir el acoso moral en el trabajo.

La laguna jurídica del 'mobbing'

UGT alerta de que los casos de 'mobbing' aumentan en el sector público | Los departamentos de Salut y Educació copan el 78% de las consultas por acoso

Un día la insultó gritándole tonta, inútil, no sirves para nada (...), otro día le asignaba funciones que no tenían trascendencia ni utilidad (...) y en una ocasión la obligó a sentarse en la mesa del conserje para que se sintiera degradada". Es sólo una parte del infierno que Begoña Solé vivió en su trabajo y está recogida en una de las primeras sentencias condenatorias dictadas en España - el fallo lo emitió un juzgado de Lleida- contra una jefa de la Administración pública por acoso moral en el trabajo. La juez autora de esa sentencia lamenta que el Código Penal todavía no defina ni incluya el mobbing como un delito.

La Administración es un foco creciente de mobbing, alerta el sindicato UGT. La situación vivida por Begoña Solé, funcionaria del servicio de Carreteres en Lleida, la padecen otros trabajadores de la función pública. "Estas situaciones se agravan en la empresa pública más que en la privada - afirma el responsable laboral de servicios públicos de UGT-Catalunya, Xavier Borrajo- por las dificultades para un cambio de destino". Es lo que le pasó a Begoña, que hacía ya años que ocupaba sin problema alguno el puesto, hasta que llegó una nueva jefa - Teresa Casals- y fue relegada en sus funciones.

La magistrada que condena a esta responsable de Carreteres de la Generalitat no tiene duda: Begoña Solé fue víctima de mobbing. El fallo dice que el acoso se manifiesta con la asignación de tareas "innecesarias, degradantes, repetitivas o imposibles de cumplir", impidiendo a la víctima "las relaciones con el resto de los compañeros", o atacándola con "críticas hirientes, vejaciones, burlas…".

El problema de la magistrada del juzgado de lo penal número 2 de Lleida es que, pese a quedar probado este acoso moral, no ha podido condenar a la acusada por mobbing. "El acoso moral en el trabajo, en sus manifestaciones más graves, debería ser objeto de protección penal mediante una definición precisa de la acción típica y de los elementos normativos y descriptivos que deben integrarla", recoge la sentencia. Esa laguna judicial obliga a los jueces - destaca la magistrada- "a buscar otros tipos penales que encajen, como un delito de lesiones, coacciones, o contra la libertad y seguridad de los trabajadores".

En el caso de Begoña Solé, que precisó atención psiquiátrica, su jefa fue condenada por una falta de coacciones a la pena de 20 días de multa, con una cuota de 12 euros diarios. La sentencia condena también a Teresa Casals a indemnizar a la subordinada con más de 63.000 euros. La sentencia, recurrida por la parte condenada ante la Audiencia de Lleida, señala la responsabilidad civil subsidiaria de la Generalitat al estimar que no veló por el bienestar de la funcionaria y que con un mayor control de esa jefa habría podido evitarse este acoso.

Begoña se recupera del infierno vivido y la sentencia ha sido un alivio para ella después de superar muchas dificultades (los compañeros raras veces apoyan a las víctimas de mobbing)para demostrar la veracidad de sus acusaciones.

La sentencia dictada en Lleida evidencia esa laguna judicial sobre el acoso moral en el trabajo que hace tiempo denuncian los sindicatos. A raíz del fallo, UGT ha aprobado una resolución que pide que el mobbing sea tipificado como delito en el Código Penal. Borrajo indica que al sindicato le preocupa sobre todo el aumento de consultas de funcionarios. Sólo en Lleida, han constatado que el pasado año se duplicaron (de 26 consultas se pasó a más de 70) de empleados de la función pública, informa Josep González, secretario de la federación de servicios públicos de UGT en esta provincia.

La asociación Contra l´Assetjament Moral en el Treball (CLAM) confirma un ascenso del mobbing en el sector público, según su presidenta, Joana Pradas. De las consultas de los últimos años, el 59% provenía de funcionarios. Los departamentos de Salut y Educació coparon el 78% de los casos. El trabajador acosado suele ser una persona de 40 a 55 años y el 78% son mujeres. En el 58% de los casos, el mobbing es por un superior. En el sector privado, el 41% de las consultas a CLAM son de personal que hace tareas administrativas.