dilluns, 30 de març de 2009

Pauta organitzativa dels districtes.


Part del Decret d'alcaldia publicat a la gaseta municipal del 30 de març de 2009, motivant el nou model dels districtes. A l'enllaç, en l'apartat "decrets d'alcaldia" es pot veure el decret sencer.

PAUTA ORGANITZATIVA DELS DISTRICTES
(...)

La iniciativa que impulsa un Nou model de gestió territorial, vol assolir tres objectius:
1. Potenciar la territorialització de les polítiques centrals.
2. Reforçar l'estructura dels Districtes.
3. Crear la figura del tècnic/a de barri.

El Nou Model de Gestió Territorial s’ha configurat com un projecte específic dins del pla Barcelona 2.0, impulsat per la Gerència Municipal, que defineix un nou model de gestió de l’estructura executiva municipal.
Els tres objectius identificats s’han desenvolupat durant els darrers mesos concretant-se com s’exposa a continuació.

1. Potenciar la territorialització de les polítiques centrals

El Nou Model de Gestió Territorial planteja una nova ordenació de les funcions de l’estructura executiva, basada en el valor afegit i diferencial que aporten cadascuna de les estructures de l’organització municipal: les gerències sectorials i les gerències de districte. Aquesta ordenació es fonamenta en ubicar els serveis de manera que:

– Les gerències de districte desenvoluparan totes aquelles funcions relacionades amb la proximitat i el coneixement del territori.

– Les gerències de sector duran a terme les funcions de producció de serveis municipals que requereixin garantir l’eficiència i l’equitat a la ciutat, orientant la seva organització al territori. Aquest enfocament s’estén als organismes públics, entitats públiques empresarials i empreses públiques, vinculades a cadascun dels sectors.

Així, la territorialització de les gerències sectorials avança en tres línies:

– La identificació dels canvis al catàleg de serveis municipals de les funcions realitzades per districtes i sectors,
– Els canvis a l’organització de les gerències sectorials per garantir els serveis als districtes i
– La definició d’una sistemàtica de programació conjunta entre les gerències sectorials i les gerències dels districtes, per desenvolupar l’operativa i els projectes que garanteixin el compliment del Pla d’Actuació Municipal i els Plans d’Actuació dels Districtes.

El canvi a l’organització de les gerències sectorials per la seva territorialització s’està desenvolupant de manera específica a cadascun d’ells:

– Identificant els serveis de les gerències sectorials a ubicar físicament al territori,
– Determinant els referents territorials de les gerències sectorials per cada àmbit funcional que requereixen els districtes i
– Identificant altres canvis a l’estructura organitzativa de les gerències sectorials derivats d’aquest canvi de model.

Aquest darrer punt dóna forma a la idea d’ubicar a les gerències sectorials la producció de serveis municipals per garantir una millora en l’eficiència i l’equitat, de les que cal destacar tres serveis: els Centres de Serveis Socials, les Oficines d’Atenció al Ciutadà i l’oferta esportiva de les instal•lacions amb abonats. Aquests serveis dependran orgànicament de les gerències sectorials i funcionalment dels districtes:

– Els Centres de Serveis Socials, dependran orgànicament de la Gerència d’Acció Social i Ciutadania, i es coordinaran amb els districtes a través dels Directors Territorials de Serveis Socials. La nova Direcció deServeis a les Per sones del districte serà l'interlocutor en aquest àmbit.
– Les Oficines d’Atenció al Ciutadà, dependran orgànicament de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial (Direcció d’Atenció al Ciutadà). La nova Direcció de Serveis a les Persones del districte serà l’interlocutor en aquest àmbit.
- Les instal•lacions esportives amb abonats, dependran orgànicament de la Gerència d’Educació, Cultura i Benestar (Institut Barcelona Esports). La Direcció de Serveis a les Persones del districte serà l'interlocutor en aquest àmbit.

En la mateixa línia s‘estan desenvolupant altres projectes de transformació, com la posada en marxa a BIMSA d’una direcció específica per donar suport als territoris que no disposen d’empresa de projectes i obres per tal d’assumir el rol de proveïdor integral de serveis.

La determinació de la resta d’impactes per territorialitzar l’estructura de les gerències sectorials i la finalització de la implantació de les línies de transformació esmentades està prevista per l’estiu de 2009.
(...)

La nova estructura organitzativa (dels districtes ) es configura en quatre direccions:
– Direcció de Serveis Generals
– Direcció de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció
– Direcció de Serveis a les Persones; i
– Direcció de Serveis de Llicències i Espai públic.

El desglossament funcional de totes les direccions es detalla als annexos.


En paral•lel, es defineix un Comitè Executiu de Districte, que formalitzarà i facilitarà en aquest àmbit la relació entre l’estructura política i executiva al territori. Aquest Comitè esdevé bàsic en el nou escenari d’aproximació als barris i de la coordinació d’una major activitat política al territori, amb la definició dels Consellers de Barri a cada Districte de la ciutat.

Per coordinar l’actuació territorial, des de la vessant executiva, es conforma formalment la Taula de Districtes, integrada per les 10 gerències de districte i coordinada per la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial.

El desplegament d’aquest canvi s’inicia amb l’aprovació del decret de modificació de la Pauta organitzativa al que acompanya aquesta motivació.

3. Crear la figura del Tècnic/a de Barri (...)


Així, el decret de canvi de la Pauta Organitzativa dels Districtes és un
dels primers resultats de l’aplicació del Nou Model de Gestió Territorial:


Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo:


Primer. Deixar sense efecte la Pauta Organitzativa general per als districtes, aprovada per acord de la Comissió de Govern, en sessió del 22 d’abril de 1993 i les seves modificacions posteriors.

Segon. Aprovar la nova Pauta organitzativa dels districtes, atenent a l’organització i les funcions detallades als annexos, i procedir al seu desenvolupament.

Tercer. Crear el Comitè Executiu de Districte i la Taula de Districtes, amb les funcions i membres que es detallen als annexos.

Quart. Crear les Direccions de Serveis Generals dels Districtes, les Direccions de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció dels Districtes, les Direccions de Serveis a les Persones dels Districtes, i les Direccions de Serveis de Llicències i Espai Públic dels Districtes, amb l’organització i les funcions detallades als annexos.

Cinquè. Considerar les Direccions de Serveis Tècnics dels Districtes com a les Direccions de Serveis de Llicències i Espai Públic de la nova Pauta Organitzativa, i adscriure-hi els llocs de treball que en depenen actualment.

Sisè. Considerar els Departaments de Manteniment i Projectes dels Districtes com als Departaments d’Obres i Manteniment de la nova PautaOrg anitzativa i adscriure-hi els llocs de treball que en depenen actualment.

Setè. Mantenir els Departaments de Llicències i Inspecció dels Districtes a la nova Pauta Organitzativa amb els llocs de treball que en depenen.

Vuitè. Mantenir les competències sobre la Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana definides al Districte segons l’acord de la Comissió de Govern del 2 de maig de 1996.

Novè. Considerar els Departaments d’Adminis¬tració dels Districtes com als Departaments de Recursos Interns de la nova Pauta Organitzativa i adscriure-hi els llocs de treball que en depenen actualment.

Desè. Considerar les Secretaries Jurídiques dels Districtes com als Departaments de Serveis Jurídics-Secretaria de la nova Pauta Organitzativa mantenint les competències que tinguin delegades, i adscriure-hi els llocs de treball que en depenen actualment.

Onzè. Deixar a extingir les Divisions de Serveis Personals dels Districtes i adscriure els llocs de treball que en depenen a la Direcció de Serveis a les Persones.

Dotzè. Adscriure el cap de Comunicació i Qualitat dels Districtes i els llocs de treball que en depenen al Departament de Comunicació de la nova Pauta Organitzativa.


(...)

dissabte, 28 de març de 2009

Denuncia a l'Ajuntament de Cabrils.


Noticia de Vilaweb de primers de febrer sobre possibles irregularitats a l'Ajuntament de Cabrils.

Denuncia la passivitat davant dos casos d'assetjament, el desgavell en les hores extra
i irregularitats en la contractació
L'Ajuntament de Cabrils torna a estar a l'ull de l'huracà. El sindicat CCOO va declarar
ahir «la guerra» al govern municipal del PSC, ERC-Gent de Cabrils, Grup de Progrés per
Cabrils i ICV per la «nefasta gestió en matèria de recursos humans» i per l'actitud de
«menyspreu» de l'alcalde, el socialista Joaquim Colomer, cap als representants dels
treballadors municipals. El secretari general de la FSAP de CCOO, Toni Cubel, denuncia,
entre altres qüestions, la passivitat de l'Ajuntament davant dos possibles casos
d'assetjament sexual, irregularitats en els processos de selecció de personal i
descontrol en la realització d'hores extra. L'alcalde de Cabrils, Joaquim Colomer,
defensa la seva gestió i assegura que pot demostrar punt per punt que totes les
acusacions són falses.

«L'Ajuntament de Cabrils és el que pitjor governa en matèria de personal del Maresme i
és conscient que ha obert una guerra amb nosaltres.» Així de contundent es va mostrar
ahir el secretari general de la federació de serveis i administracions públiques (FSAP)
de CCOO, Toni Cubel, que ahir no es va estar de qualificar de «cabdillista» l'alcalde,
Joaquim Colomer. L'incompliment de tota la normativa de prevenció de riscos laborals
que per llei hauria de respectar és només l'inici d'un seguit d'irregularitats que,
segons el sindicat, van més enllà: el desgavell en l'execució d'hores extra,
irregularitats en els processos de selecció, menyspreu cap al comitè de treballadors i,
fins i tot, passivitat davant de dos casos d'assetjament sexual en la policia local.

Segons Sílvia Cegarra, secretària de salut laboral de la FSAP de CCOO, en aquesta
darrera qüestió l'Ajuntament, en lloc de seguir el que determina la llei de polítiques
d'igualtat entre homes i dones i obrir una investigació per determinar qui és el
presumpte assetjador, va decidir acomiadar una de les agents que van denunciar els fets
als jutjats. «A l'altra policia no l'han pogut fer fora perquè és funcionària de
carrera, però a canvi ha rebut un assetjament laboral terrible amb la permissivitat del
consistori, que no ha fet res per evitar-ho», hi va afegir Cegarra, que també lamenta
que el govern actual hagi decidit fer tornar a la feina el presumpte autor dels
assetjaments i, fins i tot, promocionar-lo laboralment.


El descontrol en la realització d'hores extra es justifica, segons CCOO, en el fet que
el consistori ha permès que un treballador cobri aquest concepte a la nòmina mentre
estava de vacances, un fet que el sindicat ja va denunciar a la Inspecció de Treball de
la Generalitat a l'agost. Pel que fa a les irregularitats en la contractació de nou
personal, les queixes es focalitzen sobretot en la figura del nou secretari municipal
accidental, ja que, segons Toni Cubel, es troba en una situació il•legal. «No s'ajusta
a la legalitat i la direcció general d'Administració Local de la Generalitat ja ha
enviat quatre requeriments a l'alcalde perquè deixi sense efecte aquest nomenament», va
explicar. Les diferències entre el govern municipal i els representants dels
treballadors s'han acabat de trencar amb l'obertura d'un expedient disciplinari a cinc
dels delegats per haver abandonat de manera injustificable el lloc de treball i per
haver incomplert l'horari. Segons Cubel, l'únic que feien era reunir-se amb ell mateix
per planificar actuacions davant l'actitud de menyspreu de l'Ajuntament. «Sempre ens
hem caracteritzat per buscar l'acord i pactar, però fins que no es retirin els
expedients no ens tornarem a seure a negociar res», va assegurar.

dimecres, 25 de març de 2009

Nou organigrama dels districtes. Barcelona 2.0

Us transcrivim un document del sindicat CCOO sobre el nou organigrama dels districtes.
L'organigrama com a tal el podeu veure pulsant l'enllaç.

QUE NO ENS VENGUIN LA MOTO:
ADMINISTRACIÓ 2 – 0 TREBALLADORS
Aquí teniu un exemple d’organigrama fet en un districte segons “l’innovador model” de Barcelona 2.0.
Incrementen en quatre “selectes” de nivell 28, quatre de nivell 26, setze de nivell 24. A més també ens col·loquen els set consellers polítics a sou, i el director territorial (nivell 26) lloc ja creat i anomenat.
Què és el que es veu clarament en aquest organigrama? Que només es potencia la jerarquia. La
majoria de nosaltres seguirem en llocs bases, fins i tot els tècnics, sense rebre resposta a aspiracions i reivindicacions històriques (administratius), i excepte els pocs que tinguin legítimes aspiracions d’assolir alguna de les places de comandament, sense cap possibilitat de millora.
En aquest organigrama, la majoria del que estem treballant i traient les castanyes del foc a l’Ajuntament no ens hi sabríem trobar, senzillament, no hi som.
Que no ens venguin cap moto, el 2.0 només afavoreix als comandaments, només provocarà molta gent manant i poca treballant.
.

dimarts, 24 de març de 2009

I com està el conveni?

Comunicat recent del sindicat CGT sobre la situació actual de la negociació del conveni.

I ARA, QUÈ ?

Desprès de l'èxit de les assemblees i concentracions simultànies del dia 13 de març, des de la CGT creiem necessari fer un balanç de la situació en la qual ens trobem per veure per on hem de continuar. Les qüestions a considerar són: punt en que es troba la negociació del conveni, posicions dels sindicats representats a l'Ajuntament, potencial de mobilització del conjunt dels treballadors municipals i entorn polític i ciutadà i per últim les nostres propostes.


Punt en que es troba la negociació del conveni


En primer lloc creiem que es pot dir que realment les negociacions estan trencades, no només formalment sinó també de forma fàctica, CC.OO. i UGT així ens ho han assegurat de forma reiterada fins i tot reconeixent que abans de la darrera reunió de la Mesa General havien estat “mantenint converses” amb l'Ajuntament al marge dels altres sindicats.

Aquest trencament de les negociacions ens temem que l'Ajuntament el pot estar valorant com un avantatge per a la seva posició negociadora, tot considerant que el clima polític i mediàtic general el pot recolzar de cara fins i tot a endurir la seva oferta retirant de la taula o retallant les magres ofertes d'increments econòmics.


Ens preocupa molt que en aquest context els dos sindicats majoritaris (i de fet també els altres, tret de la CGT) es repleguin únicament en la defensa dels augments retributius, oblidant la resta de les reivindicacions, i es vegin empesos a signar “el que sigui” tant aviat com l'Ajuntament els torni a cridar per temor a que la següent oferta sigui encara pitjor que l'actual.


Des de la CGT creiem que ara més que mai convé insistir en els grans temes oblidats en aquesta negociació:
Les 35 hores setmanals (o si més no una primera reducció del còmput anual d'hores)
La relació de llocs de treball entesa com una eina per posar fre a l'arbitrarietat en la gestió de recursos humans i corregir greuges comparatius
L'obertura de processos de funcionarització per a tots els laborals, sense exclusions
L'impuls de la promoció interna
La publicació d'una Oferta Pública d'Ocupació que garanteixi la continuïtat de la plantilla municipal que aquesta ciutat necessita per a la prestació directa dels serveis públics municipals, tallant de socarrell la precarització dels llocs de treball dels treballadors i treballadores del servei públic en forma d'abús de la figura de l'interinatge i de la contractació indirecta de personal a través d'empreses privades
L'abandó de l'aventura gerencialista de la multiplicació d'Organismes Autònoms, Fundacions, Consorcis i Empreses que no persegueixen altra cosa que multiplicar càrrecs directius, dividir la plantilla i enfosquir la gestió del pressupost municipal


Precisament en aquests moments de crisi són aquestes reivindicacions, i no només les salarials, les que han de passar a primer pla des d'una posició d'honestedat, transparència i responsabilitat social.


Posicions dels sindicats representats a l'Ajuntament


De les converses que mantenim amb la resta de sindicats no es desprèn una autèntica discrepància en les qüestions de fons, encara que òbviament les prioritats no són ben bé les mateixes. Celebrem que tots els sindicats hagin manifestat la voluntat de no caure en la trampa (propiciada per l'estratègia de l'Ajuntament) de dividir la plantilla entre uniformats i no uniformats, encara que la voluntat manifestada no sempre s'acaba de reflectir en els fets. I celebrem també la unanimitat a l'hora de considerar que cal continuar mobilitzant a la plantilla, però aquí és evident per a tothom que aquesta unanimitat no s'està traduint en una acció comuna.


ASI, AI i SAPOL, en resposta al menysteniment continuat del que han estat víctimes per part especialment de CC.OO. i més recentment també per part d'UGT, van aprofitar la darrera assemblea general per atacar als dos sindicats majoritaris fins al punt de demanar la dimissió dels seus representants i la convocatòria de noves eleccions sindicals. En vista d'aquest atac, CC.OO. i UGT van decidir desistir definitivament de provar de fer accions unitàries i continuar la campanya reivindicativa del conveni i en contra de les arbitrarietats que acompanyen al projecte Barcelona 2.0 actuant exclusivament com a sindicats. S'ha de dir que ens van convidar com a CGT a participar en aquesta aliança i que nosaltres vàrem declinar.


Creiem que és increïblement inoportú entrar en aquesta dinàmica. Els sindicats minoritaris han de respectar l'autonomia d'acció dels altres i deixar per a les discussions en el si dels òrgans unitaris o en el debat previ a les properes eleccions sindicals les seves consideracions sobre si tal o qual sindicat abusa o no de la posició que les lleis i la més gran representació obtinguda a les urnes els hi ha atorgat, i no han de concentrar els seus esforços en soscavar la confiança i la capacitat de convocatòria de tots plegats desviant el debat de les assemblees cap a estretes consideracions de política sindical. Els sindicats majoritaris han de recordar la seva més gran responsabilitat en el procés reivindicatiu en el que estem ficats i ser més generosos obrint-se a la participació de tothom en aquesta lluita, i si després d'obrir-se algú es queda voluntàriament fora, doncs ja ho explicaran en el seu moment.


Hem de tornar a coordinar-nos amb les reunions de portaveus de Junta i Comitè i hem de tornar a convocar als treballadors i treballadores municipals de forma unitària, encara que després cadascú faci els seus anàlisis i manifesti els seus propis matisos.


Potencial de mobilització del conjunt dels treballadors municipals i entorn polític i ciutadà


La mobilització del passat dia 13 de març va demostrar que realment els treballadors i treballadores municipals desitgen expressar el seu rebuig a la manca de diàleg de l'Ajuntament tant pel que fa al conveni com pel que fa als elements més agressius contra els interessos dels treballadors del projecte Barcelona 2.0


Com ja s'ha dit, és una llàstima que la convocatòria només sortís dels dos sindicats majoritaris, en realitat responia a una petició de la darrera assemblea de treballadors i treballadores municipals i tots els sindicats ens hauríem mostrat d'acord si haguéssim tingut oportunitat de fer-ho en una sessió dels òrgans unitaris de representació. De fet la CGT vàrem donar suport a la convocatòria un cop feta pública i ens consta que si més no en alguns llocs els altres sindicats també hi van donar suport. També és una llàstima que a la convocatòria s'exclogués al personal uniformat i als docents, com si la seva guerra fos tota una altra (això és el que vol l'Ajuntament, la nostra divisió).


Des del punt de vista de l'entorn polític i ciutadà, no són pocs els que es fan ressò de la brutal campanya mediàtica que carrega dia rere dia contra la suposada situació de privilegi en la que vivim els funcionaris comparada, per exemple, amb la dels jornalers recol•lectors de fruita de Burkina-Fasso. Aquesta campanya no vol altra cosa que donar arguments a les posicions més dures de la patronal, que en el cas de l'Administració volen (també) reduccions de plantilla, congelació o fins i tot reducció de sous,privatització dels serveis públics, etc.


No ens hem d'avergonyir de les nostres reivindicacions. Ni el sou dels treballadors i treballadores en general ni el sou dels funcionaris en particular són els causants de la crisi, sinó que les causes les hem de buscar en la irresponsable voracitat i la manca d'escrúpols dels companys d'estudis dels nostres gerents, que són els que estan al capdavant de les empreses industrials i financeres al nostre país. Per fer estalvis, els nostres regidors tenen molt de marge fent fora a tants directius com tenim que no saben fer res més que impulsar privatitzacions i donar-li voltes a com desfer-se dels treballadors i treballadores municipals que si que saben com es presten els serveis públics.


El que estem demanant és una gestió responsable en un doble sentit, de cara a la qualitat del servei que es presta als ciutadans, qualitat que només es pot garantir des de llocs de treball estables i dignes, i també de cara a respondre correctament a la crisi. El servei públic municipal a Barcelona el presta de forma directa o indirecta una plantilla que segurament supera els 30.000 treballadors i treballadores, algú pot creure realment que una política laboral agressiva contra aquesta plantilla ha d'afavorir la recuperació econòmica de la ciutat davant la crisi?


Les nostres propostes


L'Ajuntament segurament creu que el temps corre a favor de les seves posicions més dures, li hem de demostrar que s'equivoca.


La unitat dels treballadors i treballadores municipals s'ha d'imposar a la divisió d'una mal entesa política sindical o al corporativisme, cal tornar a treballar des dels òrgans unitaris.


NO HEM D'ESPERAR MÉS, CAL CONVOCAR UNA NOVA ASSEMBLEA GENERAL I CAL QUE TOTS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES MUNICIPALS ENS DESPERTEM I ENS DECIDIM A PARTICIPAR EN UNA AUTÈNTICA MOBILITZACIÓ.


CAL COMENÇAR A PARLAR D'ACCIONS MÉS CONTUNDENTS, SENSE POR I SENSE
COMPLEXOS: ENS HI JUGUEM MOLT !
.

divendres, 20 de març de 2009

Seguretat i salut laboral. Prevenció riscos laborals


Adjuntem l'exposició de motius i l'inici del redactat d'un Decret d'Alcaldia publicat a la Gaseta Municipal del 28 de febrer. Podeu veure'l sencer a l'enllaç. Parla de la política de seguretat i salut laboral de l'Ajuntament de Barcelona, la nova estructura del servei de prevenció de riscos laborals i l'atribució de funcions al personal municipal. Cal tenir en compte que dins dels riscos laborals també estan inclosos els riscos psicosocials (assetjaments, discriminacions, organització del treball,...causants de més d'una malaltia física i psíquica), per tant serà interessant veure l'evolució del tema.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Llei 31/1995, de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals (en
endavant LPRL) va ser reformada per la Llei 54/2003, de 12 de desembre,
donada l'existència de determinats problemes que dificultaven la seva
aplicació, així com d'insuficiències en el seu contingut.

Per això, la Llei 54/2003 va néixer amb els següents objectius:
– Combatre de manera activa la sinistralitat laboral.
– Fomentar una autèntica cultura de la prevenció de riscos en el treball,
que asseguri el compliment efectiu i real de les obligacions preventives.
– Reforçar la necessitat d'integrar la prevenció de riscos laborals en els
sistemes de gestió de l'empresa.
– Millorar el control del compliment de la normativa de prevenció.

Així mateix, va incidir en el deure dels treballadors i treballadores, i
dels seus representants de contribuir a aquesta integració i col•laborar
amb l'adopció i el compliment de les mesures preventives.

D’acord amb els objectius establerts per la Llei, l’objecte d’aquest
Decret és fomentar una autèntica cultura preventiva mitjançant la
integració de l’activitat de prevenció de riscos laborals en
l’organització i en el conjunt d’activitats de l’Ajuntament.

Per assolir aquest objectiu es fa necessari establir i publicar la
política de seguretat i salut laboral, l’organització de la prevenció de
riscos laborals i l’assignació de funcions i responsabilitats en matèria
preventiva que han d’assumir els diferents nivells jeràrquics existents a
l’Ajuntament de Barcelona, amb l’assessorament i recolzament del Servei de
Prevenció de Riscos Laborals.

Atenent la diversitat de l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona, el
nombre i dispersió geogràfica de centres de treball, així com la
diversitat de les activitats del personal, i per reforçar el compliment de
la normativa de prevenció de riscos laborals i facilitar el seu seguiment,
s’integra i descentralitza necessàriament l’activitat preventiva, d’acord
amb la nova estructura organitzativa de prevenció de riscos laborals.

1. POLÍTICA DE SEGURETAT I SALUT LABORAL

L’Ajuntament de Barcelona estableix com objectius estratègics i permanents
la protecció eficaç de la seguretat i salut dels seus empleats i empleades
municipals, com a valor essencial de l’organització, i la integració de la
prevenció de riscos laborals en el seu sistema de gestió per aconseguir
una autèntica cultura preventiva.
El principi d’actuació bàsic és fomentar la integració de les actuacions
preventives en el conjunt de les activitats de l’organització i en tots
els seus nivells jeràrquics.

D’acord amb aquests principis, l’Ajuntament adopta els compromisos
següents:
– Aprofundir en la garantia de compliment dels requisits legals en matèria
de prevenció de riscos laborals.
– Identificar, avaluar, controlar i comunicar els riscos de les tasques
derivades de l’Ajuntament, amb l’objectiu de prevenir-los, eliminar-los o
reduir-los.
– Potenciar la formació i sensibilització del personal en prevenció com a
eix fonamental per aconseguir una participació eficient i la motivació de
tots els treballadors i treballadores.
– Promoure mecanismes de comunicació, consulta i participació amb els
treballadors i treballadores i amb els seus representants, mantenint un
diàleg participatiu i periòdic orientat a la millora de l’acció
preventiva.
– Impulsar la millora continua de les condicions de seguretat i salut
tenint en compte l'avanç tecnològic i els canvis organitzatius.

Aquesta Política serà difosa a tot el personal de l’Ajuntament, organismes
autònoms i entitats públiques empresarials, i empreses col•laboradores.
.

dimecres, 18 de març de 2009

Retribucions de funcionaris i laborals.


L’EBEP (Estatut Bàsic de l'Empleat Públic) ha modificat parcialment el contingut de les retribucions econòmiques dels funcionaris.
Es manté la classificació de retribucions bàsiques (sou i triennis) i complementàries però, pel que fa a aquestes, la norma bàsica tan sols estableix els factors que han de servir per estructurar-les en cada Administració pública. Això no obstant, cal tenir en compte que els efectes dels preceptes de l’EBEP relatius als drets retributius dels funcionaris queden diferits al moment en què entrin en vigor les lleis de funció pública que es dictin per al seu desplegament.

Per tant, mentre no s’aprovi la legislació catalana de desplegament de l’EBEP en relació amb aquesta matèria, continuen vigents els preceptes del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, que estableix que les retribucions econòmiques úniques possibles que es classifiquen en retribucions bàsiques i complementàries, i tenen caràcter fix i periòdic.

a) Són retribucions bàsiques:
– El sou, que és una quantitat corresponent a cada grup de titulació (A, B, C, D i E) en què es classifiquen els cossos, les escales i les categories de funcionaris.
– Els triennis, que consisteixen en una quantitat igual per a cada grup i per cada tres anys de serveis en aquest grup. En el supòsit que els tres anys de serveis ho siguin en grups diferents, es computa per tots tres anys l’import corresponent al grup del cos o l’escala en el qual estigui en actiu el funcionari en el moment de perfeccionar el trienni.
– Les pagues extraordinàries, dues l’any, que es perceben els mesos de juny i desembre; l’import mínim de cadascuna és el d’una mensualitat del sou més l’import dels triennis.

b) Són retribucions complementàries:
– El complement de destinació corresponent al nivell del lloc de treball que s’ocupa. Aquest complement ha de figurar en les relacions de llocs de treball i ha de ser igual per a tots els llocs compresos en un mateix nivell.
– El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d’alguns llocs de treball en consideració a l’especial dificultat tècnica, al grau de dedicació, a la responsabilitat, a la incompatibilitat, a la perillositat i a la penositat. Aquest complement ha de figurar en la relació de llocs de treball; només es pot atribuir un complement específic a cada lloc de treball, però la quantitat corresponent pot variar segons els factors esmentats.
– El complement de productivitat, la finalitat del qual és retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball.
– Les gratificacions per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas no poden ser fixes en la quantia ni periòdiques en el dret a percebre-les. Les hores extraordinàries no poden superar habitualment el límit establert per reglament. Els serveis extraordinaris es poden compensar econòmicament o amb hores lliures de servei.

Els imports de les retribucions bàsiques són iguals per a cada un dels grups en què es classifiquen els cossos. El sou dels funcionaris del grup A no pot excedir més de tres vegades el sou dels funcionaris del grup E.
Els imports de les retribucions bàsiques, dels complements de destinació i dels específics, l’import que representa el percentatge autoritzat destinat a complement de productivitat, les gratificacions per serveis extraordinaris, les retribucions corresponents al personal eventual i els imports destinats a retribuir el personal laboral han de figurar en el pressupost.
.

dilluns, 16 de març de 2009

Concentracions-assemblees del dia 13

Noticia del diari el Punt del dia 14 sobre les assemblees-concentracions del passat divendres.

Un 80% dels treballadors de l’Ajuntament de Barcelona van participar a les assemblees celebrades ahir de nou a onze del matí per expressar el seu rebuig a la nova organització municipal, coneguda com Barcelona 2.0.
Els sindicats CCOO i UGT, convocants dels actes i majoritaris al comitè d’empresa, que ara per ara està immers en la negociació del nou conveni, es queixen que el nou sistema no s’hagi consensuat amb els representants dels treballadors, i de les conseqüències de la privatització de les oficines d’atenció al ciutadà.
Els sindicats denuncien que l’Ajuntament es va gastar 77.400 euros a presentar el Barcelona 2.0 i 102.291 a explicar el sistema als “gerents i personatges importants”.
.

dijous, 12 de març de 2009

L'enganyifa de la congelació salarial.


Jugar amb l’excusa de la crisi per rebaixar per enèsima vegada el sou dels treballadors públics és inclassificable. Com s’expliquen i justifiquen que quan l’economia anava bé i l’IPC estava entre el 4 i el 5% als treballadors de les administracions només els pujaven el sou un 2%?.
Els preus a Catalunya des de febrer 1989 (20 anys) han augmentat molt més del doble: un 121.2%. Des del febrer del 1999 (10 anys) han augmentat un 39% (Font: Institut Nacional d’Estadística). És fàcil agafar qualsevol nòmina i veure que els increments no tenen res a veure. Fonts sindicals parlen que en 20 anys s’ha perdut molt més d’un 20% de poder adquisitiu. Si cada vegada ens fan més pobres, com volen que consumim més com demanava el mateix polític?
Com a mostra aquí teniu una taula d’increments dels funcionaris de l’Estat. Algun any puntual l’Ajuntament va fer alguna retribució extraordinària, però queda compensat perquè en altres mentre als de l’Estat els feien alguna millora a l’Ajuntament es quedava amb un increment inferior.

ANY//I.P.C. estatal//INCREMENT// DIFERENCIA /PERDUA SALARIAL (nivell 100 IPC)
1982 //14,00%// 8,00%// -6,00%// 94,0
1983// 12,20%// 9,00% //-3,20%// 91,0
1984 //11,90% //6,50%// -5,40% //86,1
1985 //8,20%// 6,50%// -1,70%// 84,6
1986// 8,30%// 7,20% //-1,10% //83,7
1987 //4,60%// 5,00% //0,40%// 83,3
1988// 5,80%// 4,00%// -1,80% //81,8
1989 //6,90%// 4,00% //-2,90%// 79,5
1990// 6,50%// 6,00%// -0,50% //79,1
1991 //5,50%// 7,22%// 1,72%// 77,7
1992 //5,30%// 6,10%// 0,80%// 77,1
1993 //4,90%// 1,80%// -3,10%// 74,7
1994// 4,30%// 0,00%// -4,30%// 71,5
1995// 4,30%// 3,50%// -0,80%// 70,9
1996 //3,50%// 3,50%// 0,00%// 70,9
1997 //2,10% //0,00%// -2,10% //69,4
1998 //2,10%// 2,10%// 0,00%// 69,4
1999 //2,40% //1,80% //-0,60%// 69,0
2000 //4,00%// 2,00% //-2,00%// 67,6
2001 //3,10%// 2,00%// -1,10%// 66,9
2002 //4,00%//2,00% //-2,00% //65,6
2003 //2,60%// 2,00%// -0,60%// 65,2
2004 //3,20%// 2,00%// -1,20% //64,4
2005 //3,70%// 2,00%// -1,70%// 63,3
2006 //2,70%// 2,00%// -0,70% //62,8
2007 //4,20% //2,00%// -2,20% //61,5

És interessant el següent comentari d’uns investigadors del CSIC: "Tomando como base 100 el salario de 1982, nuestro salario actual, referido al IPC es de sólo 67. Habría que subir ese salario actual un 49 %, 33 puntos, para recuperar el nivel de vida del año 1988. Esta reducción de la remuneración nos ha llevado a una situación de insuficiente capacidad para satisfacer nuestras necesidades y las de nuestra familia."

Adjuntem un article d’Isabel Pallarès, secretària general de la Intersindical-CSC a cronica.cat . Tot i ser del 5/12/2008 és vigent i aclaridor.

També adjuntem la resposta de CCOO en la seva web a les declaracions de Montilla.

La moderació salarial no beneficia (gairebé) ningú

Ja fa anys que la moderació salarial és un fet. Les xifres no enganyen i se’n poden donar moltes, sense necessitat de buscar massa. Així, del 1993 al 2007, el pes de les rendes del treball respecte el total del PIB s’ha reduït del 52,3% al 48,3%; del 1999 al 2007, els superàvits de les empreses espanyoles han augmentat un 238,7% (la xifra més alta de tot Europa, amb diferència), mentre que el poder adquisitiu de les classes treballadores no augmenta des del 1995 (un cas també únic a Europa); el salari dels i les directives de les empreses representen més de tres vegades el salari mig, una diferència que s’ha incrementat un 45% des del 1995… Com deia, doncs, les dades són clares i nombroses i són conseqüència en bona mesura, de les renúncies sindicals a l’hora de negociar amb la patronal, tal com s’exemplifica molt bé en els successius Acords de Negociació Col•lectiva (ACN) que any rere any signen UGT i CCOO i en els quals s’hi pacten augments salarials del 2%, una xifra molt inferior a l’increment de l’IPC anual.
I, tanmateix, la CEOE ha fet aquesta setmana una proposta encara més agosarada, aplicar la congelació salarial, la qual no ha tingut massa èxit, de tant extremista. Tanmateix, però, certs dirigents de sindicats espanyols i el ministre d’Economia, Pedro Solbes, ja han anunciat que apostaran, altra vegada, per la moderació salarial, a canvi de mantenir les prestacions d’atur i garantir la competitivitat de l’economia espanyola.
Malgrat tot, sense una capacitat adquisitiva adequada per a les classes treballadores, aquesta competitivitat serà fum, ja que el mercat interior es debilitarà com a conseqüència de la davallada del consum (conseqüència, a la vegada, de l’augment de l’atur i dels salaris baixos), això afectarà sobretot a les petites i mitjanes empreses i als comerços i, conseqüentment, agreujarà encara més l’economia i, de retruc, les classes treballadores. No és cap coincidència que sigui precisament el sector serveis el que hagi aportat més desocupació als Països Catalans, durant el darrer any, enviant a l’atur molta més gent que els sectors de la construcció i la indústria junts.
D’aquesta manera, doncs, més enllà dels anhels de justícia social i benestar, sense una correcta redistribució de la riquesa, en forma de serveis públics i augments salarials, costarà molt sortir d’aquesta crisi, ja que el consum de les famílies se seguirà limitant i dependran més d’un crèdit que ja no arriba i que alimenta el model especulatiu que tan mal ha fet.


Resposta del sindicat CCOO.

Els empleats públics no han de pagar la crisi que ha produït el sistema productiu i el sistema financer
CCOO demana la rectificació de les declaracions del president Montilla sobre la congelació salarial dels funcionaris

CCOO manifestem el nostre més absolut rebuig a les declaracions del president Montilla referents a l'abusiu increment salarial del personal funcionari i a l'amenaça de congelació salarial. Els treballadors i treballadores no hem de pagar amb cap congelació salarial aquesta crisi.

Estem davant d'una crisi produïda per l'interès de guanys desmesurats del sistema financer i d'un sistema productiu sense cap visió de futur que porta molts any pensant només amb els guanys immediats. Curiosament el president socialista ha desaprofitat una magnífica ocasió, davant dels màxims responsables de la crisi, que s'han aprofitat tant escandalosament dels bons temps i pretenen que el plats que han trencat amb la seva ambició els paguem els de sempre, per fer una autèntica crida a la moderació i al sentit comú.

CCOO no permetrem la vulneració a la negociació col•lectiva. L'increment dels salaris del 3,55% esmentat pel president Montilla és absolutament fals. No és cert que s'hagi pactat cap increment salarial dels funcionaris per l'any 2009. Encara no s'ha arribat a cap acord a la Mesa General de la Funció Pública. L'increment pel 2009 que CCOO demanem per enguany es limita al que s'ha aprovat en els Pressupostos pel 2009 del 2%, i l'acompliment dels acords pactats, que suposen arribar al 100% dels salari mensual a les pagues extres.

Està ja demostrat que mesures restrictives d'aquest tipus no són la solució per a remuntar cap crisi econòmica. La congelació salarial del personal al servei de la Generalitat de Catalunya comportaria a més una reducció del consum col•lectiu molt nombrós de ciutadans i ciutadanes i això contribuiria a fer més forat en la crisi actual.

CCOO demanem al President Montilla una rectificació a les seves declaracions ja que reforcen les demandes i les intencions de la patronal i no son cap solució per a l'actual crisi. No podem fer pagar als treballadors i treballadores els plats que han trencat d'altres.

El personal funcionari és molt heterogeni tant en funcions com en salari. El funcionari tipus és una dona auxiliar administrativa que amb dificultat arriba als mil euros mensuals. Si el President de la Generalitat vol reduir despeses dels salaris que comenci per congelar el sou del personal de confiança i els alts càrrecs dels Departaments de la Generalitat.
.

dimecres, 11 de març de 2009

Sou dels contractats per Empreses de Treball Temporal.

Recollim la noticia recent segons la versió del Periòdic. Seguint el mateix criteri les externalitzacions i contractacions externes no poden ser una excusa per a la precarització laboral.

El Suprem estableix que els contractats per ETT guanyin el mateix que els seus companys

1. • Els empleats procedents d'empreses de treball temporal no són "un mitjà de reduir costos salarials"


El Tribunal Suprem ha establert que el personal contractat a través d'empreses de treball temporal (ETT) té dret a percebre "la totalitat de les retribucions que percebin els treballadors de l'empresa usuària, en les mateixes condicions i circumstàncies que aquests".

En una sentència del 22 de gener, la Sala Social del Tribunal Suprem ha estimat un recurs interposat per Comissions Obreres (CCOO) que unifica la doctrina existent fins al moment sobre les retribucions per als contractes gestionats a través de les ETT.

L'alt tribunal recorda que la mà d'obra de les ETT ha de ser "efectivament un mitjà per atendre necessitats temporals de l'empresa usuària, i no, com estava succeint en la pràctica laboral anterior a la Llei 29/1999, un mitjà de reduir costos salarials".

Incloure tots els suplements

Així, sosté que els treballadors tenen dret a percebre, no només les retribucions fixades en el conveni col·lectiu aplicable a l'empresa usuària, sinó el salari total que aquesta abona als seus propis treballadors", incloent-hi, per exemple, compensacions per ajuda alimentària, com va establir una sentència del Suprem del febrer del 2007.

En el cas que serveix per unificar doctrina, la fàbrica d'embalatges de cartró José Lantero e Hijos SA abonava als treballadors de les ETT només el salari previst en el conveni col·lectiu del seu sector, però no els complements que sí que pagava als seus propis empleats, com ara premis de no absentisme trimestral, de puntualitat i assistència mensual, i primes de producció de qualitat.

L'alt tribunal rebutja realitzar una interpretació restrictiva de la Llei del 1999, que fixa l'obligació de pagar als empleats gestionats a través de les ETT la retribució "establerta per al lloc de treball a desenvolupar en el conveni col·lectiu aplicable a l'empresa usuària".

Retribucions superiors

Aquesta obligació "no es pot interpretar en sentit estricte de conveni estatutari, sinó en l'ampli, que comprengui els diferents instruments de negociació col·lectiva, qualsevol que sigui la seva naturalesa i eficàcia, sempre que tinguin a la pràctica una aplicació general en l'empresa usuària", afegeix la sentència.

El Suprem recorda que és possible que les retribucions de treballadors cedits per les ETT siguin fins i tot superiors a les dels de l'empresa on desenvolupen les seves funcions per pacte entre l'ETT i els seus treballadors. Segons les dades de l'Associació de Grans Empreses de Treball Temporal (AGETT), aquest tipus d'empreses gestionen cada mes una mitjana de 189.000 contractes temporals.
.

diumenge, 8 de març de 2009

Mobbing. Delicte al Codi Penal i un bon reglament desenvolupador.




Manifest de l’associació CLAM contra l’assetjament moral en el treball comentant els requisits que hauria d’incloure un futur reglament desenvolupador de la reforma del Codi Penal que qualificarà per fi el mobbing com a delicte.

CLAM davant la imminent aprovació de la Reforma del Codi Penal.

Des de novembre de 2008 s'està parlant de la futura aprovació de la Reforma del Codi Penal. En aquesta ocasió s'ha incorporat l'assetjament laboral com un delicte punible amb presó.

En la proposta aprovada pel Consell de Ministres l'"assetjament psicològic o hostil en les relacions laborals" queda tipificat com DELICTE en l'article 173, apartat 1 , dintre de l Títol VII del Llibre II, dedicat als delictes de tortures i contra la integritat moral.
Seran delicte les conductes d'assetjament produïdes tant en l'àmbit de les relacions jurídic privades com en el de les relacions jurídic públiques, per tant, també, les produïdes en el marc funcionarial.

El text de l'article de l'Avantprojecte aprovat és:
173.1- "El que infringís a altra persona un tracte degradant, menyscabant greument la seva integritat moral, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. Amb la mateixa pena seran castigats els quals, en el marc d'una relació laboral, realitzin contra un altre de forma reiterada actes de greu assetjament psicològic o hostilitat que naturalment generin en la víctima sentiments d'humiliació i els quals, en el marc de qualsevol altra relació contractual, provoquin situacions greument ofensives en la dignitat moral de l'altra part, mitjançant l'alteració sensible de les condicions de gaudi dels drets derivats de la mateixa".”

Celebrem que finalment els administradors de la Llei tinguin una eina aplicable contra les persones que en l'entorn laboral exerceixin la violència contra treballadors/es fins a la situació de posar en greu perill la seva salut.

El “mobbing” o assetjament moral i/o psicològic en l'entorn laboral és un tipus d'agressió que per la seva naturalesa encoberta es produeix durant un llarg període de temps ja que l'assetjat no sempre és conscient de l'agressió i a més és difícil de provar. Amb freqüència les proves incriminatòries les té l'empresa i en massa ocasions no es presta a presentar-les.

Creiem que l'article esmentat és insuficient i que en tot cas hauria d'anar acompanyat d'un reglament que recollís els següents aspectes:
• Davant d’indicis d'assetjament laboral, intervenció immediata de la fiscalia, allunyament de l’assetjador i intervenció de la inspecció de treball, mentre es resolt la qüestió judicial
• Judicis ràpids: perquè l'assetjament laboral no es perllongui, i el dany a víctima pugui ser irrecuperable

• Protecció a la víctima:
o Allunyament del/els assetjador/s de la víctima
o Atenció mèdica especialitzada si és necessari
o Atenció terapèutica si la víctima ho sol•licita

• Prova i “càrrega de la prova”:
o davant la dificultat de provar el “ *mobbing” concretar quines proves serien acceptades en judici (lesions psicològiques o físiques, peritatges relacionant causa-efecte de les lesions, gravacions àudio o vídeo vàlides, …). I definir qui ha de tenir “la càrrega de la prova” atès que en la majoria d'ocasions és l'empresa la qual té les proves.

• Creació d'un cos d'inspectors especialitzats en assetjament moral en l'entorn laboral per a donar una reposada ràpida i evitar l’enquistament d'una situació que, primer perjudica i lesiona a la persona assetjada, però també enrareix el clima laboral.

En general creiem que totes mesures haurien de ser efectives i anar dirigides a:
o evitar lesions irreparables, tant en la salut com en aspectes professionals i socials del treballador/a assetjat/a
o evitar per tots els mitjans l'abandó de la víctima del seu lloc de treball i del món laboral.

(Barcelona, març 2009)

divendres, 6 de març de 2009

Comunicats sindicals.

Adjuntem 2 comunicats sindicals rebuts recentment de CCOO-UGT i de CGT. Animem a la resta de sindicats a fer-nos arribar els seus escrits.

1)Comunicat conjunt CCOO – UGT:

PER UN CONVENI EQUILIBRAT

Després de mes d’un any de reunions en aquest moment les negociacions de conveni estan aturades. A la darrera reunió de la mesa de negociació l’administració ens va presentar la seva última oferta. Tots els sindicats la vam trobar del tot insuficient.

En l’apartat econòmic d’aquesta proposta l’Ajuntament ni tan sols respecta ara el preacord assolit a la mesa de bombers, en el qual es garantia un 2% de mínim pels anys 2010 i 2011, extensible a tot l’Ajuntament.

Arran d’aquest canvi de posició, la proposta que fa l’Ajuntament, a la mesa de la guàrdia urbana, s’ha vist ressentida per aquestes retallades.
I no diguem el que ofereix a la mesa general: els pressupostos (PGE) de l’estat garantint com a mínim l’IPC si és superior al PGE, més un 1% per a la carrera professional que en cap cas afectaria a tots els treballadors, ni seria lineal.

A més, per acabar-ho d’adobar, l’ajuntament ens vol imposar la seva nova proposta organitzativa, la ja famosa Barcelona 2.0, sense comptar amb els representants sindicals dels treballadors. Una proposta que amb un cost econòmic desmesurat, en comparació amb la raquítica proposta econòmica municipal pel conveni. Incrementant en un nombre important els llocs singularitzats de nivell 28 i 26 que volen posar a dit, i amb la implantació de la remuneració, dins del capítol de personal, de quatre consellers no electes per cada districte.

Aquesta proposta pot afectar greument a un munt de companys, que poden veure descatalogats els seus llocs de treball sense tenir clar el seu futur immediat en la nova organització interna del districtes.

Per això us demanem, que tal com es va aprovar a l’última assemblea general, participeu en totes les mobilitzacions que convoquem elssindic ats. Els companys de bombers ja ens han indicat el camí per aconseguir els objectius.


- PER UN CONVENI JUST PER A TOTS I TOTES

- NO A L’EXTERNALITZACIÓ DE SERVEIS MUNICIPALS

- NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LES OAC

- NO A LA IMPOSICIÓ DEL BCN 2.0


Comunicat del sindicat CGT:

JA NO NOMÉS PASSA DE NOSALTRES ELS EMPLEATS MUNICIPALS, SINÓ QUE ARA JA
S’ATREVEIX A PASSAR TAMBÉ DELS CIUTADANS DE BARCELONA

Davant la falta d’ètica dels nostres polítics municipals, que juntament amb grans titulars de premsa es presenten davant la ciutadania com els paladins de la contenció pressupostària amb la seva anomenada "congelació salarial".
CGT us pregunta:
Coneixeu els seus sous?, Coneixeu les seves gratificacions? Coneixeu les seves dietes?
L’alcalde cobra 125.194 € únicament de sou l’any 2008.* Entenem que es pugui permetre el luxe de congelar uns anyets el sou sense que es vegi afectada la seva economia familiar.
CGT posa a disposició de tots els ciutadans el Conveni i el Pacte de Condicions Laborals, on es poden comprovar les nostres retribucions.

Nosaltres entenem que no n’hi ha prou amb aquesta "congelació salarial", sinó que ells i tots els càrrecs de lliure designació, als quals per cert, no se’ls ha congelat el sou i als que per cert han estat de forma graciosa i DEDOCRÀTICAMENT nomenats, haurien de rebaixar els seus esplèndids sous i donar EXEMPLE a la ciutadania en aquesta època de CRISI. CGT us pregunta:
Coneixeu els seus sous?, Coneixeu les seves gratificacions? Coneixeu les seves dietes?

Assessors i suport (entre 20.243 € i 61.200 €), Comissionats (entre 47.879 € i 76.298 €), Gerents (entre 81.946 € i 108.200 €), consellers tècnics de districte (entre 39.238 € i 52.314 €), Directors (entre 54.317 € i 92.043 €) només de sou a l’any 2008 *

AVÍS: Amb el nou model de gestió municipal, batejada com Barcelona 2.0, augmenta de manera desproporcionada el nombre de càrrecs directius (aquests que aconsegueixen el lloc a dit), i els sous surten dels impostos dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Si són tan necessaris els càrrecs directius de lliure designació. Per què no es discuteix amb el Comitè d’empresa el seu contingut, les seves funcions, el seu sou?

Si no són necessaris. Per a què es creen?, ¿Per duplicar funcions?.

Potser, en època de crisi, han cregut que és una forma de crear ocupació... per als seus amics. Doncs si és així que siguin valents i ho diguin als ciutadans de Barcelona amb un gran titular de premsa.
Potser, en època de crisi, han cregut que és una forma de crear ocupació... per a tots. Doncs si és així que facin una OFERTA PÚBLICA a la qual tots els ciutadans puguin participar, sense cobrament de taxes d’examen.

La CGT de l’ajuntament de Barcelona, es dirigeix als treballadors municipals i a la ciutat de Barcelona per animar-los a que juntament amb nosaltres exigeixin a l’alcalde, a la seva executiva d'ICV i PSC, i a la resta de Regidors de tots els colors polítics els comptes clares sobre els seus ingressos, i els de tots els càrrecs que han nomenat a dit.

AIXÒ SI QUE SERIA UN VERITABLE TITULAR SOCIAL


POLÍTICS Municipals, gerents, Consellers tècnics, Consellers de Districte a temps complet (aquests són de nova creació) comissionats, i altre personal col•locats a dit: Que prediqueu?
Vosaltres hauríeu d’administrar els impostos dels ciutadans i no cobrar d’ells els vostres elevats sous.
A cadascú de vosaltres us hauria de pagar el vostre propi partit, amb les quotes dels vostres afiliats. A veure si així col•loqueu tants càrrecs de confiança.
Això si que seria democràcia i no la vostra PARTITOCRÀCIA


* http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/retribucions22008.276.pdf
.

dimecres, 4 de març de 2009

Assembleas i concentracions dia 13.



Document emés per CCOO i UGT:

ASSEMBLEAS - CONCENTRACIÓ AUTORITZADES EN EL TEU CENTRE DE TREBALL

VIRUS 2.0 DIVENDRES 13 DE MARÇ des de les 9,00 a les 11,00 h

DESCONNECTA ELS ORDINADORS I PARTICIPA PER GARANTIR EL 2% ANUAL PER A
TOTHOM I LA CARRERA PROFESSIONAL

Companys/es:
En la darrera assemblea general de treballadores i treballadors del passat 24 de febrer, els treballadors vàrem acordar la realització d’assemblees de sensibilització en els centres de treball. La finalitat d’aquestes és ampliar la informació de la negociació del conveni (estat actual) i generar la màxima participació conjunta com a forma de pressió.
En matèria econòmica la proposta de l’Ajuntament és: 4,2% (2008) i 3%(2009) i 1% no lineal a carrera 2010 i 2011.
Aquestes assemblees seran prèvies a la preparació d’una pròxima assemblea general.

LA NEGOCIACIÓ DE CONVENI NECESSITA EL VOSTRE RECOLZAMENT PER DESBLOQUEJAR LA CONGELACIÓ SALARIAL PREVISTA PEL 2010 I 2011 (és el que pretén aquest Ajuntament).

LA REIVINDICACIÓ D’UGT I CCOO EN LA NEGOCIACIÓ PER ALS ANYS 2010 I 2011 ÉS
GARANTIR UN MÍNIM DEL 2% ANUAL PER A TOTHOM I LA CARRERA PROFESSIONAL

+ INDIGNACIÓ = MAJOR PARTICIPACIÓ




LLOCS DE CONCENTRACIÓ DIVENDRES 13 DE MARÇ DE 9 A 11 HORES

DISTRICTES LLOC DE CONCENTRACIÓ PERSONAL:

CIUTAT VELLA Pl. Bonsuccés, 3 Tot el prsonal adscrit al dte.,
EAIA i CSS EIXAMPLE Aragó, 311 Tot el personal adscrit al dte.,
EAIA i CSS GRÀCIA Pl. Rius i Taulet, 2 Tot el personal adscrit al dte.
EAIA, CSS i C. cívics HORTA-GUINARDÓ Ronda Guinardó, 49 Tot el personal adscrit al dte.
EAIA, CSS i C. cívics LES CORTS Pl. Comas, 18 Tot el personal adscrit al dte.,
CSS i C. cívics NOU BARRIS Dr. Pi i Molist , 133 Tot el personal adscrit al dte.,
EAIA, CSS i C. cívics SANT ANDREU Pl. Orfila, 1 Tot el personal adscrit al dte.,
EAIA, CSS i C. cívics SANT MARTÍ Pl. Valentí Almirall, 1 Tot el personal adscrit al dte.,
EAIA, CSS i C. cívics SANTS-MONTJUÏC Creu Coberta, 104 Tot el personal adscrit al dte.,
EAIA, CSS i C. cívics SARRIÀ-SANT GERVASI Pl. Consell de la Vila, 7 Tot el personal adscrit al dte.
EAIA, i CSS ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA Diagonal 233 Tot el personal de l’edifici
CASA GRAN i ENTORNS PL. Sant Jaume Via pública, regidories, serveis
generals, intervenció, tresoreria, OAC, secretaria general, Avinyó 7, etc.
INSTITUTS En les portes del seu centre de treball Tot el personal de cada institut
IMI URBANISME, 010, Promoció Econòmica Diagonal 230 Tot el personal dels serveis
PER A LA RESTA DE CENTRES DE TREBALL NO INDICATS, LA CONVOCATÒRIA ÉS A LA
SEU DEL DISTRICTE MÉS PROPER.
.

diumenge, 1 de març de 2009

Obligació legal de fer la relació de llocs de treball.


L ‘EBEP (Estatut Bàsic de l'Empleat Públic) estableix que totes les administracions públiques han d’estructurar la seva organització per mitjà de les relacions de llocs de treball o altres instruments similars que han de comprendre, almenys, la denominació dels llocs de treball, els grups de classificació professional, els cossos o escales en què, si escau, estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. Aquests instruments, diu també la norma bàsica, han de ser públics.

La plantilla de personal, en canvi, no està definida a la norma bàsica estatal però sí que ho està en el Decret legislatiu 1/1997 català, segons el qual aquest instrument està format per les places o els llocs de treball que figuren dotats als pressupostos, classificats per grups de cossos i, dins dels grups, d’acord amb les escales de cada cos. També inclou el personal eventual i laboral.

D’acord amb el Decret legislatiu 1/1997, la relació de llocs de treball és pública i ha d’incloure tots els llocs de funcionaris, laborals i eventuals existents a l’Administració de la Generalitat i ha de contenir, com a mínim, els aspectes següents:
– La denominació i les característiques essencials dels llocs.
– Els requisits essencials per ocupar-los.
– El complement de destinació i, si s’escau, l’específic, si són llocs de personal funcionari.
– El grup, la categoria professional i el règim jurídic aplicable per als supòsits de caràcter laboral.
– La forma de provisió dels llocs i, si s’escau, els sistemes de provisió.
– Els requisits que han de complir els funcionaris d’altres administracions per poder accedir als llocs de treball, a partir de la convocatòria de provisió corresponent.
La creació, la modificació, la refosa i la supressió de llocs de treball s’ha de fer sempre mitjançant la relació de llocs de treball.
.