Retribucions de funcionaris i laborals.

L’EBEP (Estatut Bàsic de l'Empleat Públic) ha modificat parcialment el contingut de les retribucions econòmiques dels funcionaris.
Es manté la classificació de retribucions bàsiques (sou i triennis) i complementàries però, pel que fa a aquestes, la norma bàsica tan sols estableix els factors que han de servir per estructurar-les en cada Administració pública. Això no obstant, cal tenir en compte que els efectes dels preceptes de l’EBEP relatius als drets retributius dels funcionaris queden diferits al moment en què entrin en vigor les lleis de funció pública que es dictin per al seu desplegament.

Per tant, mentre no s’aprovi la legislació catalana de desplegament de l’EBEP en relació amb aquesta matèria, continuen vigents els preceptes del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, que estableix que les retribucions econòmiques úniques possibles que es classifiquen en retribucions bàsiques i complementàries, i tenen caràcter fix i periòdic.

a) Són retribucions bàsiques:
– El sou, que és una quantitat corresponent a cada grup de titulació (A, B, C, D i E) en què es classifiquen els cossos, les escales i les categories de funcionaris.
– Els triennis, que consisteixen en una quantitat igual per a cada grup i per cada tres anys de serveis en aquest grup. En el supòsit que els tres anys de serveis ho siguin en grups diferents, es computa per tots tres anys l’import corresponent al grup del cos o l’escala en el qual estigui en actiu el funcionari en el moment de perfeccionar el trienni.
– Les pagues extraordinàries, dues l’any, que es perceben els mesos de juny i desembre; l’import mínim de cadascuna és el d’una mensualitat del sou més l’import dels triennis.

b) Són retribucions complementàries:
– El complement de destinació corresponent al nivell del lloc de treball que s’ocupa. Aquest complement ha de figurar en les relacions de llocs de treball i ha de ser igual per a tots els llocs compresos en un mateix nivell.
– El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d’alguns llocs de treball en consideració a l’especial dificultat tècnica, al grau de dedicació, a la responsabilitat, a la incompatibilitat, a la perillositat i a la penositat. Aquest complement ha de figurar en la relació de llocs de treball; només es pot atribuir un complement específic a cada lloc de treball, però la quantitat corresponent pot variar segons els factors esmentats.
– El complement de productivitat, la finalitat del qual és retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball.
– Les gratificacions per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas no poden ser fixes en la quantia ni periòdiques en el dret a percebre-les. Les hores extraordinàries no poden superar habitualment el límit establert per reglament. Els serveis extraordinaris es poden compensar econòmicament o amb hores lliures de servei.

Els imports de les retribucions bàsiques són iguals per a cada un dels grups en què es classifiquen els cossos. El sou dels funcionaris del grup A no pot excedir més de tres vegades el sou dels funcionaris del grup E.
Els imports de les retribucions bàsiques, dels complements de destinació i dels específics, l’import que representa el percentatge autoritzat destinat a complement de productivitat, les gratificacions per serveis extraordinaris, les retribucions corresponents al personal eventual i els imports destinats a retribuir el personal laboral han de figurar en el pressupost.
.