I com està el conveni?

Comunicat recent del sindicat CGT sobre la situació actual de la negociació del conveni.

I ARA, QUÈ ?

Desprès de l'èxit de les assemblees i concentracions simultànies del dia 13 de març, des de la CGT creiem necessari fer un balanç de la situació en la qual ens trobem per veure per on hem de continuar. Les qüestions a considerar són: punt en que es troba la negociació del conveni, posicions dels sindicats representats a l'Ajuntament, potencial de mobilització del conjunt dels treballadors municipals i entorn polític i ciutadà i per últim les nostres propostes.


Punt en que es troba la negociació del conveni


En primer lloc creiem que es pot dir que realment les negociacions estan trencades, no només formalment sinó també de forma fàctica, CC.OO. i UGT així ens ho han assegurat de forma reiterada fins i tot reconeixent que abans de la darrera reunió de la Mesa General havien estat “mantenint converses” amb l'Ajuntament al marge dels altres sindicats.

Aquest trencament de les negociacions ens temem que l'Ajuntament el pot estar valorant com un avantatge per a la seva posició negociadora, tot considerant que el clima polític i mediàtic general el pot recolzar de cara fins i tot a endurir la seva oferta retirant de la taula o retallant les magres ofertes d'increments econòmics.


Ens preocupa molt que en aquest context els dos sindicats majoritaris (i de fet també els altres, tret de la CGT) es repleguin únicament en la defensa dels augments retributius, oblidant la resta de les reivindicacions, i es vegin empesos a signar “el que sigui” tant aviat com l'Ajuntament els torni a cridar per temor a que la següent oferta sigui encara pitjor que l'actual.


Des de la CGT creiem que ara més que mai convé insistir en els grans temes oblidats en aquesta negociació:
Les 35 hores setmanals (o si més no una primera reducció del còmput anual d'hores)
La relació de llocs de treball entesa com una eina per posar fre a l'arbitrarietat en la gestió de recursos humans i corregir greuges comparatius
L'obertura de processos de funcionarització per a tots els laborals, sense exclusions
L'impuls de la promoció interna
La publicació d'una Oferta Pública d'Ocupació que garanteixi la continuïtat de la plantilla municipal que aquesta ciutat necessita per a la prestació directa dels serveis públics municipals, tallant de socarrell la precarització dels llocs de treball dels treballadors i treballadores del servei públic en forma d'abús de la figura de l'interinatge i de la contractació indirecta de personal a través d'empreses privades
L'abandó de l'aventura gerencialista de la multiplicació d'Organismes Autònoms, Fundacions, Consorcis i Empreses que no persegueixen altra cosa que multiplicar càrrecs directius, dividir la plantilla i enfosquir la gestió del pressupost municipal


Precisament en aquests moments de crisi són aquestes reivindicacions, i no només les salarials, les que han de passar a primer pla des d'una posició d'honestedat, transparència i responsabilitat social.


Posicions dels sindicats representats a l'Ajuntament


De les converses que mantenim amb la resta de sindicats no es desprèn una autèntica discrepància en les qüestions de fons, encara que òbviament les prioritats no són ben bé les mateixes. Celebrem que tots els sindicats hagin manifestat la voluntat de no caure en la trampa (propiciada per l'estratègia de l'Ajuntament) de dividir la plantilla entre uniformats i no uniformats, encara que la voluntat manifestada no sempre s'acaba de reflectir en els fets. I celebrem també la unanimitat a l'hora de considerar que cal continuar mobilitzant a la plantilla, però aquí és evident per a tothom que aquesta unanimitat no s'està traduint en una acció comuna.


ASI, AI i SAPOL, en resposta al menysteniment continuat del que han estat víctimes per part especialment de CC.OO. i més recentment també per part d'UGT, van aprofitar la darrera assemblea general per atacar als dos sindicats majoritaris fins al punt de demanar la dimissió dels seus representants i la convocatòria de noves eleccions sindicals. En vista d'aquest atac, CC.OO. i UGT van decidir desistir definitivament de provar de fer accions unitàries i continuar la campanya reivindicativa del conveni i en contra de les arbitrarietats que acompanyen al projecte Barcelona 2.0 actuant exclusivament com a sindicats. S'ha de dir que ens van convidar com a CGT a participar en aquesta aliança i que nosaltres vàrem declinar.


Creiem que és increïblement inoportú entrar en aquesta dinàmica. Els sindicats minoritaris han de respectar l'autonomia d'acció dels altres i deixar per a les discussions en el si dels òrgans unitaris o en el debat previ a les properes eleccions sindicals les seves consideracions sobre si tal o qual sindicat abusa o no de la posició que les lleis i la més gran representació obtinguda a les urnes els hi ha atorgat, i no han de concentrar els seus esforços en soscavar la confiança i la capacitat de convocatòria de tots plegats desviant el debat de les assemblees cap a estretes consideracions de política sindical. Els sindicats majoritaris han de recordar la seva més gran responsabilitat en el procés reivindicatiu en el que estem ficats i ser més generosos obrint-se a la participació de tothom en aquesta lluita, i si després d'obrir-se algú es queda voluntàriament fora, doncs ja ho explicaran en el seu moment.


Hem de tornar a coordinar-nos amb les reunions de portaveus de Junta i Comitè i hem de tornar a convocar als treballadors i treballadores municipals de forma unitària, encara que després cadascú faci els seus anàlisis i manifesti els seus propis matisos.


Potencial de mobilització del conjunt dels treballadors municipals i entorn polític i ciutadà


La mobilització del passat dia 13 de març va demostrar que realment els treballadors i treballadores municipals desitgen expressar el seu rebuig a la manca de diàleg de l'Ajuntament tant pel que fa al conveni com pel que fa als elements més agressius contra els interessos dels treballadors del projecte Barcelona 2.0


Com ja s'ha dit, és una llàstima que la convocatòria només sortís dels dos sindicats majoritaris, en realitat responia a una petició de la darrera assemblea de treballadors i treballadores municipals i tots els sindicats ens hauríem mostrat d'acord si haguéssim tingut oportunitat de fer-ho en una sessió dels òrgans unitaris de representació. De fet la CGT vàrem donar suport a la convocatòria un cop feta pública i ens consta que si més no en alguns llocs els altres sindicats també hi van donar suport. També és una llàstima que a la convocatòria s'exclogués al personal uniformat i als docents, com si la seva guerra fos tota una altra (això és el que vol l'Ajuntament, la nostra divisió).


Des del punt de vista de l'entorn polític i ciutadà, no són pocs els que es fan ressò de la brutal campanya mediàtica que carrega dia rere dia contra la suposada situació de privilegi en la que vivim els funcionaris comparada, per exemple, amb la dels jornalers recol•lectors de fruita de Burkina-Fasso. Aquesta campanya no vol altra cosa que donar arguments a les posicions més dures de la patronal, que en el cas de l'Administració volen (també) reduccions de plantilla, congelació o fins i tot reducció de sous,privatització dels serveis públics, etc.


No ens hem d'avergonyir de les nostres reivindicacions. Ni el sou dels treballadors i treballadores en general ni el sou dels funcionaris en particular són els causants de la crisi, sinó que les causes les hem de buscar en la irresponsable voracitat i la manca d'escrúpols dels companys d'estudis dels nostres gerents, que són els que estan al capdavant de les empreses industrials i financeres al nostre país. Per fer estalvis, els nostres regidors tenen molt de marge fent fora a tants directius com tenim que no saben fer res més que impulsar privatitzacions i donar-li voltes a com desfer-se dels treballadors i treballadores municipals que si que saben com es presten els serveis públics.


El que estem demanant és una gestió responsable en un doble sentit, de cara a la qualitat del servei que es presta als ciutadans, qualitat que només es pot garantir des de llocs de treball estables i dignes, i també de cara a respondre correctament a la crisi. El servei públic municipal a Barcelona el presta de forma directa o indirecta una plantilla que segurament supera els 30.000 treballadors i treballadores, algú pot creure realment que una política laboral agressiva contra aquesta plantilla ha d'afavorir la recuperació econòmica de la ciutat davant la crisi?


Les nostres propostes


L'Ajuntament segurament creu que el temps corre a favor de les seves posicions més dures, li hem de demostrar que s'equivoca.


La unitat dels treballadors i treballadores municipals s'ha d'imposar a la divisió d'una mal entesa política sindical o al corporativisme, cal tornar a treballar des dels òrgans unitaris.


NO HEM D'ESPERAR MÉS, CAL CONVOCAR UNA NOVA ASSEMBLEA GENERAL I CAL QUE TOTS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES MUNICIPALS ENS DESPERTEM I ENS DECIDIM A PARTICIPAR EN UNA AUTÈNTICA MOBILITZACIÓ.


CAL COMENÇAR A PARLAR D'ACCIONS MÉS CONTUNDENTS, SENSE POR I SENSE
COMPLEXOS: ENS HI JUGUEM MOLT !
.