diumenge, 8 de març del 2009

Mobbing. Delicte al Codi Penal i un bon reglament desenvolupador.




Manifest de l’associació CLAM contra l’assetjament moral en el treball comentant els requisits que hauria d’incloure un futur reglament desenvolupador de la reforma del Codi Penal que qualificarà per fi el mobbing com a delicte.

CLAM davant la imminent aprovació de la Reforma del Codi Penal.

Des de novembre de 2008 s'està parlant de la futura aprovació de la Reforma del Codi Penal. En aquesta ocasió s'ha incorporat l'assetjament laboral com un delicte punible amb presó.

En la proposta aprovada pel Consell de Ministres l'"assetjament psicològic o hostil en les relacions laborals" queda tipificat com DELICTE en l'article 173, apartat 1 , dintre de l Títol VII del Llibre II, dedicat als delictes de tortures i contra la integritat moral.
Seran delicte les conductes d'assetjament produïdes tant en l'àmbit de les relacions jurídic privades com en el de les relacions jurídic públiques, per tant, també, les produïdes en el marc funcionarial.

El text de l'article de l'Avantprojecte aprovat és:
173.1- "El que infringís a altra persona un tracte degradant, menyscabant greument la seva integritat moral, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. Amb la mateixa pena seran castigats els quals, en el marc d'una relació laboral, realitzin contra un altre de forma reiterada actes de greu assetjament psicològic o hostilitat que naturalment generin en la víctima sentiments d'humiliació i els quals, en el marc de qualsevol altra relació contractual, provoquin situacions greument ofensives en la dignitat moral de l'altra part, mitjançant l'alteració sensible de les condicions de gaudi dels drets derivats de la mateixa".”

Celebrem que finalment els administradors de la Llei tinguin una eina aplicable contra les persones que en l'entorn laboral exerceixin la violència contra treballadors/es fins a la situació de posar en greu perill la seva salut.

El “mobbing” o assetjament moral i/o psicològic en l'entorn laboral és un tipus d'agressió que per la seva naturalesa encoberta es produeix durant un llarg període de temps ja que l'assetjat no sempre és conscient de l'agressió i a més és difícil de provar. Amb freqüència les proves incriminatòries les té l'empresa i en massa ocasions no es presta a presentar-les.

Creiem que l'article esmentat és insuficient i que en tot cas hauria d'anar acompanyat d'un reglament que recollís els següents aspectes:
• Davant d’indicis d'assetjament laboral, intervenció immediata de la fiscalia, allunyament de l’assetjador i intervenció de la inspecció de treball, mentre es resolt la qüestió judicial
• Judicis ràpids: perquè l'assetjament laboral no es perllongui, i el dany a víctima pugui ser irrecuperable

• Protecció a la víctima:
o Allunyament del/els assetjador/s de la víctima
o Atenció mèdica especialitzada si és necessari
o Atenció terapèutica si la víctima ho sol•licita

• Prova i “càrrega de la prova”:
o davant la dificultat de provar el “ *mobbing” concretar quines proves serien acceptades en judici (lesions psicològiques o físiques, peritatges relacionant causa-efecte de les lesions, gravacions àudio o vídeo vàlides, …). I definir qui ha de tenir “la càrrega de la prova” atès que en la majoria d'ocasions és l'empresa la qual té les proves.

• Creació d'un cos d'inspectors especialitzats en assetjament moral en l'entorn laboral per a donar una reposada ràpida i evitar l’enquistament d'una situació que, primer perjudica i lesiona a la persona assetjada, però també enrareix el clima laboral.

En general creiem que totes mesures haurien de ser efectives i anar dirigides a:
o evitar lesions irreparables, tant en la salut com en aspectes professionals i socials del treballador/a assetjat/a
o evitar per tots els mitjans l'abandó de la víctima del seu lloc de treball i del món laboral.

(Barcelona, març 2009)