dijous, 26 de febrer de 2009

Mobilitat per raons de salut.


Noticia del diari El Punt d'avui.
Multa de 12.000 euros a Parcs per no haver traslladat un empleat per raons de salut

L'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona haurà de pagar 12.000 euros de multa per no haver volgut canviar el lloc de treball a un empleat per raons de salut. Els fets es van produir l'any 2006, quan un jardiner va demanar el canvi pels seus problemes lumbars. L'empresa li va oferir passar a fer de vigilant, però canviant-li l'horari, i l'operari va rebutjar la proposta per motius familiars i l'empresa el va mantenir al seu lloc. El setembre de 2006, la inspecció de Treball va comminar Parcs a traslladar-lo respectant-li l'horari, però l'empresa va fer cas omís i la mateixa inspecció va imposar a Parcs una sanció de 12.000 euros, que va ser ratificada pel Departament de Treball. El jutjat contenciós administratiu número 16 de Barcelona ha desestimat ara definitivament el recurs de l'empresa pública contra la sanció.
.

dimarts, 24 de febrer de 2009

Moviments laborals.

Destaquem part d'un comentari rebut recentment:

I que passa amb els arxivers, titulats superiors, amb nivell personal de 22 i plus de 20, que ara el seu lloc desapareix i ens temem que apliquin un CPT, per in eternum o potser ni això. I a més que rebaixen el sou, hi haurà 1 arxiver per cada dos districtes, amb el que la feina es duplica i el sou disminueix, És una pura vergonya el que fan amb alguns col·lectiu com també passa amb la Oficina Central d'Atenció al Ciutadà que es poden anar buscant una feina ja que el servei s'externalitza. I que dir del cost que representa els nous sous dels consellers de Districte que pujarà prop dels 3 milions d'euros anuals per tots els districtes. I que dir de la pujada de sous dels bombers que mengen apart de la resta de funcionaris, i la baixada de pantalons de la patronal i dels sindicats. Bé tot és una pura vergonya. És necessari fer una profunda neteja de càrrecs polítics i d'assessors tècnics de l'Ajuntament, no poden fer les coses a l'esquena de la massa de treballadors municipals i aplicar-los un nou organigrama, sense tenir la més petita idea dels llocs de treball, amb un desconeixement profund del que és l'administració pública.
.

Privatització de les Oficines d'Atenció al Ciutadà.

Nota de premsa difosa pel sindicat CGT:

Aquesta és la manera de lluitar contra la crisi ?

El fons extraordinari d'inversions per a l'Administració Local, l'Ajuntament de Barcelona el farà servir per ocupar una via pública amb una nova oficina municipal i per “generar negoci” en favor dels intermediaris experts en cedir personal a l'Administració.
Un dels serveis més valorats pels ciutadans de Barcelona, les Oficines d'Atenció al Ciutadà repartides per tota la ciutat, des de sempre ha estat prestat per treballadors i treballadores de la plantilla municipal, que amb la seva experiència i amb el coneixement de l'organització municipal, dels seus sistemes i procediments i de les problemàtiques dels veïns i veïnes que s'acostaven als seus mostradors, han estat en condicions de prestar un excel•lent servei a la ciutat.
Tot això aparentment no té cap valor als ulls dels flamants (tant de bo) gestors de l'Administració Municipal que, dintre del publicitat projecte Barcelona 2.0, volen anar convertint aquestes eficaces i eficients oficines en un nou nínxol de negoci per a la iniciativa privada.
Amb la progressiva privatització completa d'aquestes oficines en l'horitzó, tenim que fent servir els fons del Zapatero per als ajuntaments volen construir una nova oficina d'atenció al ciutadà a l'espai que ocupa el carrer de la Font de Sant Miquel, que actualment comunica la Plaça de Sant Miquel amb el carrer Ciutat. Aquesta oficina substituirà l'actual Oficina d'Atenció al Ciutadà integrada dins del propi edifici de l'Ajuntament i es dotarà amb personal subministrat per una empresa contractista que es determinarà en els propers mesos. El personal municipal actual es veurà desplaçat a d'altres departaments, tret del personal interí i temporal, el destí del qual és més que incert.
Això és:
1. Una cessió il•legal de treballadors, atès que l'Ajuntament facilitarà els mitjans per a la prestació del servei, la formació i la supervisió del mateix.
2. Un abús respecte dels futurs treballadors, que d'acord amb les pràctiques habituals d'aquestes empreses hauran de posar de la seva banda el temps necessari a la formació sense percebre cap retribució (formació que li donarà directament l'Ajuntament), i que cobraran uns 800 euros al mes per una dedicació de jornada completa (aproximadament la meitat que un funcionari de la categoria equivalent).
3. Un despropòsit des del punt de vista de l'administració dels diners públics, atès que el cost per hora d'aquests treballadors serà per a l'Ajuntament equivalent al que té ara amb el personal propi (personal que ja està format i que ocupa oficines perfectament equipades).
4. Un regal obscè als intermediaris de la contractació de personal per aquesta via, que s'embutxacaran 10,000 euros de benefici brut cada any per cada treballador contractat en aquestes condicions sense necessitat de tenir cap infraestructura i sense cap risc.
5. Un deteriorament garantit de la qualitat del servei ofert al ciutadà, per la constant rotació d'aquest personal contractat precàriament. En aquestes condicions mai podrà assolir el nivell d'experiència, formació i compromís amb la seva funció que tenen els actuals treballadors i treballadores municipals.
Aquest exemple només és un dels més recents i evidents que ens brinda “l'empresa” dirigida pel senyor Andreu Puig (gerent municipal) i presidida pel senyor Jordi Hereu. Casos semblants fa un temps que sovintegen a l'Ajuntament, com el cas del personal dels equipaments culturals, el dels tècnics d'obres, el dels jardiners, el dels treballadors dels serveis socials, els dels inspectors de la via pública, el del personal informàtic, el dels informadors en general, el dels conserges, el dels recepcionistes, etc. Tots els treballadors i treballadores municipals estan en el punt de mira dels que amb el pretext de la modernització no volen fer cap altra cosa que generar negoci fàcil per a empresesamb les quals s'hauria d'investigar si en tenen algun vincle, perquè és que si no no s'entén.
.

divendres, 20 de febrer de 2009

Modificació estructura de la Gerència de Recursos Humans i Organització.



Transcrivim l'inici del decret d'alcaldia publicat a la Gaseta Municipal del dia 20 de febrer. La descripció completa dels llocs de treball es pot
veure en l'enllaç dins l’apartat "disposicions generals".

Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l’article 13 de la Carta Municipal, disposo:

Primer. Modificar les funcions de la Gerència de Recursos Humans i Organització segons el que es detalla als annexos.

Segon. Modificar la denominació del Departament de Gestió Econòmica per la de Departament de Gestió Econòmica i Planificació, i adscriure-li les funcions que es detallen a l’informe i als annexos.

Tercer. Adscriure el Departament de Gestió Econòmica i Planificació a la Direcció d’Organització i Planificació.

Quart. Adscriure el Departament de Gestió Administrativa a la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals.

Cinquè. Amortitzar el Departament de Gestió de Recursos Humans i adscriure el seu personal a la Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals.
.

dimecres, 18 de febrer de 2009

Convocatòria assemblea

Rebuda la següent informació:

ASSEMBLEA GENERAL
|-------------------+------------------------------------------------|
| | |
| DATA |24 de febrer, dimarts |
|-------------------+------------------------------------------------|
| | |
| LLOC |El Casinet d’Hostafrancs |
|-------------------+------------------------------------------------|
| | |
| ADREÇA |Carrer Rector Triadó 53 |
| |(Carrer Elisi) |
|-------------------+------------------------------------------------|
| HORARI | 12,30 a 14,30 hores |
| | |
| | |
| | |
|-------------------+------------------------------------------------|


ORDRE DEL DIA:

-Informació negociació conveni
NO HI FALTEU





Convoquen
JUNTA DE PERSONAL i COMITÈS D’EMPRESA

diumenge, 15 de febrer de 2009

Laborals o funcionaris?


.
Hi ha laborals i funcionaris fent una mateixa feina a l’Administració?, Haurien de funcionaritzar-se els laborals?. Recollim una documentació de la Generalitat que estudia la regulació del tema:

La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic disposa, per a totes les administracions públiques, que l’exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques correspon exclusivament als funcionaris públics, en els termes que s’estableixin en la llei de desplegament de cada Administració pública.

L’article 11,2 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic diu que les lleis de funció pública de desplegament de l’Estatut bàsic de la funció pública han d’establir els criteris per a la determinació dels llocs de treball que poden ser desenvolupats per personal laboral, respectant en tot cas el que estableix l’article 9.2 del mateix Estatut bàsic en relació amb l’exercici de les funcions que estan reservades al personal funcionari.

Així per exemple en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat els llocs de treball han de ser ocupats, amb caràcter general, per funcionaris públics.

Com a excepció, d’acord amb el Decret legislatiu català 1/1997, de 31 d’octubre, els llocs poden ser ocupats per personal en règim laboral en els casos següents:

– Si es tracta de llocs amb naturalesa no permanent o de caràcter periòdic o discontinu.
– Si es tracta de desenvolupar activitats pròpies d’oficis.
– Si es tracta de llocs amb caràcter instrumental corresponents a les àrees de conservació i manteniment d’edificis, d’equips i instal•lacions, d’arts gràfiques, d’enquestes, de protecció civil, de comunicació social, d’expressió artística, de serveis socials o de protecció de menors i no hi ha cap cos o escala amb funcions adequades.
– Si es tracta de desenvolupar activitats que requereixen uns coneixements específics o tècnics especialitzats i no hi ha cap cos o escala amb la preparació pertinent per al desenvolupament adequat de les funcions pròpies del lloc.
– Si es tracta de llocs d’investigació.
– Si es tracta de llocs docents que, per raó de la seva especificitat, no puguin ser ocupats per funcionaris dels cossos i les escales docents.

Recordem que l’Estatut d’Autonomia del 2006 fixa que la Generalitat és competent per regular l’àmbit laboral de les administracions locals catalanes.
.

dijous, 12 de febrer de 2009

Trencada la negociació del conveni.

.

Adjuntem el manifest conjunt dels sindicats CCOO i UGT, i a continuació alguns comentaris del sindicat CGT.

L’AJUNTAMENT TRENCA LA NEGOCIACIÓ DEL CONVENI I INCOMPLEIX ELS SEUS COMPROMISOS.


El passat divendres dia 6, després de dos mesos, es va reunir la taula general de negociació del pacte - conveni.

En aquesta reunió l’administració ens va presentar una proposta unilateral per respondre a aquelles qüestions que havien estat aparcades el seu dia. S’inclou alguna modificació positiva en permisos, vacances, i conciliació familiar. Fan un proposta de flexibilitat horària, i poca cosa més, deixant sense resposta algunes de les reivindicacions expressades per la part social. Els sindicats, tots vàrem rebutjar aquesta proposta per incompleta.

Ens proposen la creació de varies taules de seguiment i desenvolupament de temes referents a la redacció de les bases marc dels concursos, clarificar els sistemes de selecció, tant de l’oferta pública d’ocupació com de la promoció interna i professional, i de la creació i desenvolupament de la carrera horitzontal en el lloc de treball.

Proposa un conveni per quatre anys, i la seva proposta econòmica per aquest període és:

Per l’any 2008, aplicació de l’IPC de l’any 2007 (4,2%), és a dir un 2,2% afegit al que ja hem cobrat.

Per l’any 2009, llei de pressupostos (2%), més l’1% addicional i un pla de millora per alguns col•lectius que s’han quedat desfasats o arrosseguen dèficits en les seves condicions específiques.

Pels anys 2010 i 2011 proposen aplicar la següent fórmula:

Llei de pressupostos o el diferencial fins a cobrir l’IPC (fins un límit del 4,5%), més un 1% cada any per començar a aplicar la carrera professional horitzontal.

Aquesta proposta, davant les perspectives econòmiques actuals, no garanteix cap increment a part de l’1% de la carrera professional, que no serà lineal ni per a tothom...

...queda molt lluny de la reivindicació expressada per ambdós sindicats en les meses que és garantir el 3% per aquests dos anys

Fins aquí el manifest conjunt. Segons la web del sindicat CGT en un comunicat més ampli que podeu veure complet a l’enllaç a la web, el document presentat per l’Ajuntament toca els següents temes:

Permisos i llicències,
tornen a presentar la proposta que ja van presentar el mes de maig ampliant de 9 a 12 mesos el permís de lactància (que és el que diu l’EBEP), introduint un nou permís de reducció de jornada (amb una menor reducció de la retribució) per als funcionaris de 60 o més anys que vindria a presentar-se com la versió alternativa de la jubilació parcial anticipada que els laborals ja tenen regulada per llei, un altre per processos de recuperació per raó de malaltia i també amplien el permís de reducció de jornada per tenir cura d’un fill o filla, que arribaria als 12 anys d’edat del fill o filla i no es quedaria en els 6 anys de la seva proposta anterior.

Excedències del personal laboral,
res no canvia respecte de la seva proposta de 20 de maig.

Vacances,
passen dels 31 dies naturals amb garantia de 22 hàbils a 23 dies hàbils (tampoc no costava tant) i amplien el període preferent de gaudiment, que inclouria els mesos de juny, juliol, agost i setembre.

Horari comú,
incrementen la flexibilitat una mica més en comparació amb la seva oferta anterior (presència obligatòria de 9 a 14, obligatorietat de dues tardes de dues hores com a mínim i la resta del temps de forma flexible entre les 8 del matí i les 8 de la tarda amb una interrupció al migdia de com a mínim 30 minuts que no compten com a treball efectiu).

Condicions socials,
repeteixen el que ja s’havia parlat al novembre i al desembre.

Condicions professionals,
repeteixen el que ja s’havia parlat en part al mes de juliol i també al final, al mes de desembre.

Funcionarització,
presenten per escrit el que ja s’havia manifestat de paraula, que estan disposats a funcionaritzar a tots els laborals tret del personal d’oficis (categories del grup E) i tret també dels informàtics (!?). Concreten que ho faran mitjançant uns processos específics de “Promoció interna horitzontal”.

Condicions econòmiques,
no es canvien els increments que ja es van oferir al novembre, (2,2% addicional al PGE per al 2008 i 1% addicional per als següents) però per primera vegada accepten la referència al IPC, tot dient que la compensació de les pèrdues de poder adquisitiu via IPC s’atendran prioritàriament amb aquests increments abans que no dotar els programes de carrera horitzontal. A la pràctica, estan renunciant a dotar econòmicament la implantació de la carrera professional.

Temes que “s’obren” a discutir en un futur proper a través de les corresponents comissions negociadores després de la signatura del conveni, adequació de les bases marc en matèria de selecció i provisió de llocs de treball (concursos), criteris de formació i ús de les borses de treball, horaris especials, l’articulació del model de carrera (que com hem vist, no estarà dotat de diners) i els criteris generals del sistema d’ordenació de l’ocupació (la RLT, que tampoc no veiem que hagi de tenir diners per reparar situacions anòmales).
.
Dels altres comentaris que inclou el comunicat de la CGT citem per exemple el referent a la relació de llocs de treball:

Pel que fa a la Relació de Llocs de Treball (RLT), que no cal dir-li “sistema d’ordenació de l’ocupació” i que cal que inclogui per a cada lloc a més del que esmenta l’Administració, les funcions i les condicions específiques, inclòs l’horari quan sigui diferent del comú. També es va dir que la negociació ha d’anar més enllà dels criteris generals, que també s’han de negociar els llocs concrets. Al fil d’aquest punt també vàrem denunciar el contrast entre la pretesa voluntat de negociar i posar ordre que es declara i la pràctica real i actual de l’arbitrarietat amb la que s’estan introduint els llocs de treball associats al projecte Barcelona 2.0.
.

dimarts, 10 de febrer de 2009

El mobbing mata.


Com a reacció al desafortunat sistema de promoció del programa de la Sexta el Intermedio, on van colar a la televisió Intereconomia unes presses falses d’un suposat assetjament del presentador a una becària, el psicòleg Iñaki Piñuel reflexiona en el seu bloc sobre les greus conseqüències que pot produir l’assetjament. Dedicat als que riuen des dels que no riuen ja.

El doctor X, al que llamaré Ernesto de manera figurada es un médico que descubrió que los pacientes del servicio de su especialidad médica estaban muriendo a chorros merced a técnicas no contrastadas ni acreditadas que el jefe de su servicio al parecer les aplicaba (estilo Doctor Mengele) sin consentimiento ni aún menos conocimiento de aquellos que resultaron ser sus cobayas humanos.

Tras denunciarlo internamente y solicitar que se hiciera una auditoría interna en ese hospital, esta se realizó y se mantuvo oculta durante meses. Finalmente se saldó con un resultado positivo. Tasas de mortalidad inadmisibles y mala praxis. Decenas de personas que deberían vivir habían fallecido. Ernesto fue premiado con el mobbing.
Se le prohibió operar, fue apartado, ninguneado y vejado. Los compañeros comenzaron a darle de lado. La inspección de trabajo declaró que existía “mobbing técnico”, es decir, falta de ocupación efectiva mantenida e incomprensible.

Dos años después, Ernesto vive el calvario del Síndrome de Estrés Postraumático ya cronificado. Su vida es un infierno. No duerme. No se puede concentrar. No puede control sobre sus emociones. Revive una y otra vez en medio de terribles flashbacks las escenas del maltrato y de las presiones que recibió en su hospital. Es lo que técnicamente denominamos un Whistleblower (pepito grillo). Dice que el acoso ha arruinado su vida profesional.

Gema fue una analista financiera brillante. La primera de su promoción, le gustaba la vida y era alegre. Comenzó a trabajar con un jefe tiránico y despótico que, al principio soportó más o menos bien. La incompetencia de aquel jefe tóxico en la gestión de los activos financieros, le llevó al cabo del tiempo a intentar echarle a Gema la culpa de un desastre y unos errores profesionales, que él con su incompetencia, se esforzaba por aumentar día a día. La cosa llegó a varios miles de millones de las antiguas pesetas.

Ella, una persona ingenua y confiada, comenzó poco a poco a internalizar y a asumir como verdaderas las falsas acusaciones e imputaciones que le hacía su jefe cada día. Alguien que proyectaba sobre ella una responsabilidad que solo él tenía de aquel agujero económico. Era una inútil, incompetente. La culpable de los errores que solo él había cometido.

Este calvario para Gema duró dos años. Acababa de tener a su primer hijo. El psiquiatra, que la atendía que no entendía lo que es el mobbing, le dijo aquella tarde que no tenía que intentar ser “una mujer 10”. Ella le hizo caso. Fue a casa de su hermana y dejó con ella a su hijo de tres años. Luego volvió a su domicilio y se tiró por el balcón que daba a la calle.

Felix era panadero de profesión. Llevaba muchos años en aquella empresa que le acosaba sin descanso desde hacía tanto tiempo... A partir de un determinado momento, sus jefes le acosaban cada vez más exigiéndole un esfuerzo agotador. Trabajaba casi 20 horas cada día y aún tenía que escuchar que no hacía lo suficiente. ¡Es que no vales! ¡Ya no eres rentable para esta empresa! Estuvo algún tiempo de baja por depresión. Cuando vio que los médicos querían darle al alta para reincorporarlo a aquel infierno optó por ahorcarse en medio del salón de su casa. Le encontraron sus hijas pequeñas, colgando de la lámpara. Antes muerto que volver a ese infierno, me dijo.

Pedro, era bancario. Era el tío más simpático de su sucursal de una pequeña capital de provincia en el norte. Su jefe, el director de la sucursal, le tenía envidia porque todos los clientes querían ser atendidos por Pedro. Su intento de que fracasara en las gestiones comerciales fue vano. Ël siempre hacía la cifra y alcanzaba los objetivos, por muy imposibles que fueran. Con ello, la ira y la persecución contra él de su jefe no hacía sino aumentar cada vez más. Esto, Iñaki, es “morir de éxito”, me comentó una vez...
Y es verdad que murió. Pero no de éxito. Bajó al trastero de su casa a por una botella de vino, según le dijo a su mujer y allí mismo se ahorcó.
Su jefe, al saberlo, extendió falsamente entre los clientes de la sucursal, que, al parecer Pedro tenía problemas de pareja e iba a separarse. El Banco negó que hubiera habido mobbing.

Avelino era un camarero jóven y tenía la vida por delante. Su jefe era un psicópata organizacional. Además de acosarlo a él, acosaba sexualmente a las camareras de aquel balneario. Si querías trabajar, ya sabías lo que había que hacer... Avelino era víctima de la rabia y el maltrato verbal de su jefe a diario. Simpático, guapetón y con 19 años era el blanco preferido de un narcisista enfermizo. Sus padres comentaron que cambió su personalidad. Cada vez más callado y solitario, se negaba a contar lo que le ocurría. Una noche después de la última escena de vejaciones y humillaciones, el chico dio un volantazo y se quitó de en medio, tirándose literalmente por un barranco valenciano. Apareció entre los amasijos su cuerpo destrozado. Meses después, Jesús, el nuevo Director de Recursos Humanos descubrió todo el pastel que allí se cocía. Pero, para Avelino, llegaba demasiado tarde.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Contractacions a Parcs i Jardins.


Podeu llegir la informació del diari El Punt del passat divendres.


Parcs i Jardins retarda la contractació de 53 empleats que van guanyar la seva plaça en les oposicions de l'any passat.

El comitè d'empresa de Parcs i Jardins de Barcelona va denunciar ahir que l'empresa pública ha retardat la contractació dels guanyadors de les places de l'oferta pública d'ocupació (OPO) del 2008, i que a hores d'ara només ha cobert 37 dels 90 llocs de treball que van sortir a concurs públic. El comitè esgrimeix l'article 93 del reglament del personal al servei de les entitats locals, que diu que els contractes s'han de formalitzar en un termini màxim d'un mes des de la finalització de l'OPO, que va acabar el 15 de desembre. Parcs i Jardins va replicar en una nota de premsa que «el termini habitual d'un procés de selecció és d'un any, entre que es convoca i es contracta».
En la mateixa nota, s'explica que estava previst fer una convocatòria a principis del 2008, corresponent a 60 places, i una altra de 30 més el darrer trimestre, i per això, tot i que finalment va fer l'OPO d'un cop, argumenta que la incorporació s'ha de fer en dues tongades. Les 37 persones que es van incorporar dilluns són peons de jardineria integrats en el primer bloc.
El president del comitè, Manel Barranco, va denunciar que d'aquesta primera tongada hi ha 17 peons més encara sense incorporar que són persones que ja treballen a Parcs i Jardins fent substitucions de jubilats parcials, i que l'empresa els ha «pressionat» per acceptar mantenir-se a temps parcial i suspendre la formalització dels contractes indefinits per les places que ara han guanyat fins al moment que es jubilin del tot els treballadors als quals substitueixen, una oferta que consta per escrit i que Barranco va considerar «fraudulenta». Poc després, en la seva nota, Parcs i Jardins assegurava que tant aquests 17 peons com els 3 tècnics i els 3 administratius amb què es completa el primer bloc s'incorporaran aquest mes. Dels altres 30, però, només va apuntar que ho faran al llarg del 2009. El comitè va denunciar també que des del 2005 l'empresa ha contractat «sense control i sense procés selectiu» una cinquantena de tècnics i personal qualificat. La nota de rèplica de Parcs no feia cap referència a aquesta circumstància.
.

dimarts, 3 de febrer de 2009

El mobbing al teatre.


Al teatre Gaudí, fins el 8 de febrer, realitzen una obra de teatre amb temàtica sobre l'assetjament. També s'ha editat el llibre, obra de Toni Cabré. Adjuntem la sinopsi de l'obra.

Demà coneixeràs en Klein és la història d'una executiva que és víctima d'un dràstic mobbing per part de l'empresa on treballa. Arraconada en un despatx, sense personal ni res per fer, lluitarà perquè la situació no la torni boja. Tres dones -una netejadora, una secretària i una becària seran testimonis i còmplices involuntaris de la seva singular batalla. Una comèdia àcida, irònica i sorprenent.

.