divendres, 15 de febrer de 2008

Mals vicis a l'Ajuntament de Barcelona.

Text extret del bloc d'Antoni Ferret que dona la informació d'un manifest de l'assemblea de Tècnics i Tècniques superiors de l'Ajuntament de Barcelona que va ser publicat en una revista sindical el 2006.

MALS VICIS A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA.
L'Ajuntament de Barcelona no retribueix els seus treballadors/es en funció del lloc de treball i la feina, sinó en funció de nivell d'escalafó, encara que la primera forma està legislada des del 1984. A més, els nomenaments de càrrecs són a dit, sense concurs, i s'abusa de la contractació temporal i interina. I, fins i tot, moltes feines són «externalitzades» a empreses privades.
Segons el manifest, es dóna «una gestió arbitrària dels recursos humans a través de la manca de definició de les necessitats de personal, la discriminació salarial i la creació de societats anònimes municipals».Aquest ajuntament ha esdevingut una de les administracions públiques amb més càrrega neoliberal, fins i tot més que altres governades per la dreta, i se situa lluny de l'ideal d'administració basat en el mèrit, la igualtat i la capacitat.
Els càrrecs «de confiança» no ocupen una primera línia en els llocs d'alta direcció, sinó que proliferen en tot el gruix de la plantilla, sobretot entre el personal tècnic. I no se'ls demana que acreditin capacitats ni competència, ni que se sotmetin a la Llei d'incompatibilitats, com sí als altres treballadors/es. Diu el manifest que «si algun funcionari o funcionària, en virtut de les seves obligacions, les lleis o l'exercici de les seves funcions, porta la contrària, o qüestiona la forma de fer dels seus gestors, cau automàticament en desgràcia, "no sintonitza". Pot ser convidat o convidada amablement a canviar de lloc de feina, i, en cas de no acceptar la invitació, es converteix en ferm candidat o candidata a ser objecte d'assetjament psicològic (mobbing)».
Pot ser menyspreu, maltractaments psicològics, ignorància de les seves capacitats o els seus coneixements, per acabar en un racó sense feina, encara que cobri el sou.
Més encara: es cultiva una cultura de desprestigi i de devaluació de la figura del funcionari, en benefici del prestigi dels tècnics privats. A l'altra banda d'aquest mite hi ha unes empreses privades o semiprivades amb uns treballadors/es joves amb contractes precaris. Segons el manifest, «l'Ajuntament de Barcelona està malbaratant un capital humà i de coneixements que abasta més de 1.900 tècnics i tècniques superiors i mitjans, tots i totes amb els seus estudis universitaris, nivell de titulació i coneixements que no podem garantir en la majoria dels càrrecs de confiança».
La plantilla de treballadors/es de l'Ajuntament de Barcelona ha disminuït de 15.000 a menys d'11.000 en 20 anys, però en canvi la despesa per tasques i funcions fetes s'ha incrementat molt, sobretot pels serveis externs: «empreses municipals» i empreses privades, però sempre amb diners públics.«Aquestes plantilles han crescut al marge de les lleis i les normes de l'Administració pública, no ha calgut cap sistema selectiu que garantís els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, no ha calgut cap tipus de transparència... S'ha pogut contractar i acomiadar a qui s'ha volgut en qualsevol moment.» Empreses amb salaris molt alts per als alts càrrecs i salaris baixos per als treballadors/es, en comparació amb els de l'Administració. Empreses on es poden donar beneficis privats a càrrec dels pressupostos públics.
El manifest afirma que «per tal de poder garantir una societat més democràtica i igualitària i al servei dels ciutadans i ciutadanes, cal un model de gestió dels serveis públics basat en l'administració pública de gestió directa (mitjançant els treballadors i treballadores públics) i independents, en el qual es respectin els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i sobretot el de legalitat».