Bella i adolescent, en una gran empresa de filatures del ram tèxtil, va entrar a treballar una jove noia. Com que era una empresa de les d'abans a tots els empleats nous els feien un petit convit d'incorporació que servia per a conèixer a la resta de treballadors de l'empresa i a on hi anava tothom. Però aquell dia van tenir un greu oblit, es van deixar de convidar a un dels seus futurs caps.
A les acaballes de la festa aquest es presentà enrabiat i la maleí: Abans que faci 18 anys que estiguis a l'empresa et punxaràs amb una agulla i estaràs tota la vida com adormida. Sort que un altre de seguida digué: fins que un altre cap més comprensiu et faci un petó.
Va haver-hi una preocupació general, la maledicció era de per vida, perquè on es troba un cap comprensiu avui en dia?. Per evitar el perill van allunyar-la de les sales de màquines i li donaren feines administratives. Va treballar molt i bé i un dia la van ascendir de responsable d'una secció de disseny de nous vestits una feina bastant creativa però amb un inconvenient: tenia per cap aquell home que l'havia maleït.
El seu cap, que a més volia col·locar al seu fill com a responsable de la secció de disseny de nous vestits, li feu la vida impossible per a que marxés, no la formava, no li donava informació, la desprestigiava, li negava reconeixements econòmics ... i li posava agulles per tot arreu per a que es punxés. Però ella intentava seguir fent la seva feina.
Un dia però li feu fer una suplència al taller amb una gran màquina sorgidora i per la inexperiència amb aquell aparell es punxà. Quedà com estabornida, ho veia tot, ho entenia tot, però només sortien dels seus llavis números i paraules inconnexes (set, no, quinze, trenta, seixanta,... ). Quina alegria la del seu cap!, hagué de deixar temporalment l'empresa.
La contractaren d'àrbitre de tennis però la feina li durà quatre dies. Desprès d'un bon arbitratge el seu nou cap, per felicitar-la, li feu un petó.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada