Sèrie de contes: 1. La caputxeta vermella.

Com que molts de vosaltres sou pares de família iniciem seguidament una sèrie de contes infantils, que com tots els contes infantils se suposa que tenen missatge.

Hi havia una vegada una nena que li deien caputxeta vermella ja que sempre anava a casa la seva àvia a portar-li el berenar amb un petit cistellet i un abric amb caputxa d'aquest color. Es veu que pel mig hi havia un llop però en aquesta part de la història no ens han dit que sortís tot i que sempre l'estava observant (deu ser allò de la vigilància continua).
Existia una entitat que li anava donant una paga per a que podés comprar el menjar per l'àvia i tot i que la paga era inferior a la que li donaven a les altres nenes que també havien de portar el menjar a les seves àvies.
Ja es queixava ja, però tot i que li deien que tenien raó no li apujaven la paga dient que era la que s'havia pactat des d'un principi i no es podia apujar. A més cal tenir en compte que per rebre aquesta paga s'havia d'haver superat un difícil qüestionari d'accés ja que no la donaven a qualsevol.
Un dia la nostra caputxeta vermella va caure greument malalta i és clar algú havia de portar el berenar a l'àvia. Una opció era repartir els diferents viatges entre la gent propera a la caputxeta, però no, van anomenar "neta adoptiva" a una altre nena que per no confondre'ns anomenarem caputxeta blava.
A la caputxeta blava no tan sols li van donar directament la paga que rebia la caputxeta vermella sense cap qüestionari d'accés sinó que li van augmentar molt per sobre del que cobrava ella.
I com que tot passa i res és etern, un dia la caputxeta vermella es va recuperar i va tornar a portar el berenar a l'àvia tot il·lusionada perquè pensava que ara li podria portar coses millors, ja que com que a la caputxeta blava li havien donat una paga més alta que la seva ara ella també la rebria. Però no, li van dir que ella era la caputxeta vermella, que què s'havia cregut, i que el que hagués cobrat la caputxeta blava no era problema seu.
Tant sols comentar-vos que el llop (realment no sé que hi pinta el llop en aquest conte ) diuen que s'ha cansat de vigilar a la caputxeta vermella i ara vigila l'entitat que dona les pagues pel berenar.