Sèrie de contes: 4. Pinotxo.

Un vell fuster de nom Gepetto, sol i sense fills, va crear una titella molt bonica que anomenà Pinotxo. Tota de fusta, una nit una fada li va donar vida però amb alguna condició: no seria una persona de veritat si no es portava bé i si deia mentides li creixeria el nas.
El Pinotxo es va fer gran i treballava en una important empresa, però era un executiu agressiu que a tot donava la culpa als altres dient que ell ho feia tot molt bé. I tenia molts problemes ja que cada dos per tres li creixia el nas i havia de córrer a amagar-se al seu despatx i tallar-se'n un tros. Això sí, com que tot té el seu cantó positiu, es treia un bon sobresou venent els trossos a una fàbrica de mobles.
"Jo no faig res, els altres són els dolents.", ja hi som, crescuda de nas. "La gent està boja, malalta o no saben el que es fan", ja hi som a tallar-se corrents un altre cop el nas. "Qui no em porti en safata no vol l'empresa. Si algú em contesta, o està tarat o està carregat de manies", i una altra cicatriu al nas. "Jo ho sé tot, jo sempre tinc raó i els altres m'han d'obeir cegament", pobre nas!. "A tu el vull i a tu no et vull perquè no em caus bé. Qui no està amb mi raspallant-me, està contra mi" i vinga, esporgada en ple estiu.
Finalment un dia se li aparegué la Campaneta (nota dels autors: com que no sabíem com seguir aquest conte li hem demanat al Peter Pan que ens deixés un dels seus personatges i ha cedit amablement) i el feu reflexionar: no serà que alguna vegada no tens raó?, no serà que potser hauries de ser més imparcial i tractar a tothom igual?. I la Campaneta es va instal·lar a viure al seu nas.
No sabem si pels consells de la Campaneta o perquè tenia por de fer-la caure del nas si seguia dient mentides, el cert és que al Pinotxo li va deixar de créixer el nas, convertint-se en una persona de veritat.
I la fàbrica de mobles va perdre un important proveïdor.