Sèrie de contes: 3. La ventafocs.

Temps era temps hi havia una noia que anomenaven ventafocs. Va quedar òrfena de mare i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que tenia dues filles d'un anterior matrimoni. El pare portava un negoci de consulting financer que en morir també ell va passar a dirigir la madrastra. Les dues filles de la madrastra i la ventafocs treballaven a la mateixa empresa i tenien semblant salari tot i que mentre la ventafocs feia les feines més dures i desagradables, les germanastres simplement es dedicaven a tractar amb els clients.
Un dia a la ventafocs li van dir que havia de supervisar, controlar i redactar textos d'un nou programa financer bastant complex. Hi va haver de dedicar tantes hores que va haver de col·laborar amb ella una altra treballadora de l'empresa, però tot va quedar rodó, un programa excel·lent que per introduir-lo al mercat calia explicar-lo en una llarga sèrie de sessions formatives que l'empresa pagaria molt bé a qui fes la formació.
Però com que es pagaven molt bé, la madrastra va decidir que les classes les donaria una germanastra. La ventafocs i l'altra treballadora van haver d'explicar-li diversos dies el funcionament del programa i la germanastra va donar les classes enduent-se una bona quantitat de diners.
Quan més endavant la ventafocs va demanar perquè no havia pogut fer les classes ella o la seva companya, li van dir que no servia per ensenyar. Es va preguntar però com és que si que havia pogut ensenyar a la germanastra o havia pogut formar en altres ocasions en que no es pagava res.
Bé, un dia la ventafocs va anar a una sabateria a renovar calçat i es va deixar la sabata que portava. Ja al carrer un home va sortir corrents de la sabateria per tornar-li. No sé si devia ser amor a primera vista però es van posar a xerrar llargament. Era un directiu de l'empresa que fabrica les galetes "El príncipe " i van decidir contractar-la per a la seva empresa.