Sèrie de contes: 5. L'aneguet lleig.

Hi havia una vegada una mare ànec que va tenir molts fills. Tots esvelts , bonics, amb un plumó suau i rogenc... vaja, una meravella. Tots? No tots, hi havia un aneguet malgirbat, groguenc, amb pèl aspre i poca cosa a qui tothom anomenava aneguet lleig.
Com que la mare era una gran artista els va introduir a tots en un espectacle de dansa que ella mateixa dirigia i tots feien grans actuacions amb impressionants coreografies que triomfaven per mig món. Tots? Bé, no tots. L'aneguet lleig es quedava rera l'escenari fent de tramoista, substituint els decorats , canviant el vestuari dels seus germans i fent qualsevol feina que pogués sortir.
Un dia l'aneguet lleig va demanar a la mare poder participar en alguna coreografia, ell també volia ser artista!.
I quin tip de riure la mare!:
- Tu artista?, tu artista? Que no t'has vist la cara?. Nens!, mireu el que diu aquest beneït!.
I tots els aneguets vinga riure. Com se li havia acudit al seu germà voler ser com ells? Com se li havia acudit posar en dubte el bon criteri de la mare de deixar-lo sempre fora de l'espectacle?. Ell no servia.
El pobre aneguet, incrèdul perquè el menyspreessin sense poder demostrar les seves possibles virtuts, marxà trist i capcot del teatre i no se'l va veure mai més.
Un dia passat molt temps els ànecs ja adults, que havien perdut tot aquell encant de la infantesa, sortien d'una representació d'un petit teatre de barri i van veure a la llunyania un gran ballarí famós per les seves interpretacions de la dansa del cigne. Li van demanar un autògraf i es van quedar glaçats al llegir la dedicatòria: "Amb estima. El vostre germà."