Armes silencioses per a guerres tranquil·les.

El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació "a través dels mitjans.

Avram Noam Chomsky és un lingüista, filòsof i activista d’Estats Units i una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX, ha guanyat popularitat també pel seu activisme polític, caracteritzat per una visió fortament crítica de les societats capitalistes i socialistes.

1. L'estratègia de la distracció
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps pera pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ".

2. Crear problemes i després oferir solucions
Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb l’objectiu que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualitat
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou en aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que les condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint la acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millorar demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als nens, molts cops propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s’intenti buscar enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzat. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat,tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com sortint una persona de 12 anys o menys d'edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil•les ")".

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l 'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d'assolir per a les classes inferiors (Veure 'Armes silencioses per a guerres tranquil•les) ".

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

9. Reforçar la autoculpabilitat
Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel•ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel•lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s’autoinvalida i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, i un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants.
Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l’ individu comú del que ell mateix es coneix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre si mateixos.

Font: rebut per internet