Els treballadors som tocacollons ("gilipollas")?

Article del blogsalmon reflexionant sobre les actituds en el món laboral.

Al blog de L'Art de la Guerra hi ha un article realment aclaridor sobre el principal problema del mercat laboral i de l'actitud dels treballadors. Aquest article pregunta en to irònic si els treballadors són tocacollons, atès que no defensen els seus drets, perquè es presten voluntàriament als incompliments reiterats en els contractes de treball per part de les empreses en matèria d'horaris, vacances, nòmines ... Jo ho afirmo: els treballadors són tocacollons.
La conclusió és aclaparadora, la culpa no la té ni ZP, ni el PP, ni els sindicats ni la patronal, atès que en el fons, la millora i estabilitat laboral només es pot aconseguir quan el treballador de manera global deixi de ser "gilipolles". No puc estar més d'acord amb aquest article ja que el treballador segueix ancorat en l'esquema laboral del segle XV, en ple segle XXI.

La consciència col.lectiva ha d'evolucionar del terme que gira al voltant de l'oferta i demanda de treball. Les empreses no ofereixen feina, demanden treball i en els mercats, el poder el té l'oferta, no la demanda, que en aquest cas és imprescindible.

En aquesta línia, si tota la massa laboral posa les seves condicions sobre de la taula, s'atendran les peticions dels oferents de treball, abans que els demandants. Però clar, el tòpic de si jo no ho faig, ho farà un altre, pesa molt. Això val per a mileuristes, empreses que per norma no respecten les condicions laborals inicials o directament canvien les regles de joc a meitat del partit.

En aquests casos, si no s'abandona el vaixell de manera immediata, el dany irreparable ja està fet. I el marc laboral actual protegeix davant d'aquests abusos i aquests canvis de criteri, però els propis treballadors, segueixen ajupint cada vegada més i més, abans de prendre mesures contra aquestes actuacions.

És obvi que cal menjar, igual que també és obvi que les empreses necessiten treballadors per menjar elles mateixes, de manera que si els treballadors segueixen ajupint-se cada dia més i infravaloren la seva feina dia rere dia, arribarà un punt que la seva llengua estarà a l'alçada de les sabates de l'empresari, amb el cul totalment a l'aire.

En aquestes circumstàncies, esperar que un sindicat o govern resolgui la manca de testiculina dels treballadors i vingui a donar una estirada d'orelles a l'empresari és impossible. No té sentit debatre sobre productivitat, indemnitzacions ni millores socials quan un 80% dels treballadors no estan a gust a la seva empresa i sorprenentment no canvien de treball. Imagineu només per un moment el que pot ser 13 milions de treballadors abandonant les seves empreses? Qui té aquí el poder, l'empresa que es veu abocada al tancament o el treballador que defensa el seu treball, el valora, li posa preu i pacta unes condicions?

La incultura, la baixa qualificació i el criteri d'opressió laboral és el millor brou perquè la societat no avanci, no evolucioni, no se senti lliure i necessiti aturar-se a debatre una indemnització per contractes indefinits en treballs que fan a desgana, que no els agrada i que tampoc tenen ganes de lluitar obertament per millorar les seves condicions. El dia que els treballadors deixin de ser tocacollons, l'economia començarà a funcionar de veritat i deixarem enrere els esquemes laborals del segle XVIII. Però això, no passarà mai perquè el treballador seguirà sent tocacollons per molts anys.
,