En defensa dels serveis públics de l'Ajuntament de Barcelona.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.


Si sou usuaris del Facebook us comentem que existeix un grup d’accés lliure (tothom, sigui o no treballador de l'Ajuntament, s’hi pot afegir i convidar a d’altres a fer-ho) “En defensa dels serveis públics de l’Ajuntament de Barcelona...” i l’objectiu que té definit en la descripció és “els treballadors/es de l’Ajuntament de Barcelona en contra de les privatitzacions dels serveis”.
Adjuntem una imatge de la seva plana.

La darrera noticia introduïda és sobre la privatització de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de plaça Sant Miquel.
Els desitgem sort i ànims en aquesta lluita.
.

UGT condiciona la contenció salarial.

Breu del diari el Periòdic posterior a la notícia del diumenge:

El sindicat estaria disposat a la congelació de sous per als empleats públics "en època de crisi", sempre que el govern "garanteixi" que, després, aquests treballadors tornaran a recuperar el poder adquisitiu, va declarar ahir el secretari d'organització de serveis públics d'UGT, Rafael Espartero.

Contenció del sou dels funcionaris i laborals de l'Administració.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

Notícia i imatge del diari El Periòdic d'avui.

Blanco proposa la «contenció» dels salaris dels funcionaris
1. • Els sindicats accepten debatre la congelació dels sous en la funció pública al setembre
2. • Cospedal qualifica la iniciativa d’«improvisació» i critica la política econòmica de Zapatero

El ministre de Foment, José Blanco, va obrir ahir el debat sobre una fórmula per reduir la despesa pública: la congelació salarial dels 2,6 milions de funcionaris que hi ha a Espanya. Blanco, que dijous va proposar apujar els impostos als rics per millorar la política social, va advocar ahir per establir «nivells de contenció» en els sous dels funcionaris per al 2010, sense que això signifiqui, va advertir, una «pèrdua del poder adquisitiu».
Si es portés a terme, la proposta tindria un significatiu impacte a les arques públiques, ja que la despesa de personal suposa el 17% dels pressupostos generals de l’Estat. «Estem en temps d’austeritat», va argumentar Blanco en una entrevista concedida a Europa Press. Aquesta austeritat, va justificar, porta a donar prioritat a «allò que generi activitat econòmica i permeti ajudar els qui més ho necessiten». En aquest sentit, va reiterar la necessitat d’apujar els impostos a les rendes altes.
La proposta de congelació del sou dels funcionaris pot recollir suports en sectors que ja l’han demanat en altres ocasions, com ho va fer la Cambra de Comerç de Barcelona. El seu president, Miquel Valls, ja ho va reclamar al juliol com a mesura d’austeritat de l’Administració.

SINDICATS
El ministre de Foment va assegurar a més que compta amb la «bona disposició dels sindicats per al diàleg en aquesta matèria. CCOO i la UGT van acceptar ahir, amb reserves, la possibilitat de debatre sobre el sou dels funcionaris.
El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va explicar que, si bé no s’ha presentat de manera oficial, el tema es podria plantejar en una reunió de la taula de la funció pública entre el Govern i els sindicats al setembre. Toxo va recordar que no tots els funcionaris cobren el mateix i que alguns estan en condicions precàries. «Tampoc aquí serveix el cafè amb llet per a tothom», va destacar.
El secretari general de la Federació de Serveis Públics de la UGT, Julio Lacuerda, va considerar que «hi ha marge per negociar» les pujades salarials dels funcionaris, encara que va alertar que el sindicat rebutjarà qualsevol proposició per congelar el sou d’aquests si suposa una pèrdua de poder adquisitiu.
L’increment salarial dels empleats públics per al 2009 és de més del 3%, incloses les pagues extraordinàries i altres complements. Segons Blanco, el poder adquisitiu dels funcionaris ha millorat els últims mesos a causa del descens de la inflació (al juliol es va situar en el -1,4%). La previsió del Govern és que l’IPC torni a registrar taxes positives a finals d’any.

OPOSICIÓ
Les declaracions de Blanco van rebre la resposta immediata del PP. La secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal, va qualificar la proposta del titular de Foment d’una altra «improvisació» del Govern. La dirigent del PP va recordar que, només 10 dies abans, la secretària d’organització del PSOE, Leire Pajín, havia dit que la congelació dels salaris dels funcionaris no estava sobre la taula. «El Govern canvia d’opinió cada dia», va remarcar Cospedal, que va censurar la política econòmica de «gastar, gastar i gastar», perquè, va afirmar, condueix a apujar els impostos i a disminuir les prestacions.
La Xunta de Galícia, una de les autonomies governades pel PP, va valorar positivament la proposta de Blanco. La consellera de Treball, Beatriz Mato, va opinar que «no estaria fora de lloc» en el context de crisi. El president del PP a Andalusia, Javier Arenas, va proposar per la seva part la congelació dels sous dels alts càrrecs i els consellers de la Junta, i també dels parlamentaris.
Per la UGT de Catalunya, el problema és un altre. El 20% de l’ocupació pública catalana, afirma, està vacant per baixes o excedències, fet que provoca «col·lapses importants» en les gestions administratives. El sindicat afirma que l’excés de funcionaris «és un tòpic» i opina que s’haurien de crear entre un 30% i un 50% de llocs més.

Entrada antiga del bloc relacionada amb el tema: l'enganyifa de la congelació salarial.
.

.

Ajuts pel transport cap a la feina.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.


En el discurs del president del Govern, Zapatero, en el debat sobre "el estado de la nación" del mes de maig va declarar: "per donar suport al transport públic i per donar suport als treballadors estendrem el tractament fiscal del xec restaurant, que avui reben molts treballadors, a un bo de transport que no tributarà, doncs, a efectes de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Això suposarà una rebaixa mitjana del 24 per cent en el cost del transport públic per als treballadors, les empreses dels quals s'acullin a aquest programa."

Treballadors de moltes empreses reben veritables ajuts per menjar en restaurants en la pausa de la feina que no tributen a l'IRPF i per tant són del 100% (no conceptes estranys dins les nòmines subjectes a pagament de la renda), o tenen menjadors a preus econòmics . Hi ha Ajuntaments, com és el cas de Madrid, que fa anys que donen ajuts pel transport públic als seus treballadors.
Per a la gran majoria de treballadors de l'Ajuntament de Barcelona no hi ha ajuts per restaurants (recentment sí que hi ha un import petit en concepte d'ajuda per menjars dins la nòmina), ni ajuts per transport.

Ara hi ha una bona excusa per crear els ajuts pel transport públic ja que al no tributar a l'IRPF apart de ser una ajuda al treballador també suposa un estalvi de costos per a l'empresa i una potenciació del transport públic promogut pel mateix Ajuntament.
.

Si tan xollo és, feu-vos funcionari.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

Entrevista del diari el Mundo a Joan Maria Sentís, coordinador de CCOO del sector públic, potser amb preguntes una mica ideològiques però amb comentaris d'interès.

Como las comparaciones son odiosas, la inseguridad laboral en tiempos de crisis en la empresa privada y determinadas afirmaciones patronales han regenerado el discurso de agravio de los funcionarios respecto al resto de los mortales. Se dice que tienen asegurados empleos fijos y mejoras salariales. Que la recesión, en resumen, no va con ellos porque dependen de recursos públicos.

Pregunta.- ¿Al ámbito del funcionariado le ha afectado la crisis económica?

Respuesta.- Hasta ahora, los trabajadores fijos no la notan, porque tienen el lugar de trabajo e incrementos salariales. Pero sí que afecta en lo que respecta a suplencias y al personal temporal o interino, que se puede recortar en función de que el Govern diga que hay problemas presupuestarios. Y ésa es la polémica en la que nos encontramos ahora. Hay otra afectación psicológica, pero que es importante, y es que en estas épocas se acentúa ese discurso de que sobran funcionarios y eso quema, y mucho, porque sólo falta que pidan fusilarnos. Es perverso.

P.- Pero no se ven muy afectados, entonces.

R.- Básicamente afecta a no cubrir bajas y vacantes de personal temporal. La parte que se olvida en todo esto es que eso afecta directamente al servicio público que se ofrece y seguro que ahora, en momento de crisis, es cuando hay más necesidad de dar una buena respuesta.

P.- Una de las críticas a los funcionarios es esa capacidad para mantener las mejoras salariales pese a que hay otros empleados que o bien son despedidos o bien han de sacrificar sus salarios, como en Seat.

R.- Lo del trabajo seguro sirve para todo, pero nadie tiene en cuenta que el salario en la Administración es más bajo que en la empresa privada y que cuando las empresas van bien, se pueden negociar mejoras por encima de la inflación, hecho que no sucede en el funcionariado. Nunca hemos visto el beneficio de las vacas gordas. El problema es que en situaciones como ésta, en el que conseguimos mejoras salariales, la lectura exterior es muy negativa y no nos atrevemos ni a publicitarlo. Hay funcionarios que no llegan a los mil euros netos mensuales. La media es baja, lo que pasa es que hay altos cargos.

P.- El presidente Montilla ya dejó caer que era posible que los funcionarios no consiguieran mejoras como las pasadas el próximo año.

R.- Nosotros nos tememos eso, pero formalmente lo sabremos en septiembre.

P.- ¿Estarían dispuestos a aceptar?

R.- No podemos decir nada, de momento, pero nos lo tendrían que argumentar muy bien. Nosotros no nos estamos cerrando en banda a prácticamente nada. Ahora, de entrada creo que no está justificado.

P.- Ustedes han puesto el grito en el cielo antes de tiempo ante un posible recorte del 3% de la plantilla de la Generalitat.

R.- Es cierto que todo es matizable, pero la verdad es que el Govern no nos ha dado una respuesta adecuada. Hay un acuerdo de gobierno que dice que se han de recortar las plazas vacantes un 3%. Hablan de vacantes, que es una plaza vacía, y eso para el Govern quiere decir que no se despide a ningún trabajador. Pero si es una plaza vacía lo que hay que hacer es cubrirla, porque puede ser la de un profesor o la de un médico y, además, según el lenguaje del funcionariado, puede que esa plaza no esté vacía y la ocupe un interino. Nos queremos asegurar de que ningún interino se va a casa.

P.- ¿Considerarían ese recorte como un ERE de la Generalitat?

R.- Ésa es la definición laboral a una eliminación colectiva de empleo. Cuando hay reestructuración hay que negociar o que lo expliquen. Es difícil explicar que sobran plazas o personas en un contexto en el que la ratio de empleados públicos por ciudadano es en España más bajo que en Europa y en Cataluña es de las más bajas del conjunto de España. Incluso Fomento del Trabajo, que hace poco hizo una diatriba del sector funcionarial, al final dijo que Cataluña estaba en la franja baja.

P.- Esa supuesta obsesión de los empresarios por los funcionarios, ¿a qué cree que viene?

R.- Es ideológica. Integra la teoría liberal que asume que todo lo que es función pública es un desastre. Además, el mundo empresarial considera todo lo que tiene que ver con el sector público como una oportunidad de negocio si se privatiza. Pero el servicio público no se puede mirar desde el punto de vista de negocio. Quizás tendrían que cerrar los hospitales, el servicio público de empleo�

P.- ¿Cuántos funcionarios hay en Cataluña?

R.- Alrededor de 150.000.Yo creo que tiene que haber más funcionarios, que es mejor estar al nivel de Suecia que no al de Grecia. El trabajador que se queda en paro y tiene que ir al Servei d'Ocupació de Catalunya, ha de hacer una colas impresionantes. Quizás es que faltan funcionarios. Si crece el paro y crece la tramitación de expedientes de paro, ¿no serán necesarios más trabajadores de atención? No creo que sobren funcionarios.

P.- ¿Ha crecido en los últimos años el número de funcionarios?

R.- No, no es verdad. Una de las cosas de las que ha hecho bandera el Govern es que se han creado muchas plazas de maestros, con oposiciones muy masivas... pero es que había plazas que ya existían y que estaban ocupadas por interinos. Lo que crece de una forma desmesurada son los cargos, mandos, asesores� Nos parece vergonzoso.

P.- Pero esa era una de las críticas de ERC en época de CiU.

R.- El poder... Es triste decirlo pero se ha elevado el número de altos cargos y muchos de ellos se han vestido en forma de directivos de empresa pública cuando tendrían que hacer de asesor. Y eso se hace muchas veces con la intención de, con la excusa de agilizar la gestión, saltarse el control administrativo.

P.- ¿Cómo se reparten, en porcentaje, los grupos del funcionariado?

R.- El 39% pertenecen al ámbito de la educación.

P.- Ésos son los que más reciben, ¿no? Tres meses de vacaciones, seis horas al día�

R.- Sí, y yo no les cambio el trabajo. Normalmente a los colectivos de trabajadores que, desde fuera, parecen tener condiciones ventajosas, no se les regala nada. Los maestros son los que tienen un mayor porcentaje de bajas por estrés y si endureciéramos sus condiciones ese porcentaje de bajas subiría. A mí, Dios no me ha nombrado funcionario. Cuesta un esfuerzo pasar una oposición. Si tan chollo es ser funcionario, que la gente se haga funcionario. Se ha de pasar una oposición, preséntese.

P.- ¿Hay enchufismo?

R.- En las oposiciones, no. La gente va con un código� en las contrataciones temporales hay bolsas que funcionan y podemos controlar y otras que cuesta más y pueden ser más sospechosas. Bueno, y en los cargos y en los asesores...

Les claus de la motivació.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

Article d’una revista digital de recursos humans (www.rrhdigital.com) sobre les claus de la motivació.

Les deu claus d’una motivació efectiva.

Atès que no hi ha dues persones iguals, no hi ha dues formes iguals d’incentivar. Retenir el talent dels bons treballadors no és una tasca fàcil.


Grass Roots, multinacional britànica encarregada d'ajudar els seus clients a millorar els seus resultats empresarials, ofereix una guia bàsica en deu passos perquè les companyies siguin capaços de donar a les persones brillants motius per pensar que treballen per a la millor de les empreses.

1. Marcar clarament els objectius que porten a l'empresa a posar en marxa un programa d'incentius. Només si està clar el que es vol obtenir, es podrà mesurar el resultat.

2. Estudiar el perfil dels destinatari d'un programa d'incentius.
Hi ha tantes formes de motivar com persones. No tot el món es motiva de la mateixa manera, i no tots els incentius són vàlids per a tots els perfils.

3. Cerca la memorabilitat de l'incentiu. Ja sigui diners, un viatge, un regal, una experiència ..., el realment important és el motiu pel qual es lliura. En la ment del receptor ha de quedar clar per sempre, qui li ho va regalar, per què o com a conseqüència de què es va obtenir aquest regal.

4. Oferir incentius assolibles. No hi ha res més desmotivant que no arribar a l'objectiu, simplement perquè és inabastable, encara que li dediquessis una vida sencera. Automàticament es produeix l'efecte contrari.

5. Un incentiu és una injecció d'energia positiva. La il•lusió de poder assolir-lo es transmet, i si a més és un incentiu col lectiu, per la millora dels resultats en equip, serveix per estrènyer llaços entre companys i amb la companyia.

6. Reconèixer la vinculació emocional amb la companyia. La lleialtat d'empleats, col•laboradors o canal mereix ser premiada, ja que contribueix a l'establiment d'un equip sòlid i entregat. Els incentius per augmentar vendes són importants però no poden eclipsar altre tipus accions.

7. Motivació ajustada en el temps, als interessos de la companyia.
No es poden atorgar incentius infinits, perquè es considerarien drets adquirits i deixarien de tenir efectivitat. Els incentius han de perseguir un objectiu fixat i acotat en el temps, la qual cosa no vol dir que tot hagin de ser campanyes de curt termini. Una companyia ha de trobar el balanç adequat entre programes estratègics, per a la consecució d'objectius a llarg termini, i programes tàctics per objectius concrets i puntuals.

8. La formació: una doble inversió.
Motivar a través de formació genera beneficis en una doble direcció. L'individu, a nivell personal troba una motivació relacionada amb el seu lloc de treball o les seves inquietuds particulars. Però a més, un empleat ben format pot posar els seus sòlids coneixements al servei de l'empresa.

9. Els incentius com a element democratitzador de la companyia.
Al marge de les condicions pactades amb cada individu, un incentiu pot ser una via flexible per premiar els esforços col lectius, en els quals la col•laboració de tots els estaments, contribueix a l'èxit de l'organització.

10. Motivar en períodes de recessió. És precisament en temps difícils quan es necessita donar el "do de pit". És important introduir un element "il•lusió" que fixi els esforços, i és just agrair si s'assoleixen les fites, especialment quan les metes són tan complicades.
.
.

Avantprojecte de llei d'ocupació pública a Catalunya.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

Notícia i imatge del diari El Punt sobre l'avantprojecte de llei d'ocupació pública que es preveu que a la tardor entri al Parlament. Es de destacar l'apartat "Novetats del projecte" on es parla del període de prova, mobilitat entre plantilles, impuls del teletreball, conciliació de la vida laboral i familiar i posta en pràctica de protocols contra l'assetjament sexual i laboral.
Recordem que la normativa laboral de la Generalitat és d'aplicació als treballadors dels Ajuntaments de Catalunya.
També podeu veure una entrada al bloc de fa dos mesos amb l'explicació de la nova regulació de l'assetjament i l'enllaç a la versió de gener de 2009 de l'avantprojecte de llei.


Una llei per a l'empresa més gran

Convergència i Unió es queixa que el govern de la Generalitat no els ha presentat el projecte de llei d'ocupació pública, però el Departament de Governació prefereix pactar el text primer amb sindicats, universitats i ajuntaments.

L'empresa més gran de Catalunya, el cos de funcionaris i personal laboral, que aplega 180.000 efectius, afronta una època de grans canvis i incerteses. La funció pública és, en paraules del conseller de Governació, Jordi Ausàs, una mena de «transatlàntic» i, per tant, es mou lentament, amb dificultats, i qualsevol error podria provocar-hi un incendi. D'aquí que el departament es mogui amb peus de plom en relació amb l'avantprojecte de llei d'ocupació pública. Els sindicats, però, ja han expressat una forta preocupació per una «reforma laboral encoberta», i CiU s'ha queixat perquè encara no els han presentat cap projecte.

Ausàs parla d'impulsar la «modernització» i la «competitivitat» a l'administració pública catalana. Vol crear els funcionaris 2.0 del segle XXI. Però la seva aposta també té algun punt discutible, sobretot per part dels sindicats de funcionaris i per l'oposició al Parlament. El projecte de llei, que podria presentar-se al setembre, ha estat rebut amb esperança, però també amb un cert escepticisme.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, assegura que els canvis «dibuixen una administració moderna» per a la primera empresa del país, i que aspira a tenir els millors professionals treballant-hi. L'objectiu és «tecnificar l'administració» –per mitjà de les noves tecnologies– i «racionalitzar els llocs de treball» –revisió dels anomenats llocs singulars–. La diputada de CiU Pilar Pifarré, que serà l'encarregada de discutir el projecte, creu que el text fet públic «només tracta alguns dels aspectes rellevants, però ni desplega ni esprem al màxim l'Estatut». CiU, que encara no ha discutit el projecte perquè no té el text oficial, prefereix no entrar a criticar qüestions concretes, però sí que avança que «la norma hauria de ser global i integradora», en comptes de ser tan «compartimentada».

CiU haurà d'esperar
El Departament de Governació prefereix, però, no entrar en confrontacions, ja que, segons assegura, el text encara està en fase de negociació i diàleg. La secretària de Funció Pública, Teresa Aragonès, afirma que la seva feina d'aquí al setembre és «trobar el màxim acord» entre els implicats. Amb els sindicats de funcionaris, s'hi han fet tres trobades, i se'n continuaran fent. Governació, però, no crearà una mesa específica de diàleg com voldrien els sindicats, i ha proposat fer servir el Fòrum Social de la Funció Pública com a espai de negociació. Paral·lelament es negocia amb universitats públiques i les associacions d'ajuntaments. CiU reivindica ser un dels interlocutors del Departament de Governació. Tots estan d'acord que aquesta llei s'ha de consensuar perquè no depengui dels canvis de govern. Però Pifarré es queixa: «La llei ja té l'articulat fet, i encara no se'ns n'ha dit res.» Contràriament, Aragonès respon que el text només és un esborrany –ja és el quart– i que «no té sentit plantejar el projecte als grups parlamentaris abans d'acabar-lo de pactar amb sindicats, universitats i municipis». El text es preveu que s'entri al Parlament la tardor vinent. Per això Aragonès apunta: «Dependrà de la rapidesa amb què siguem capaços d'avançar amb el consens.»

Novetats del projecte

Una de les novetats més controvertides de l'avantprojecte és importar el període de prova habitual dels contractes de les empreses privades amb un model híbrid per a l'administració. Els candidats a funcionari –només personal tècnic i qualificat o en uns determinats supòsits– que superin unes oposicions haurien d'estar tres mesos a prova. La selecció de personal també es basarà en «proves específiques» per a cada plaça, en comptes dels exàmens d'oposició iguals per a tothom. «Així detectarem els millors aspirants per als llocs que hauran d'ocupar», expliquen. Una altra iniciativa és la que permetrà la mobilitat entre plantilles; és a dir, que un treballador d'un ajuntament podria passar a treballar a la Generalitat o a l'inrevés. Aquest punt de l'avantprojecte també es negociarà amb les associacions de municipis, perquè proposa unificar les categories laborals i obrir el 15% de les plantilles per a transvasaments de funcionaris. La nova llei també aposta per l'impuls del teletreball, que ja s'ha començat a implantar en els darrers anys. S'incorporaran novetats per fer augmentar la «flexibilitat del temps de treball» en el camí de la conciliació de la vida laboral i familiar. A més, es posaran en pràctica protocols contra l'assetjament sexual i laboral, i els plans d'igualtat de gènere.

No acomiadaran interins
El Departament de Governació va comprometre's a no acomiadar cap dels empleats interins, però vol eradicar progressivament aquesta figura per posar totes les places a concurs públic. Tot i que els treballadors interins sovint fa anys que ocupen el lloc de treball, Aragonès explica que no li tremolaran les cames a l'hora d'obrir concursos per trobar les persones més preparades. El nombre d'interins va créixer dels 23.000 de l'any 2003 als 33.870 del desembre del 2007, però en els últims dos anys ha començat a baixar.
.

Consells sobre la motivació. L'exemple de Pep Guardiola.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

Motivi com Pep Guardiola . Article del diari El País.


Pep Guardiola està de moda en el món empresarial. Després que el seu equip aconseguís el triplet, el seu nom apareix una i altra vegada en conferències, seminaris i fins i tot programes de formació per a alts directius en màsters i escoles de negoci. Independentment dels colors que cada executiu tingui, la gran majoria coincideix en que el seu estil de lideratge ha estat exemplar, ja que ha permès treure el millor de cada jugador en benefici d'un objectiu comú.
Molts professionals opinen que la seva empatia cap als seus jugadors ha estat determinant. En la passada final de la Champions League contra el Manchester United, Guardiola va sorprendre als seus futbolistes amb un vídeo que barrejava imatges i música de la pel•lícula Gladiator, de Ridley Scott, amb algunes de les millors jugades i gols de la temporada. La seva intenció era motivar i inspirar al seu equip moments abans de començar el partit. I el cert és que el Barça només va trigar 10 minuts a marcar el primer gol.

La paradoxa és que en aquests temps d'incertesa, on preservar el lloc de treball ja és un triomf en si mateix per a milions d'espanyols, la motivació sembla brillar per la seva absència on més es necessita: en el dia a dia de les organitzacions. I mentre Guardiola ho té molt clar, la majoria de directius, caps i comandaments intermedis semblen haver oblidat que "sempre cal tractar als empleats exactament com volem que ells tractin als nostres millors clients ", afirma el filòsof del management Stephen Covey, autor d'Els set hàbits de la gent altament efectiva (Paidós).

Més que res perquè "es pot comprar el treball d'una persona, però no el seu cor, on es troben la seva lleialtat, la seva motivació i el seu entusiasme ", afegeix." Tampoc no es pot comprar el seu cervell, on estan la seva creativitat, enginy i recursos intel•lectuals ". D'aquí que per millorar la seva productivitat, "s'hagi de tractar els empleats com a voluntaris, tant voluntaris com els clients, perquè això és el que són "." Per més que ens costi veure-ho i reconèixer-ho, els empleats aporten voluntàriament els seus millors dots: el seu cor i la seva ment ", conclou.

Arribats a aquest punt és on sol començar la confusió. Qui és el veritable responsable de que els treballadors estiguin motivats? L'empresa o els propis empleats? La resposta més encertada sembla ser "tots dos". En opinió del metge Mario Alonso, conferenciant de HSM Talents i expert en lideratge, "cal diferenciar entre la motivació individual i els incentius organitzacionals que la faciliten ".

En la seva opinió, "la motivació és una decisió personal que sorgeix quan l'empleat percep la seva feina com una manera d'obtenir seguretat econòmica, d'aconseguir una meritosa carrera professional o de contribuir amb el seu granet de sorra per a servir i millorar la societat ". Així," en el fons es tracta d'automotivació, doncs aquesta energia creadora neix de l'interior de cada persona ". D'aquí que Alonso no comparteixi "una idea estesa entre molts treballadors que l'empresa és la responsable de motivar-los ". Això sí," perquè aquesta automotivació pugui desplegar-se ", assegura, "les organitzacions han de crear confiança i unitat, mostrant-se còmplices i no botxins del compromís dels seus empleats ".

Entre altres "incentius emocionals", Alonso recomana als directius que "escoltin i s’interessin per les necessitats de la seva gent; valorin i reconeguin l'esforç i el compromís de cada persona i creïn indicadors que mostrin de quina manera cada persona contribueix amb el seu treball a aconseguir els objectius fixats per l'organització ".

No debades, "per pujar la moral dels empleats és imprescindible professionalitzar la comunicació interna ", conclou Alonso. Precisament, el que està intentant la companyia de serveis de programari Wolters Kluwer. "Hem estat molt transparents amb els nostres 1100 treballadors, comuniquem que la continuïtat del negoci i de l'ocupació està garantida ",
explica el seu director de recursos humans per a Espanya i Portugal, Félix Alarcón. I és que "quan l’empresa no es comunica amb els seus empleats els està dient una sola cosa i a més ben clara : que no els interessa ".
Això és el que fan la majoria de companyies espanyoles, que no dubten a utilitzar els expedients de regulació d'ocupació per acomiadar la seva gent i retallar despeses. Wolters Kluwer i una altra minoria d'organitzacions aposten "per reduir la rendibilitat econòmica". "Els alts directius hem renunciat a una sèrie de beneficis addicionals per no haver de baixar els salaris dels nostres empleats ", sosté Alarcón." Aquest tipus de decisions són les que avalen el nostre compromís real pel benestar dels nostres treballadors, que ja no han de preocupar-se del seu futur laboral.
Així és com poden dedicar la seva energia i la seva motivació a donar el millor de si mateixos cada dia ".
Per Núria Vilanova, fundadora del grup de comunicació Inforpress, "la crisi és sens dubte una oportunitat per desvetllar la veritable identitat davant l'empresa "." La nostra prioritat ara és preservar l'ocupació dels nostres 152 treballadors ". I per aconseguir-ho," hem signat la iniciativa Pacto10, un compromís de tots amb tots, a través del qual pretenem unir esforços i treballar colze a colze per facturar el suficient per no haver d'acomiadar a ningú ". I no només això." En cas de mantenir els beneficis de 2008, hem acordat repartir el 10% entre la plantilla".


Com incentivar-la

Fomentar una visió compartida.
Quan les persones desconeixen o no comparteixen la visió en el curt i mitjà termini de la companyia perden la seva capacitat de comprometre's, la seva energia, esforç i entusiasme.

Alinear els valors.
La motivació sorgeix de manera natural quan els valors definits en la missió de l'organització són semblants als dels empleats. Aquesta coherència eradica els conflictes interns i potencia el bon clima laboral.

Possibilitat de desenvolupament i creixement.
Crear un pla de desenvolupament personal i professional per a cada empleat, el que es ve dient la' "gestió del talent", permet als treballadors concebre la seva professió com una oportunitat d'aprenentatge.

Introduir el "guanyar / guanyar".
Si la direcció de la companyia creu realment en la seva gent, apostarà per construir una cultura basada en el guanyar / guanyar. Així, els empleats es senten valorats i s'atreveixen a dir el que pensen.
.