Com ens enganyen amb les pensions.

Entrevista a Miren Etxezarreta al diari Público publicada a la web www.altereconomia.org

No veig per enlloc la crisi de les pensions

Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i doctora per la London School of Economics, acaba de publicar “Que pensiones, que futuro” (Icaria), un implacable i documentat atac als plantejaments hegemònics sobre la "crisi del sistema públic de les pensions ", l'existència de la qual nega rotundament. Atén Públic en un recés de les jornades d'Economia crítica, clausurades ahir a Saragossa.

No creu que el sistema de pensions públic estigui en crisi?
No ho veig per cap banda. Ni ho està ni crec que ho hagi d'estar.

Però les projeccions hi són: cada vegada hi haurà més grans i menys joves.
Cal prendre's amb cautela les previsions a llarg termini perquè hi ha hagut greus errors en el passat. Se'ns diu que entrarem en crisi perquè viurem més. Però s'estan barrejant les coses: realment el problema és que hi haurà molts vells i pocs joves? Haurien de fixar-se en la proporció de població activa, no en el nombre de jubilats. Tenim quatre milions d'aturats! Llavors, el problema estaria en el mercat de treball, no en les pensions.

Bé, doncs el problema vindria de l'altra banda, però existeix.
No necessàriament. Hi ha una altra trampa que és un disbarat econòmic: es relaciona la quantitat de diners a pagar amb el nombre de pensions que han de pagar. Però l'important no és quants produeixen, sinó quant es produeix. Fa 50 anys es necessitava molta població activa per produir els aliments que ara s'obtenen amb poquíssima gent. La clau hauria de ser la riquesa nacional, no el nombre de cotitzants. Les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors, però no ha de ser necessàriament així. Es podrien implicar altres actors.

I si mentrestant els comptes no quadren, sigui pel motiu que sigui?
Aquest és un altre mite molt poderós: per què ha d'estar equilibrat el pressupost per a les pensions? És que ho està el de l'Exèrcit I el de la Casa Reial? I el d'Educació? Totes les partides socials són deficitàries, a efectes comptables. Per què ha d'estar equilibrada la de les pensions?

Si el problema no existeix, per què el Govern proposa retardar l'edat de jubilació, amb el cost polític que pot tenir?
Ha estat una gran errada de Zapatero. Imagino que ho fa per intentar convèncer els mercats internacionals que està disposat a ser dur. Però també podria ser una cortina de fum per evitar que la gent es fixi en una altra qüestió gravíssima: els 50.000 milions de retallada pressupostària que ha promès en tres anys. És una quantitat impressionant!

Però el debat és mundial. Per què esclata?
Per ajudar els plans de pensions privats, que són una basa fantàstica per al capital financer, que és el que encarrega els informes dramàtics. Per a ells és una entrada de fons ingent, que tenen assegurats durant moltíssims anys. I a més poden invertir en borsa amb la particularitat que si perden, perds tu. Ells, mai.

També la UE ha fet sonar l'alarma.
Cert. I té molt a veure amb els seus esforços per muntar un mercat de capitals integrat. Vol estar a l'altura de Wall Street, però per a això es requereixen capitals molt grans. De fet, a ningú li interessen les pensions de la gent gran.

Hi ha alguna relació entre els plans pensions privats i la bombolla?
És clar. Els majors inversors són els fons de pensions. Imagini tot el capital reunit per a l'especulació amb tota la classe mitjana i tots els obrers nord-americans aportant diners a un fons durant 30 anys!

Quins efectes té l'esclat de la bombolla per a les pensions privades?
Enorme. Com estan vinculades a l'evolució borsària, no hi ha cap garantia que el jubilat vagi a percebre una bona pensió. Si alguna cosa posa de manifest aquesta crisi és el problema que té el sistema privat, no el públic.
.

Mobilitzacions el 27 de gener.

Comunicat de la CGT:

EL 27 DE GENER, JORNADA DE LLUITA CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I LABORALS

El Comitè Confederal de la CGT de Catalunya va acordar la setmana passada convocar vaga general el dia 27 de gener, en contra de la reforma laboral, la reforma de les pensions i les retallades socials. Els sindicats CNT de Catalunya, COS i Solidaritat Obrera ja han donat suport a la convocatòria.
Aquesta decisió ha estat presa com a part d'una jornada estatal de lluita que té com a exponents destacats la vaga general abans convocada per al mateix dia a Euskadi i Galícia, així com mobilitzacions i assemblees a Barcelona, Madrid, Andalusia i altres punts de l'Estat Espanyol.

En aquest context, la Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Barcelona, després d'analitzar el grau de mobilització de la plantilla municipal i atesa la manca evident de temps per a difondre i activar la convocatòria en el nostre àmbit, ha decidit no fer una crida general a la vaga (tot i que qui vulgui fer-la té la cobertura legal necessària) i sí convocar
• ASSEMBLEA-CONCENTRACIÓ DE TOTS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES MUNICIPALS DINS LA JORNADA DE LLUITA DEL DIJOUS 27 DE GENER, DES DE LES 12:30 I FINS A LES 14:30 A LA PLAÇA DE SANT JAUME.

• PARTICIPACIÓ A LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER LA CGT I LA RESTA DE SINDICATS EL MATEIX 27 DE GENER, A LES 17:30 ALS JARDINETS DE GRÀCIA (Diagonal amb Passeig de Gràcia).
ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES MUNICIPALS ENS FIXEM COM A PUNT DE TROBADA DAVANT DEL DEUTSCHE BANK (Av. Diagonal, 446).

La situació dels treballadors i treballadores empitjora dia rere dia, atès que als retalls salarials i socials, a les facilitats que es donen als empresaris per acomiadar, al constant augment de l'atur i al desmesurat augment de serveis bàsics com l'aigua, l'energia o el transport, ara s'afegeix l'imminent reforma de les pensions.
Pensem que cada cop és més clar l'intent del Govern de fer-nos pagar l'actual crisi econòmica als treballadors al temps que salva i encara afavoreix més els interessos dels seus responsables, la Banca i els grans especuladors.
(...)

Pensions i conveni.

Comunicats sindicals sobre les pensions i accions reivindicatives pel compliment del conveni i restitució de drets.

La il•lustració correspon a un acudit sobre com ens podem veure d’aquí uns anys, amb jubilació als 70 i atur juvenil.


CGT:

ATUREM LA RETALLADA DE LES PENSIONS

Sota el lema "Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou! Les nostres vides no són un negoci", diferents coordinadores, plataformes i moviments socials de diverses ciutats i comarques de Catalunya han convocat un seguit de mobilitzacions per als dies 20, 21 i 22 de gener, de les quals a Barcelona es faran les següents:

- Manifestació central a Barcelona: dissabte 22 de gener, 17 h, Plaça de Sants

- Cercavila pel barri del Clot (Barcelona) el divendres 21 de gener.

Convoquen: Assemblea de Barcelona, Assemblea de Col•lectius pel Repartiment del Treball i la Riquesa de Lleida, Assemblea pels Drets Socials del Garraf, Assemblea pels Drets Socials del Penedès, Assemblea Popular de Terrassa, Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa del Camp, Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona, Moviments socials i sindicals anticapitalistes de Sabadell, Moviements socials i sindicals anticapitalistes del Vallès Oriental, Assemblea Social i Sindical del Baix Llobregat.

Hi donen suport: CGT, CNT, COS, IAC, CoBas, SEPC, Endavant, En Lluita, LI, Revolta Global, CAJEI, CUP, MPS, PCPC i diversos centres socials, casals populars i col•lectius.

La Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Barcelona hem fixat un punt de trobada per a la manifestació del dissabte dia 22 a les 17 hores a la porta del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants (Carrer de Sants, 79-83).

Si lluitem podem guanyar o perdre,
si no lluitem perdrem segur.
Organitza’t i lluita.

Comunicat de CCOO i UGT:

ACCIONS REIVINDICATIVES GENER
COMPLIMENT DE CONVENI + RESTITUCIÓ DRETS LABORALS I SOCIALS

Dins de la campanya de protestes que CCOO i UGT han emprès, arran del posicionament de l’Administració que, al emparament d’unes preteses “ordres superiors” (ZaPatazo), genèriques i puntuals, pretén desvirtuar la globalitat del Acord de Condicions Laborals, que abasta quatre anys...

UN PIQUET INFORMATIU DE DELEGATS I DELEGADES DELS DITS SINDICATS HAN FET ACTE DE PRESÈNCIA AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA (RAMELLERES) ON HAN DIFÓS INFORMACIÓ, SENSE PROBLEMES, ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES I ALS CIUTADANS I CIUTADANES.

LA COSA HA CANVIAT A LA SEU DEL DISTRICTE (PLAÇA BONSUCCÉS): LA REGIDORA, ASSUMPTA ESCARP HA DONAT ‘ORDRES’ D’IMPEDIR EL PAS ALS DELEGATS I DELEGADES SINDICALS

ÉS EVIDENT QUE LES CONDUCTES “PRETORIANES” I DICTATORIALS ESTAN SENT ASSUMIDES DISPLÀSTICAMENT PER UNS PRESSUPOSATS CÀRRECS POLÍTICS “D’ESQUERRE”, QUE, SENS DUBTE HAN PERDUT ELS IDEALS
.

Manifest per al compliment del conveni i mobilització a l'IMH.

MANIFEST PER AL COMPLIMENT DEL CONVENI.

Companys i companyes,
Davant l'agressió a la classe obrera per part del Govern estatal amb motiu de la crisi econòmica i financera mundial, la qual ha estat beneïda per la immensa majoria dels mitjans de comunicació i, en referència específica a l’actuació, submisa i fidel, de l’equip de Govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona envers els treballadors i treballadores públics, les seccions sindicals d’UGT i de CCOO al dit Ajuntament, de manera unànime,
MANIFESTEM,

PRIMER.-
Els treballadors del conjunt del País, els Pensionistes i els Ciutadans, en general, estem pagant de les nostres butxaques els excessos de les especulacions premeditades generades pel sector financer, sector manipulat pel sistema capitalista i les grans empreses i holdings que l’integren: ELS TREBALLADORS NO EN TENIM LA CULPA DE LA CRISI; tampoc els de l’Ajuntament de Barcelona.

SEGON.- L’Ajuntament de Barcelona és una administració sanejada econòmicament a causa de l'ajust que ha mantingut en els darrers 20 anys, en comparació amb altres ajuntaments de ciutats importants (Madrid, València, Sevilla, Bilbao, etc), per la qual cosa, les mesures generals decretades pel Govern no tenen perquè aplicar-se amb el mateix rigor lineal.

TERCER.- El Ple de l'Ajuntament va aprovar el Conveni 2008-2011 amb els Sindicats UGT i CCOO per tal de impulsar una política nova de personal i de gestió dels recursos humans com a valor de millora del servei públic al ciutadà de Barcelona, i ho va fer amb un compromís global de quatre anys, perquè aquest va ser el seu interès de gestió, NO DELS TREBALLADORS/RES afectats de les clàusules.

QUART.- La manifestada intenció d’incomplir el Conveni representa un fracàs de la gestió política, que amb l’excusa de mesures legals, totalment controvertides, genera una total situació d’indefensió a la plantilla i que, sens dubte, comportarà una atenció al ciutadà deficient per la congelació de la plantilla de treballadors públics, ja escassa actualment.

CINQUÈ.- L'ajust econòmic sobre la plantilla es fa sobre els salaris més baixos; contràriament no es redueixen els més de 500 càrrecs de confiança amb salaris per sobre dels 90.000 euros/ any.
La retallada és totalment injusta, ja que està demostrat que la productivitat dels empleats públics de l'Ajuntament de Barcelona està molt per sobre de la mitjana nacional i que les nostres jornades estan per sobre dels Ajuntaments del nostre entorn

SISÈ.- UGT i CCOO vam signar Conveni amb la voluntat d'impulsar una política de personal “motivadora”; austera, però adequada a una atenció al públic de qualitat i a una carrera professional digna; adequada, també, a un projecte de política de personal innovadora en l'administració local, per aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona es mantingués com a referent davant la resta d'ajuntaments importants d'Espanya.
TOT AIXÒ, ES VA FER AMB UN COMPROMÍS GLOBAL DE QUATRE ANYS, QUE ARA L’AJUNTAMENT VOL INCOMPLIR.

Exigim a l'alcalde:
_COMPLIMENT DE CONVENI EN LA SEVA INTEGRITAT, JA QUE ÉS UN TOT GLOBAL

_RECUPERACIÓ DE LES NOSTRES CONDICIONS SOCIALS, ACONSEGUIDES EN DRET

_AMPLIACIÓ DE PLANTILLES PER A GENERAR LLOCS DE TREBALL

_CESSAMENT DE LA POLÍTICA D’EXTERNALITZACIÓ I PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS

_PLANTEJAR POLÍTIQUES D’AUSTERITAT ADEQUADES


Mobilització a l'Institut Municipal d'Hisenda:

Una trentena de delegats de CCOO i d'UGT ‘acampen' literalment a l'Institut Municipal d'Hisenda
13/01/2011: DELEGATS I DELEGADES DE L'ENTORN MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT CONTINUEN LA CAMPANYA DE TANCAMENTS A DEPENDÈNCIES MUNICIPALS EN DEFENSA DE LA GLOBALITAT DEL CONVENI

Repartiment d’un manifest reivindicatiu als ciutadans/es; xiulades, petards i la ‘molesta’ presència d’un gran nombre de treballadors i treballadores a l’exterior i al vestíbul de la dependència municipal, potser més concorreguda de totes, que exerceix l’activitat recaptatòria de l’Ajuntament i els seus ens instrumentals, són els fets més rellevants de la jornada reivindicativa d’avui, que és continuació d’altres d'anteriors, i que tenen per objectiu el reconeixement fàctic dels Acords assolits al 2008 sobre les condicions dels treballadors/es afectats pel conveni marc, que té una durada de quatre anys.

La presència dels mitjans informatius és una important fita que potser vol evidenciar que, després d’unes ‘brutals’ campanyes de descrèdit en contra dels sindicats, ja sigui de fet o per silenci, tendents a evitar que la opinió pública conegui l’abast de les mesures del Govern en contra dels interessos socials i laborals de la classe obrera i en benefici exclusiu del sistema capitalista, comencen a veure la llum i a adonar-se que els mateixos mitjans de comunicació i, evidentment, els treballadors i treballadores que els fan funcionar, també patiran (estan patint) els efectes imminents de la política antisocial del Govern Zapatero.

Font: informació facilitada pel sindicat CCOO

Descomptes i sentència.

Visions sindicals sobre la reclamació dels diners descomptats i sentència de l'Hospital Sagrat Cor.

CGT:
RECLAMEM ELS DINERS QUE ENS HA TRET L'AJUNTAMENT !

Companys i companyes,
Ja han passat més de sis mesos des de l'aplicació a les nostres nòmines del decret de mesures extraordinàries de reducció del dèficit públic, i ja des del començament entre les preguntes més freqüents que ens hem fet tots estan les relatives a les mesures legals que s'han fet o es poden fer per evitar les retallades i recuperar les quantitats que s'han deixat de percebre.

Quines reclamacions o recursos s'han fet fins ara?
Per tractar-se d'una norma legislativa, no és possible presentar cap mena de recurs contra el decret-llei en si mateix, tot i que si que és possible recórrer contra la seva aplicació en casos concrets. En aquesta línia, són molts els recursos que s'han presentat fins ara, però els únics dels que tenim notícia que hagin prosperat són els que s'han traduït en quatre autos de l'Audiència Nacional presentats davant del Tribunal Constitucional i que estan a l'espera de resolució. Si el Tribunal Constitucional estima favorablement el que apunta d'Audiència, es consideraria inconstitucional l'aplicació del decret-llei al personal laboral de les administracions, empreses públiques o empreses i organismes concertats.

Quines conseqüències tindria la declaració d'inconstitucionalitat del decret-llei tal i com està demanada?

L'Audiència Nacional estima que la constitucionalitat del decret-llei pel que fa a la seva aplicació al personal funcionari està ja avalada per una sentència anterior del Tribunal Constitucional, de manera que segons això cap nova sentència tindrà cap efecte legal sobre el personal funcionari.
En canvi la declaració d'inconstitucionalitat si que afectaria al personal laboral de les administracions i organismes dependents sobre els que s'hagi aplicat, en el nostre cas els laborals del propi Ajuntament i els de tots els OOAA, Consorcis, Empreses, etc. que hagin patit les retallades. En concret, forçaria a l'Ajuntament a tornar als laborals tots els endarreriments salarials que no haguessin prescrit i aplicar a la nòmina dels laborals tots els imports corresponents a tots els conceptes tal i com haurien de ser sense cap retallada i aplicant tots els acords de conveni.

Què podem fer els treballadors municipals?

En el cas dels laborals, hem d'esperar la resposta del Tribunal Constitucional, però mentre aquesta resposta no arriba, ens hem d'assegurar que els nostres drets econòmics no prescriuen, cosa que passaria quan passés més d'un any sense que individualment es fes cap reclamació.
És per això que hem fet el model de document de reclamació que podeu descarregar des de http://www.cgtbarcelona.org/ssab/?page_id=1127. La presentació individual d'aquest escrit via registre general no desencadena cap acció legal ni és un recurs administratiu que hagi de seguir un procediment, només persegueix deixar constància que considerem que se'ns deuen uns diners i que no renunciem a cobrar-los (s'interromp la prescripció del deute que l'Ajuntament tindria amb cadascú).
En el cas dels funcionaris, ens temem que no seran els tribunals els que restitueixin els nostres drets, en tot cas ho farà la nostra pròpia lluita i reivindicació. De tota manera, si els laborals es veuen afavorits per la sentència del Constitucional (està per veure) hi haurà un argument més de pressió per una qüestió de no discriminació dins la plantilla municipal, en la qual laborals i funcionaris ocupen indistintament la majoria dels llocs de treball.
No obstant, també hem fet un model de document de reclamació amb arguments ja no legals sinó ètics i socials (descarregueu-lo de http://www.cgtbarcelona.org/ssab/?page_id=1127), que es pot presentar de forma equivalent a la reclamació dels laborals com a forma de pressió i reivindicació.

Com s'omplen aquests documents de reclamació i com s'han de presentar?
Els documents s'han de dirigir, amb totes les dades corresponents de cadascú, a la Gerència de Recursos Humans de l'Ajuntament en el cas dels laborals del propi Ajuntament i de tots els funcionaris, o a la Gerència de l'organisme o empresa municipal que ens pagui la nòmina en la resta dels casos. Cal que quedi constància formal, de manera que la presentació s'ha de fer via registre, assegurant-nos que la compulsa de la còpia que ens quedem i que hem de conservar queda feta correctament. No aneu al Registre General de Plaça Sant Miquel, com sabeu està atès per personal d'una empresa externa i la legalitat de les seves compulses és més que dubtosa (senyor Secretari General, repassi la llei abans no se la facin repassar).
Per calcular els imports que hem de reclamar aquest any encara ho tenim fàcil, només necessitem el full de nòmina de maig i tots els següents: l'import brut de cada mensualitat i de cada paga extraordinària ha de ser el mateix de maig tret que hagi hagut cap incidència que ho compliqui.

A la Secció Sindical de la CGT ens oferim a ajudar-vos personalment si teniu dubtes, ens trobareu al nostre local (...).
També us proposem quedar tots plegats per presentar les nostres reclamacions al registre general el dia 1 de febrer, ja us confirmarem la convocatòria.
En tot cas, recordeu que qui està agredint els drets de tots els treballadors i treballadores inclosos els nostres és qui dicta les normes i les lleis, de manera que en última instància no tenim cap més empara que la nostra resistència i lluita reivindicativa.
Si lluitem podem guanyar o perdre, si no lluitem perdrem segur.
Organitza't i lluita.

Comunicat de CCOO:

SENTÈNCIA QUE ANUL·LA LA RETALLADA DE SOU PROPICIADA PEL ZAPATAZO SOCIALISTA
(no d'aplicació a l'Ajuntament)

El conflicte col•lectiu interposat pel comitè d'empresa de l'Hospital Sagrat Cor, UGT, CCOO i USOC es resol a favor dels demandants.
El dia 16 de desembre de 2010, el Jutjat Social 19 de Barcelona va dictar sentència i va declarar la nul•litat de la reducció del 3,15% en les retribucions dels treballadors i les treballadores de l'Hospital Sagrat Cor, cosa que obliga l'empresa a la restitució dels salaris que cobraven el juny de 2010.

Si bé l'empresa ha anunciat un recurs de súplica davant la Sala Social del TSJC, a CCOO estem molt satisfets amb la sentència, que finalment ha donat la raó als professionals del Sagrat Cor, i la valorem de manera molt positiva. Per això volem felicitar la secció sindical de CCOO i el nostre Gabinet Jurídic així com agrair-los l'excel•lent treball realitzat.
Tot i haver-hi fet i elements concomitants amb el litigi que mantenim en el sector de la XHUP i, concretament, amb les empreses de titularitat privada, hi ha algunes qüestions singulars que ens fan mantenir una posició de moderació quant a la influència que aquesta sentencia pot tenir en d'altres derivades del mateix conflicte.
Destaquem alguns elements rellevants:
• El percentatge de concert amb el Servei Català de la Salut és del 60% del total de l'activitat que es fa a l'hospital.
• El Sagrat Cor manté un conveni d'àmbit d'empresa no homologat ni en salari, ni en jornada a la XHUP.
• No es van aplicar augments salarials amb diners procedents de las subvenciones finalistes del CatSalut destinades a l'homologació salarial.
La nostra moderació, pel que fa als resultats de les decisions que adoptin els tribunals, no influeix en el convenciment absolut que les mesures de retallada adoptades per les diferents administracions són absolutament injustes, i continuarem combatent-les en els tribunals i al carrer.

Comunicat d'UGT:
DAVANT LA CONFUSIÓ CREADA A LA PLANTILLA PER LA NOTA DE LA CGT SOBRE LES INSTÀNCIES DE RECLAMACIONS DEL 5%.UGT VOLEM ACLARIR EL SEGÜENT:

A nivell de l'Estat i de Catalunya la UGT i CCOO, tenim centenars de demandes interposades davant els tribunals contra la CONGELACIÓ DE 5% DELS EMPLEATS PÚBLICS, LABORALS, FUNCIONARIS, INTERINS I ESTATUTARIS.
Una de les demandes d'un organisme, ha estat fallada (resolta) per l'Audiència Nacional i s’inhibeix a favor del Tribunal Constitucional. Això implica allargar possiblement en anys la resolució del procés. El més probable és que les altres denúncies interposades per la UGT i CCOO sobre el mateix tema, els tribunals també es declaren incompetents (inhibició), enviant també les demandes al Tribunal Constitucional.
En el cas que el Tribunal Constitucional, sentenciés favorablement a favor dels treballadors de la denúncia interposada per UGT i CCOO a nivell nacional, la sentència seria amb caràcter d'aplicació universal per al conjunt dels treballadors laborals i funcionaris afectats de la funció pública de l'Estat. Seria a partir d'aquest moment quan el termini d'aquesta reclamació començaria a aplicar-se, i només en el cas que alguna Administració no pagués. La UGT s'encarregarà de publicitar a través de tots els mitjans disponibles al seu abast per activar aquesta reclamació. Creiem que és ingenu demanar alguna cosa abans de tenir una sentència favorable en ferm.

- LA UGT INFORMA QUE EN AQUESTS MOMENTS NO S'HA D’OMPLIR CAP INSTÀNCIA FINS QUE NO TINGUEM UNA SENTÈNCIA FERMA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE LA RECLAMACIÓ DEL 5%.
- - ELS TERMINIS NO CORREN FINS QUE AQUESTA SENTÈNCIA SIGUI FERMA. EN AQUESTS MOMENTS LA UGT I CCOO ESTEM EN LA LLUITA PER LA DEFENSA DEL CONVENI. PER LA SEVA APLICACIÓ I DEMANEM A LA PLANTILLA LA PARTICIPACIÓ EN LA DEFENSA DEL CONVENI 2011


Contrarèplica de la CGT:

A la Secció Sindical de la CGT hem tingut notícia d'un full difós per la UGT amb el qual pretenen “aclarir la confusió” creada pel nostre darrer comunicat, en el qual hem ofert un model de reclamació dels diners perduts per l'aplicació sobre les nostres nòmines del decret-llei de mesures extraordinàries contra el dèficit.

Al full de la UGT es diu:
* Que tenen centenars de consultes sobre aquest full.
Ho celebrem, i animem als que dubten que es dirigeixin als que saben del que parlen, que pel que sembla no són els nostres companys de la UGT.
* Que s'han presentat moltes demandes, que una d'elles (en realitat ja són quatre) l'Audiència l'ha portada al Tribunal Constitucional i que això significa que la sentència definitiva pot demorar-se anys.
Cert, nosaltres hem dit el mateix, i és per això pel que ens hem de preocupar per la prescripció dels nostres drets.
* Que si el Tribunal Constitucional sentència a favor dels demandants, la sentència seria d'aplicació universal per a tots els laborals i funcionaris.
(...). L'AUDIÈNCIA NO HA PLANTEJAT DUBTES SOBRE L'APLICACIÓ DEL DECRET-LLEI ALS FUNCIONARIS SINÓ EXCLUSSIVAMENT SOBRE ELS LABORALS. Ho lamentem, però a la CGT no ens agrada aixecar falses expectatives.
* Que hem de reclamar només quan la sentència sigui ferma si no és que l'Administració ens paga tot a tots d'ofici.
(...) El Codi Civil i la jurisprudència en vigor estableix que els deutes salarials que no es reclamen en un període d'un any, prescriuen i per tant es perd el dret a cobrar-los. La prescripció s'interromp obrint un procés legal o, d'acord amb el que diu l'article 1973, tot simplement comunicant al deutor que existeix el deute i que no es renuncia a cobrar-lo. Aquest és el sentit del full que hem preparat i us hem ofert.

(...) La Secció Sindical de la CGT ha arribat a la proposta del full de reclamació després d'examinar els informes dels gabinets jurídics de la CGT a nivell autonòmic i local i de consultar els nostres advocats. Ha estat un treball en el qual ens vàrem posar l'endemà de l'aplicació del decret-llei i que ha estat animat per la preocupació de trobar la millor resposta legal possible a aquesta agressió sobre els empleats públics. (...).

Continuem fent les nostres permanències al local de la nostra Secció per assessorar-vos d'una manera fiable en tot el relacionat amb els models de reclamació i per al que vulgueu.

A http://www.cgtbarcelona.org/ssab/?page_id=1127 continueu tenint el comunicat explicatiu i els models de reclamació.

Nota: seguint el criteri d'aquest bloc no transcrivim desqualificacions entre treballadors o grups dels mateixos. És la unitat el que ens farà forts, no la divisió o les crítiques.
.

La meva empresa ja no em mima .

Artícle de la revista Expansión.

En els últims mesos les companyies s'han centrat en el curt termini i no en el talent. Reducció de salari, sobrecàrrega de treball i més estrès és el resultat d'una estratègia que pot costar cara.

A mitjans del mes de novembre Google va decidir pujar un 30% el sou dels seus enginyers favorits per evitar que s'anessin a la competència. La decisió suposa un augment salarial de més d'un milió d'euros anual per algun dels seus alts directius. Aquest increment se suma al 10% de mitjana que rebrà la resta dels empleats del líder de cerques en línia. També Siemens destinarà 310.000.000 euros a tot el món per a recompensar el rendiment dels seus empleats durant la crisi. Així, a Alemanya els professionals rebran un pagament de 1000 euros al gener de 2011, i tots aquells que no ocupen llocs directius rebran una pujada salarial del 2,7%, com es va estipular en l'últim conveni col.lectiu.

No obstant això, aquest mim pel talent és només una anècdota, perquè la crisi ha fet efecte en la gestió de persones. Els acomiadaments, la congelació de les contractacions i dels salaris són les mesures de contenció de la despesa que han pres les organitzacions nord-americanes i europees. A Espanya el 77% de les empreses participants en aquest informe de Towers Watson no ha ampliat les seves plantilles aquest any, un 55% no ha pujat els salaris i un 48% ha dut a terme acomiadaments. Les opinions de 1.176 organitzacions de 23 països -70 radicades a Espanya-que han participat en aquesta enquesta, realitzada entre maig i juny d'aquest any, arriben a unes conclusions que plantegen nous reptes a la gestió de persones.

Per exemple, el 45% afirma que les noves polítiques han generat sobrecàrrega de treball per als empleats, un 33% sosté que han tingut un impacte negatiu en la capacitat dels empleats per gestionar els seus nivells d'estrès, i, finalment, un 33 % assegura que aquestes iniciatives de retallada han minvat el compromís dels empleats. A Europa i els EUA s'han dut a terme pràctiques més agressives: més del 60% de les empreses nord-americanes han desenvolupat quatre o més accions relacionades amb la reducció de costos.

Josep Ginesta, director de l'àrea de persones de la UOC, reconeix que els ajustos suposen una sobrecàrrega per a alguns empleats i un augment de l'estrès, "però això passa sovint quan els responsables de les organitzacions no són capaços de planificar i prioritzar projectes i activitat , quan es veuen incapaços d'identificar l'essencial del prescindible i quan no orienten els equips en lògica organitzativa conseqüent amb la situació ". Ginesta afirma que "el que distingeix a les organitzacions i el que impacta en l'atracció o fidelització, no és tant que es duguin a terme retallades, sinó com es prenen, es gestionen i s'apliquen aquests".

El llast del curt termini
Els empleats ja no confien en les empreses que, després d'una època de bonança, s'han vist obligades a prioritzar els resultats a curt termini. Segons Puri Paniagua, sòcia de Neumann International, "quan ha arribat un període de crisi les organitzacions s'han desprès de professionals de valor, sense que existeixi una correlació directa entre el rendiment de la persona i la decisió d'acomiadar". Identifica tres factors que han motivat aquestes decisions: "Després d'un trimestre de resultats menys positius del que s'esperava les empreses cotitzades pretenen donar senyals que estan actuant, i una de les vies més ràpides són els acomiadaments. Un altre factor és la ceguesa: en moments d'angoixa s'han pres mesures de retallada excessives com a prevenció. I, finalment, moltes de les decisions s'han forjat a les casernes generals i les ordres s'imposen en diferents mercats on té un impacte diferent ".
En aquests casos, Elisabeth Roux, directora general d'Penna, diu que "es posa la continuïtat de l'organització per davant de les persones. Les empreses haurien de matisar: Prioritzar l'organització és fer-ho amb la sort de la majoria de la plantilla ". Per Enrique Torres, gerent de Towers Watson, la solució passa per reordenar la funció de RRHH: "Els comandaments han d'implicar en la gestió de persones més que mai. Cal assumir aquesta responsabilitat per aconseguir el compromís de la plantilla ".

També Enrique Arias, president de de l'Associació Espanyola d'Empreses de Consultoria, assenyala que la crisi ha sorprès a les organitzacions, que han respost amb mesures contundents de retallades de despesa en què la immediatesa ha predominat sobre la reflexió a mig i llarg termini . "Alguns es penediran de no haver-ho fet, sobretot pensant en el que s'ha perdut i que es necessitarà molt temps per recuperar-lo", sentencia Arias.

"En època de crisi, el compromís es basa més en la comunicació interpersonal, el tracte, la coherència, l'exemple directiu i, sobretot, la confiança en la teva gent. Un gram de confiança genera un quilo de compromís"
Per evitar aquesta situació i les fuites de talent no desitjades Pablo Fernández, director de Profiles International a Espanya, proposa "involucrar els empleats en les accions que es vulguin implantar, reforçar la cultura de l'empresa perquè els directius orientin els seus esforços de comunicació i demostrin un comportament model pel que fa al desenvolupament ". També destaca el foment de la innovació: "No es tracta de tenir un departament de R + D, sinó de donar suport a cada empleat que vulgui participar amb idees noves, procediments que permetin la millora i l'ajust a les noves realitats".

Finalment assenyala el treball en equip: "Establir expectatives que es puguin complir i afavorir el desenvolupament dels líders per gestionar els seus equips". Andrés Fontenla, director general d'Futurestep, aposta per una nova motivació: "S'ha d'estar a prop dels professionals, potenciar la seva feina quotidiana i compartir amb ells la visió de futur de l'empresa per aconseguir la seva vinculació".

Manca de lideratge
La crisi del lideratge i la falta de comunicació són dos dels factors que estan reduint el compromís de les plantilles, al que se suma la falta de decòrum en la discriminació de certs perfils. "Les empreses es van fixar no tant en el que importava sinó en els mers números. No es va fer un estudi estratègic de qui sobrava i qui no ", assenyala Carlos Alemany, director general de Korn Ferry. Segons Javier Pedrera, president de Grup BLC, la crisi canvia la forma d'entendre el compromís. "Les mesures 'higièniques' s'han relativitzat, les persones saben que no hi ha retribució variable ni beneficis, però en canvi hem de preconitzar l'ésser amb un major nivell d'implicació emocional i personal. En època de crisi, el compromís es basa més en la comunicació interpersonal, el tracte, la coherència, l'exemple directiu i, sobretot, la confiança en la teva gent. Un gram de confiança genera un quilo de compromís ".

Alemany afirma que "el lideratge per les males notícies no ha existit i com no s'ha estat realista, entre els empleats regna un escepticisme que serà difícil de superar". L'opacitat del passat és un llast que arrossegarà a les empreses. Roux reconeix que "no totes les organitzacions han fet l'exercici de transparència que la situació demanava. Transparència en el sentit de comunicar tot el que hi ha, això ajuda a generar compromís en la resposta a una situació difícil ". Per Pedrera, en aquest moment, la retenció és psicològica. "No podem abusar dient que com no hi ha ocupació no van a marxar, perquè aquesta sí és una versió a curt termini. Però tampoc hem de prometre allò que no podem complir. Ja vindrà el moment de parlar de salaris. Ara toca el compromís per la confiança i la transparència ".

Torres reconeix que no és fàcil aconseguir aquest compromís amb l'organització, sobretot en empreses en les que l'impacte en els resultats no es produeix de manera immediata. En la seva opinió "les companyies han de fer un esforç imaginatiu a través de l'arbre de valor. Arribar a una vinculació és complex, però no és impossible ". Per Maribel Ferrero, sòcia de Boyden, "les organitzacions han de buscar programes motivadors que permetin alinear les expectatives de l'empleat amb l'empresa i les recompenses amb el rendiment de cada professional".
.

Qui són realment els empleats públics.

El primer rostre que va veure el teu fill en néixer va ser el del teu metge. Un empleat públic.
Els infermers, les auxiliars, els zeladors .... que tenen cura de tu i dels teus a l'hospital, són empleats públics.
La Sanitat no és perfecta .... però seria just que qui no pogués pagar no tingués dret a la salut?
A l'agost de 1971 Richard Nixon va privatitzar la sanitat als EUA. En gravacions es van "enxampar" declaracions com aquestes en què, Ehrlichman (assessor) promet a Nixon: tots els incentius estaran dirigits a la menor cura mèdica possible. I Edgar Kaiser afirma: com menys cures proporcionin, més diners guanyaran. Kaiser fa referència als magnats i directius de la indústria de la salut. Són aquests mateixos magnats els que avui en dia proporcionen els fons necessaris per finançar les campanyes polítiques dels congressistes nord-americans.
També són empleats públics els que fan els salvaments, els que van si hi ha un incendi, els que vigilen la teva seguretat als carrers.

Quan no siguin serveis públics, tingues preparada la cartera si vols que vinguin. PERQUÈ SI NO ESTEM ATENTS, UN DIA SERAN PRIVATS I FINS I TOT ENS convenceran que ÉS EL MILLOR.
També són empleats públics els que garanteixen el dret a l'educació dels teus fills i una formació professional que et faciliti l'accés al mercat laboral. QUAN L'EDUCACIÓ DEIXI DE SER UN DRET I PASSI A SER UN PRODUCTE MERCANTIL, MOLTS NO SABRAN LLEGIR AQUESTES LÍNIES.

Els empleats públics a Espanya són el 9,5% del total de la població ocupada. A la Unió Europea són més del 16%. A Espanya hi ha 6,5 empleats públics per cada 100 habitants. A Europa hi ha més de 15.
Com més avançat és un país, com més desenvolupat té el seu estat del benestar, com més drets té la seva població, té un major nombre d'empleats públics: Dinamarca, un 25,7%, Suècia, amb un 21,1%.
Els empleats són una gran despesa per a l'Estat. FALS La majoria són "mileuristes", molts ni tan sols arriben als 1.000 euros. Espanya és el país de la UE-15 que menys gasta en salaris dels empleats públics.
Els empleats públics són privilegiats per tenir una feina fixa?. Una ocupació fixa és un dret per a tots els treballadors, no un privilegi.
Sabies que en l'actualitat la taxa de temporalitat en la funció pública supera el sector privat: el 2009 va arribar al 24,9%?
Si volem uns serveis públics objectius, neutrals, independents, és imprescindible l'estabilitat en els empleats públics. Això sí, si volem Administracions Públiques clientelistes, corruptes i arbitràries, doncs tornem a les cessantíes del segle XIX ("el que governi que col·loqui als seus").

Que no t'enganyin, ELS EMPLEATS PÚBLICS SÓN ELS QUE GARANTEIXEN I FAN REALITAT ELS TEUS DRETS SOCIALS

"El pitjor analfabet és l'analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels cigrons, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis, depenen de decisions polítiques. L'analfabet polític és tan ase que s'enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seva ignorància política neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals ". Bertolt Brecht.

Font:
http://www.reproduccionsocial.edusanluis.com.ar/2010/07/detras-del-desprestigio-del-empleado.html