Negociació del conveni. Rebaixes de sou.

.
En la negociació del conveni l'Ajuntament segueix amb tàctiques de negociació tercermundistes i indignes (ara que està de moda parlar del treball digne), no oferint res de valor o intentant fer perdre el temps i retallar els drets laborals per avorrir als sindicats. Per després, ja ho veureu, oferir depressa i corrents quatre caramels per tenir-nos quatre anys callats.

Ara l'Ajuntament, segons informen els sindicats, proposa seguir rebaixant el sou. Tot el que no sigui augmentar l'IPC real, que l'any passat va ser del 4,2% és abaixar el sou, que per altra banda ja ens van reduint per altres cantons com no deflactant (actualització de les tarifes amb l'augment del cost de la vida) l'IRPF. I per garantir el poder adquisitiu cal fixar clàusules de revisió salarial.

Pel 2008 proposen l'augment del 2% ja aplicat des de gener regulat a la llei General Pressupostaria , més un 1% per a tots els treballadors/es repartit de manera proporcional, creació d’un fons del 0,5% per a plans de millora i un increment de 30.000 euros addicional pel Fons de pensions.

L’Ajuntament vol un acord per quatre anys i aquesta proposta (increment de la LGP, 1% addicional, etc.) seria la mateixa pels propers anys. Entenent que el 2% de l'any 2008 es substituiria per l'increment que marqui la llei General Pressupostaria cada any (pel concepte que tenen la ironia de dir que és la inflacció prevista i que fa anys que és del 2%).


Es preveu una propera mobilització sindical: assemblea-concentració el dijous 16 d'octubre a les 12,30h a la plaça del Rei
.

Retorn a la jungla laboral.

Interessant article de la psicòloga Clara Esquena i Freixas publicat al diari El Punt del 4 d'octubre.:

Moltes persones no volen tornar a la feina després de vacances perquè als seus llocs de treball estan sotmeses a situacions d'assetjament psicològic o «mobbing» i no tenen ningú que les defensi o els doni suport.

El món laboral, perdonin la comparació suada, és com una jungla. Fa uns dies, llegia que augmenten els casos d'assetjament en el sector públic i que encara hi ha un buit legal important per fer-los front. Hi ha ajuntaments, per exemple, que són autèntics vivers de mobbing. Si hagués de fer algun estudi sobre maltractament psicològic no dubtaria ni un moment d'anar-hi a buscar la meva mostra.

Aquest setembre hem sentit a parlar molt de l'arxiconeguda síndrome postvacacional. Fóra bo preguntar-se per què hi ha tantes persones a les quals els resulta traumàtic reincorporar-se a la feina. No es tracta tant d'una dificultat adaptativa individual com d'unes condicions de feina precàries a les quals es reacciona, lògicament, amb estrès i depressió.

Un entorn laboral intoxicat per l'hostilitat psicològica és una mena de nínxol ecològic on tothom mira de sobreviure com pot. El qui exerceix el maltractament pateix un tipus de trastorn de personalitat que alguns especialistes anomenen «perversió narcisista». És un individu frustrat que necessita subestimar els altres per reeixir del sentiment d'inferioritat. D'altra banda, si exerceix el control del terror, impedeix que es posi en evidència la seva mediocritat. És possible que en una sola empresa (pública o privada) n'hi hagi uns quants, d'aquests individus. Per mantenir el seu estatus es protegeixen entre si a través de xarxes de pseudoamistat, governades principalment pels interessos comuns, l'enveja i la falsedat.

Com és ben sabut, allà on hi ha un botxí, també hi ha una víctima. El perfil habitual és el d'una persona transparent, una mica ingènua i altament competent. Les agressions psicològiques de què és objecte poden desembocar en depressió, trastorns d'ansietat i patologies somàtiques importants. D'aquí que el mobbing hagi esdevingut un problema greu de salut pública. En general, la víctima és percebuda com una amenaça perquè la seva intel·ligència i noblesa podrien posar al descobert les irregularitats dels qui remenen les cireres. Si estirem el fil del mobbing és probable que ens topem amb una empresa que no prospera, és corrupta o està estancada de fa temps. Així doncs, no es tracta només d'una qüestió de salut sinó també d'un problema econòmic i de funcionament empresarial.

Al voltant del maltractador s'hi mou un espècimen interessant: el llepaculs o palmero. L'home o la dona que riu totes les gràcies al qui mou els fils del poder. És un personatge que s'adona de les flaqueses del superior però se les empassa com un llimac. També és conscient de les injustícies i del patiment de la víctima, als quals tanca els ulls sistemàticament. Nega allò que el sentit comú més fonamental donaria per fet. És còmplice i culpable com el propi maltractador.

A les víctimes els és impossible fer el mateix joc que l'adulador perquè els seus principis i valors els ho impedeixen. L'única alternativa que els queda és enfonsar-se ja que l'entorn se'ls gira en contra i els fa creure que són culpables de tot el que passa. És molt difícil trencar aquest silenci, acompanyat de sentiments crònics d'inutilitat i buidor.

Malgrat que encara hi ha molta feina pendent, existeixen associacions i recursos legals per sobreviure a la ferocitat d'algunes empreses. És de cabdal importància buscar l'ajuda que permeti a la víctima treure l'entrellat de la confusió mental en la qual està immersa. És una persona oprimida que es pregunta si el que li passa és real o fruit de la seva imaginació. No comprèn com és que no hi ha cap company que tingui els mateixos dubtes o que senti una indignació semblant a la seva. En aquests casos, crec que s'escau el popular conte de Hans Christian Andersen El vestit nou de l'emperador, que narra la supèrbia d'un monarca al qual tothom ensabona, encara que surti a passejar sense roba. És una metàfora excel·lent sobre la necessitat que la veritat vegi la llum. Quan algú diu en veu alta allò que sent, fa el primer pas per superar un maltractament. Cal buscar un petit oasi on expressar-se i cridar: l'emperador va despullat!

Un entorn laboral intoxicat per l'hostilitat psicològica és una mena de nínxol ecològic on tothom mira de sobreviure

Més sobre la Jornada Mundial pel Treball Digne.

.
Adjuntem una circular enviada pel sindicat CCOO convocant a la manifestació del dia 7 i l'enllaç a un manifest conjunt de diversos sindicats:


La Jornada Mundial té com a objectius la universalització dels principis i drets fonamentals del treball, el treball digne i el compliment dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides com a mitjà per a combatre la pobresa i la desigualtat i per fomentar la solidaritat internacional.


En el cas d'Europa la lluita és també contra la Directiva del Temps de Treball (o de les 65 hores) i d'altres que restringeixen drets com el cas de la Directiva de la Vergonya.


En el cas del nostre país, es concreta en la lluita contra el treball submergit, la precarietat laboral i salarial i la sinistralitat.

Vine a la manifestació! Participem-hi tots i totes!

Enllaç al manifest conjunt de CCOO, UGT i USOC


.

Jornada Mundial pel Treball Digne .

.
El proper dia 7 d'octubre, la Confederació Sindical Internacional (CSI)
ha convocat una jornada mundial pel treball digne, terme recollit des
de l'any 1999 per l'Organització Internacional del Treball (OIT).
Els sindicats convoquen els treballadors a una manifestació
que sortirà a les 18.30 de Via Laietana cantonada amb el carrer
Jonqueres en defensa d’un treball digne i contra la directiva europea
que amplia el temps de treball setmanal a 65 hores.


S’han convocat aturades de 5 a 15 minuts en algunes empreses amb
lectura del manifest a favor del treball digne. El dia abans, 6
d’octubre, a les 11.30 s’inaugurarà el canvi de nom del carrer Pont
del treball digne (abans carrer del Pont del treball) amb Jordi Hereu,
alcalde de Barcelona i Guy Ryder, secretari general de la CSI.

Recordar que per treball digne s'enten també el no precari, que per certs ambients
es promou mentre que per altra banda van manifestant-se per la dignitat
en el treball.


Teniu més informació a:
http://www.wddw.org/

Manifestació de la Guàrdia Urbana pel conveni.

No sé que dir-vos, si anem per aquest camí, cada col·lectiu fent les seves reivindicacions independentment i pel seu compte no anem pas bé. La unitat és la nostra força.
Aquí va la notícia extreta del diari digital vilaweb/el punt d'avui dia 30 i el seu enllaç:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3012854


Malestar en la Guàrdia Urbana per les condicions laborals del cos

Un centenar d'agents de la Guàrdia Urbana van protagonitzar ahir a la tarda una sorollosa protesta pel centre de Barcelona, per fer visible el malestar laboral que afecta la plantilla.
Els cinc sindicats amb representació en el cos reclamen l'equiparació de la jornada de treball, que actualment és de 40 hores setmanals, amb la de la resta de funcionaris (37,5 hores). També denuncien que la dotació actual de prop de 2.700 efectius és clarament insuficient, circumstància que obliga a incrementar les hores extraordinàries que fan els agents per poder cobrir tots els serveis de la ciutat.
Les retribucions, tant del sou base com dels complements, són un altre element clau que explica el descontentament del cos. Per il·lustrar-ho, un exemple. A la Guàrdia Urbana de Madrid un agent fa 64 hores anuals menys que un de Barcelona, però en canvi percep prop de 6.000 euros bruts més a l'any. «Només volem que ens paguin el que ens correspon», resumia ahir Ángel Marcos González, secretari general del sindicat Sapol.
La protesta, en què es van fer sonar xiulets i es van llançar petards, va transcórrer en bona part a la plaça Sant Jaume, coincidint amb l'acte de condecoració de diversos agents que es feia a l'ajuntament. Una distinció que, en principi, també havia de ser atorgada al cap del cos, Xavier Vilaró, tot i que el consistori s'ha fet enrere per la pressió de sindicats i dels partits de l'oposició.
.

Relació de llocs de treball i precariertat.

No fa gaire el regidor socialista Carles Martí parlant del pactes i negociació del Pla d'Actuació Municipal va dir que pretenien desencallar i avançar en molts altres temes, entre altres fent la relació de llocs de treball de l'Ajuntament. Veja'm si realment s'hi decideixen o només són paraules.

Per altra banda recentment es va fer la presentació pública del PAM i entre moltes altres coses s'esmenta que es vol lluitar contra la precarietat laboral. Naturalment la lluita està enfocada cap a la societat barcelonina en general. Però on millor per començar que la pròpia casa?
.

Concursos deserts i lliures designacions.

El sindicat CGT ha remés una circular que transcrivim a continuació.


PROU DE CONCURSOS DESERTS, PROU DE FARSES AMB LES LLIURES DESIGNACIONS


Us en recordeu del procediment de lliure designació del Cap del Servei de
Prevenció de Riscos Laborals de l'Ajuntament que ens va tocar “vigilar” com
observadors ?


El 29 de juliol va arribar el desenllaç d'aquest procés, quan la Junta de
Valoració (formada pel Gerent de Recursos Humans, la Directora de Relacions
Laborals i el Cap del Departament de Selecció i Promoció de Recursos
Humans) sense la presència del nostre observador sindical, que no va ser
convocat, en una sola tacada van donar per bona la llista de candidats
admesos (publicada el mateix dia), van valorar els currículums i van
decidir confirmar a l'actual Cap del Servei de Prevenció en funcions, el
Pedro Luque, com el millor candidat dels presentats. Al dia següent sí que
van convocar al nostre “observador”, només per ensenyar-li els papers i
dir-li que tot ja estava donat i beneit (el mateix dia es va publicar a la
web el resultat de la “selecció”).


Ens sembla absolutament lamentable tot aquest procés, viciat de bon
començament quan es va “fitxar” i es va fer nomenar per l'Alcalde de forma
interina al senyor Pedro Luque sense més formalismes, per fer a continuació
dos processos públics consecutius de selecció que estava cantat que no
qüestionarien la tria inicial pel càrrec. Aquí hi ha hagut pel camí un
grapat de treballadors i treballadores de l'Ajuntament i fins i tot un
grapat de ciutadans i ciutadanes als que se'ls ha pres el pèl convidant-los
a participar en una selecció en la qual no tenien cap possibilitat de ser
triats, i també uns observadors sindicals (en el primer procés de CC.OO. i
en el segon de la CGT) als que s'ha emplaçat a fer de testimonis d'una
autèntica farsa.


Però s'han produït i s'estan produint més abusos relacionats amb els
concursos i els procediments de lliure designació:
1. Concurs per a 6 nous informadors/es per a l'OMIC que es va deixar
desert i que es va cobrir amb el nomenament de 6 funcionaris interins
provinents de la borsa d'auxiliars administratius (que no van haver
de participar en cap concurs específic).
2. Diversos concursos per a informadors/es per a les OAC's que s'estan
deixant sistemàticament deserts amb l'expectativa d'aconseguir
autorització per fer ocupar aquestes places amb interins provinents
de la borsa d'auxiliars administratius. Es dona així la paradoxa que
per cobrir aquestes places, per exemple no donen per bona
l'experiència de companys i companyes que fa anys treballen com
informadors/es als Centres de Serveis Socials i en canvi frisen per
agafar gent que d'experiència la gran majoria de les vegades no en
tenen cap.
3. Sistemàtica “oferta” de llocs de lliure designació de nivell 26 que
queden deserts per permetre “el fitxatge” de gent del carrer,
estiguin inscrits o no a alguna borsa de treball. Ara mateix hi ha
una convocatòria de lliure designació d'11 caps de projecte de
desenvolupament d'aplicacions informàtiques per a l'IMI que, per la
seva coincidència en el temps amb la constitució d'una borsa de
Tècnics Superiors d'Informàtica, fa sospitar vivament que acabarà
deserta per donar per bona la contractació d'11 interins en aquests
llocs de nivell 26.


De ben segur que coneixeu més casos semblants o pitjors d'actuacions
recents de l'Ajuntament. Sembla que ens vulguin arraconar a tots els
membres actuals de la plantilla i de ben segur estan més que contents de
comptar amb nous treballadors i treballadores que s'han de mostrar ben
dòcils per la seva contractació precària i l'arbitrària assignació a llocs
de treball dels quals se'ls amenaça que se'ls pot separar amb la mateixa
arbitrarietat.


Des de la CGT estem denunciant aquesta situació a les meses de negociació i
estem demanant que el nou conveni barri el pas a la declaració de concursos
deserts mentre hi hagi candidats admesos als procediments de selecció en
qüestió, i al mateix temps demanem que els llocs de nivell 26 es sotmetin
igualment al procediment de concurs i no al de lliure designació: ja en
tenen prou càrrecs directius a l'organigrama de nivell 28 i 30 que nomenen
i separen com volen, el nivell 26 forma part de la carrera professional
dels treballadors i treballadores municipals “de veritat”.


Mentre tant, a la CGT estem valorant la possibilitat de rebutjar la nostra
participació com observadors sindicals en els procediments de lliure
designació actuals: no volem semblar còmplices d'aquestes farses
atorgant-les una aparença de netedat i legitimitat que no en tenen.



DEMANEM A L'AJUNTAMENT MÉS FETS I MENYS PARAULES: JOC NET EN ELS PROCESSOS
DE SELECCIÓ I PROMOCIÓ, MÉS FLEXIBILITAT NEGOCIADORA I MENYS PROPAGANDA.