Reforma de la negociació col·lectiva.

Part d’un article del sindicat CGT on enumera les “meravelles” de la reforma de la Negociació Col.lectiva:

Les mesures més lesives d’aquesta reforma de la Negociació Col.lectiva son:

1r - Eliminació de la capacitat negociadora dels comitès d’empresa.
Poden ser les seccions sindicals majoritàries qui negociïn al marge del Comitè. Això representa a nivells pràctics la desaparició del sindicalisme alternatiu, combatiu i no pactista. Es desterra el conflicte social del marc de les relacions laborals

2n - S’instaura l’Arbitratge i mediació per a la resolució de les discrepàncies.
Les parts negociadores han de dictaminar en el text del conveni el nom de l’àrbitre que ha de resoldre els conflictes que es generin durant la vigència del conveni així com després del seu venciment.

3r - Aplicació i Interpretació dels convenis.
Fins ara les discrepàncies sorgides entre les parts sobre interpretació dels convenis i la seva aplicació es resolien en els tribunals. A partir d’ara serà un àrbitre qui decideixi, dictaminant un laude d’obligat compliment

4t - Desjudicialització de les relacions laborals:
a) - Modificació Substancial de les Condicions de Treball: funcions, jornada, torn, horari, etc ..
b) - Despenjament salarial: Inaplicació de taules salarials del conveni.
En ambdós casos l’empresa pot adduir causes previstes en l’última reforma laboral (tècniques, organitzatives, de producció o econòmiques-per perdudes acumulades, previstes o conjunturals-) i portar-les a la Comissió Paritària de Conveni per a la seva negociació i si no hi ha acord es porta al àrbitre nomenat en el Conveni el laude serà d’obligat compliment.

5è - Es prioritza el Conveni Empresa sobre els d’àmbit sectorial, provincial, autonòmic i estatal de tal manera que, si existeixen tots dos, les condicions que prevalen són les del conveni d’empresa (salari, jornada, torn, funcions, vacances, horari i conciliació)

6è - Fi de la Ultraactivitat.
El termini màxim de pròrroga dels convenis passa a entre 8 i 14 mesos. El termini mínim quedarà fixat en text de conveni. Si es supera el termini màxim de negociació, les parts s’han de sotmetre a un procediment d’arbitratge.

7è - Nova distribució irregular de la jornada.
A partir d’ara s’introdueix com a novetat la distribució irregular d’un mínim del 5% de la jornada de treball en còmput anual i un màxim que es fixarà en conveni col.lectiu.

8è - Convenis Franja.
A partir d’ara es permet que un grup d’empleats d’una empresa tingui el seu propi conveni negociat amb els sindicats representats al col•legi electoral que inclogui a aquests treballadors, obviant al Comitè d’Empresa.
Font: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5597

Retallades salarials. Retallades dels convenis.

Comunicat del sindicat CGT informant de les novetats de les retallades salarials, les retallades amb els convenis i convocant a la manifestació dels indignats del 19 de juny.

IMPOSSIBILITAT LEGAL DE RECUPERAR
LES RETALLADES SALARIALS

Segons es va saber el dimarts passat dia 14 de juny, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit la primera de les qüestions de constitucionalitat que va presentar l'Audiència Nacional entorn dels dubtes sobre l'aplicació de les retallades salarials contra els treballadors i treballadores en règim laboral del Sector Públic.
Recordareu que al gener d'aquest any des de la CGT vàrem promoure la presentació de reclamacions individuals contra aquestes retallades, amb l'objectiu d'interrompre la prescripció dels hipotètics deutes salarials a l'espera de la resposta del Constitucional a les qüestions que li va traslladar l'Audiència Nacional. Doncs bé, arribada la resposta i sent aquesta negativa queda evidenciada per a tothom la situació en la que queden els nostres drets en aquest marc legal en el que ens estan ficant des de fa temps.
De fet, la resposta del Constitucional és fins i tot més dura del que es podia esperar, doncs ve a dir que res del que s'inclogui en qualsevol pacte o conveni té cap valor quan contradiu qualsevol disposició normativa encara que aquesta sigui posterior. Això de fet nega tot dret a la negociació col•lectiva per part dels treballadors i treballadores del Sector Públic des del moment que una de les parts (l'Administració, qualsevol Administració) pot retractar-se de tots els seus compromisos només complint el tràmit de fer aprovar l'oportuna disposició normativa (que segons el Constitucional sempre tindrà un rang superior) per molt que això suposi una pèrdua objectiva de drets de qualsevol tipus.
De tota manera, i atès el contingut del projecte de Llei de Reforma de la Negociació Col•lectiva que ara ja està en tràmit, la situació en la que han quedat els nostres drets només és un capítol més en la destrucció del marc laboral en el que hem estat vivint des de la primera aprovació de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta nova llei conté per exemple els ja divulgats aspectes de prioritat dels Convenis d'Empresa sobre els Convenis Sectorials (per permetre negociacions a la baixa a tot arreu) i els arbitratges obligatoris (per fer irrellevant el dret a vaga) i altres aspectes menys comentats com la validesa legal de les negociacions col•lectives que s'obrin “amb la majoria dels delegats dels òrgans de representació”, és a dir, es podrà barrar l'entrada a les mateixes meses de negociació a les opcions sindicals “prescindibles” per formar una majoria simple de representants encara que es tracti del 49,9% dels delegats i delegades.
Des de la CGT denunciem que amb tot el que està passant s'ha trencat definitivament el marc de drets socials i laborals a l'Estat Espanyol i que entre els responsables d'aquesta situació estan els sindicats majoritaris (CCOO, UGT i en el nostre sector, CSIF) que han estat signant reculada rere reculada a canvi de milionàries subvencions anuals i ajustaments legals per aconseguir i mantenir una posició hegemònica com a representants “indiscutibles” de tots els treballadors i treballadores.


CONVOCATÒRIA DE MANIFESTACIÓ
DEL MOVIMENT DELS INDIGNATS PER AL
DIUMENGE DIA 19 DE JUNY A LES 17 HORES
A LA PLAÇA DE CATALUNYA

En línia amb el que ja hem dit, compartim amb tot el moviment dels Indignats (Democràcia Real Ja!, Acampats, etc.) el sentiment de desafecció amb els representants polítics i la indignació pel sotmetiment de les Institucions i la Voluntat Popular als interessos dels anomenats “Mercats” que no són més que una relativament reduïda trepa de personatges corruptes i sense escrúpols que juguen amb el benestar de milions de persones de tot el Món en favor del manteniment i engrandiment dels desmesurats beneficis que apleguen.
És per això que us convidem a participar en la convocatòria de la manifestació que el diumenge 19 de juny a les 17 hores a la Plaça Catalunya que ha sorgit d'aquest moviment i a la qual la CGT de Catalunya també s'ha adherit.
Es tracta d'una convocatòria d'abast global perquè global és l'atac que estem patint.


CAL INDIGNAR-SE
CAL RESISTIR
CAL COMPROMETRE'S
CAL ACTUAR

ACTUEM !!

L’impost dels funcionaris.

Novament ha succeït. A traïdoria. Ja hi estem acostumats. Tornem a ser el blanc fàcil de les hòsties. Com la dona maltractada que no se sap defensar, víctima d’un matrimoni “fins a què la mort us separi”, d’una relació per a tota la vida. Aquests som els funcionaris.

Hem rebut un cop més una nova retallada. A traïció, per fer-se a mitjans de l’any, quan ja s’havia publicat (en una llei!) quines havien de ser les retribucions per aquest 2011, ja substancialment retallades respecte les del 2010 que, al seu torn, ja havien estat retallades també a mitjans de 2010. A traïció, per fer-se l’anunci l’endemà d’unes eleccions.

Som el blanc fàcil. Tenen els nostres diners a les seves butxaques. Només els han d’agafar i ningú no els dirà res. És tant fàcil com agafar el caramel d’un nen indefens. Aquests som els funcionaris.

Els mateixos que durant l’època que un operari cobrava el que volia en la construcció i, molt sovint, en negre; en l’època en què amb l’especulació immobiliària tothom es feia d’or (inclús l’Administració mateixa); en l’època que els immigrants venien a riuades atrets per noves oportunitats i per una societat del benestar que els oferia seguretat, educació i sanitat públiques i gratuïtes; en l’època en què les entitats financeres concedien hipoteques a tothom, encara que sabessin que no la podria tornar; en aquesta època, els funcionaris vam veure com se’ns congelava reiterades vegades el sou per a mantenir els criteris de la Unió Monetària. “No us queixeu”, ens deien, “al cap i a la fi teniu una feina per a tota la vida”. Això, mentre no treguin una llei que digui el contrari. El lloc potser està garantit, però el salari no.

Molt sovint ens recorden que a les empreses privades també ho passen malament. Hi fan molts EROS i molts acomiadaments. Sí, és cert, però a les empreses privades quan els anava bé no repartien els seus beneficis amb els funcionaris. En canvi, quan va malament, hem de pagar les seves pèrdues entre tots. És cert, l’Administració no fa un ERO. Ja ens agradaria als funcionaris. D’aquesta forma la baixada de salari aniria acompanyada d’una reducció de la jornada laboral que ara no es produeix.

Ens diuen que els comptes de l’Administració pública estan molt malament. No és culpa nostra. En tot cas, alguna culpa tindran aquells que, de veritat, han viscut aquests anys per sobre de les seves possibilitats. Alguna culpa tindran aquells que l’han estat gestionant. Aquells que feien inútils “Plans-E”. Aquells que s’han dedicat a robar directament diner públic i que mai no el tornaran. Aquells que donen diners a les entitats financeres (pobretes!) que s’han arruïnat concedint hipoteques impossibles i especulant amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

No entenem que, si l’Administració es financia amb impostos que paguem entre tots, resulti que ara les pèrdues extraordinàries les hem de finançar només uns quants treballadors. És com si ens diguessin que han posat un impost sobre les nòmines dels treballadors públics. Si l’Administració és de tots, el seu dèficit l’hem de pagar entre tots. Que pugin l’IRPF si volen. O que tornin a posar l’Impost sobre el Patrimoni. O que no eliminin l’impost de successions, que ara només paguen els que reben més d’un milió d’euros i que fins i tot aquests també volen deixar de pagar.

Els funcionaris no som una casta. Potser morirem funcionaris però no hi hem nascut. Ens hem guanyat una oposició en la què qualsevol ciutadà es podia presentar. No som privilegiats. Som uns pàries que han de pagar un impost només pensat per a ells. Només per tenir un lloc de treball, encara que sigui de mileurista.

Font: bloc de Xavier Martínez a la Vanguardia
.

Concentracions dia 8 juny a la plaça de Sant Jaume.

1) EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS, PER L'OCUPACIÓ I CONTRA LES RETALLADES

CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME
DIA 8 DE JUNY A LES 18 HORES

CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS
PER UNS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT
EN DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL

CONVOQUEN: CCOO, UGT, IAC


2) Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT han convocat una concentració contra les retallades de recursos i de professorat del Departament d’Ensenyament el dimecres 8 de juny, a les 18 h, a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
A la convocatòria també s’han afegit sindicats d’estudiants i la Plataforma en defensa de la Universitat pública.
.

Demora oferta pública.

DEMORA OFERTA PÚBLICA

-68 places aux. administratiu
-26 places subaltern
-10 places Gestor

Companys/es:
Us comuniquem que la Gerència de RRHH ens informa de l’endarreriment sine die de la publicació al BOE i al DOGC d’aquests processos d’Oferta. Des de UGT no acceptem les excuses de mal pagador de l’Ajuntament, esperem que els nous responsables de recursos humans impulsin aquestes places i es puguin executar el més aviat possible.

L’UGT defensarà que es publiquin i es faci tota l’OFERTA PÚBLICA PENDENT, seguirem defensa’n l’ocupació pública davant de tots els intents d’externalització o precarització dels serveis públics.

Font: comunicat de la UGT

El treball en equip val per dos.

La crisi ha fet que les organitzacions sanitàries tornin a posar el punt de mira en la motivació de les seves plantilles. Un bon clima emocional entre els grups de professionals que gestionen els centres de salut d'atenció primària millora els seus resultats mèdics.

Senyors, no ens enganyem, amb la globalització, les organitzacions s'han deshumanitzat a mesura que han anat adquirint grandària. I ara, després de la crisi econòmica, s'estan adonant que per aconseguir que la motivació de les plantilles millori, a més d'augmentar la seva eficàcia, cal tornar a allò bàsic. A preocupar-se pels equips i les persones que els conformen. Del seu clima emocional. No en va, segons les teories desenvolupades pel psicòleg nord-americà David McClelland, un 30% dels resultats obtinguts pels equips s'expliquen pel clima i el 70% d'aquest respon a l'estil de lideratge utilitzat per gestionar aquests grups de treball.

Preocupar-se i ocupar-se del clima emocional dels empleats val la pena, com s'ha encarregat de demostrar l'Escola Andalusa de Salut Pública després d'estudiar als grups de metges, infermeres i personal administratiu que treballen en 110 centres de salut de la seva comunitat autònoma, aquests que s'encarreguen de vigilar la salut de tots els seus conciutadans. Ja què les nostres malalties són analitzades per uns equips amb un clima emocional intermedi, en què el reconeixement del saber professional, les relacions interpersonals dels seus membres i el projecte comú del que s'ocupen no surten especialment bé valorats. És més, els professionals es queixen de l'escàs reconeixement que reben, el que indica, segons el professor i metge que ha dirigit la investigació, Joan Carles March, que el lideratge d'aquests equips sanitaris no és integrador ni afavoreix el desenvolupament professional, en gran part per falta de comunicació.

Els ambulatoris de Màlaga, Granada i Cadis són els que gaudeixen de millor ambient laboral. I com passa en les empreses, el millor ambient de treball es tradueix en una millora dels resultats laborals, en aquest cas, en una millora de l'atenció sanitària primària. Que no és poc. Per cada punt d'augment de la comunicació dels líders amb la resta de professionals del seu grup, la satisfacció professional creix un 82%, i la satisfacció dels pacients a qui atenen, un 23%.

Què és el que fa que un ambulatori funcioni millor que un altre? La bona feina del grup d'empleats que el porta. I curiosament, són els grups de mida mitjana (de 20 a 40 treballadors) en comptes dels petits (menys de 10) els que millor treballen. Els metges són els professionals més motivats, i les dones, les que valoren en major mesura a l'equip. I què és el que fa que un equip funcioni? Joan Carles March cita els quatre elements primordials: que els professionals sàpiguen que el seu valor ocupa un lloc, que l'equip compti amb un projecte concret, que estigui ben liderat i que la comunicació flueixi.

Ingredients als que Emilio Duró, conseller i expert conferenciant en matèria d'optimisme, afegeix el fet que el projecte comú ha d'estar per sobre del particular. Quelcon en el que coincideix amb Francisco Mira, metge i professor de lideratge en situacions de crisi en l'escola de negocis Fundesem.

Francesc Borrell, metge i autor del llibre “Com treballar en equip”, adverteix que els grups sanitaris amb il•lusió i projecte són generosos i col•laboratius, mentre que aquells que cauen en la rutina i estan cremats és perquè no han sabut utilitzar els recursos que tenen per a la cura de si mateixos, doncs, com a professionals madurs que són, han autoliderar-se.

Això succeeix en situacions normals, perquè en situacions d'emergència la gestió dels equips es torna molt més jeràrquica, a l'estil militar. Francisco Mira acaba de tornar de Lorca, on, com a responsable d'emergències de Creu Roja a la comarca de Benidorm, va ser enviat a dirigir un equip de resposta immediata de 12 persones de les més de 300 de Creu Roja que han actuat en aquesta primera setmana després del terratrèmol, sobre un equip total de 1.500 professionals. Encarregats d'assegurar en un primer moment la seguretat després d'un sisme que pot replicar-se, de construir un nou campament, de reposar comunicacions i llum, proveir d'aliments i atendre emocionalment a les víctimes, una vegada organitzats, arriba la tasca de coordinació amb els diferents cossos de seguretat i d'ajuda que dirigeixen les emergències, que creen un centre de comandament segur i un altre en l'epicentre del terratrèmol, i des d'allí s'encarreguen de detectar i solucionar les necessitats dels habitants de Lorca.

Segons Mira, el treball més important no es realitza el dia de la crisi, sinó en la preparació i entrenament emocional anterior de l'equip per l'emergència. La comunicació és molt important. I més encara la jerarquia, la divisió clara del treball i el procediment.

Equip malalt

No té un objectiu comú.
Els seus membres no disposen de metes concretes.
Tampoc d'un sistema de consecució d'objectius.
Desconfiança entre els professionals que formen part del grup.
Manca de reforç després de la consecució d'objectius.
Líders que no motiven i no donen a cada persona la seva importància.
Manca de comunicació.

Equip sa

Té un propòsit clar.
Un líder que negocia amb els membres el repartiment de tasques.
Persones amb coneixements i habilitats que fomentin l'intercanvi i que es formin per millorar.
Un sistema de reconeixement i recompensa.
Flexibilitat i autonomia per als seus integrants.
Protecció contra els bloquejadors de creativitat.
Bona comunicació.

Font: article del diari el País recollit per factorhuma.org

Armes silencioses per a guerres tranquil·les.

El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació "a través dels mitjans.

Avram Noam Chomsky és un lingüista, filòsof i activista d’Estats Units i una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX, ha guanyat popularitat també pel seu activisme polític, caracteritzat per una visió fortament crítica de les societats capitalistes i socialistes.

1. L'estratègia de la distracció
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps pera pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ".

2. Crear problemes i després oferir solucions
Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb l’objectiu que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualitat
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou en aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que les condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint la acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millorar demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als nens, molts cops propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s’intenti buscar enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzat. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat,tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com sortint una persona de 12 anys o menys d'edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil•les ")".

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l 'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d'assolir per a les classes inferiors (Veure 'Armes silencioses per a guerres tranquil•les) ".

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

9. Reforçar la autoculpabilitat
Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel•ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel•lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s’autoinvalida i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, i un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants.
Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l’ individu comú del que ell mateix es coneix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre si mateixos.

Font: rebut per internet