Sense novetats del conveni.

Adjuntem part d'un manifest de la CGT.
Des d'aquí volem defensar la unitat de tots els treballadors i fer difusió de totes les idees diferents sense ressaltar-ne en excés cap en especial, ni criticar les altres opcions, això pot fer que alguna vegada obviem algun contingut.


La darrera reunió de la Mesa General de negociació del conveni es va reunir el divendres 5 de desembre, amb l'anunci final de fer una nova reunió abans no acabés el mes de desembre, reunió en la qual l'Ajuntament havia de portar un primer document de treball sobre criteris d'elaboració de la Relació de Llocs de Treball i on es continuaria parlant de mecanismes de promoció econòmica sense canviar de lloc de treball... temes interessants per molt que sigui clarament insatisfactori que un any després de la denúncia de l'anterior conveni estiguem encara en aquest punt d'indefinició en qüestions bàsiques.
No es va fer cap reunió més al desembre i encara ara no hi ha data per a la convocatòria de cap altra reunió de la Mesa General.

Pel que fa al sector bombers,considerem que l'acord imposat es queda lluny de la simple equiparació amb els bombers de la Generalitat i lamentem que no pocs d'aquests companys es quedin ara al marge de les reivindicacions generals, malgrat que també són les seves. La CGT no renuncia a la reivindicació de la plena equiparació als temps que recorda que els acords sectorials s'han de tancar després, i no abans, dels acords generals que afecten a la totalitat de la plantilla, els acords sectorials tenen sentit en la mesura que adapten, desenvolupen o (perquè no) milloren per a un sector determinat els acords generals. Aquí s'ha acceptat que actuïn com a sostre i condicionament definitiu d'un acord general que ens temem que no només ignorarà totes les reivindicacions bàsiques, sinó que representarà una rendició sense condicions als plantejaments tecnòcrates i paternalistes de la Barcelona 2.0 (per als tecnòcrates el 2, per a la resta el 0).

Què hem de fer ara ?Amb signatura de conveni o sense, nosaltres no tirarem la tovallola, i estem disposats a plantar cara en tot moment per tot allò que val la pena defensar:

Perquè no som les despulles de la “modennitás”, no a l'externalització, no a l'alienació ni a la precarització del treball dels funcionaris municipals.

Perquè treballar més hores no és treballar millor i perquè l'autèntica conciliació de la vida laboral i familiar no és una llista de permisos i excepcions per a treballadors i treballadores exposats a quedar amb la carrera professional congelada, jornada de 35 hores amb més flexibilitat.

Perquè conservar el poder adquisitiu davant de la inflació no ha de semblar un somni inabastable, clàusula de revisió salarial lligada a la mitjana de l'IPC a la província de Barcelona.

Perquè ja n'hi ha prou d'arbitrarietat en la definició dels llocs de treball, en la seva valoració, en els requeriments, sistemes i criteris de selecció, en la seva avaluació i definició d'objectius: Relació de Llocs de Treball justa i negociada, i cap concurs desert i prou d'abús del sistema de lliure designació (els llocs 26 també a concurs).

.

Presumptes delinqüents i probables assetjadors.

Noticia sobre un cas recent a l'Ajuntament de Calafell recollit pel diari El Punt.


Un alt càrrec denuncia que a Calafell es desvien fons públics i es fan factures falses.

La treballadora del consistori de Calafell Maria Àngels Andreu, que ocupa el càrrec de
tècnica de Joventut des del 2006, va presentar l'octubre passat a la fiscalia de
Tarragona una denúncia per «persecució laboral, desqualificació professional, amenaces
i coaccions». Segons la presumpta víctima, l'assetjament va començar fa dos anys,
després que es negués a fer «informes tècnics falsos de derivació de fons públics a
empreses externes a l'administració», i que comuniqués als seus superiors «altres
irregularitats com ara factures pel doble del seu valor, d'altres per serveis
inexistents o de compres de regidors pel seu ús privat». A banda, Andreu ha fet arribar
la seva situació al Síndic de Greuges, que ja ha sol•licitat informació al consistori
sobre l'assumpte.
El recorregut professional de Maria Àngels Andreu Bueren a l'Ajuntament de Calafell es
va iniciar l'any 2003 com a directora de l'escola taller, si bé assegura que és víctima
d'«assetjament laboral» des de poc després que li encarreguessin per primera vegada
l'organització del Parc de Nadal, l'any 2006, ja com a tècnica municipal de Joventut.
En assumir aquest nou càrrec, Andreu afirma que va començar a notar «certes
irregularitats en les factures» del projecte, que va anar comunicant als seus
superiors. En aquesta mateixa època –en què estaven al capdavant del govern local CiU i
ADMC– també diu que es va negar a fer «informes falsos de derivació de diners» i que, a
partir d'aquí, se la va anar excloent de la feina i va començar a rebre «amenaces i
coaccions».


Aquesta suposada situació d'assetjament laboral va fer que Maria Àngels agafés la baixa
per depressió l'abril del 2007. Es va incorporar de nou a la feina després de les
últimes eleccions municipals, en què el PSC i ADMC van agafar el relleu del govern. Amb
aquest canvi, Andreu va pensar que potser el presumpte assetjament que havia sofert
anteriorment acabaria, però insisteix que no va ser així. «Com que la truita no es va
girar, vaig demanar fins i tot ajuda als Mossos d'Esquadra per continuar la
investigació per destapar les contínues anomalies que havia anat observant des del 2004
en el desenvolupament de les meves funcions habituals».


D'altra banda, durant l'any 2007, li van tornar a encarregar l'organització del Parc de
Nadal, durant el qual es va adonar que havia contractat les mateixes empreses que
durant l'any anterior, algunes de les quals declara que eren «fictícies».
Paral•lelament, en no cessar l'assetjament, argumenta que va tornar a agafar la baixa
el mes de maig del 2008. Amb tot, està segura que aquest assetjament era per les
activitats irregulars que ella coneixia: «La persecució laboral inicial del meu lloc de
treball es va anar convertint en amenaces directes i vigilància per part d'alguns
agents de la policia local de Calafell, que m'han seguit fins i tot dalt d'un turisme i
han fet vigilància a les portes de casa meva.»


Finalment, el mes d'octubre passat, va ser quan es va decidir a presentar una denúncia
a la fiscalia de Tarragona. En ella, a part de l'assetjament laboral, també fa constar
que «la multitud de fets fora del normal» que va detectar són presumptes «derivacions
de fons públics a empreses externes a l'administració, factures falses d'empreses
inexistents, dades d'empreses reals però que en els comptes d'ingrés hi figuraven
persones totalment diferents, factures per serveis de companyies que es pagaven sense
que s'haguessin realitzat aquests serveis, factures pagades per compres de regidors en
botigues que no tenien res a veure amb l'exercici del seu càrrec o fins i tot factures
pel doble del seu valor». A part d'aquesta denúncia, el març del 2008 Andreu també va
presentar un contenciós en què reclamava que encara no li havien pagat 1.200 hores
extres. La fiscalia de Tarragona ja ha derivat el cas a la del Vendrell i, ara, Andreu
diu que espera que des de fiscalia li demanin la documentació pertinent en cas que es
consideri oportú iniciar la investigació.

FINS AL SÍNDIC DE GREUGES
A part de les denúncies, Maria Àngels Andreu va demanar ajuda al Síndic de Greuges el
desembre passat, del qual n'ha obtingut una carta de resposta aquest mes. El síndic,
Rafael Ribó, exposa que ja ha demanat a l'Ajuntament de Calafell informació sobre
aquest assumpte i que, tan bon punt la rebi, continuarà amb l'estudi d'aquest cas.

.

Empleats de la grua vigilats i amenaçats.

Recollim la noticia segons la redacció del diari Metro.
També la podeu veure entre altres mitjans a al Periòdic, l'Avui i Europa Press

El comitè d’empresa de B:SM en ple va irrompre ahir a la comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per denunciar que l’empresa municipal pressiona i amenaça d’acomiadar els treballadors de la Grua Municipal perquè retirin més vehicles. “Ens fan seguir per detectius privats sense formació, que diuen en els seus informes que els vehicles cometen una infracció sense ser agents de la Guàrdia Urbana, i ja hi ha treballadors sancionats i amenaçats”, va explicar un dels membres del comitè. També van assenyalar que “els criden al despatx” si no retiren “mitja dotzena” de ve­hicles al dia, i que dels 380 treballadors de la grua “ja n’hi ha alguns de baixa psicològica per la pressió”.

quotes de cotxes. Des de B:SM han reconegut que s’han contractat detectius per seguir treballadors concrets, que “històricament no compleixen amb les ràtios de productivitat”, però han rebutjat totalment que s’imposi “una quota” de retirades a ningú, sinó “l’obligació d’agafar el primer vehicle que trobin cometent una infracció”. La polèmica ha arribat a l’ajuntament. Des de l’oposició, CiU va reclamar la compareixença dels regidors Carnes i Escarp per a que expliquin les irregularitats denunciades pels treballadors.
.

Beneficis d'un bon cap.

Segons el següent article de Raquel Gómez publicat per la revista "Tribuna" de la FSAP de CCOO d'aquest mes, els mals caps no sols influeixen en la salut dels seus treballadors sinó també en la productivitat de l’empresa i a la inversa, amb bons caps millora la salut dels empleats i la productivitat.

Beneficios de un buen jefe.
Los superiores que promueven un buen ambiente laboral reducen los problemas de salud del personal

Jaana Kuoppala, del Instituto Finlandés de Salud Laboral, y su equipo han revisado 27 de los 109 estudios seleccionados, publicados entre 1970 y 2005, en los que se analiza cómo influyen los jefes en la salud de los trabajadores.
Según Anne Lamminpää, una de las autoras del estudio, “En la literatura científica encontramos tres definiciones distintas de lo que es ser un jefe benévolo”: “El jefe compasivo, que proporciona apoyo social cuando es necesario; el considerado, que trata con respeto a los empleados, y el transformador, que inspira, motivay estimula a nivel intelectual”,añade.
La investigación, publicada en “Journal of Occupational and Environmental Medicine”, constata que los trabajadores a las órdenes de un buen jefe están menos días enfermos, un 27 por ciento menos, y requieren de menos bajas laborales, un 46 por ciento menos de posibilidades de solicitarla.
“Estos datos confirman la teoría de que los superiores bien preparados, que promueven un buen ambiente laboral, así como unas óptimas condiciones de trabajo, reducen los problemas de salud” del personal bajo su dirección,señala Lamminpää.
El psicólogo Kenneth Nowack, experto en inteligencia emocional, se muestra de acuerdo con los datos del nuevo estudio.“Este meta análisis proporciona la confirmación de que los líderes intervienen en los niveles de estrés, en el síndrome de “burn out” (profesional quemado), la ansiedad, la salud psicológica y el bienestar físico que padecen sus trabajadores”. Recuerda que sus estudios han constatado que “los trabajadores a las órdenes de los líderes más inteligentes emocionalmente son más productivos, efectivos y gozan de mejor salud”.
Un estudio de Gallup, organización con más de 70 años de investigación del comportamiento humano, determina que los grupos de trabajo mal dirigidos son un 50 por ciento menos productivos y un 44 por ciento menos rentables para sus empresas, subrayando que los “malos” jefes hacen perder talentos para las compañías.
.

Tinc un somni.

TINC UN SOMNI


La nostra vida encara està tristament impedida per les cadenes de la discriminació.
Avui hem vingut a cobrar un xec. Un pagaré que era garantia dels drets inalienables de la vida, llibertat i recerca de la felicitat però malauradament ens han donat un xec fals retornat amb la inscripció "sense fons". Però nosaltres ens neguem a creure que el banc de la justícia hagi fet fallida. Ens neguem a creure que no hi hagi fons en les grans caixes fortes de les oportunitats d'aquesta nació.
Ara és l'hora d'obrir les portes de les oportunitats a tots. Hem de conduir sempre més la nostra lluita pel nivell elevat de la dignitat i la disciplina.
I mentre caminem hem de prendre el compromís d'anar al capdavant. No podem retrocedir. N'hi ha que pregunten als defensors dels drets civils "Quan estareu satisfets?". No podrem estar mai satisfets fins que la justícia no baixi rodant com les aigües i l'equanimitat com un corrent poderós.
A vosaltres us dic, amics meus, que malgrat les dificultats i frustracions d'aquest moment, jo encara tinc un somni.
Tinc el somni que un dia, fins i tot l'estat de Mississipí, un estat desert, recremat per l'escalfor de la injustícia i l'opressió, es transformarà en un oasi de llibertat i justícia.
Tinc el somni que els meus fills un dia viuran en una nació en que no seran jutjats pel color sinó per la naturalesa del seu caràcter.
Tinc un somni avui. Tinc el somni que un dia cada vall serà enlairada, cada turó i cada muntanya seran aplanats, els llocs escarpats seran allisats i els llocs tortuosos seran adreçats.
Amb aquesta fe serem capaços de treballar junts, de defensar junts la llibertat, sabent que un dia serem lliures.

Recull d'una sèrie de fragments del discurs "I have a dream" de Martin
Luther King pronunciat a les escales del Memorial a Lincoln a Washington
D.C. el 28 d'agost del 1963.

Els mestres de l’Ajuntament de Barcelona es mobilitzen

Tot seguit podeu veure el comunicat que ha fet arribar la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa sobre el col•lectiu de mestres municipals.


Els mestres de l’Ajuntament de Barcelona es mobilitzen


Un centenar de professionals de l’educació que treballen als centres de
l’ Institut d’Educació de Barcelona es van concentrar ahir al vespre
davant la seu de l’IMEB. Els representants sindicals (CCOO i UGT)
pretenien entregar a la Regidora d’Educació Montserrat Ballarín les més
de 1.000 signatures que han recollit als seus centres demanant la
jubilació als 60 anys de la mateixa manera que tots els docents de
Catalunya i l’aplicació als funcionaris de la jubilació parcial amb
contracte de relleu. La Regidora ni cap representant de l’IMEB era
present en el moment de l’entrega de signatures, amb la qual cosa va
decebre les expectatives del miler de persones signants del manifest dels
que els representaven en aquells moments.
Aquesta demanda s’emmarca en el procés de negociació del conveni
col•lectiu dels treballadors/es de l’Ajuntament de Barcelona i de l’IMEB.

Barcelona 14 gener 2009
.

Maleït treball. De Jordi Garrido.

Adjuntem la ressenya del llibre "Maldito trabajo" de Jordi Garrido i Pavia, entre altres coses profesor d'estratègia comercial i maketing i ex-directiu, extreta del seu bloc.

Es un libro cuyo contenido está hecho, a partes iguales, de anécdotas reales, humor y management.

Esta original obra recoge la autobiografía de Shahzad, un directivo triunfador hecho a si mismo, que ha llegado a lo más alto con una visión muy particular del Management, el cual hemos denominado Power’s Management:

“La mejor forma de llegar a la cumbre empresarial es estudiando a otras personas que han triunfado profesionalmente y seguir sus métodos. Pero por profesionales no me refiero a todo ese atajo de mariquitas yanquis que escriben libros y que no hacen más que meneársela en sus lujosos despachos. Me refiero a directivos de verdad como yo, que hemos ido ascendiendo desde lo más bajo hasta llegar a la cumbre, a base de esfuerzo, ingenio y una gran capacidad para motivar y dirigir a nuestros subordinados.”

El protagonista de este libro, Shahzad, es homófobo, misógino, xenófobo, machista, facha, racista, déspota, egocéntrico y un montón de cosas más. En definitiva se trata de un auténtico directivo Torrente o, lo que es lo mismo, un directivo Power’s Management.

El Power’s Management es el anti-management (acoso psicológico + dirección por amenazas) a que Directivos y Gerentes someten a sus subordinados y que, en la actualidad, representa uno de los grandes retos laborales a los que se enfrenta la sociedad.

Este es un libro que refleja situaciones reales y, si usted se escandaliza por lo que va a leer en él, consuélese pensando que en este mismo momento, muchos trabajadores sufren acoso psicológico al estar sometidos al yugo de este tipo de directivos y gerentes.

En pocas palabras: Este es un gran libro sobre management, pero explicado de una manera muy original, transgresora y con un gran, gran sentido del humor.

A l'enllaç també podeu veure un llarg pròleg del llibre, de lectura aconsellable, del qual us adjuntem alguns extractes:

Creo que, viendo el perfil de las personas que me han sometido a mobbing, podría asegurar que el acoso forma parte de su personalidad. Son personas mediocres, pobres de espíritu y en muchos casos envidiosas. Muchas veces han evolucionado dentro de la empresa y han conseguido su status a partir de una relación personal con el gerente o propietario. Son personas poco populares y poco queridas en su entorno social laboral y, por ello, acostumbran a crear un pequeño y muy definido grupo de acólitos y sicarios que muchas veces se convierten en colaboradores de sus agresiones.

Definitivamente he llegado a la conclusión de que el agresor nace con unas determinadas características en su personalidad que, independientemente de su entorno social y familiar (no pretendamos echarle las culpas a la sociedad), va desarrollando hasta que en una situación de preponderancia o de cierta preeminencia sociolaboral, termina por eclosionar.

No creo que tengamos que imaginarnos al agresor como una buena persona que de repente, y ante una situación de mucha tensión psicológica, se convierte en agresor. Más bien se trata de una persona que poco a poco va desarrollando su personalidad agresora a través de pequeños actos de mobbing hasta que, al alcanzar una situación en la empresa que le otorga un cierto poder, ya sea jerárquico, personal o funcional, se destapa.

(...)
Existen muchas similitudes entre las víctimas de la violencia doméstica o de género y las víctimas laborales del Power’s Management:

-Ambas niegan en un principio la intencionalidad de las agresiones, ya que lo achacan a un momento de crispación del agresor y quieren entenderlo como un hecho aislado que no se va a volver a repetir.

-Ambas empiezan a padecer una disminución de su autoestima y empiezan a sopesar la posibilidad de que todo lo que esté pasando sea realmente por culpa suya, ya sea por su ineptitud o por su incapacidad para contentar al agresor.

-Como consecuencia de la fase anterior, su capacidad de decisión y de iniciativa va quedando anulada, todo lo cual no hace más que reforzar el poder del agresor.

(...)

Debe usted saber que el acoso psicológico en el trabajo por parte de mandos intermedios, directivos y gerentes hacia sus subordinados, lo que he denominado Power’s Management, es uno de los grandes retos laborales a los que se enfrenta la sociedad actual.

Cada vez con mayor frecuencia el Power’s Management es el causante de un elevado número de bajas por trastornos psicológicos derivados del trabajo pero, también es cierto que, como elemento intangible es difícil de demostrar.

Pero además dicho estilo directivo provoca, en la mayoría de los casos, que las empresas cuyo rumbo está marcado por el Power’s Management acaben en quiebra o entren en un bucle en el que les sea imposible crecer y consolidarse.

(...)

No obstante, tanto si se trata de un anti-management desarrollado consciente o inconscientemente, debemos tener en cuenta que siempre representa un sufrimiento moral y físico para el trabajador y una de las causas más frecuentes de fracaso empresarial a largo plazo.

El Power’s Management se basa a partes iguales en la dirección por amenazas (DPA), la gestión del miedo y la presión psicológica, como formas perversas y éticamente reprobables de Management.

(...)

-Según un estudio de la Universidad de Alcalá, uno de cada tres trabajadores sufrirá acoso psicológico en su empleo en algún momento de su vida.

-Más del 16 % de la población activa (2,38 Millones de trabajadores) manifiesta ser objeto de violencia psicológica o Mobbing en su trabajo durante los últimos 6 meses y con una frecuencia semanal

-El Mobbing afecta tanto a hombres como a mujeres, pero existe mayor riesgo en el colectivo femenino.

.