La baixa moral dels empleats.

Article del diari el Pais

La moral (baixa) de l’empleat.

El treballador espanyol mitjà és ara mateix un empleat desmotivat i fins a cert punt dòcil, tan preocupat per la seguretat en el seu lloc de treball que compleix més hores de les necessàries a la seva empresa i s'absté de queixes. Així ho representen les estadístiques i les enquestes realitzades per firmes de consultoria. No és una bona notícia per als sindicats, però tampoc per als empresaris: el treballador dòcil no és precisament el més compromès ni el més productiu.
Aquest retrat robot pot entendre’s com un efecte secundari d'una crisi econòmica que ha destruït gairebé dos milions de llocs de treball en una mica més de dos anys i ha sembrat el pànic entre els treballadors supervivents. En el seu entorn, algunes coses estan canviant: quan fa no gaire temps es citava l'absentisme com una de les grans xacres del mercat laboral espanyol, ara els experts fixen l'atenció en el presentisme, un fenomen contradictori i indesitjable.

A primers d'enguany, Octavio Granado, secretari d'Estat de la Seguretat Social, va anunciar que l'absentisme a Espanya es situava per primera vegada per sota de la mitjana europea. Era una de les escasses bones notícies que podien difondre en temps revolts en matèria laboral. Efectivament, Espanya s'havia unit al grup de 12 països europeus que participaven en un estudi d'incapacitat laboral temporal, i com a resultat d'aquesta estadística, l'índex espanyol se situava en el 2,1%, quan la mitjana europea marcava un 2,2 %. 2009 havia estat un bon any en aquesta matèria, millora que ja apuntaven altres estudis realitzats per consultores privades, algunes de les quals assenyalaven dràstiques caigudes en les xifres d'absentisme. En un informe de la consultora Randstad, de desembre de 2009, es concloïa que el "absentisme no justificat" s'havia reduït fins a un 90% en un any. Portaveus dels sindicats CCOO i UGT confirmen aquesta tendència a la baixa encara que amb altres xifres i altres indicadors. En la majoria dels estudis s'atribueix a "causes motivacionals" l'explicació d'aquest descens, un eufemisme que amaga la veritable raó del canvi: la por a perdre la feina.

Així que la bona estadística té efectes perversos: l'empleat espanyol treballa més, però no necessàriament treballa millor. I aquí entra en acció, entre d'altres factors, el presentisme, un terme que comença a cobrar força, "una amenaça encara més perillosa per la seva difícil detecció i per la minva de la productivitat", adverteix Alicia Jiménez, directora de la consultora Evolució 21 , que defineix aquest fenomen com el moment a partir del qual "l'empleat és present en el seu lloc de treball, però absent en les seves funcions". Jiménez descriu tres diferents comportaments del "presentista": "Un és allargar la jornada laboral innecessàriament pel sol fet d'aparentar, un altre és el que practica aquell treballador que per exalçar les seves funcions triga més temps a resoldre els problemes, afegeix un component de dificultat i esforç que en realitat no existeix i, un tercer, és el de l'empleat que es queixa constantment del volum de treball que té quan, en realitat, la seva productivitat és molt baixa ". Jiménez apunta com antídots per detectar el problema, "gestionar la motivació dels empleats".

No obstant això, la motivació del treballador espanyol no és precisament bona. Carlos Carpiso, expert de l'empresa Randstad, especialitzada en recursos humans, assenyala com les enquestes de caràcter internacional (el Randstad Work Monitor realitzat en 24 països europeus) confirmen que l'empleat espanyol no està precisament amb la moral alta: "Un 38% els espanyols creuen que podrien perdre la feina en els propers sis mesos, quan la mitjana europea està en el 29%, xifra que augmenta fins el 45,8% en el cas dels menors de 25 anys ". Per rematar el perfil, Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, tampoc ha el compromís del treball espanyol en un lloc molt destacat: "El 80% no està compromès amb la seva empresa".

Mesonero al•ludeix a un estudi realitzat per la consultora Towers Perrin, enquesta que, efectivament, conclou que "només un 19% dels empleats a Espanya diu que està realment compromès amb la seva empresa" i "només un 28% dels enquestats tenen una opinió favorable de la direcció ". En una part de l'informe s'assoleixen conclusions dramàtiques: "Hi ha un gran risc que el 31% dels empleats que es declaren desmotivats passi a integrar la categoria de desconnectats (15%)". La consultora conclou que una companyia amb un alt percentatge d'empleats motivats augmenta un 19% els ingressos operatius, mentre aquest paràmetre baixa un 33% en el cas d'empreses amb baix percentatge.

No acaben en aquest punt els canvis del treballador espanyol: un empleat poc motivat i amb por de perdre la feina s'està convertint també en una persona poc conflictiva. Experts de les centrals sindicals reconeixen que els índexs de conflictivitat estan baixant aclaparadorament. "Les queixes que arriben a la nostra assessoria jurídica han caigut en picat", assenyala Luis Tejedor, de la UGT a Aragó, una regió que ha patit en les seves carns la crisi del sector de l'automòbil. "Jo no diria que el treballador espanyol s'hagi tornat dòcil", explica "però sí que està en una situació de debilitat i que la seva única preocupació actual és mantenir a tota costa el lloc de treball". Les queixes per reconeixement de categoria, per faltes i sancions, per canvis d'horaris "han disminuït enormement". Pedro Linares, de CC OO, assenyala com les negociacions col•lectives estan encallades en molts sectors i s'han paralitzat els convenis: "Molts estan sense vigència", apunta. És evident, també, que, malgrat l'atur i les reestructuracions, a penes es registren vagues.

Els sindicats parlen d'un fenomen temporal, que pot conduir a un esclat social quan el treballador ara desmotivat i dòcil decideixi un dia passar a l'acció i transformi la por a desesperació. Les consultores no arriben a aquesta conclusió ("no parlaria d'un treballador dòcil però sí prudent", assenyala Alicia Jiménez), però recomanen que les empreses treballin la motivació de l'empleat i prometin estímuls a la sortida de la crisi.

I aquesta teràpia no sembla estar en l'horitzó de les empreses. Així que, de moment, no s'aprecia la llum que anuncia el final del túnel: al voltant del treballador espanyol només hi ha por.
.