Els efectes de la reforma laboral.

Imatge i artícle d'opinió de l'advocat Vidal Aragonés al Periòdic d'ahir.

El Congrés ha aprovat amb urgència la reforma laboral proposada per l'Executiu. Aquest justifica el seu contingut amb dos arguments: per una banda, insisteix en el fet que els treballadors i les treballadores no perden drets. Per l'altra, es fixen com a objectius essencials la reducció de la desocupació i la temporalitat així com l'increment de la productivitat de l'economia espanyola. Però és examinant a fons els canvis normatius que suposa el reial decret-llei 10/2010 quan podem saber realment els efectes que tindrà.

Respecte de les condicions establertes en conveni col·lectiu referents a horari, règim de treball, torns, sistemes de remuneració, treball i rendiment, després de la reforma laboral no només poden ser modificades amb un simple acord amb la representació dels treballadors en la pròpia empresa, sinó que es constitueix com a causa legal que impedirà que es pugui revocar la decisió judicialment. En un sentit similar, es dóna peu perquè els salaris fixats en els convenis col·lectius sectorials no s'apliquin a les empreses i es retribueixin en quantitats inferiors. Ens trobem amb una possibilitat real de deixar sense efecte la negociació col·lectiva sectorial.

Pel que fa a l'acomiadament objectiu, més enllà de la reducció del preavís de 30 a 15 dies, l'incompliment de requisits del procediment no suposarà la declaració de nul·litat, com fins ara, sinó la improcedència. Però, sens dubte, la gran pèrdua pel que fa a drets la trobem en la salvatge disminució de la indemnització per improcedència dels nous contractes de foment de l'ocupació de 45 a 33 dies per any treballat i de màxim de 42 a 24 mensualitats. Cosa que suposa una reducció de la indemnització d'entre el 26,66% i el 42,86% en els acomiadaments formalitzats com a objectius.

El Govern afirma que la implantació generalitzada del contracte indefinit amb una indemnització de 33 dies per any afavorirà la reducció de la temporalitat, cosa que es contradiu amb l'evolució que ha tingut aquesta modalitat contractual amb indemnització més reduïda després del seu progressiu desenvolupament en les reformes laborals dels anys 1997, 2001 i 2006, i que, lluny d'eliminar contractació temporal, l'han mantingut inalterable en el 33,51%, 32% i 33%, respectivament.

Al seu torn, el projecte de llei 10/2010 amplia la temporalitat a través del desenvolupament dels contractes de formació i pràctiques, que són els que compten amb més males condicions. La mesura es justifica amb una pretesa actuació contra la desocupació juvenil, però algú hauria de comunicar a l'Executiu les dades del Ministeri de Treball mateix (MLR 21) de les quals s'extreu que aquestes dues modalitats únicament van suposar el 3,83% de la contractació temporal i el 0,824% de la total corresponent al 2009, i amb això, doncs, difícilment es complirà la pretesa finalitat.

Se'ns argumenta que amb l'augment de la indemnització per finalització de contracte a 12 dies per any a partir del 2015 es reduirà la temporalitat. Per analitzar les seves conseqüències, només cal observar el permanent creixement d'ETT (que ja compten amb indemnització de 12 dies per any) durant els últims anys, i que, tot sigui dit de passada, amb la reforma laboral podran actuar en pràcticament tots els sectors i ocupacions.

Però s'ha de tenir molt present que l'essencial en la temporalitat no és tant la modalitat de contracte (temporal o indefinit), sinó les garanties davant de l'extinció. Amb contractes indefinits on l'acomiadament suposa menys costos per als empresaris i menys garanties per als treballadors, aquests últims es troben permanentment davant l'extinció del seu contracte. Per contra, si realment es requerís el compliment de la legalitat per als contractes temporals (només quan n'existeix una causa), es limitaria la temporalitat en un 75%, cosa que ens situaria en nivells del 10%. L'expressió més extremista de tot plegat seria el model de capitalització que es proposa per al futur, que convertirà les extincions contractuals per als empresaris en un cost fix, que a la pràctica suposarà una disminució de la massa salarial. S'ha de tenir en compte que les patronals, al negociar retribucions, tindran present la quantitat fixa amb la qual s'hauria de dotar cada treballador per al seu potencial acomiadament.

Les mesures adoptades per l'Executiu no reduiran la desocupació, més aviat l'augmentaran, principalment perquè la contractació no té el seu origen en la facilitat que tingui l'empresari per acomiadar el treballador, sinó en la demanda. A més, reduir el cost de l'acomiadament sí que té una afectació sobre la creació d'ocupació, ja que les empreses optaran prioritàriament per aquest recurs quan tinguin descensos en la demanda en lloc de fomentar el desenvolupament tècnic com a fórmula per incrementar la productivitat.

Per tot això, hem de concloure que la reforma laboral suposa, a part d'una greu pèrdua de drets, uns importants efectes negatius en l'ocupació i la productivitat.

Advocat del Col·lectiu Ronda.
.