Carrera horitzontal i precaritzacions.

Extractes de manifestos de CCOO sobre la carrera horitzontal i de CGT sobre destrucció de serveis i precarització.

CCOO:

ENDARRERIMENTS DE CONVENI.
Sobre la implantació de la carrera horitzontal

En relació al full informatiu que vàrem distribuir la setmana passada on CCOO expressava la seva disconformitat per l’aplicació unilateral de l’Ajuntament de criteris restrictius sobre el pagament del primer tram de la Carrera Professional (només a qui tenia els últims cinc anys de servei, prestats de manera ininterrompuda), informen, després d’una reunió dels sindicats amb capacitat negociadora amb l’Administració que:

SERÀ D’APLICACIÓ L’ARTICLE 21.4 DEL CONVENI, QUE DIU QUE L’ASSIGNACIÓ DEL PRIMER TRAM CORRESPON AL PERSONAL AMB MÉS DE CINC (5) ANYS D’ANTIGUITAT.

La interpretació directe d’aquest punt inclou a tots els treballadors/es que hagin prestat cinc anys de servei, sense cap mena de restricció, ni interpretació sobrevinguda.

(...) Cal aclarir que, al personal uniformat dels col•lectius de GUB i SPEIS, no els és d’aplicació la informació d’aquest full, per causes inherents al globalitat de l’ACLPF, sense que això signifiqui cap tipus de discriminació envers els dits col•lectius, que han estat degudament considerats.

CGT:

DESTRUCCIÓ DE SERVEIS I PRECARITZACIÓ: LA DESMOTIVACIÓ EN LA FUNCIÓ PÚBLICA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

El procés de degradació dels serveis públics ha estat una constant en l’Ajuntament de Barcelona, sobretot des de la dècada dels noranta. Però mai com ara s’havia evidenciat de forma tan clara el menyspreu per la tasca profesional dels empleats públics. En el cas de l’Institut de Cultura, en els últims anys del 2007 al 2010, la destrucció de serveis ha estat nefasta, ja que ha comportat també la destrucció d’equips de professionals experimentats en una gestió altament especialitzada. Això ha provocant una diàspora d’experts que han anat a parar a districtes i altres àmbits on han hagut de tornar a començar una nova etapa de la seva carrera professional amb una evident sensació d’haver hagut de deixar enrere moments d’intensa implicació en el treball d’equip.

Malbaratar els esforços dels treballadors i les treballadores públics és un malbaratament dels recursos públics, i això en temps de crisi és una greu negligència tècnica i política.
Els esforços del primer Ajuntament democràtic per enaltir la funció pública i netejar la imatge del “típic funcionari” corren un risc seriós de caure en l’oblit. La desmotivació que provoca la precarització dels serveis públics, amb les freqüents “externalitzacions” no porten a res més que a la desafecció o al desànim. Sembla com si des de les direccions i gerències es fomentés l’aparició d’un neofuncionariat passiu i negat de criteri ni deontològic ni ideològic, com en els temps de l’ajuntament predemocràtic. És potser que el neoliberalisme dominant en les direccions tècnico-polítiques de l’Ajuntament de Barcelona està mancat d’interès pe ls serveis públics? Per què importa tan poc el manteniment de l’experiència professional? Per què es vol fer tàbula rasa del criteri expert dels funcionaris municipals?

En temps de crisi: manteniment i dignificació dels equips professionals i dels serveis públics. No a les externalitzacions mileuristes. No a la precarització dels serveis públics a l’Ajuntament de Barcelona
.