Adjuntem part d'un manifest de la CGT.
Des d'aquí volem defensar la unitat de tots els treballadors i fer difusió de totes les idees diferents sense ressaltar-ne en excés cap en especial, ni criticar les altres opcions, això pot fer que alguna vegada obviem algun contingut.
La darrera reunió de la Mesa General de negociació del conveni es va reunir el divendres 5 de desembre, amb l'anunci final de fer una nova reunió abans no acabés el mes de desembre, reunió en la qual l'Ajuntament havia de portar un primer document de treball sobre criteris d'elaboració de la Relació de Llocs de Treball i on es continuaria parlant de mecanismes de promoció econòmica sense canviar de lloc de treball... temes interessants per molt que sigui clarament insatisfactori que un any després de la denúncia de l'anterior conveni estiguem encara en aquest punt d'indefinició en qüestions bàsiques.
No es va fer cap reunió més al desembre i encara ara no hi ha data per a la convocatòria de cap altra reunió de la Mesa General.
Pel que fa al sector bombers,considerem que l'acord imposat es queda lluny de la simple equiparació amb els bombers de la Generalitat i lamentem que no pocs d'aquests companys es quedin ara al marge de les reivindicacions generals, malgrat que també són les seves. La CGT no renuncia a la reivindicació de la plena equiparació als temps que recorda que els acords sectorials s'han de tancar després, i no abans, dels acords generals que afecten a la totalitat de la plantilla, els acords sectorials tenen sentit en la mesura que adapten, desenvolupen o (perquè no) milloren per a un sector determinat els acords generals. Aquí s'ha acceptat que actuïn com a sostre i condicionament definitiu d'un acord general que ens temem que no només ignorarà totes les reivindicacions bàsiques, sinó que representarà una rendició sense condicions als plantejaments tecnòcrates i paternalistes de la Barcelona 2.0 (per als tecnòcrates el 2, per a la resta el 0).
Què hem de fer ara ?Amb signatura de conveni o sense, nosaltres no tirarem la tovallola, i estem disposats a plantar cara en tot moment per tot allò que val la pena defensar:
Perquè no som les despulles de la “modennitás”, no a l'externalització, no a l'alienació ni a la precarització del treball dels funcionaris municipals.
Perquè treballar més hores no és treballar millor i perquè l'autèntica conciliació de la vida laboral i familiar no és una llista de permisos i excepcions per a treballadors i treballadores exposats a quedar amb la carrera professional congelada, jornada de 35 hores amb més flexibilitat.
Perquè conservar el poder adquisitiu davant de la inflació no ha de semblar un somni inabastable, clàusula de revisió salarial lligada a la mitjana de l'IPC a la província de Barcelona.
Perquè ja n'hi ha prou d'arbitrarietat en la definició dels llocs de treball, en la seva valoració, en els requeriments, sistemes i criteris de selecció, en la seva avaluació i definició d'objectius: Relació de Llocs de Treball justa i negociada, i cap concurs desert i prou d'abús del sistema de lliure designació (els llocs 26 també a concurs).
.
dissabte, 31 de gener del 2009
Sense novetats del conveni.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
sou uns inconcients, irresponsables, insolidaris,sectaris .....ens sortiu caríssims.
un ciutadà autònom fart de pagar impostos per alimentar funcionaris queixosos.
No crec que la manera de defensar els drets de tots els treballadors siguin assalariats o autònoms, treballin per a l'empresa pública o la privada sigui l'insult i la divisió. Totes les feines tenen la seva funció i els treballadors de la funció pública també realitzen feines encomiables.
Publica un comentari a l'entrada