Incidents en les reivindicacions davant de l'Ajuntament.

Informació facilitada pel sindicat CCOO:

Una responsable municipal, després de requerir PRESÈNCIA POLICÍACA, obre al públic una dependència en VAGA POLI BUENO, POLI MALO... PERO EL MALO NO ERA POLI

La jornada reivindicativa dels treballadors/res municipals a la plaça Sant Jaume de cada últim divendres de mes (Ple Municipal), demanant garanties de compliment de les clàusules de Conveni -motivades pel preanunci del seu incompliment- va tenir trets diferenciats d'altres dies.

La primera novetat va ser que no hi havia Ple, per haver estat ajornat per motiu de les Eleccions al Parlament. Potser per això, més que per casualitat, va ser que REGIDORS de CiU i ERC van baixar 'al ruedo' i se'ls va veure entrevistant-se amb responsables sindicals interessant-se per la problemàtica que motivava les concentracions.

Altra nota diferenciada va ser que a la concentració s'hi va afegir un nodrit grup de treballadors/es de Parcs i Jardins, també afectats en el conflicte. Tots plegats, amb cants nadalencs i megàfon en mà, advertien a l'Alcalde que mentir a la plantilla municipal no és un bon AVAL que faci que els ciutadans de Barcelona es creguin els compromisos electorals que, de aquí a no res, haurà de pronunciar, si es que es presenta a la reelecció com alcalde: SI TRAEIX ELS TREBALLADORS, PERQUÈ NO TRAIR ELS CIUTADANS.
Feia fred i la concentració va acabar una mica abans del previst, però els delegats i delegades de CCOO anaven 'a preu fet' i, després de la presència activa a la concentració de Sant Jaume, van acudir a la OAC de la plaça Sant Miquel a donar suport al Comitè de Vaga de l'empresa externa que la gestiona, (Qualytel Teleservices), on van fer seus els lemes, prou evidents, dels vaguistes, del qual es destaca: LA CARA DE L'AJUNTAMENT, NO COBRA NI VUIT-CENTS (Menys de 800 € nets al mes) o crits irònics de: VOLEM SER MIL-EURISTES.

Mentre una responsable de l'OAC s'extralimitava en les seves funcions i, emparada per la policia, arrancava l'anunci (de l'Ajuntament) que informava que l'horari d'atenció al públic era a partir de les 13 hores, obria les portes de la dependència de bat a bat i invitava els ciutadans a entrar, al mateix temps, un Comandament dels antidisturbis de la GUB (treballador, també, afectat per la política municipal) intentava, molt pacientment, però de manera ridícula, ensenyar al piquet informatiu, que es va muntar a la porta de la oficina, de quins eren els límits legals sota els que devien actuar: POLI BUENO, POLI MALO... però el 'malo, no era 'malo', era 'mala' i, contradictòriament, no era poli, però va assumir el paper perfectament.
.