Nova crònica sobre l'audiència pública dels pressupostos.

.
Adjuntem una crònica que ens han fet arribar de l’audiència pública de les ordenances fiscals i pressupostos pel 2009. En aquest cas es tracta d'un text de la web del sindicat CGT. Si us assebenteu d'alguna altra ressenya us preguem ens la feu arribar.


Audiència pública pressupostos 2009: oïdes sordes a la participació.

L’Audiència pública celebrada el dimarts 25 de novembre ales 19:00 a la “Casa Gran” de l’Ajuntament, es va caracteritzar per la posada en escena a la que ja ens tenen acostumats les mesures de participació ciutadana i per la forta presència de personal municipal mobilitzat, fora i dins la sala.
Durant la sessió va ser ben palpable la presència de treballadores/ors municipals assistents a l’exterior de l’edifici reivindicant uns pressupostos que no hipotequin la responsabilitat social del govern municipal .
En l’interior del saló de l’acte , i després d’una llarga exposició dels representants del govern municipal i dels grups municipals el torn obert de paraules destinat a les entitats va recollir les intervencions del President de la Junta de personal de l’Ajuntament , d’un representant de la Secció sindical municipal de la CGT i d’un bomber municipal en lluita. També va intervenir un membre de l’associació d’afectats pel mobbing municipal.

Les diverses intervencions relacionades amb la mobilització per un conveni digne van posar de relleu les contradiccions dels pressupostos 2009 i del discurs i la identitat política que els acompanya per part del govern.

Aquestes contradiccions destacades per les intervencions es resumeixen en:

- Identitat / discurs polític “progressista” del govern municipal i increment de la privatització i de la precarització de la contractació del personal municipal (contenció del capítol de personal, disminuint laborals, però fort increment hores extres i capítol 2 per a contractar empreses enlloc de treballadors/es).

- Ostentació de la participació, transparència i bona “gestió” municipals però manca de l’existència d’una RLT , en definitiva d’una clara definició de funcions de cada treballador/a i dels organigrames i formes de provisió i promoció i reestructuracions de personal encobertes d’eslògans i retòriques “modernes” com Pla Primavera, Barcelona 2.0…

- Discurs orientat a aportar solucions a la crisi, creació de llocs de treball (via Barcelona activa, per tant iniciatives indirectes de foment empresarial i reciclatge ), i renúncia real a fer aquesta política directament des de l’Ajuntament amb increments de plantilla enlloc de subcontractar empreses (en ocasions, cadenes de subcontractació) i enlloc de fomentar el prestamisme laboral i el mileurisme (o pitjor).

En el torn de rèpliques el regidor Jordi W. Carnes Ayats, va fer cas omís dels plantejaments exposats pel personal municipal i enlloc de respondre es va dedicar a fer un discurs que no venia a to i ratllant la demagògia contra els serveis públics posant sobre la taula el qüestionament de la vàlua dels treballadors municipals (negant la seva connivència amb aquesta visió) . Tot seguit va donar una resposta centrada en els increments retributius conforme els PGE donaven un 2,2% d’increment salarial i que era la legalitat i no es podia fer res, que no responia al contingut de les intervencions sobre les conseqüències socials. Finalment va fer una crida a que els representants sindicals fossin responsables… acceptant l’oferta municipal.

La presentació dels pressupostos va haver de fer esment a l’increment de les transferències de les altres administracions a l’Ajuntament , finalment es va dir que no eren suficients, però va ignorar la obligació de respondre amb prestacions d’origen públic d’aquests ingressos enlloc d’usos pressupostaris en publicitat , o altres que no tenen res de servei públic.
Finalment es va obviar el debat de com aquests pressupostos perpetuen una forma privatitzada de proveir els serveis públics , en pitjors condicions pels treballadors/es “privatitzats” que acaben imposant , directament i indirecta, un model de precarietat a la ciutat de Barcelona agreujat per les conseqüències d’altres polítiques municipals com la de l’habitatge.
.