Reaccions sindicals a la nova precarització.

CCOO , amb enllaç a nota informativa:

El President es rendeix als dictats dels especuladors i fa recaure les mesures per sortir de la crisi als sectors més febles de la societat

CCOO denuncia que les mesures anunciades per Zapatero són injustes socialment, regressives laboralment i inútils per sortir de la crisi.
CCOO considera que les mesures presentades avui al Congrés dels Diputats pel President del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, són:

- Inútils per sortir de la crisi: Reduir la capacitat adquisitiva dels treballadors públics, els pensionistes i altres col•lectius restringeix la capacitat de consum i per tant debilita la demanda interna i l'activitat econòmica i allunya la recuperació.
- Injustes socialment: Les mesures carreguen els costos de la crisi sobre els sectors més febles de la societat. Congela les pensions quan actualment la pensió mitjana és de 776,44 euros. Retalla els salaris públics quan hi ha un nombre molt important de treballadors públics que amb prou feines són mileuristes. Retalla el xec nadó de manera indiscriminada castigant a les famílies amb recursos especialment les aturades. Elimina la jubilació parcial introduint més dificultats a la contractació de joves i al rejoveniment de les plantilles. Elimina la retroactivitat de la prestació de dependència discriminant l'accés a aquest dret quan hi ha endarreriments de més d'un any en els reconeixements.
- Regressives laboralment: Les mesures trenquen amb el dret a la negociació col•lectiva i als avenços legals quan l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) establia i reconeixia el dret a arribar a acords que s'han de complir.

El no compliment dels acords signats fa sis mesos amb els empleats públics i fa uns anys sobre les pensions posa en qüestió la credibilitat del Govern per assolir qualsevol acord en el marc del diàleg social.

CCOO de Catalunya considera que aquestes mesures no ajuden a sortir de la crisi i per tant reclama la revisió del Pla d'Ajust i de les retallades de la despesa social.

CCOO urgeix a la reforma dels sistema financer i del sistema fiscal per fer fluir el crèdit a les empreses i les famílies i per fer aflorar el diner negre que segons l'Associació d'Inspectors Gestha podria fer recaptar 38.500 milions d'euros addicionals a les arques públiques i recuperar l'impost de patrimoni, ja que la seva eliminació ha representat 1.800 milions d'euros l'any 2009 a Espanya.

Si en els propers dies les previsions del Govern confirmen l'anunciat avui al Parlament espanyol, CCOO augura un període de conflictivitat laboral i social i de més desafecció de la ciutadania en vers la classe política per cedir a la pressió dels mercats i del liberalisme econòmic.

Enllaç a la nota informativa de l'àrea pública de CCOO

CGT:
La alianza del poder económico y del político, ambos caminan de la mano, ha dictado sentencia y el fallo era el previsto: cargarse el estado del bienestar y condenar, sin paliativos, al empleado público.


La banca suspira aliviada, tampoco estaba muy nerviosa. Se cumplen sus designios y sus ingentes beneficios no se tocan. Las transacciones especulativas, la economía sumergida, los paraísos fiscales, el gasto para la guerra, la pléyade de asesores de ministerios, comunidades y ayuntamientos, las privadísimas pensiones de los banqueros, los planes de pensiones impuestos por estos y sus sindicatos afines, etc., siguen a flote, indemnes en una crisis que su codicia ha provocado.

El imperio de los ricos ha hablado por boca de Obama y Zapatero ha obedecido. El FMI aprueba el recorte, el banco mundial se regocija, los empresarios se frotan las manos y piden más, ahora a privatizar lo poco que va quedando del sector público, la orgía en la bolsa continua, y todo a costa de recortar gasto social y de agujerear los ya maltratados bolsillos de los empleados públicos, de nuevo víctimas propiciatorias de esta sin razón.

Un impuesto involucionario que se aplica al gasto social y a salarios que apenas llegan a los mil euros ya no enrojecen a Zapatero, ni al señor que se esconde detrás de una barba. Al margen de teatralizaciones mediáticas, su política es la misma: el mercado habla por boca de ambos y el mercado insiste en que la única economía viable, de cara a sus intereses, es la acumulativa; repartir, para ellos, es tirar el dinero; redistribuir la riqueza es de rojos trasnochados y lo moderno es volver a la esclavitud laboral y a la beneficencia, dentro de una suciedad donde los derechos sociales son un estorbo que hay que suprimir cuanto antes.

Ante esto, ahora, los sindicatos pactistas ponen el grito en el cielo y reciben una bofetada de realidad muy terrestre, y la ciudadanía, mientras tanto, se encuentra sorprendida, engañada y confrontada. Parados contra funcionarios, precarios contra estables y a sumar, a partir de este momento, a los pensionistas en este todos contra todos instigado, favorecido y aireado a los cuatro vientos por los sicarios del mercado que escondidos tras su maraña político-mediático-especulativa han impuesto su dictadura a la mayor parte de la ciudadanía, ahora que la democracia es solo una etiqueta, una marca blanca del capital sin ningún contenido de participación ciudadana.

No nos queda otra, o recuperamos el poder de lo social, el de clase, el valor y la ilusión por lo colectivo, la democracia real, o sucumbiremos ante la dictadura de la oligarquía económica, que no quiere otro sector público que el necesario para defender única y exclusivamente sus intereses.

Tenemos que movernos YA, y CGT da un primer paso. Sale a las calles de Madrid el próximo domingo 16 de mayo, A LAS 13 HORAS EN LA PLAZA DE CIBELES. A quienes sufren la precariedad, el paro, la reducción en el valor de sus pensiones, convenios a la baja, empleados públicos condenados a la miseria y ciudadanía en general afectada por estas injustas medidas, os convocamos a esta manifestación.

CON LA MOVILIZACIÓN SE PUEDE GANAR O PERDER, SIN ELLA SE PIERDE SIEMPRE