Com ens enganyen amb les pensions.

Entrevista a Miren Etxezarreta al diari Público publicada a la web www.altereconomia.org

No veig per enlloc la crisi de les pensions

Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i doctora per la London School of Economics, acaba de publicar “Que pensiones, que futuro” (Icaria), un implacable i documentat atac als plantejaments hegemònics sobre la "crisi del sistema públic de les pensions ", l'existència de la qual nega rotundament. Atén Públic en un recés de les jornades d'Economia crítica, clausurades ahir a Saragossa.

No creu que el sistema de pensions públic estigui en crisi?
No ho veig per cap banda. Ni ho està ni crec que ho hagi d'estar.

Però les projeccions hi són: cada vegada hi haurà més grans i menys joves.
Cal prendre's amb cautela les previsions a llarg termini perquè hi ha hagut greus errors en el passat. Se'ns diu que entrarem en crisi perquè viurem més. Però s'estan barrejant les coses: realment el problema és que hi haurà molts vells i pocs joves? Haurien de fixar-se en la proporció de població activa, no en el nombre de jubilats. Tenim quatre milions d'aturats! Llavors, el problema estaria en el mercat de treball, no en les pensions.

Bé, doncs el problema vindria de l'altra banda, però existeix.
No necessàriament. Hi ha una altra trampa que és un disbarat econòmic: es relaciona la quantitat de diners a pagar amb el nombre de pensions que han de pagar. Però l'important no és quants produeixen, sinó quant es produeix. Fa 50 anys es necessitava molta població activa per produir els aliments que ara s'obtenen amb poquíssima gent. La clau hauria de ser la riquesa nacional, no el nombre de cotitzants. Les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors, però no ha de ser necessàriament així. Es podrien implicar altres actors.

I si mentrestant els comptes no quadren, sigui pel motiu que sigui?
Aquest és un altre mite molt poderós: per què ha d'estar equilibrat el pressupost per a les pensions? És que ho està el de l'Exèrcit I el de la Casa Reial? I el d'Educació? Totes les partides socials són deficitàries, a efectes comptables. Per què ha d'estar equilibrada la de les pensions?

Si el problema no existeix, per què el Govern proposa retardar l'edat de jubilació, amb el cost polític que pot tenir?
Ha estat una gran errada de Zapatero. Imagino que ho fa per intentar convèncer els mercats internacionals que està disposat a ser dur. Però també podria ser una cortina de fum per evitar que la gent es fixi en una altra qüestió gravíssima: els 50.000 milions de retallada pressupostària que ha promès en tres anys. És una quantitat impressionant!

Però el debat és mundial. Per què esclata?
Per ajudar els plans de pensions privats, que són una basa fantàstica per al capital financer, que és el que encarrega els informes dramàtics. Per a ells és una entrada de fons ingent, que tenen assegurats durant moltíssims anys. I a més poden invertir en borsa amb la particularitat que si perden, perds tu. Ells, mai.

També la UE ha fet sonar l'alarma.
Cert. I té molt a veure amb els seus esforços per muntar un mercat de capitals integrat. Vol estar a l'altura de Wall Street, però per a això es requereixen capitals molt grans. De fet, a ningú li interessen les pensions de la gent gran.

Hi ha alguna relació entre els plans pensions privats i la bombolla?
És clar. Els majors inversors són els fons de pensions. Imagini tot el capital reunit per a l'especulació amb tota la classe mitjana i tots els obrers nord-americans aportant diners a un fons durant 30 anys!

Quins efectes té l'esclat de la bombolla per a les pensions privades?
Enorme. Com estan vinculades a l'evolució borsària, no hi ha cap garantia que el jubilat vagi a percebre una bona pensió. Si alguna cosa posa de manifest aquesta crisi és el problema que té el sistema privat, no el públic.
.