Les claus de la motivació.

Avís previ: ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'UN GRUP A GOOGLE PER PROMOURE L'ASSOCIACIÓ O PLATAFORMA D'AFECTATS I SOLIDARIS.

Article d’una revista digital de recursos humans (www.rrhdigital.com) sobre les claus de la motivació.

Les deu claus d’una motivació efectiva.

Atès que no hi ha dues persones iguals, no hi ha dues formes iguals d’incentivar. Retenir el talent dels bons treballadors no és una tasca fàcil.


Grass Roots, multinacional britànica encarregada d'ajudar els seus clients a millorar els seus resultats empresarials, ofereix una guia bàsica en deu passos perquè les companyies siguin capaços de donar a les persones brillants motius per pensar que treballen per a la millor de les empreses.

1. Marcar clarament els objectius que porten a l'empresa a posar en marxa un programa d'incentius. Només si està clar el que es vol obtenir, es podrà mesurar el resultat.

2. Estudiar el perfil dels destinatari d'un programa d'incentius.
Hi ha tantes formes de motivar com persones. No tot el món es motiva de la mateixa manera, i no tots els incentius són vàlids per a tots els perfils.

3. Cerca la memorabilitat de l'incentiu. Ja sigui diners, un viatge, un regal, una experiència ..., el realment important és el motiu pel qual es lliura. En la ment del receptor ha de quedar clar per sempre, qui li ho va regalar, per què o com a conseqüència de què es va obtenir aquest regal.

4. Oferir incentius assolibles. No hi ha res més desmotivant que no arribar a l'objectiu, simplement perquè és inabastable, encara que li dediquessis una vida sencera. Automàticament es produeix l'efecte contrari.

5. Un incentiu és una injecció d'energia positiva. La il•lusió de poder assolir-lo es transmet, i si a més és un incentiu col lectiu, per la millora dels resultats en equip, serveix per estrènyer llaços entre companys i amb la companyia.

6. Reconèixer la vinculació emocional amb la companyia. La lleialtat d'empleats, col•laboradors o canal mereix ser premiada, ja que contribueix a l'establiment d'un equip sòlid i entregat. Els incentius per augmentar vendes són importants però no poden eclipsar altre tipus accions.

7. Motivació ajustada en el temps, als interessos de la companyia.
No es poden atorgar incentius infinits, perquè es considerarien drets adquirits i deixarien de tenir efectivitat. Els incentius han de perseguir un objectiu fixat i acotat en el temps, la qual cosa no vol dir que tot hagin de ser campanyes de curt termini. Una companyia ha de trobar el balanç adequat entre programes estratègics, per a la consecució d'objectius a llarg termini, i programes tàctics per objectius concrets i puntuals.

8. La formació: una doble inversió.
Motivar a través de formació genera beneficis en una doble direcció. L'individu, a nivell personal troba una motivació relacionada amb el seu lloc de treball o les seves inquietuds particulars. Però a més, un empleat ben format pot posar els seus sòlids coneixements al servei de l'empresa.

9. Els incentius com a element democratitzador de la companyia.
Al marge de les condicions pactades amb cada individu, un incentiu pot ser una via flexible per premiar els esforços col lectius, en els quals la col•laboració de tots els estaments, contribueix a l'èxit de l'organització.

10. Motivar en períodes de recessió. És precisament en temps difícils quan es necessita donar el "do de pit". És important introduir un element "il•lusió" que fixi els esforços, i és just agrair si s'assoleixen les fites, especialment quan les metes són tan complicades.
.
.