Més reaccions al conveni. Valoració general de l’acord i condicions de la plantilla.

Adjuntem part d’una circular del sindicat CCOO valorant l’acord. Apart del text transcrit no hem inclòs tota l’explicació del procés negociador i un resum global del preacord que ja s’havia citat, i que és pot veure a la web d’aquest sindicat. Després adjuntem noves explicacions del sindicat CGT valorant per què no han signat el conveni referint-se a les condicions de la plantilla.

Circular de CCOO:

QUE HI HA A L’ACORD

A nivell de valoració global no podem deixar d’esmentar que, per primera vegada a l’Acord de Condicions Laboral de l’Ajuntament, s’inclou una clàusula de revisió salarial, punt importantíssim per a CCOO perquè assegura el manteniment del poder adquisitiu (en el vigent acord fins al 4,5 per cent), premissa, aquesta, que, sens dubte, s’arrossegarà els convenis futurs en els termes que es pactin. La consolidació de 23 dies laborables de vacances, l’ampliació fins al 12 anys de la reducció de jornada per conciliació familiar amb deducció favorable de retribucions, l’efectivitat laboral dels dies de llicència, la creació d’un fons d’acció social, el reconeixement del PAM al col•lectiu de 32,5 hores, la implantació de la carrera professional (pendent de negociar el seu desenvolupament), són alguns dels punts més rellevants que convé donar-los l’èmfasi que mereixen per haver estat llargament reivindicats.

Malgrat ja s’ha dit anteriorment, cal recordar que aquest Acord té un valor afegit que, davant d’un futur ‘delicat’ pels treballadors no es pot obviar: l’han firmat CCOO i UGT i cal recordar que només aquestes dues centrals sindicals poden donar una resposta adequada davant les greus repercussions que la crisi pot encara comportar, ja que som els únics amb capacitat de convocatòria suficient per deixar clar, als veritables responsables de la situació i als que poden posar-hi mesures de contenció, que els treballadors no som responsables de la crisi i no en volem pagar les conseqüències. Tenim clar que continuarem tenint, els dos sindicats majoritaris, les nostres discrepàncies en moments puntuals, però també tenim clar que, dins del clima de confiança creat durant les negociacions, ens serà molt més fàcil arribar a decisions en benefici global del col•lectiu.


L’ACORD: EL QUE HI FALTA

Evidentment no tot són flors i violes, a l’Acord. Una espina que ens ha quedat a la gola és la impossibilitat que els companys de l’IMEB no aconseguissin un acord en temps i forma, al qual, sens dubte, s’hi arribarà o, si més no, s’hi intentarà arribar.
Queda concretar alguns punts decisoris a molts Instituts i Organismes autònoms que els permeti una adhesió al marc Global i està en mans dels respectius Comitès fer un exercici de responsabilitat, valorar la situació objectivament i prendre les decisions escaients, considerant que els beneficiaris de l’adhesió són els treballadors, no els sindicats, ni interessos particulars aliens. Queden per desenvolupar molts punts importants, algunes reivindicacions històriques del nostre propi sindicat, que no s’han pogut plasmar al text de l’acord, però que, no obstant, no es poden donar per tancats, ja que, precisament el nou escenari i els nous actors’ que presideixen l’entorn de gestió vigent ens donen prou garanties perquè es puguin anar solucionant aquells problemes que, per una causa o una altra, no s’hagin pogut materialitzar encara, com pot ser el cas de temes concrets de Biblioteques, Llicències i Inspeccions, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, etc., etc.

GRÀCIES A TOTS I A TOTES
Potser algú pensi que la negociació d’un conveni es només ‘cosa dels sindicats’ i també potser algú pensi que només paga la pena ‘moure’s’ quan es demana alguna cosa concreta, per al col•lectiu que li afecta. Res més lluny de la realitat, quan una negociació esdevé en conflicte no s’haurien de parcel•lar accions, ni ningú s’hauria de sentir exclòs de les crides unitàries... això ens ha passat! Això vol dir que, tots plegats, hem comès errors i, individualment o col•lectiva, els hem d’assumir i procurar que no tornin a succeir. Malgrat tot, des de CCOO volem donar les gràcies als molts companys i companyes que, mitjançant la seva aportació solidària han contribuït a que la força dels treballadors units fora un element de pes, sovint l’únic, a les taules de negociació.


Circular de la CGT:

TREBALLADORS I TREBALLADORES PÚBLICS: PLANTILLA PÚBLICA, EN CONDICIONS DIGNES I ESTABLES


Què reivindicàvem


Reivindicàvem la recuperació de la plantilla municipal fins als nivells en que aquesta pugui assolir la prestació directa dels serveis públics municipals. També reivindicàvem que s'acabés la interinitat actual de molts treballadors i treballadores municipals i que deixés de fer-se servir el pas durant anys per la condició d'interí o de contractat temporal com a etapa prèvia a guanyar (o no) les corresponents oposicions “a mida”.

Tot això implica també la marxa enrere del procés d'externalització, privatització o subcontractació del treball de cada cop més serveis públics.

Què ha acordat (...)


A l'Acord (i a l'actuació de l'Ajuntament dia a dia encara es veu més clar) s'aposta clarament per estirar al màxim la interinitat i la temporalitat. A l'article 17.1 es parla de “reduir la temporalitat” incloent en l'OPO de cada any “o com a màxim en la següent” les places ocupades per interins. Això últim és una transcripció literal del que ordena l'EBEP al seu article
10.4. No van ni un pèl més enllà del que els hi marca la llei, de fet el que no han acabat de transcriure és el que la mateixa llei diu del nomenament d'interins que només es pot fer “per raons expressament justificades de necessitat i urgència";. Pel que es veu, aquí a l'Ajuntament tots acorden que la necessitat i la urgència és la norma i no l'excepció.


A partir d'aquí, l'Acord concreta com es nodrirà l'Ajuntament d'interins i temporals establint “borses de treball”, la importància de les quals queda clara només veient que li dediquen 4 pàgines senceres a l'article que regula aquest punt. Està bé que es regulin, no està bé que prevegin fer-les servir tant intensivament.


Per altra banda, només es dediquen tres línies a reproduir la frase que ja figurava en l'anterior acord parlant “d'aprofitament de recursos propis” en comptes de subcontractar serveis. Una frase que no ha tingut traducció en fets aquests últims anys i que ens temem molt que no la tindrà tampoc en els propers (ja ho estem veient ara).


De moment, l'Oferta Pública d'Ocupació del 2009 no arriba ni tant sols a cobrir totes les places interines existents i tots els projectes organitzatius municipals parlen més d'externalització de serveis que no pas de creació de nova plantilla municipal.


CONCLUSIÓ: Si no pressionem per obtenir unes Ofertes Públiques d'Ocupació per als propers anys que vagin més enllà de la formalització de situacions de personal interí, ens trobarem cada cop amb una plantilla més petita i més precària, i això repercutirà a la llarga en les condicions de treball de tothom.
.