Sèrie de contes: 9.El sastret valent.

Potser heu sentit parlar de mi. Fa temps vaig matar, amb un cop de cinturó, set mosques de cop. Em vaig sentir tan orgullós que em vaig cosir a la corretja la frase"set d'un cop". Això va provocar molts equívocs ja que la gent es va pensar que havia matat set gegants i em va tractar com un heroi, fins que al cap i a la fi es va descobrir l'error i vaig haver de marxar del poble tot deixant l'ofici de sastre.Deixant l'ofici? Bé, més o menys, ara em dedico a fer "trajos" a mida en els concursos laborals d'algunes administracions.
És molt fàcil, tot i que faig el que em dona la gana sempre compleixo la llei. De tant en tant en alguns concursos no demanen els meu serveis, però normalment no dono a l'abast.
Que queda una plaça lliure o en volem crear una nova? Fem una adscripció provisional de la persona que volem. Al cap d'un temps un concurs valorant fortament l'experiència en feines que només es fan en aquell lloc de treball i oli en un llum. I no penseu que això només ho fem en càrrecs de confiança d'alt nivell on seria justificable. El nivell no importa.
Alguna vegada se'ns ha colat algú que no tocava perquè tot i així complia millor els requisits del concurs. Però tranquils, ja el farem fora.
Se'm presenta gent amb molts mèrits que no m'interessa que es valorin? Em trec de la màniga una normativa, que aplico quan vull, dient que els mèrits de fa més de cinc anys no es tenen en compte i s'ha acabat el bròquil.Que amb això no en tinc prou?. Doncs em queda una entrevista que valoraré amb molts punts i ningú em discutirà. I sinó ja farem alguna prova pràctica interessant.
Què? que si no em fa vergonya actuar així? Però no us adoneu que aquí mano jo i faig el que vull? A més ja us he dit que alguna vegada de tant en tant, no sé perquè, no requereixen els meus serveis. Però qui ha de guanyar no ha de ser qui val sinó qui jo vull. Si s'ajunten les dues coses millor i si no, que n'heu de fer?. Com us he dit aquí mano jo i recordeu que n'he matat set d'un cop.