Assetjament i Dret Penal.

Transcripció de part d'un article de SEDISEM (Servicio Europeo de Información sobre Mobbing) que recull les disposicions aplicables de la legislació penal en aquests casos:

És important dir que en l'actualitat no hi ha una legislació penal que reculli un tipus específic per a l'assetjament moral en el treball a diferència d'altres països europeus. Actualment s'ha aconseguit que l'assetjament moral en el treball o mobbing sigui considerat com risc psicosocial.

Malgrat això, els jutges poden actuar davant l'assetjament moral per via penal del tipus de l'article 173 del nostre vigent Codi Penal, posat en relació a l'article 177 del mateix Text Legal.

Article 173. 1. El que infligís a altra persona un tracte degradant, menyscabant greument la seva integritat moral, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. 2. El qui habitualment exerceixi violència física o psíquica sobre qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o sobre persona que estigui o hagi estat lligada a ell per una anàloga relació d'afectivitat àdhuc sense convivència, o sobre els descendents, ascendents o germans per naturalesa, adopció o afinitat, propis o del cònjuge o que convisquin, o sobre els menors o incapacitats que amb ell convisquin o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o que convisqui, o sobre persona emparada en qualsevol altra relació per la qual es trobi integrada en el nucli de la seva convivència familiar, així com sobre les persones que per la seva especial vulnerabilitat es troben sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, privació del dret a la tinença i port d'armes de dos a cinc anys i, si escau, quan el jutge o tribunal ho estimi adequat a l'interès del menor o incapaç, inhabilitació especial per a l'exercici de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment per temps d'un a cinc anys, sense perjudici de les penes que poguessin correspondre als delictes o faltes que s'haguessin concretat els actes de violència física o psíquica. S'imposaran les penes en la seva meitat superior quan algun o alguns dels actes de violència es perpetrin en presència de menors, o utilitzant armes, o tinguin lloc en el domicili comú o en el domicili de la víctima, o es realitzin trencant una pena de les contemplades en l'article 48 d'aquest Codi o una mesura cautelar o de seguretat o prohibició de la mateixa naturalesa. 3. Per apreciar la habitualitat a que es refereix l'apartat anterior, s'atendrà al nombre d'actes de violència que resultin acreditats, així com a la proximitat temporal dels mateixos, amb independència que aquesta violència s'hagi exercit sobre la mateixa o diferents víctimes de les compreses en aquest article, i que els actes violents hagin estat o no objecte d'enjudiciament en processos anteriors. Article 174. 1. Comet tortura l'autoritat o funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i amb la finalitat d'obtenir una confessió o informació de qualsevol persona o de castigar-la per qualsevol fet que hagi comès o se sospiti que ha comès, o per qualsevol raó basada en algun tipus de discriminació, la sotmetés a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies, li suposin sofriments físics o mentals, la supressió o disminució de les seves facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral. El culpable de tortura serà castigat amb la pena de presó de dues a sis anys si l'atemptat fos greu, i de presó d'un a tres anys si no ho és. A més de les penes assenyalades s'imposarà, en tot cas, la pena d'inhabilitació absoluta de vuit a 12 anys. 2. En les mateixes penes incorreran, respectivament, l'autoritat o funcionari d'institucions penitenciàries o de centres de protecció o correcció de menors que cometés, respecte de detinguts, interns o presos, els actes que es refereix l'apartat anterior. Article 175. L'autoritat o funcionari públic que, abusant del seu càrrec i fora dels casos compresos en l'article anterior, atemptés contra la integritat moral d'una persona serà castigat amb la pena de presó de dues a quatre anys si l'atemptat fos greu, i de presó de sis mesos a dos anys si no ho és. S'imposarà, en tot cas, a l'autor, a més de les penes assenyalades, la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de dos a quatre anys. Article 176. S'imposaran les penes respectivament establertes en els articles precedents a l'autoritat o funcionari que, faltant als deures del seu càrrec, permetés que altres persones executin els fets prevists en ells. Article 177. Si en els delictes descrits en els articles precedents, a més de l'atemptat a la integritat moral, es produís lesió o dany a la vida, integritat física, salut, llibertat sexual o béns de la víctima o d'un tercer, es castigaran els fets separadament amb la pena que els correspongui pels delictes o mancades comeses, excepte quan aquell ja es trobi especialment castigat per la Llei. És a dir, el tenor literal de l'article 173 del Codi Penal en relació al tipus especial de l'article 177 recull els requisits que els especialistes estableixen per a considerar que concorre el que ara es coneix com mobbing o assetjament moral en el treball i que són l'existència d'un tracte degradant i l'existència d'un dany.